set. 22 2021

L’Ajuntament de Sant Julià de Ramis organitza una consulta ciutadana sobre la sobirania fiscal

Per tercer any consecutiu, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, conjuntament amb l’Assemblea Nacional Catalana, organitza una consulta ciutadana coincidint amb l’1 d’octubre. Enguany, els habitants d’aquest municipi podran decidir si el seu Ajuntament ha de liquidar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Si la resposta fos afirmativa, el primer trimestre de 2022 aquesta administració ja pagaria a l’ATC.

La consulta es farà el divendres 1 d’octubre de 16 h a 20 h, i hi estaran cridades a participar totes aquelles persones empadronades al municipi i que siguin majors de 16 anys. La votació tindrà lloc pavelló municipal de Sant Julià de Ramis.

Aquesta iniciativa s’afegeix a la campanya “Jo pago a Catalunya” impulsada per l’Assemblea per tal que les persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics paguin tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola. Es pretén empènyer el Govern de la Generalitat a enfortir l’Agència Tributària de Catalunya, una eina d’estat indispensable, perquè gestioni un volum superior de recaptació i d’informació tributària. Així, estarem preparats per afrontar amb més garanties la culminació del procés d’independència quan arribi el moment.

En aquest sentit, Jaume Casamitjana, coordinador de l’assemblea territorial de Sant Julià de Ramis, assenyala que “si la majoria d’ajuntaments paguessin els seus impostos a l’ATC, quan arribés el moment que fes falta, la Generalitat tindria a la seva disposició aquests diners“. A més, afegeix que “per assolir la independència és imprescindible que els ciutadans a títol individual facin accions concretes com ara exercir la sobirania fiscal“.

Paral·lelament a la consulta, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i l’Assemblea han organitzat el mateix divendres a la tarda una xerrada sobre sobirania fiscal i una altra del Debat Constituent.

set. 21 2021

23 de setembre, a Sabadell, concentració de suport als detinguts del 23S

Aquest dijous 23 de setembre, a Sabadell, es farà una concentració de den8nciaca l’operació Judes i de suport als detinguts del 23S.

Aquest dia farà fos anys de l’operació.

L’acte començarà a les 19.30 h a la plaça de Sant Roc.

set. 21 2021

30 de setembre, a Ullastrell, xerrada amb Adrià Alsina

El dijous 30 de setembre, a Ullastrell, es farà la xerrada Per què la independència va fracassar i per què encara és possible a càrrec d‘Adrià Alsina.

Adrià Alsina és membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana i autor de llibre que porta el mateix títol de la xerrada.

L’acte començarà a les 20.09 a la sala de les Orenetes. Per reservar seient cal demanar-ho al 628 450 430.

set. 20 2021

Jordi Sànchez i l’Assemblea denuncien la sentència del Tribunal Suprem davant del Tribunal Europeu de Drets Humans

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, al costat del seu expresident, Jordi Sànchez, han anunciat avui que, havent esgotat tots els recursos judicials a l’Estat espanyol, han presentat un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per denunciar la desproporcionada condemna de 9 anys de presó (dels quals ha passat gairebé 4 a la presó) que va rebre pel seu paper com a líder civil independentista durant els fets de setembre i octubre de de 2017.

Durant la roda de premsa, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “hi ha hagut diverses violacions greus i acreditades de drets fonamentals del Conveni europeu de drets humans. Entre ells hem de destacar la vulneració dels dret de reunió, la llibertat d’expressió o la llibertat ideològica”.

A més, ha afegit que “tota l’acció antirepressiva ens ha de legitimar més interna i externament. A l’Assemblea estem convençuts que les sentències europees reforçaran la causa de l’autodeterminació i de la independència de Catalunya”.

Per la seva banda, Jordi Sànchez ha deixat clar que amb aquesta demanda espera que “el Regne d’Espanya rebi un correctiu inequívoc per part de la màxima instància europea en l’àmbit de la justícia i drets humans”.

També ha explicat que va a Estrasburg “perquè mai més cap ciutadà de Catalunya tingui la incertesa que exercir drets fonamentals pot ser motiu d’una condemna com la meva. Això va de defensar els drets que en una democràcia haurien d’estar emparats”.

Personalitats internacionals com Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament Europeu (França), Clare Daly, membre del Parlament Europeu (Irlanda), i Sébastien Nadot, membre de l’Assemblea Nacional francesa i de la seva Comissió d’Afers Estrangers, han fet arribar el seu suport i solidaritat a través de missatges per vídeo. El Sr. Onesta denuncia que “la justícia espanyola és una justícia política” i que “manipula no només els fets, sinó també les paraules”, acusant per exemple de “terrorisme” a molts dels que qüestionen la qualitat democràtica del sistema. Per la seva part, Daly critica el silenci de la Comissió Europea sobre aquest alarmant cas i anima el poble català a seguir lluitant, ja que amb això també lluita pels drets de tots els ciutadans europeus. En una línia similar, el diputat francès Sébastien Nadot expressa la importància “que Jordi Sànchez sigui indemnitzat per la vulneració de drets que ha patit per part de les autoritats espanyoles” i fa una crida al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè revisi detingudament el cas.

L’Assemblea Nacional Catalana i Jordi Sànchez confien que, un cop estudiat el cas per part del TEDH, no quedi cap dubte que Sànchez és víctima d’una persecució política per l’exercici dels seus drets fonamentals, especialment per defensar el dret d’autodeterminació del poble català. La justícia europea ha de condemnar la utilització del poder judicial espanyol per motius polítics, un fet que mostra una greu manca d’independència judicial.

En concret, l’objectiu d’aquest recurs és denunciar la violació dels drets fonamentals de Jordi Sànchez a la llibertat d’expressió, reunió, llibertat de pensament i dret a jutge natural, entre d’altres, i que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemni Espanya per aquestes vulneracions. La sentència, que s’espera que sigui condemnatòria, demana a l’Estat espanyol que prengui totes les mesures que consideri necessàries per reparar la violació dels drets.

Des de 2018, tribunals europeus de Bèlgica, Alemanya i Escòcia ja han desestimat les peticions per les ordres de detenció europees que Espanya va emetre contra els representants catalans a l’exili, cosa que demostra que els arguments proporcionats per la judicatura espanyola no tenen suport legal i estan motivats políticament.

Reaccions internacionals al cas de Jordi Sànchez

Durant els darrers anys, diverses associacions de juristes i organitzacions internacionals de drets humans, com la Comissió Internacional de Juristes i Amnistia Internacional, han seguit amb preocupació el cas dels líders independentistes catalans, qualificant les seves penes de presó com “una restricció de les llibertats d’opinió, expressió i reunió pacífica”. També han afirmat en diverses ocasions que l’aplicació del delicte de sedició provoca un efecte aterridor entre la població i sovint impedeix que els ciutadans puguin exercir els seus drets civils i polítics, per por de ser processats.

Al juny de 2019, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU va confirmar que la detenció del Sr. Jordi Sànchez -juntament amb la de la resta de presoners polítics catalans- constituïa una detenció arbitrària. Atès que havia estat detingut per les seves creences i activitats polítiques, l’organisme de l’ONU va demanar el seu alliberament immediat i una indemnització pel temps transcorregut a la presó preventiva i la vulneració de drets consegüent, una petició que les autoritats espanyoles van ignorar. Van haver de transcórrer més de dos anys fins que es van produir els indults per part del Govern espanyol, alliberant els presoners polítics catalans tot i que de forma condicionada i parcial el juny de 2021, i sense que s’hagi produït cap reparació pels danys causats.

set. 20 2021

Avui roda de premsa sobre el procés judicial a l’expresident de l’Assemblea, Jordi Sànchez

Aquesta tarda, a partir de les 17.30 h, roda de premsa amb Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez per explicar les últimes novetats del procés judicial a Europa de l’expresident de l’Assemblea.

set. 18 2021

Aquestes són les mobilitzacions de l’1-O

Consulta darrers detalls de les mobilitzacions de l’1, 2 i 3 d’octubre, que formen part del cicle de mobilitzacions que es va iniciar l’11 de Setembre sota el mateix lema: Lluitem i guanyem la independència. 

ACTES 1, 2 I 3 D’OCTUBRE

Divendres 1 d’octubre

A primera hora de la tarda es farà un acte polític a Illa (Catalunya Nord) per reivindicar el paper de la Catalunya Nord en la compra, emmagatzematge i distribució de les urnes del referèndum. Alhora, es voldrà evidenciar que quan el moviment independentista ha avançat i ha estat més fort és quan la societat civil i les institucions han anat juntes i han treballat sota una mateixa estratègia.

QUAN: A les 17 h

ON: Espace La Catalane, a Illa (Rosselló)

A la plaça Catalunya de Figueres tindrà lloc un concert que comptarà amb Ginestà i Xavi Sarrià. Abans dels concerts es farà un breu acte polític. Les entrades costen 7 euros i es posen avui a la venda.

QUAN: A les 20 h

ON: Plaça Catalunya, Figueres.

Paral·lelament al concert de Figueres, les assemblees territorials organitzaran, arreu del país, actes polítics directament vinculats amb el referèndum per reivindicar l’1 d’Octubre (llocs on hi va haver atacs rellevants o on es van poder prevenir els atacs de l’Estat espanyol amb imaginació i creativitat). Aquestes concentracions rebran urnes que hauran sortit de la Catalunya del Nord.

Dissabte 2 d’octubre

El dissabte 2 d’octubre es faran tres marxes per reivindicar l’1 d’Octubre i la independència:

  • Marxa Nord

La marxa, que sortirà a les 8 h de Sant Julià de Ramis, passarà per la ciutat de Girona. Quan arribi a Aiguaviva es farà un acte polític. Se sortirà a les 8 del matí del Pavelló de Sant Julià de Ramis.

L’organització posa a disposició dels participants busos per retornar a Sant Julià de Ramis o Girona un cop hagi acabat l’acte. Caldrà inscriure-s’hi prèviament.

A més, l’organització ofereix, a les persones que hagin anat al concert de Figueres, la possibilitat de dormir al Pavelló de Sant Julià de Ramis. L’endemà se servirà esmorzar a qui s’hagi quedat a dormir. Caldrà inscriure-s’hi prèviament.

Hora i lloc d’inici de la marxa: Pavelló de Sant Julià de Ramis, 8 del matí.

Acte polític: A la Pista Esportiva d’Aiguaviva a les 14 h.

  • Marxa Centre

Aquesta marxa sortirà a les 14 h de la plaça Parroquial de Vinaròs i passarà per Alcanar fins a arribar a la Ràpita. A la plaça 1 d’Octubre es farà un acte polític que començarà a les 21 h.

Per a tothom qui ho desitgi l’organització posarà busos llançadora d’11 h a 13 h que portaran els participants de la Ràpita a Vinaròs per tal de poder iniciar la marxa.

Hora i lloc d’inici de la marxa: Plaça Parroquial de Vinaròs, a les 14 h.

Acte polític: Plaça 1 d’Octubre, la Ràpita, a les 21 h.

  • Marxa de Ponent

Aquesta marxa sortirà a les 6 h del matí de la Parada de l’Àngel (Llitera) i anirà fins a Lleida passant per Alcarràs sobre les 8 h del matí, on està previst que s’hi afegeixi més gent per continuar la marxa. L’acte polític final serà a Lleida a les 14 h.

Hora i lloc d’inici de la marxa: Parada de l’Àngel (Llitera), a les 6 h

Acte polític: Escola Oficial d’Idiomes, Lleida, a les 14 h

Diumenge 3 d’octubre

El diumenge al matí tindrà lloc a Barcelona un acte polític amb l’objectiu que es retrobin totes les organitzacions que van fer possible el 3 d’octubre en el marc de la Plataforma 3 d’Octubre.

INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT

Un dels eixos principals de les mobilitzacions de l’1, 2 i 3 d’octubre és homenatjar els represaliats per l’1-O i per totes les mobilitzacions posteriors. Així doncs, amb motiu d’aquestes dates l’Assemblea Nacional Catalana fa pública la campanya “Independència És Llibertat” per tal d’aconseguir que la lluita antirepressiva esdevingui una eina política de mobilització i legitimació interna i externa de l’independentisme.

En el marc d’aquesta campanya, l’Assemblea fa públic avui el portal web repressio.assemblea.cat, que agrupa totes les accions antirepressives de l’entitat sota un mateix paraigües. Es pretén que sigui una eina antirepressiva d’informació, mobilització i suport.

A més, el 2 d’octubre l’Assemblea organitza, conjuntament amb altres entitats, la Conferència Nacional Antirepressiva.

Encara que s’aprofitin les mobilitzacions de l’1 d’Octubre per anunciar aquesta campanya, “Independència és llibertat” serà de llarg recorregut i passa a ser una de les principals potes polítiques, comunicatives i de mobilització de l’Assemblea.

set. 18 2021

28 de setembre, a Sant Quirze del Vallès, Josep Costa presenta el seu llibre “Eixamplant l’esquerda”

El dimarts 28 de setembre, a la BIblioteca de Sant Quirze del Vallès, Josep Costa presentarà el seu llibre “Eixamplant l’esquerda“.

Josep Costa va ser diputat i vicepresident del Parlament de Catalunya la passada legislatura. Està investigat pel TSJC per ser membre de la mesa i haver permès que es debatessin i s’aprovessin resolucions a favor del dret d’autodeterminació i de reprovació del rei d’Espanya. 

Aquest acte està organitzat conjuntament pel Consell Local per la República i per l’Assemblea Nacional Catalana de Sant Quirze. 

L’acte començarà a les 19.00 h i l’aforament serà limitat.

Cliqueu per reservar entrada
set. 18 2021

18 de setembre, a Sabadell, fira de Consum responsable

Aquest dissabte 18 de setembre, a Sabadell, Consum Km Zero Sabadell presenta la Fira Tèxtil en col·laboració amb els actes de La Regadora

Plantegem com podem afrontar l’emergència climàtica, social i econòmica.

Plantegem un consum responsable, conscient i de proximitat.

Serà a partir 2/4 d’11 del matí a Ca l’Estruch (c. Sant Isidre, 140)

set. 16 2021

Prou repressió!

Davant del processament per part de l’Audiència espanyola dels membres dels CDR del 23-s acusats de terrorisme sense cap indici, així com del recurs presentat per la Fiscalia contra la sentència absolutòria confirmada en segona instància de la Tamara Carrasco, l’Assemblea Nacional Catalana vol posar de manifest:

El salt qualitatiu que representa aquesta acusació per terrorisme en un context actual d’escalada creixent de la repressió. La construcció d’un fictici relat criminal amb la pèrdua sistemàtica de drets fonamentals individuals i col·lectius, ja és un fet.

No es pot deslligar l’actualitat de la taula de diàleg de la judicialització que afecta l’independentisme, tot recordant que aquesta judicialització és la mateixa maquinària que en els darrers 50 anys ha volgut imposar per la força la seva ideologia neofranquista.

La repressió i la persecució de la dissidència catalana s’agreuja i pren el camí de les dictadures més criminals, ja que entre altres aspectes retorna a la justícia persones que ja havien estat absoltes.

En un Estat que es diu de dret no es pot permetre aquesta repressió organitzada amb l’única finalitat de desmobilitzar el país mitjançant la persecució i la por.

Cal revertir aquesta situació i fer un front comú per impedir que la mordassa sigui cada cop més gran.

Ens trobem a les portes de l’1 d’octubre. Davant la repressió, més acció i més organització. Fem una crida a fer un front comú contra la repressió.

Independència és llibertat!!!

set. 15 2021

28 de setembre, a Ripollet, projecció de la pel·lícula “Josep”

El dijous 28 de setembre, a Ripollet, es projectarà la pel·lícula “Josep“.

Aquest film va rebre el premi Cèsar al millor film d’animació i està dirigida pel ninotaire Aurélien Froment Aurel i va estrenar-se l’any 2020.

Narra la vida del dibuixant i revolucionari Josep Bartolí durant la Guerra Civil espanyola, després de la Segona Guerra Mundial i la seva relació amb la pintora mexicana Frida Kahlo.

La projecció començarà a les 19.30 a l’Auditori de Ripollet. Posteriorment es farà un debat conduït per Joana Raja.

set. 14 2021

19 de setembre, a Palau-solità i Plegamans, projecció del documental “De matinada” sobre el cas 23S

El dimunge 19 de setembre, a Palau-solità i Plegamans, es farà un acte sobre el cas Judes que va acabar amb la detenció de diversos membres dels CDR que ara són acusats de terrorisme.

Hi intervindran l’advocat Jordi Busquets i els encausats Queralt Casoliva i Eduard Garzón.

L’acte començarà a les 19.00 al Casal Popular La Revolta, c. Plegamans, 12. Cal fer inscripció prèvia escrivint a cplarevolta@gmail.com

set. 13 2021

President, faci la independència!

Llegeix el discurs que va fer la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie aquest 11 de Setembre:

Bon vespre!

Abans m’he girat un moment i és perquè m’estaven dient que encara hi ha gent a Via Laietana.

Gràcies a tots els que heu tornat a omplir els carrers! Hem tornat a desbordar Barcelona. Vaig dir 100.000 persones i ho hem multiplicat per quatre. Ho heu tornat a fer vosaltres, quan ningú hi creia.

Gràcies, gràcies als companys d’Òmnium, de l’AMI, del Consell per la República, de la Intersindical, de la Cambra de Comerç, i de totes les entitats que heu encapçalat aquesta manifestació en nom de la societat civil i ens heu ajudat a omplir els carrers!

Gràcies a totes les delegacions internacionals que un cop més heu volgut estar presents a la nostra Diada Nacional!

Representants d’Euskal Herria, Còrsega, Sardenya, Galícia, Castella, Canàries, el Kurdistan, la Cabília, Estònia, Flandes, Bielorússia, Armènia i el Rif, gràcies!

Gràcies als rectors i vicerectors de 6 universitats públiques catalanes, que enguany ens heu volgut acompanyar.

Gràcies, gràcies, gràcies, com sempre a les territorials de l’Assemblea que us deixeu la pell cada 11 de Setembre i cada dia de l’any per la independència del nostre país!

Gràcies, gràcies, gràcies, a tots els voluntaris i tècnics de l’Assemblea que ara mateix no ens podeu ni escoltar perquè esteu treballant perquè tot surti perfecte!

En aquesta Diada, per primera vegada en quatre anys, tornen a ser-hi nou persones molt especials, els nou presos i preses polítics tornen a ser amb nosaltres al carrer!

Per això, és una alegria enorme poder compartir el discurs amb el president d’Òmnium, l’estimat Jordi Cuixart! Que com ja m’imaginava m’ho ha posat molt difícil per parlar després d’ell.

Estimats Carme i Jordi, que heu estat tants anys aquí dalt, fent aquest discurs de l’Onze en nom de l’Assemblea; Dolors, Oriol, Jordi, Quim, Josep, Raül, us volíem a casa i sou a casa. Ens omple de joia que avui sigueu aquí. Però us volíem lliures i volíem la llibertat completa del nostre poble i no la tenim encara.

A més, avui no hi som tots, falten els exiliats: Carles, Marta, Lluís, Clara, que sempre ets tan dura amb nosaltres però que ens fas pensar, Toni, Anna, Valtònyc, també per vosaltres continuarem lluitant per la independència del nostre país, perquè pugueu tornar a casa.

No només això sinó que l’amenaça de presó pesa sobre moltes, moltes persones que s’han manifestat per tots vosaltres i per la independència. Avui molts d’ells són aquí, com també represaliats del franquisme, de la transició i del 92. De fet, cada generació de catalans ha tingut els seus represaliats. En la nostra causa, només la Independència és Llibertat!

Per tota la gent que lluita cada dia, i per tota la gent que està patint i ha patit les conseqüències de la repressió estem disposats a lluitar, avui i cada dia fins que, ens en sortim i guanyem la independència!

Mireu, la independència és una qüestió de drets i de fets.

El drets els tenim tots:

Tenim el dret d’autodeterminacióperquè som un poble, som una nació històrica, i tots els pobles segons l’article primer del Pacte de Drets Civils i Polítics de Nacions Unides tenen el dret d’autodeterminar-se lliurement.

Però aquesta vella nació ha estat una nació integradora, ha acollit onades de gent vinguda d’arreu, primer els occitans, com el meu rebesavi, el d’aquest cognom que ningú sap com pronunciar; després la gent vinguda dels pobles de la península, com el meu avi castellà i la meva àvia asturiana, i ara gent de tots els continents.

Tenim el dret a disposar de les eines per integrar tots els nouvinguts, per fer del català, la llengua que ens singularitza, també la llengua comuna de tots els ciutadans de Catalunya. Llengua d’inclusió i no d’exclusió, per construir un Nosaltres, que és aquesta nació cívica, la que tan bé va descriure Pau Casals en el seu discurs a les Nacions Unides.

Però, a més a més, tenim el dret d’autodeterminació perquè també tenim les majories democràtiques des del 2012 de manera sistemàtica al Parlament de Catalunya de més del 60% per l’autodeterminació; i de més del 50% per la independència, tant en el referèndum de l’1 d’octubre com ara amb el 52% del vot independentista a les darreres eleccions.

Per tant, pel principi democràtic també tenim el dret d’autodeterminació!

I en tercer lloc, tenim el dret d’autodeterminació per la vulneració sistemàtica de drets fonamentals que fa l’Estat espanyol per reprimir-lo. Criminalitzant el dret d’autodeterminació com ho fa, ens els reforça!

Empresonant manifestants, punxant telèfons sense permís judicial, posant multes per parlar de l’autodeterminació al món, condemnant cantants, inhabilitant alcaldes ens fa patir, però ens ajuda. Ens legitima més i més, internament i externa.

Tenim els drets. Però el dret d’autodeterminació i la independència ens els hem de guanyar amb els fets!

El dret d’autodeterminació no es demana ni es pidola a l’Estat opressor, s’exerceix!

S’exerceix, com el vam exercir en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, on vam guanyar l’Estat!

La victòria d’un poble unit que no va permetre a les forces d’ocupació controlar el territori i on es va votar pràcticament a tot arreu i es va guanyar!

Aquell dia vam exercir fets, aquell dia és un fet, és el fet més important, sí, és el fet més important que ha passat en aquest país en els darrers tres-cents anys, Sr. Illa, l’acte de sobirania més gran que hem fet!

La independència del nostre poble és un dret, però només la guanyarem amb fets.

  • Quan cadascú de nosaltres decideixi on consumeix i per què.
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi, si és treballador, a quin sindicat s’afilia: als que no han volgut venir ni a les manifestacions que vam fer per la sentència amb el simple lema de “llibertat”, o als que han convocat vagues generals quan les hem necessitat?
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi, si és autònom o empresari, a quina associació d’empresaris o patronal reforça. A Foment, que ha denunciat l’Assemblea i la Intersindical i vol que ens cruixin a multes? O a Anem per Feina, que aquesta tardor tornarà a fer fires de Consum Estratègic arreu del país?
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi a quina finestreta paga els impostos: a la de l’Estat que ens espolia 18.000 milions cada any, o la del govern que volem que esdevingui República?

La independència la guanyarem amb la lluita constant i persistent de la gent per desgastar l’Estat a Catalunya. Però només amb la gent no n’hi ha prou: ens cal el lideratge institucional i polític.

Al govern li exigim fets!

El primer de tot, que deixi de mirar l’Estat esperant concessions que no vindran mai, perquè l’Estat espanyol interpreta les demandes com un símptoma de feblesa, i ho aprofita per humiliar-nos i si pot aixafar-nos.

Que torni a tenir un projecte propi, centrat en l’autodeterminació, en acabar el que vam començar l’1 d’octubre. Ara tenim un Parlament amb el 52% del vot directe independentista. No el podeu desaprofitar. Heu d’aplicar el mandat sorgit de les urnes. Heu de fer allò per què us vam votar: la independència!

Fa uns anys l’estimada Carme va dir: president, posi les urnes! Avui nosaltres li diem: president, faci la independència!

Ens tindrà al seu costat pel que faci falta, no en tingui cap dubte. Quan el moviment independentista ha avançat ha estat quan la societat civil i les institucions i partits han tingut un projecte polític comú. Quan hem estat més forts ha estat quan hem caminat junts. I tal com diria en Jordi, estem convençuts que “ho tornarem a fer” i aquest cop ho farem millor.

A l’Assemblea som tossuts i estem convençuts que la unitat estratègica independentista és possible. Prou retrets, prou desconfiança. Posem-nos a treballar des d’ara mateix!

Avui al Govern de la Generalitat també li demanem que aprofiti tots els marges que té per avançar en sobiranies: com per exemple en l’àmbit econòmic, fiscal i energètic. Ens hem de preparar per la ruptura!

I li exigim que deixi de criminalitzar els manifestants, d’exercir d’acusació particular en tants casos sense proves.

En definitiva, que treballi sense descans per fer la independència.

  • Voleu un aeroport hub? Feu la independència.
  • Voleu seus de multinacionals? Feu la independència.
  • Voleu polítiques socials? Feu la independència que tindreu els recursos i les competències per fer-les.
  • Voleu igualtat, llibertat i oportunitats per tothom? Feu la independència.

Govern, feu la independència i ens tindreu al costat!

Nosaltres hi anirem, hi anirem, hi anirem, persistirem, persistirem, persistirem fins a guanyar!

Visca els Països Catalans!

Visca el poble català!

Visca Catalunya lliure!

set. 11 2021

Vídeo de la manifestació i dels parlaments de la Diada 2021

Aquest és el vídeo dels actes organitzats per l’Assemblea en la Diada 2021

set. 11 2021

Vídeo de la conversa entre Antoni Bassas i Elisenda Paluzie

Antoni Bassas conversa amb la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie. L’ANC vol que la manifestació de la Diada sigui un punt d’inflexió per reactivar la mobilització al carrer i reinvindicar el mandat de l’1-O. En aquests dies previs a la manifestaicó, Paluzie ha defensat que el missatge d’aquesta Diada no anirà destinat a l’Estat sinó al Govern perquè culmini la independència. Paluzie també ha reconegut que l’independentisme no està en un moment àlgid perquè no hi ha full de ruta unitari.

set. 10 2021

Estat de la Nació especial 11 de Setembre

Avui, un Estat de la Nació especial sobre la Diada!

Què en podem esperar d’aquesta Diada? En parlem amb els membres de la Comissió de Comunicació de l’Assemblea Adrià Alsina, Mònica Batalla i Jordi de Bofarull.

Com es prepara la Diada? Entrem a la seu de l’Assemblea per veure com s’organitza l’11-S a través de diversos àmbits de treball.

Com encara la Diada el territori? En parlem amb la coordinadora de la Comissió d’Accions Territorials de l’Assemblea, Esther Güell, i el coordinador de l’Assemblea de Girona, Tavi Casellas.

Entrevista amb el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, que participa a l’acte de commemoració de la Diada organitzat per l’ANC Brussel·les a Anvers.

Com sempre, a partir de les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube: