La Caixa de Solidaritat crida a la solidaritat econòmica per fer front a la repressió de l’Estat espanyol

El president de la Caixa de Solidaritat, Pep Cruanyes, ha manifestat que “el Tribunal de Comptes s’ha transformat en un organisme de censura política del Govern i les institucions catalanes: és un organisme d’excepció“.

Cruanyes ha volgut deixar clar que “la Caixa de Solidaritat és de tothom i està al servei de totes les persones que són atacades per la repressió: volem donar les gràcies a totes aquelles persones que no han deixat de fer donacions. Ja hem ajudat a més de 600 persones, 70 de les quals aquest any”.

Finalment, ha afegit que “fem una crida a la ciutadania catalana perquè segueixi col·laborant amb la Caixa de Solidaritat. Farem el possible i l’impossible per recuperar aquests milions d’euros destinats a fiances injustes de tota mena”.

Pep Cruanyes ha estat acompanyat de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha volgut posar en valor “la creació del fons assegurador per part del Govern de la Generalitat: estem molt satisfets per l’aprovació d’aquesta mesura“.

Paluzie ha afegit que “no sabem quan resistirà la mesura presa avui per la Generalitat, perquè la repressió de l’Estat espanyol no té aturador. És imprescindible nodrir la Caixa de Solidaritat, una eina indispensable contra la repressió”.

Pel que fa al cas concret del Tribunal de Comptes, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que “volem remarcar l’extrema gravetat de la resolució d’aquest organisme. S’ha arribat a l’extrem de criminalitzar, per exemple, seminaris en universitats estrangeres o visites de periodistes i acadèmics internacionals a Catalunya”.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha remarcat que “la repressió de l’Estat no s’atura i ens empeny a cridar a la solidaritat econòmica. La ciutadania de Catalunya segueix apostant per estar al costat de les persones represaliades i no deixar ningú enrere”.

A la roda de premsa també hi ha assistit Albert Royo, un dels excàrrecs perseguits pel Tribunal de Comptes: “Aquestes represàlies cerquen espantar els servidors públics. Es vol limitar l’autonomia de Catalunya i no permetre fer una acció exterior que sí que es permet a altres territoris dins de l’Estat espanyol”.

Finalment, Francisco Garrobo ha explicat que la Caixa de Solidaritat “ha ajudat moltíssimes causes i està al servei de totes les persones represaliades. Les caixes de resistència són vitals per evitar que la gent no es deixi de mobilitzar”.

Posicionament del Secretariat Nacional envers el Tribunal de Comptes espanyol

El Secretariat Nacional de l’Assemblea, reunit en sessió plenària el dissabte 3 de juliol, vol deixar clar, davant la repressió econòmica exercida pel Tribunal de Comptes espanyol contra 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat per la seva acció exterior, que les persones afectades van actuar en exercici de les seves funcions dins de la Generalitat, aplicant les atribucions i competències que l’Estatut d’autonomia donava a la institució.

Considerem que l’actual govern de la Generalitat, en defensa de les seves atribucions i de la seva gent, ha de defensar i cobrir fins a l’últim cèntim les persones afectades. No fer-ho seria renunciar a la defensa de la legitimitat del Govern i de la seva acció i deixar desemparats els seus càrrecs, la qual cosa crearia un precedent que deixaria tocada la credibilitat de la institució de cara al futur.

Traspassar la responsabilitat de defensar els membres del Govern a la societat civil debilita el moviment independentista, ja que el situa en una situació de desemparament que fins i tot pot incentivar un augment de la repressió econòmica. La solidaritat de la societat civil ha de ser la darrera trinxera i ha de servir sobretot per a l’independentisme de base que no té el paraigua d’una institució, partit polític o organització.

Seu del Tribunal de Comptes espanyol.
Foto: Luis García (Zaqarbal)

9 de juliol, a Rubí, acte “Prou repressió!!!”

El divendres 9 de juliol, a Rubí, es farà l’acte “Prou repressió!!!“.

Caldrà fer inscripció prèvia a https://ja.cat/dQOGN

L’Estat de la Nació: el Tribunal de Comptes amb Gonzalo Boye

Avui 2 de juliol ens arriba un nou Estat de la Nació. Parlarem amb Gonzalo Boye sobre la persecució del Tribunal de Comptes a antics càrrecs de la Generalitat.

6 de juliol, a Terassa, conferència sobre “Els drets humans i la situació a Catalunya”

El dimarts 6 de juliol, a Terrassa, es farà la conferència “Els drets humans i la situació a Catalunya. La sortida internacional“.

Els ponents seran Josep Pagès, síndic de l’1 d’Octubre, i Neus Torbisco-Casals, doctora en dret.

L’acte començarà a 19.30 h a la Factoria Cultural de Terrassa, l’antic Centre Cultural, rambla d’Ègara, 340.

Nova concentració de protesta per la presència de Felip VI a Barcelona

L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb CDR Barcelonès, ha convocat aquest vespre una concentració per protestar per la presència de Felip VI a l’entrega de premis de la Fundació Princesa de Girona, que ha tingut lloc al CaixaForum de Barcelona.

El monarca espanyol ha visitat Barcelona per tercera vegada en quinze dies, una clara mostra de la voluntat de la Casa Reial espanyola de demostrar que Felip VI pot venir amb tota normalitat a Catalunya. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha col·laborat en la implementació d’aquest marc.

Tanmateix, la realitat és que Felip VI és el màxim representant de l’Estat espanyol, el qual ja acumula milers de represaliades i represaliats independentistes. La repressió exercida per l’Estat no afluixa tot i les paraules buides que arriben des de Madrid. Ni distensió ni reconciliació: la venjança és la que guia l’actuació de l’Estat.

A la concentració d’aquest vespre s’han cremat fotografies del monarca espanyol Felip VI. L’Assemblea reitera una vegada més que Felip VI ni és ni serà benvingut al nostre país.

8 de juliol, a Cerdanyola, acte “Cap a la independència”

El proper dijous 8 de juliol, a Cerdanyola del Vallès, es farà un acte polític amb la presència del David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Maria Ferrer, d’Alerta Solidària i Eduard Garzón, escausat del 23S.

L’acte és previst que comenci a les set del vespre a la plaça Jaume Grau i Altayó. 

Ho organitzem conjuntament l’ANC i el CDR.

1 de juliol, a Sant Cugat, xerrada sobre la Desconnexió

El dijous 1 juliol, a Sant Cugat del Vallès, dins del cicle Àgora 1 d’Octubre, es farà una xerrada sobre la Desconnexió.

Hi participaran Jordi Roset, copropietari de Petrolis Independents i un dels impulsors de l’11Onze, banc català i Josep Reyner, economista, membre sectorial economistes ANC i autor de nombrosos estudis sobre el dèficit fiscal i la sobirania fiscal.

L’acte començarà a les 19.30 h a la plaça U d’Octubre.

Sabadell ha rebut la presidenta Carme Forcadell

Aquesta tarda, a Sabadell, la presidenta del Parlament Carme Forcadell estat rebuda per tota la ciutadania solidària amb les persones represaliades i que s’ha mobilitzat durant tots aquests mesos.

30 de juny, a Montcada i Reixac, debat sobre “Estratègies de consum energètic”

El dimecres 30 de juny, a Montcada i Reixac, es farà una xerrada-debat sobre “Estratègies de consum energètic“.

L’acte començarà a les 20.00 h a la Casa de la Vila, c. Major 32.

Terrassa rep el conseller Josep Rull als Cants de Llibertat

Ahir diumenge 27 de juny, l’Assemblea Nacional Catalana de Terrassa va estar al costat del conseller Josep Rull i amb la gent dels Cants de Llibertat, al Raval de Montserrat. 

Es va celebrar plegats la seva llibertat i van expressar el compromís de continuar compromesos en la lluita democràtica i de carrer fins a la fi de la repressió i fins a obtenir la llibertat de tot el poble català en forma de República. 

Els Cants de Llibertat seguiran cada dia al Raval.

L’Assemblea ha anat al MWC a protestar per la presència de Felip VI

L’Assemblea Nacional Catalana ha estat aquest matí al Mobile World Congress per protestar per la presència del monarca espanyol Felip VI. L’entitat ha fet una acció sorpresa que ha consistit a llançar ous plens de pintura a una imatge del rei. A més, ha repartit fulletons en anglès als participants del Congrés per explicar la situació de Catalunya i el seu conflicte amb l’Estat espanyol.

Fa pocs dies, Felip VI ja va ser a Barcelona, en el marc d’un sopar amb el Cercle d’Economia, i aquesta setmana hi ha tornat. La presència a Catalunya del monarca espanyol s’està tornant a incrementar, per tal d’intentar donar una falsa imatge de normalitat. Mentrestant, el moviment independentista continua patint la repressió de l’Estat espanyol.

Cal dir que una vegada més, el Govern de la Generalitat ha estat còmplice de l’agenda de la Casa Reial espanyola i, ahir, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va compartir taula amb Felip VI en el sopar inaugural del congrés. El Govern català no pot entrar al joc d’un Estat espanyol especialista a vulnerar drets fonamentals i que ja compta en milers les persones represaliades a Catalunya.

L’Assemblea reitera una vegada més, que Felip VI ni és ni serà benvingut al nostre país. Cada vegada que decideixi venir, l’entitat hi serà per deixar clar que Catalunya no té rei ni corona.

30 de juny, a Sabadell, Debat Constituent : “La diversitat lingüística i el futur del català”

El dimecres 30 de juny, a Sabadell, el Debat Constituent organitza una conferència sobre la diversitat lingüística i el futur del català amb la lingüista M. Carme Junyent.

L’acte, que serà moderat per Teresa Mira, presidenta d’Òmnium Sabadell.

Qui és la nostra convidada?

M. Carme Junyent és una lingüista catalana, professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Els seus treballs de recerca se centren en l’àmbit de les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. És la directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d’una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.

L’acte començarà a 19.00 hores en directe pels canals de Facebook, Twitter i YouTube d’Òmnium Sabadell.

4 de juliol, a Arenys de Munt, “Ara més que mai, independència!”

Diumenge 4 de juliol, a les 11:00 del matí, les Assemblees del Maresme organitzen un acte polític a Arenys de Munt, per deixar ben clar que ni la pandèmia, ni la repressió, ni els interessos partidistes ens han fet desistir del nostre objectiu: Ara més que mai, independència!

En aquests moments que l’estat espanyol, pressionat per Europa, concedeix graciosament indults als 9 presos polítics, però continua destrossant la vida a més de 3.000 represaliats; en aquests moments que sectors de l’independentisme reneguen de l’1 d’octubre i ho fien tot a una incerta taula de diàleg amb els repressors, us emplacem a tornar als carrers, a mobilitzar-nos i a participar en aquest acte per donar un nou impuls a la lluita per la independència.

Manifest de la Diada dels Països Catalans 2021

Aquest és el manifest que han fet conjuntament l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb motiu de la Diada dels Països Catalans 2021

MANIFEST CONJUNT PER LA DIADA DELS PAÏSOS CATALANS

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels territoris de parla cata- lana, gràcies a la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar de manera incansable per as- solir l’estatus jurídic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les persones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la li- quidació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incompletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per culminar el nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure agermanament de la resta de territoris.

Actualment, les nostres societats són, en molts aspectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les tradicions més arrelades, com la de les fogueres de Sant Joan, vincula- des a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la diversitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la continuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projecte de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició popular mediterrània i europea, primer pagana, després cristianitzada, i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exigència de la llibertat més àmplia, l’apro- fundiment democràtic, la justícia social més inclusiva i l’esperit igualitari més acusat.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte mitjançant les vies democràtiques, trobem injustícies i maneres despòtiques i autoritàries; quan pensàvem que el tràn- sit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris germans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.