El dijous 16 de novembre, a Palau-solità i Plegamans, es farà una xerrada sobre la llista cívica amb la presència de Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Uriel Beltran, coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’Assemblea.
L’acte començarà a 19.00 a l’auditori de Can Cortès, Camí Reial 56.
Una vegada s’ha conegut el pacte d’ERC amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a falta de saber la posició final de Junts volem fer les següents valoracions:
Lleid’amnistia
L’Acord sobre una amnistia en relació amb les causes obertes arran de les mobilitzacions i accions independentistes suposarà un alleujament per a les persones encausades i entenem que significa quelcom positiu a nivell seu personal. Però tal com s’ha negociat, sense resoldre les causes de fons que van provocar les mobilitzacions, l’amnistia serà utilitzada per part de l’Estat com una mostra de benevolència i apaivagament del moviment independentista. El conflicte polític resta, per tant, obert i sense abordar-se de fons. A més, ni abasta totes les persones encausades ni, evidentment, elimina del codi penal la persecució futura de les mobilitzacions independentistes que s’esdevinguin.
Abandonament de la unilateralitat
El pacte entre ERC i el PSOE implica l’acatament de l’ordre jurídic i constitucional vigent i explicita literalment el “compromiso con el ordenamiento jurídico estatal” i el respecte del “principio de legalidad”. Tot allò que impliqui el futur polític de Catalunya es deixa, doncs, en mans d’un acord amb l’estat. Un acord que evidentment mai implicarà per part de l’Estat l’acceptació de l’exercici del dret a l’autodeterminació i que el Parlament de Catalunya pugui fer efectiva la independència. Aquest fet implica un gir de 180 graus respecte a allò que més ens apropà a la independència que fou la unilateralitat de les decisions democràtiques del Parlament i el referèndum del primer d’octubre. Continuar en el camí de cercar l’acord amb l’estat espanyol i abandonant la unilateralitat és allunyar-nos sine die del camí de la independència i provoca la desmobilització social de l’independentisme i la pèrdua de suport social, especialment entre els joves.
Retorn a l’autonomisme
Plantejar el suport a un president espanyol i a un partit polític com el PSOE que fou part activa de la liquidació de l’autogovern de Catalunya a través del 155 de la constitució, a partir de concessions autonòmiques com la condonació d’una part del deute de la Generalitat o una hipotètica millora mitjançant un traspàs de rodalies supeditat a l’estat, ens situa en una lògica oposada a la independentista i ens retorna a un temps pretèrit ja superat. En tot el procés polític del 2012 al 2017 havíem guanyat la batalla ideològica que era amb la independència com resolíem l’espoli fiscal i la necessària millora de les infraestructures. L’espoli fiscal continuarà invariable malgrat la puntual condonació d’una part molt limitada del deute i el mal funcionament de Rodalies no se solucionarà amb una empresa mixta Generalitat-Estat sinó amb la capacitat d’un país de fer les inversions que consideri oportunes sense haver de demanar permís.
Decadència econòmica i social
Aquests tipus de suports polítics a quelcom tan rellevant com una investidura, vinculats a millores molt limitades en termes econòmics i socials, impliquen impulsar la lògica que és a través de l’Estat espanyol i pidolant, com podem millorar la situació econòmica i social de Catalunya. I no és cert, un recent estudi de l’INE exposa com lamentablement la qualitat de vida a Catalunya ha caigut al nivell de fa deu anys i és la cinquena comunitat per la cua pel que fa a la qualitat de vida. Mantenir-nos a Espanya és pobresa i legitimar aquesta progressiva decadència recolzant el govern espanyol de torn que la provoca, quelcom inacceptable per qualsevol independentista.
Ho continuem dient clar i alt, només la independència ens permetrà recuperar la qualitat de vida i construir un país digne. Només amb la unilateralitat aconseguirem la independència. Tot el que vagi en sentit contrari ens hi allunya. Els acords polítics els volem veure al Parlament de Catalunya. Acords per fer efectiva la independència congelada des de l’octubre del 2017.
Anna Maria Arrufat Franch, membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea, ha mort als 77 anys d’edat. Vivia a Matadepera i hi estava molt vinculada.
Va col·laborar en diverses entitats, essent una de les fundadores de DAMA Matadepera (2000), presidenta de l’Associació Gent Gran de Matadepera entre el 2008 i el 2016, i formant part del Col·lectiu d’Art.
Vinculada al procés independentista, Arrufat a formar part de la llista de 185 matadeperencs de “Junts pel Sí” (2015), una candidatura integrada per diversos partits locals independentistes.
El 2020 va ser secretària de l’ANC Matadepera i dos anys més tard va ser escollida integrant del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana.
El dijous 26 d’octubre, a Terrassa, Clara Ponsetí presentarà el seu llibre “Molts i ningú“ en conversa a Joan Ferrer, coordinador del Consell per la República de Terrassa.
L’acte començarà a 18.30 a la Biblioteca Central de Terrassa.
Aquest dimecres s’ha celebrat a l’Hotel Palace de Barcelona el tradicional esmorzar organitzat pel Nueva Economía Forum. La Tribuna Catalunya d’avui ha estat encapçalada per Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea, que ha respost les preguntes del moderador de l’acte, el periodista Joan Maria Morros.
L’acte ha començat amb el discurs de Josep Costa, exvicepresident del Parlament, que ha destacat el rol dels activistes de l’Assemblea: “militants compromesos amb la independència que sovint són incompresos, però que els toca anar una passa per davant de la societat, per empènyer-la”.
La primera part ha anat dedicada a la relació de les negociacions actuals amb la independència. Feliu ha volgut alertar dels perills de “l’acomodació a Espanya” dels pactes amb l’estat, que suposarien abandonar qualsevol esperança d’aconseguir la independència. “És amb la fonamentació de l’1-O que som aquí i que hem avançat, destruir aquest bagatge és una irresponsabilitat“, ha conclòs.
Un dels elements que la presidenta de l’Assemblea ha volgut remarcar és que el Parlament actual, amb majoria independentista, ha de “fer de motor per assolir la independència”.
Pel que fa als passos cap a fer efectiva la independència, Feliu ha proposat tres camins, amb el Parlament com a protagonista i el suport clau de la mobilització:
Tornar a entrar al registre del Parlament la Declaració d’Independència de 2017, amb el consegüent debat i fixació de data per a la seva ratificació.
Marcar una data per un referèndum de ratificació de l’1-O.
Convocar eleccions plebiscitàries per ratificar democràticament el que considerem el referèndum legítim de l’1-O.
Ha fet també un toc d’atenció als partits que, veient la situació actual “ja haurien d’haver vist o preparat aviat declaracions sobre la sobirania del Parlament i sobre el refermament amb el compromís de l’1-O; aquest hauria de ser el marc si es planteja qualsevol amnistia”. Considera que l’amnistia que s’està negociant “hauria d’anul·lar l’antijuridicitat amb què s’han castigat declaracions de sobirania i del dret a l’autodeterminació per la independència de Catalunya“.
Dolors Feliu ha volgut acabar la seva intervenció amb un missatge optimista: “Catalunya és més a prop d’assolir la independència del que ens pensem. Continua present als carrers, a la política, en tota acció que es fa i a l’imaginari de l’Estat espanyol”.
Al torn de preguntes, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que, si hi ha un projecte independentista des dels partits, creixerà el vot independentista. Si no s’avança cap a aquesta direcció, caldrà que l’Assemblea impulsi la llista cívica, una eina que, com ha recordat Feliu, hauran de revalidar les sòcies i socis de l’entitat en els pròxims mesos.
Ha volgut deixar clar també que l’Assemblea no està en contra de l’amnistia, sinó que està a favor de la independència. Per tant, ha reblat que l’amnistia, si s’aprova, ha de ser una oportunitat per avançar-hi, no un retrocés que comporti una renúncia a la unilateralitat.
El proper dimecres 8 de novembre, a Sabadell, coneixerem la figura de Daniel Cardona, qui pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l’etapa inicial del moviment independentista.
L’acte començarà a les 19.00 al local del carrer Illa, 3.
Tenim el goig d’invitar-vos a l’acte que hem preparat per a aquest mes d’octubre i que ja us vàrem avançar a la Tertúlia de final de setembre: Conversa d’actualitat amb Lluís Llach,… i amb el somriure, la revolta. A més del luxe de poder escoltar i conversar amb en Lluís, us prometem unes sorpreses per a ell i per a tots nosaltres que segur que us agradaran. Heu de venir, però, si voleu saber de què es tracta…
També estem contents d’iniciar amb aquest acte una col·laboració amb altres entitats independentistes del municipi: Debat Constituent i el Consell Local de la República de Cerdanyola i Bellaterra. Busquem, dins les nostres possibilitats, d’arribar al màxim de persones possible, per demostrar que som molts els que volem aconseguir el que vàrem votar aquell 1r d’octubre d’ara fa sis anys.
Us esperem el divendres 27 d’octubre a dos quarts de vuit al Centre Cívic de Bellaterra, a la sala que hem demanat d’anomenar sala del 1r d’octubre.
El proper divendres 6 d’octubre, a Sabadell, es presentarà el llibre ‘Llengua i identitat nacional. Per un nou discurs lingüístic als Països Catalans‘, amb el seu autor, en Jordi Martí Monllau a qui acompanyarà en Gerard Furest.
L’acte començarà a les 7 de la tarda, al local del carrer Illa, número 3, de Sabadell.
El dimecres 4 d’octubre, de Sant Cugat del Vallés, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, farà una conferència sobre l’Assemblea en la cruïlla actual.
L’acte començarà a les 19.00 a la sala d’actes de la Casa de Cultura Castellví.
El dijous 5 d’octubre, s Terrassa, es farà la conferència de l’advocada Isabel Elbal “L’estratègia jurídica de l’exili català: situació actual, reptes i oportunitats“.
L’acte començarà a les 19.00 a la Casa de l’Esport, c Raval de Montserrat, 13.