febr. 17 2022

L’Assemblea crida a participar en l’acció ciutadana per reclamar la regulació del dret a l’autodeterminació a la Unió Europea

L’Assemblea Nacional Catalana ha endegat una campanya per impulsar la regulació del dret a l’autodeterminació a Europa, en el marc de la Conferència sobre el Futur d’Europa de la Comissió Europea. La iniciativa prové de l’activista independentista Jaume Bardolet, que ha presentat una proposta de creació d’un mecanisme destinat a facilitar i resoldre, per mitjans democràtics eventuals, conflictes d’autodeterminació a la UE. Aquesta eina hauria de garantir que no es puguin imposar certes posicions polítiques, ni impedir debats.

Per tal que la iniciativa sigui tinguda en consideració per part de la Comissió Europea, és fonamental que rebi el màxim de suport possible abans del diumenge 20 de febrer, data límit de presentació de propostes a la Conferència sobre el Futur d’Europa. Per donar suport a la iniciativa, els ciutadans han de registrar-se al sistema EULogin, seguint aquests quatre senzills passos:

Pas 1: Seguiu aquest enllaç (en castellà, o aquí en anglès) i ompliu els camps. És important que utilitzeu un correu electrònic actiu per registrar-vos, ja que el necessitareu per activar el vostre compte. Un cop premeu el botó “Crear cuenta”, veureu el següent missatge:

Pas 2: Hauríeu de rebre un correu electrònic de confirmació amb un enllaç per generar una contrasenya. Creeu una contrasenya i premeu el botó “Enviar”.

Pas 3: Un cop hagueu generat la contrasenya, ja haureu entrat al vostre compte. També podeu iniciar sessió mitjançant aquest enllaç.

Pas 4: A continuació podeu accedir a la iniciativa seguint aquest enllaç (en castellà, o aquí en anglès), i donar-hi suport prement els botons “Adherir-se” i “Seguir”, i també deixant-hi un comentari de suport a baix.

Feu sentir la vostra veu! Quants més suports obtingui la proposta, més possibilitats hi haurà que sigui tinguda en compte per part de la Comissió Europea.

Gràcies per formar part d’aquest projecte, i pel vostre suport al reconeixement del dret a l’autodeterminació a la Unió Europea!

febr. 16 2022

L’Assemblea designa Elisenda Paluzie com a candidata a la presidència col·legiada de l’UNPO

El ple del Secretariat Nacional ha aprovat, per unanimitat, que Elisenda Paluzie sigui candidata a la presidència col·lectiva de l’UNPO, l’organització de nacions i pobles no representats que s’escollirà a la propera Assemblea General Ordinària i que se celebrarà del 25 al 27 de març a Washington.

La presidència col·lectiva està formada per un president, dos vicepresidents i vuit membres més.

En cas que sortís escollida, se li atorgaria la potestat de complir amb el mandat de 2 anys com a representant de l’Assemblea Nacional Catalana a la presidència corporativa de l’UNPO, més enllà del seu mandat com a presidenta de l’entitat.

Com a membre de la presidència corporativa de l’UNPO, Elisenda Paluzie coordinaria posicionaments i activitats amb el Comitè Permanent de l’Assemblea entrant i informaria regularment com a convidada al Secretariat Nacional de la pròpia entitat.

febr. 16 2022

24 de febrer, a Castellar del Vallès, xerrada amb Albano Dante Fachín

El dijous 24 de febrer, a Castellar del Vallès, es farà una xerrada-col·loqui amb Albano Dante Fachín.

L’acte començarà a 19.30 h a la sala d’actes d’El Mirador.

febr. 16 2022

26 de febrer,a Terrassa, acte de suport a les persones detingudes fa un any

Fa 1 any de la detenció de les companyes “Detingudes26f-Trs Manifestar-nos no és cap delicte!” detingudes durant la manifestació per la llibertat d’expressió, arran de l’empresonament de Pablo Hasel a Terrassa.

La concentració serà el dissabte 26 de febrer, a les 19:30h, davant l’Ajuntament de Terrassa (després dels Cants de Llibertat)

febr. 16 2022

23 de febrer, a Rubí, acte “Sindicalisme i República Catalana”

El dimecres 23 de febrer, a Rubí, es farà l’acte “Sindicalisme i república Catalana“. Hi parlaran Maria Rosa Comellas, coordinadora al Vallès Occidental de la Intersindical i Roger Tugas, membre del secretariat nacional de la Intersindical.

L’acte començarà a les 19.00 hores a l’Ateneu de Rubí, carrer de Xile, 1.

febr. 15 2022

24 de febrer, acte de Neus Torbisco-Casals sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya

Les assemblees exteriors de l’ANC de Brussel·les, França, Luxemburg i Suïssa organitzen el Cicle ‘La Catalogne en 2022’. Primera conferència amb Neus Torbisco-Casals sobre ‘Droit à l’autodétermination : le cas de la Catalogne’.

L’acte serà el dijous 24 de febrer a les 20.30 h per YouTube, en francès i català.

febr. 15 2022

L’Assemblea no participarà en l’estratègia plantejada pel president Pere Aragonès

Comunicat

Històricament el catalanisme, i per extensió l’independentisme, ha treballat per tenir un projecte global de país. I considerem positiu que la conferència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ajudés a reafirmar-ho.

Ara bé, pel que fa als elements més concrets de l’estratègia independentista proposada, entenem que parlar de la consulta del 9-N, dels resultats de les eleccions i, especialment, del referèndum de l’1-O només com a formes polítiques que expressaven la voluntat de decidir el futur del país, és llençar el mandat del Primer d’Octubre.

En aquest sentit, volem recordar al president de la Generalitat que el que significa el 9-N i, sobretot, l’1-O no ho decideix ell, sinó el Parlament de Catalunya, i que aquest va aprovar una llei que deia clarament que era un referèndum vinculant, no un procés participatiu. El sistema democràtic és un consens del país i la millor manera de defensar-lo és que allò que es decideixi al Parlament es respecti i no es manipuli.

El poble català ja va votar i va guanyar incontestablement contra la força repressiva de tot un estat. Alhora, el 27 d’octubre el Parlament de Catalunya va declarar la independència. Aquest últim capítol no va ser ni anomenat per part del president.

D’altra banda, considerem que només amb la mobilització i la unitat d’acció no es forçarà l’Estat a pactar un referèndum: és ingenu i ens retorna al 2012.

El president va parlar dels indults com el reconeixement de la injustícia de la sentència per part del govern espanyol. En canvi, a l’Assemblea considerem que aquesta lectura és errònia. Canviar la posició de l’advocacia i la fiscalia de l’Estat en el judici del Suprem sí que hauria estat una victòria, o després de la sentència suprimir la sedició com a delicte al Codi Penal. Els indults són una mesura de gràcia que no reconeix la injustícia de la sentència i que políticament han ajudat l’Estat a donar aparença de normalització del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Per aquest motiu, considerem que demanar al govern espanyol una solució a la situació de les persones exiliades similar als indults és renunciar a un dels elements de confrontació fins ara més exitosos. 

Finalment, no participarem en una unitat d’acció i de mobilització al voltant de l’estratègia plantejada per part del president de la Generalitat, que, a més, no ha estat consensuada en cap espai. Des de l’Assemblea estem en total desacord a demanar concessions a l’Estat espanyol en la taula de diàleg sense preparar alternatives unilaterals.

febr. 14 2022

L’Assemblea es posiciona en contra de la candidatura catalano-espanyola dels Jocs Olímpics d’hivern 2030

El plenari de socis de l’Assemblea ha aprovat aquest cap de setmana, per unanimitat, una proposta de resolució que ha fixat el posicionament de l’entitat en contra de la presentació de la candidatura Barcelona/Saragossa/Pirineus als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. L’entitat ha pres la decisió després que la plataforma Stop Jocs Olímpics hagi contactat amb l’entitat per demanar-ne el suport.

A Catalunya hi ha diferents arguments a favor i en contra dels Jocs. Els arguments a favor són esportius i socioeconòmics. Els Jocs Olímpics suposen normalment una difusió i una despesa en els esports que hi competeixen més gran en els països organitzadors. I els territoris que els organitzen reben inversions en infraestructures necessàries per a l’organització dels Jocs que poden ser aprofitades després.

Els arguments en contra són socioeconòmics, ecològics i nacionals. Els arguments socioeconòmics en contra dels Jocs se centren en el model de desenvolupament que aquest tipus d’esdeveniments esportius afavoreixen. Un model basat en el turisme de masses i en la construcció, que són activitats de poc valor afegit i depredadores del territori. El Pirineu té poca diversificació econòmica i un monocultiu d’aquests sectors que ja és molt gran. Els arguments ecològics són especialment rellevants en els Jocs d’hivern, atès el canvi climàtic, que comporta un augment de la temperatura i una reducció de les precipitacions de neu, pujant la cota de neu.

A l’Assemblea Nacional Catalana, per la seva transversalitat ideològica, hi pot haver socis que estiguin a favor o en contra dels Jocs, en funció del model de desenvolupament socioeconòmic que defensin, i en circumstàncies normals no ens pertocaria posicionar-nos en aquest debat. Però aquests Jocs es proposen en circumstàncies que no són normals: no som un Estat independent, l’Estat espanyol ha criminalitzat i persegueix el moviment independentista i cerca la nostra assimilació nacional.

La candidatura ni tan sols és una candidatura catalana, sinó que és una candidatura conjunta amb Aragó. La visualització externa dels Jocs serà en clau nacional espanyola i contribuirà al missatge de falsa normalització de la situació política, atès que representarà una col·laboració amb una altra comunitat autònoma, el govern del qual s’ha mostrat especialment poc respectuós amb els nostres drets, en uns Jocs organitzats pel Comitè Olímpic Espanyol i amb plena implicació del Govern espanyol. Els Jocs són sempre una oportunitat pels Estats per practicar el nacionalisme. Aquests seran uns jocs espanyols, on es practicarà el nacionalisme espanyol, amb la col·laboració del Govern de la Generalitat.

Els Jocs tenen un impacte internacional important, i el missatge que transmetrà aquesta candidatura serà nefast en la nostra lluita pel reconeixement del dret d’autodeterminació i pel futur reconeixement internacional de la República Catalana.

En clau nacional, l’Assemblea Nacional Catalana està obligada, si vol ser coherent amb el seu Full de ruta, a posicionar-se en contra d’aquesta candidatura i a posar la seva capacitat mobilitzadora al servei de la plataforma en contra dels Jocs que s’ha constituït al Pirineu.

Per tots aquests motius, l’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva posició contrària a la candidatura catalano-espanyola als Jocs Olímpics d’Hhvern 2030, perquè considera que aquesta candidatura forma part de l’agenda del “reencuentro” i implicarà una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència.

febr. 12 2022

Estat de la Nació: Entrevista a David Fernàndez i Josep Costa

Com cada divendres, un nou Estat de la Nació!

Al programa d’avui:

  • L’Assemblea es mobilitza demà a les 12 h davant del Parlament. David Fernàndez, vicepresident de l’entitat, n’explica les raons. 
  • Com s’encaixa la decisió d’Interior d’acabar amb Meridiana Resisteix? Com s’hi ha de reaccionar? En parlem amb David Farzón, membre del col·lectiu. 
  • En marxa una ILP per reformar la llei d’estrangeria per facilitar la regularització de la immigració. En parlem amb Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona. 
  • Les institucions, estancades davant les ingerències de l’Estat. Com s’ha d’avançar cap a la independència? Entrevista a l’exvicepresident de la mesa del Parlament, Josep Costa.   
  • Què passa amb les dades dels usuaris de serveis bancaris? Iu Alemany, cap de l’oficina de suport de la fintech catalana 11Onze. 

🔴 A les 21.30 h, a TV Sant Cugat i al nostre canal de Youtube:  

febr. 10 2022

L’Assemblea denuncia que el Govern vulgui acabar amb Meridiana Resisteix

Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha estat informada, per part de la Direcció General d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior, de la denegació de permís per exercir el dret fonamental de manifestació del 12 al 27 de febrer a l’avinguda Meridiana de Barcelona.

Des del 14 d’octubre del 2019, com a resposta a la sentència del judici de l’1 d’Octubre, el col·lectiu Meridiana Resisteix s’ha manifestat diàriament en defensa de la llibertat, la justícia i la independència de Catalunya.

L’Assemblea, que tramita els permisos per aquestes mobilitzacions, no entén aquest canvi de criteri per part del Departament d’Interior i denuncia públicament la voluntat de limitar un dret fonamental com és el de manifestació. El que hauria de fer la conselleria és protegir-lo i no limitar-lo.

La comunicació rebuda aquest matí ofereix una alternativa en la ubicació de la concentració, amb la justificació que es limitarien les externalitats i efectes d’aquesta protesta. En aquest sentit, l’Assemblea entén que des del Departament d’Interior es vol limitar al màxim el resultat d’una protesta justa i emparada en els drets fonamentals.

Amb aquestes traves administratives, el Govern de la Generalitat no fa res més que promoure la desmobilització de l’activisme en favor de la llibertat i la independència.

febr. 9 2022

L’Assemblea critica la manca de voluntat política per fer front a la repressió de l’Estat espanyol

Des de la tardor del 2017 s’ha fet evident, encara més, que Catalunya és un país ocupat. La proposta d’inhabilitació del diputat Pau Juvillà per part de la Junta Electoral Central, només n’ha estat un exemple més. 

Per fer front a aquest escenari de repressió caldrien uns representats disposats a escalar el conflicte amb l’Estat espanyol fins a fer-lo insostenible. Ara bé, s’ha demostrat que no estan disposats a això. Des de l’Assemblea, el mínim que els demanem és honestedat, que diguin clar allò que estan disposats a fer i el que no.

Volem denunciar que des de fa temps posen els seus interessos personals o de partit per sobre del país. El moviment popular, assumint la situació crítica del país i la ineficàcia dels nostres càrrecs electes, hem de fer un pas endavant per construir eines alternatives per combatre l’Estat espanyol.

En aquesta situació en la qual ens trobem, ens cal aturar la retirada, hem de consolidar la nostra posició en algun àmbit en el qual ens puguem fer forts. El primer pas ha de ser la no col·laboració amb l’Estat espanyol. L’Assemblea treballarà per teixir una xarxa civil disposada a exercir la no cooperació amb l’Estat. Un cop consolidat aquest pas podrem plantejar nous reptes.

Per tots aquests motius, l’entitat crida a mobilitzar-se aquest dissabte davant del Parlament de Catalunya per exigir un canvi d’estratègia de la majoria del 52%.  La ciutadania va omplir les urnes i l’independentisme va aconseguir una victòria històrica.  Ja n’hi ha prou de retrets i pèrdues de temps. Cal fixar la independència com a objectiu i treballar en aquest sentit.

febr. 7 2022

20 de febrer, a Montcada i Reixac, presentació del documental “De matinada”

El diumenge 20 de febrer, a Montcada i Reixac, es presentarà el documental “De matinada” sobre el cas dels CDR represaliats. L’acte tindrà amb la presència de David Aranda, d’Alerta Solidària, i de Jordi Ros, un dels encausats.

L’acte començarà a 19.00 h al Casino de Terra nostra.

febr. 4 2022

Estat de la Nació: com plantar cara a la repressió de l’Estat?

Com cada divendres, un nou Estat de la Nació!

Al programa d’avui:

  • La repressió no para. Com hi plantem cara per convertir-la en eina política? Amb Elisenda Romeu, coordinadora de la Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea.
  • Catalunya, endarrerida amb les energies renovables. Per què? Pep Puig, president d’Eurosolar Catalunya, ens en dona les claus.
  • Més de 300 cims il·luminaran els Pirineus per reivindicar la independència. Parlem de la Via Pirinenca amb Mònica Batalla (Assemblea) i Amalur Alvarez (Gure Esku).
  • Com assegurem els nostres diners en una situació financera incerta com la que es preveu? Amb Jordi Sánchez, product owner de la fintech catalana 11Onze.

A les 21.30 h, a TV Sant Cugat i al nostre canal de Youtube:

febr. 2 2022

Carta de la presidenta Elisenda Paluzie: “Fins quan?”

La no investidura del president Puigdemont, a qui no es va permetre defensar-la a distància; la no investidura de Jordi Sànchez, a qui no es va deixar sortir de la presó per assistir-hi, malgrat les cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de Nacions Unides; la suspensió, sense haver estat jutjats, de sis diputats al Parlament, aleshores presos polítics o exiliats; la retirada de l’escó al president i diputat Quim Torra; la seva posterior inhabilitació com a president; i ara, la retirada de l’escó al diputat Juvillà, per un llaç groc a la finestra del seu despatx a la Paeria, durant la campanya electoral d’unes eleccions on la seva formació ni tan sols es presentava. 

Aquestes són algunes de les ingerències de la Junta Electoral o del Tribunal Suprem que hem patit al nostre Parlament en els darrers quatre anys. I són de les més greus, perquè impliquen que, al nostre país, el que decidim els electors votant no es respecta. 

Hi va haver un dia en què el que vam decidir votant sí que es va fer realitat: va ser el 6 de setembre de 2017, quan es va aprovar la llei del referèndum, i l’1 d’octubre, quan el referèndum es va fer malgrat les resolucions judicials i malgrat la violència desfermada de les forces d’ocupació. Aquell dia vam guanyar. Aquell dia vam sentir que el nostre vot comptava.

D’aleshores ençà hem entrat en una falsa democràcia on el que votem no té valor. I només tornant a fer un acte de sobirania, amb unitat d’acció de les forces polítiques i de la ciutadania mobilitzada, recuperarem la democràcia real. Per a l’Assemblea, aquest acte de sobirania és una declaració d’independència parlamentària amb la voluntat, la determinació i la capacitat de fer-la efectiva. 

Abans d’arribar-hi, podria haver-hi catalitzadors, per exemple plantar-se en qualsevol d’aquests exemples d’ingerències en la sobirania del Parlament que s’han produït els darrers anys. Si creieu que la retirada de l’escó al diputat Juvillà en pot ser un, nosaltres hi serem, amb la mobilització popular per defensar-lo. Si per contra no es volen fer actes de desobediència parcial, cal explicar-ho amb honestedat i claredat a la ciutadania, i alhora marcar de nou l’objectiu col·lectiu, el de l’obediència al vot de la majoria popular, el de l’obediència a la sobirania popular representada en el nostre Parlament, el de l’obediència a la majoria del 52%.

Sense horitzó per la independència i sense parlar clar a la ciutadania, només ens aboqueu a la frustració, a la desmobilització, a la retirada col·lectiva. Amb determinació i honestedat, tindreu la gent al costat com la vau tenir l’1 d’octubre.

Elisenda Paluzie

Presidenta de l’Assemblea

gen. 29 2022

El 2 de juliol els Pirineus s’il·luminaran de l’Atlàntic al Mediterrani

L’Assemblea Nacional Catalana, Gure Esku i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) il·luminaran simultàniament més de 300 cims al llarg de tots els Pirineus, el 2 de juliol vinent. Amb farells especials i llanternes frontals es crearà una línia de llum que recorrerà la serralada per reivindicar el dret d’autodeterminació dels pobles.

El projecte serà un gran repte que perdurarà en la memòria de la ciutadania. Activisme i creació artística entrellaçats. Un relat poètic i polític que es convertirà en un gran acte d’imatge. Per primera vegada, els Pirineus s’il·luminaran de punta a punta, de l’oceà Atlàntic al mar Mediterrani.

A la Via Pirinenca hi haurà molts cims preparats perquè hi pugui participar tothom que ho vulgui, però també n’hi haurà d’altres d’alta complexitat on l’activitat estarà estrictament reservada a muntanyenques i muntanyencs experts.

A hores d’ara només s’han obert les inscripcions dels Pirineus centrals, on tots els cims són catalogats d’alta complexitat. Les inscripcions per als pics d’Euskal Herria i Catalunya, on molts seran oberts a tot el públic, començaran l’1 de març.

Amb aquesta històrica acció l’Assemblea, Gure i la FEEC volen reclamar l’atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa en favor del dret d’autodeterminació dels pobles. A més, es farà explícit el rebuig cap a les fronteres imposades, a la repressió i als obstacles antidemocràtics que pretenen impedir la materialització de la voluntat democràtica dels pobles basc i català.

Catalunya i Euskal Herria aspiren a la plena sobirania, a decidir lliurement el seu futur i a fer realitat la independència. Alhora, es reivindicarà que la veu d’aquests dos països sigui escoltada i, al mateix temps, s’exigirà respecte per als respectius pobles.