Davant la recent iniciativa llançada a l’aire pel Govern de la Generalitat d’elaborar una proposta d’acord amb l’Estat anomenada “Acord de claredat”, l’Assemblea manifesta:

Els acords de claredat fins ara només han servit als estats per controlar unilateralment els referèndums d’autodeterminació plantejats per nacions que volen independitzar-se, o per deixar la potestat d’atorgar arbitràriament l’exercici (o no) del dret d’autodeterminació als parlaments estatals. Per tant, aquesta proposta pretén assolir un referèndum on la pròpia nació catalana renunciï a la independència autoimposant-se condicions abusives i suplementàriesque facin improbable la legítima victòria de l’opció independentista amb majoria de vots.

Aquesta proposta d’”Acord de claredat” porta adjunt un procediment previst per elaborar-lo que ens sembla com a mínim poc clar, llarg i feixuc, però sobretot ignora el camí ja recorregut de demanda frustrada d’acord amb les institucions espanyoles, on s’han buscat reiteradament i sense èxit resultats per aquesta via. Els darrers intents són molt recents i l’Estat no està disposat a dialogar ni abans, ni ara, ni mai. 

La nostra fermesa com a nació lliure ens va portar a l’acte de sobirania més important en segles amb la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, l’octubre de l’any 2017. Legítimament ens vàrem autodeterminar com a poble. Després vam deixar en mans de les institucions la voluntat i perseverança de segles de resistència i se’ls hi ha escolat com sorra entre les mans.

Suposadament el Govern havia de negociar en la Taula de diàleg amb l’Estat espanyol com encarar la situació generada pel referèndum; un referèndum que va ser referendat pels resultats de les darreres eleccions i el conseqüent govern. La Taula era per seure i parlar de com fer efectiva l’autodeterminació.

Ara, després d’un nou fracàs, també previsible, de negociació amb l’Estat, ens volen distreure amb una proposta d’”Acord de claredat” que no ha estat avalada per ningú, que no compta amb cap majoria independentista i ha estat rebutjada pel Parlament de Catalunya. És per això que el Govern s’ha posicionat fora de la legitimitat democràtica que li ha atorgat el mandat popular per fer la independència.

D’altra banda, sembla que la comissió encarregada d’elaborar aquest acord busca legitimar el discurs en què s’ha instal·lat l’actual govern català: renunciar a l’1 d’Octubre. Sobretot si tenim en compte la trajectòria de la majoria dels seus membres: o bé han escrit obertament contra el dret d’autodeterminació dels catalans, o bé han qualificat de fracassat i inútil el referèndum del Primer d’Octubre. Tota una declaració d’intencions.

L’objectiu no és altre que referendar, amb la connivència d’uns suposats especialistes, la decisió política que ja ha pres l’executiu català, i abandonar del tot i menysprear al màxim l’opció de la via unilateral.

La ciutadania va parlar i ha parlat clar.El Govern espanyol també ha tornat a parlar amb claredat: “no” rotund a qualsevol referèndum acordat.

El que ara és necessari és posar-se a treballar de debò per fer efectiva la independència: amb estratègies clares, contundents i unilaterals; perquè totes les negociacions comencen amb els fets consumats que fan realitat la llibertat nacional, mai demanant a l’opressor que deixi  d’oprimir. No volem desfer el camí que ja hem fet, ni fer passos enrere. L’Assemblea continuarà persistint. No ens hem rendit ni ens rendirem, i continuarem lluitant per fer realitat el nostre únic objectiu: fer efectiva la independència de Catalunya.

Havent esgotat el seu propi marge de diàleg fracassat, i sense més recorregut, a aquest govern col·laboracionista no li queda més via que abandonar la seva aposta cap al no-res, i si no està disposat a materialitzar la República Catalana ha de dimitir i convocar eleccions plebiscitàries per fer la independència.

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha votat en ple extraordinari les línies generals del full de ruta d’enguany, en què reconeix que després del primer procés per la independència del període 2012-2017, l’independentisme ha viscut uns anys difícils, però també ha dut a terme uns aprenentatges, com la necessitat de mantenir la mobilització permanent en el moment de fer-se efectiva la declaració d’independència, i la necessitat d’una classe política absolutament compromesa en el manteniment i desplegament de la República Catalana, un cop proclamada. La mobilització sostinguda i la coherència de l’Assemblea a través del temps és el que ha mantingut encesa la flama i ha permès superar aquest escull, i que ara s’albiri la represa del moviment independentista.

Així, en vista del gran èxit de la manifestació de l’11 de setembre passat –malgrat la presidència de la Generalitat cridant a la no participació-, la important mobilització del 6 de desembre contra el delicte de desordres públics agreujats pactat entre els governs català i espanyol, la multitudinària protesta davant la cimera francoespanyola el gener d’enguany i la recent Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, l’entitat certifica que estem davant d’un nou embat independentista, i així ho reflecteix el seu Full de Ruta.

Després d’aquesta aprovació s’obre un procés de participació territorial que culminarà a la propera Assemblea General Ordinària amb la votació definitiva dels socis i sòcies, la votació del qual tindrà lloc del 18 al 24 de maig, i el contingut sencer es farà públic a l’acte polític del 18 de juny.

L’entitat remarca que aquest nou embat per la independència té tres fronts de lluita, que porta desenvolupant des de fa anys, determinada a intervenir-hi i liderant on calgui per superar les mancances del passat: el front civil, el front institucional i el front internacional.

En el front civil, l’Assemblea planteja el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència com a instrument d’anàlisi, creació de sinèrgies i d’actuacions en l’àmbit de la mobilització, així com la consecució de nous espais de poder civil per a l’independentisme, des del sindicalisme a les cambres de comerç i a l’empresariat.

El front institucional reivindica la necessitat que l’independentisme unilateral recuperi el lideratge a les institucions i es plantegin noves iniciatives com la llista cívica per aixecar la declaració d’independència. L’Assemblea remarca que cal fugir de l’autonomisme i del pacte sense escrúpols amb el govern repressiu de l’Estat i els partits del 155. Pel que fa al front internacional, l’Assemblea continuarà amb la tasca de projectar la realitat nacional catalana i la lluita independentista i denunciar les actuacions antidemocràtiques dels estats espanyol i francès cercant suports i complicitats per a la causa catalana.

Finalment, el full remarca l’ocupació i la repressió històrica que han patit els Països Catalans, i la minorització de la nació catalana dins dels estats espanyol i francès. L’intervencionisme polític de la justícia, la repressió política i lingüística, l’espoli fiscal i els abusos als drets fonamentals estan arribant a nivells intolerables.

L’Assemblea manté el seu compromís en contra d’aquestes injustícies, reivindica la confrontació a través de la llengua, la construcció de la sobirania nacional catalana, la solidaritat i un front comú contra la repressió. Defensem el Primer d’Octubre i la necessitat d’implementar-lo per fer efectiu el mandat del poble i la independència.