El dijous 5 de març, a Palau-solità i Plegamans, es farà una xerrada amb Pepe Beúnza amb el títol “Reflexions en el camí, amb un adversari cruel i poderós“.
L’acte començarà, a les 19.30, a l’Auditori de Can Cortès.
Aquest cap de setmana el moviment estudianti MES realitza una Acampada popular per denunciar la situació política que viu el país i per manifestar-ne el rebuig.
Exigeixen, resumidament, l’aministia pels presos polítics i exiliats, la finalització de la repressió que vivim i l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Podeu veure el manifest que van presentar públicament, divendres 7 de febrer, al local de l’Obrera i també la relació d’activitats que tenen previstes de fer durant els dos dies.
Totes les activitats són obertes a tothom, però molt especialment cal donar-los suport al començament de la marxa de dissabte, 15, davant dels Jutjats de Sabadell i que anirà fins a la plaça de l’Ajuntament on hi muntaran el campament.
Ens agrada poder dir que no és cert que el jovent està de braços plegats i que només fa crítica des del sofà. Quan els joves ho deicideixen hi són i ho manifesten amb el seu llenguatge i a la seva manera.
Ens en sentim molt orgullosos de MES. Endavant jovent!!
Dijous, 5 de març del 2020, de 7 a 9 del vespre, al nostre local (c. Illa, 3), hi farem una nova Tertúlia republicana:
David Vila i Ros, escriptor i dinamitzador lingüístic
A Catalunya, només entre un 12 % i un 14 % dels catalanoparlants no canvia de llengua davant d’un interlocutor castellanoparlant o d’una altra llengua.
Això fa que l’ús del català sigui baix i, per tant, la utilitat del català cau en picat. Per què canviem de llengua? Per què hi renunciem? Podem canviar aquest mal costum?
Sí que podem. Hi ha maneres d’aconseguir-ho. És més, podem ser fidels a la llengua catalana a tothora i arreu. Com ho podem fer?
Dijous vinent en parlarem a la tertúlia.
Aquest 20 de febrer, us convidem a la nova Tertúlia republicana que es farà al nostre local (c.Illa, 3), de 7 a 9 del vespre.
Pep Alavedra, historiador, serà el conductor de la xerrada
A més del patrimoni material, com ara l’arquitectònic, hi ha un patrimoni immaterial fet d’activitats productives, tècniques, creences, festes, rituals, tradicions orals, particularitats lingüístiques, escenificacions, danses, jocs tradicionals, manifestacions musicals, alimentació, gastronomia, formes de sociabilitat, etc.
Què en sabem de tot aquest patrimoni immaterial del Vallès?
A la tertúlia de dijous vinent en parlarem.
Pep Alavedra, historiador sabadellenc, professor del departament d’Història de l’UAB i membre de la Fundació Bosch i Cardellach ens farà descobrir de manera seductora allò que no sabem del patrimoni immaterial.
Us deixem uns enllaços per si en voleu saber més coses, aquí i aquí
Us esperem a la nova Tertúlia republicana:
La planifiació territorial del Vallès. Quin futur?
El Vallès Oriental i Occidental formen una regió econòmica europea de primer ordre on viuen 1.450.000 habitants que té el contrapès de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Quina articulació ha de tenir tot el Vallès en el futur?
Us deixem un dels seus darrers articles que parla del tema. Aquí
El dimecres 12 de febrer, a Bellaterra, es farà la xerrada “Cambra de Comerç i les eines de país” a càrrec de Montse Soler.
L’acte començarà a les 19.30 al Club Bellaterra.
Dijous 13 de febrer, a la Universitat Autònoma de Barcelona, es farà un acte d’homenatge a Muriel Casals.
Serà a les 18.30 al Campus Sabadell, carrer dels Emprius, 2, aula 13.
El dissabte 7 de febrer s’inaugurarà a Castellar del Vallès l’exposició de Jordi Magrià “El procés a punta de Bic“.
L’acte serà a les 19.00 a l’Ateneu i l’exposició es podrà veure fins les 21.00. El diumenge 8 l’horari serà d’11.30 a 13.30 i de 18.00 a 20.30 i el diumenge 9 d’11.30 a 13.30.
Davant les darreres notícies respecte a la decisió de la Junta Electoral de voler aplicar una sentència no ferma d’inhabilitació del president Torra i retirar-li l’escó de diputat i la convocatòria per a aquest dilluns al migdia de la Mesa de la cambra, l’Assemblea vol manifestar que:
Davant l’actitud de l’Estat hem de constatar que només amb la independència podrem garantir la sobirania de les nostres institucions.
El Vallès Oriental i l’Occidental formen una regió econòmica europea de primer ordre on viuen 1.450.000 habitants que té el contrapès de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Quina articulació ha de tenir tot el Vallès en el futur?
En parlarem amb Manel Larrosa, arquitecte i urbanista, el dijous 6 de febrer, a les 19.00, al local del carrer Illa, 3.
Aquest dimarts 28 de gener, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raúl Romeva, Quim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa, assistiran al Parlament de Catalunya a la Comissió d’Investigació sobre l’Aplicació de l’Article 155 (CIACE).
Els acompanyarem a la seva arribada!
Actualitzat el 5 de febrer a les 8.30.
Aquests són els autocars que s’organitzen al Vallès Occidental per anar a Perpinyà, a l’acte del Consell per la República, del dissabte 29 de febrer.
Aquest matí a la seu de Nacions Unides, a Ginebra, s’ha celebrat la 35a sessió de l’Examen Periòdic Universal (UPR, sigles en anglès). Els Estats membres de l’ONU han tingut ocasió d’avaluar i realitzar preguntes i recomanacions a l’Estat espanyol en relació a la situació i al compliment de les seves obligacions en matèria de drets fonamentals.
L’Assemblea, una de les organitzacions de la societat civil que han presentat informe.
Un dels indicadors del deteriorament de la situació pel que fa al respecte dels drets fonamentals a l’Estat espanyol és el fet que s’hagin presentat un total de 89 informes per part d’organitzacions de la societat civil. Aquests 89 informes són per aportar informació per a l’Examen a l’Estat espanyol. Un increment molt important en relació als 27 que es van presentar la darrera ronda, l’any 2015.
Jaume Bardolet, secretari nacional de l’Assemblea coordinador de la comissió d’incidència internacional, present a Ginebra, ha destacat el paper actiu de l’Assemblea en la presentació dels informes per part de la societat civil. També ha recalcat: “Som una de les entitats que vam presentar un informe, el mes de juliol passat, dels més detallats d’infraccions d’Espanya en drets fonamentals”. Bardolet ha fet referència a l’informe conjunt que van presentar l’Assemblea i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) que va posar l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, fins i tot el món de la cultura.
També es va centrar en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret de reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultura, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, incloent-hi la prohibició de detenció arbitrària, entre altres. Alguns aspectes denunciats en l’informe conjunt de l’Assemblea i UNPO van ser mencionats en diversos paràgrafs del document elaborat per l’oficina de l’Alta Comissionada de Drets Humans de Nacions Unides sobre la UPR a l’Estat espanyol.
117 països han realitzat intervencions
Bardolet també ha destacat que hi ha hagut 117 països que han presentat propostes o recomanacions a l’Estat espanyol i, d’aquests, 22 ho han fet en referència a vulneracions de drets fonamentals. Del total de 117 països que han realitzat intervencions, destaquen Estats com ara França, Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Suïssa, Itàlia, Armènia o Islàndia, però també Iraq o Rússia, que han estat especialment crítics amb la violència policial viscuda a l’octubre de 2019.
En matèria de drets civils i polítics, destaquen les aportacions fetes per Estats Units, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Islàndia, Mèxic i Colòmbia, uns drets que són essencials per al bon funcionament de la democràcia, tal i com han recordat a Espanya.
Referències a Catalunya
A banda de la violència policial denunciada per Iraq, Rússia i Itàlia, la majoria de països han insistit en la protecció dels drets de llibertat d’expressió i reunió, a més de les crítiques per l’abús de la detenció en règim d’incomunicació, com han fet Àustria, la República Txeca, Suïssa, Països Baixos o Malta. Veneçuela ha estat el país que ha fet una referència directa a Catalunya i que ha insistit en què l’Estat espanyol necessita trobar una solució política al conflicte, a través del diàleg.
Canadà i Islàndia han demanat un canvi de la legislació respecte a la Llei mordassa, com també ho ha fet Suïssa que, juntament amb França, han remarcat la importància de la reparació de les víctimes del franquisme. Estats Units ha fet una menció especial a la feina dels periodistes i el deure d’Espanya de protegir-los en l’exercici de la seva feina. Finalment, Armènia ha exigit una investigació pel que fa a l’existència de crims d’odi a l’estat espanyol.
La delegació espanyola ha evitat abordar les crítiques sobre les violacions de drets civils i polítics, així com les preguntes sobre detencions arbitràries, empresonament amb incomunicació i tortura, tot en relació amb l’autodeterminació de Catalunya.
Un total de set Estats han realitzat preguntes per escrit. D’aquestes, destaca una qüestió plantejada per Bèlgica, on es pregunta a l’Estat espanyol per les mesures per aplicar les recomanacions del Comitè per a la Prevenció de la Tortura, les del Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants, del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, i del relator especial en dret a la llibertat de reunió i associació. Estaments tots ells que havien mostrat la seva preocupació per les vulneracions de drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles, també contra el moviment independentista.
En la mateixa direcció, Suècia ha preguntat per la llei coneguda popularment com a “Llei mordassa”, expressant preocupació pel que fa a la protecció del dret a la lliberta d’expressió i el dret a la llibertat de reunió i d’associació, especialment pel que fa a periodistes i a societat civil. Tots aquests temes estan relacionats amb la qüestió catalana. Més lluny ha anat la representació de l’Iran, que ha formulat una pregunta en relació als passos que l’Estat espanyol planteja fer per millorar la situació pel que fa a aquests drets, principalment en el context del referèndum de 2017. El Regne Unit ha demanat informació en relació a mesures per millorar la situació pel que fa a llibertat de premsa. Per la seva banda, Alemanya ha formulat una pregunta en relació a la Llei d’Amnistia de 1977 i a la possibilitat de jutjar els crims del franquisme.
Totes aquestes recomanacions i preguntes tindran un recorregut a partir d’ara i tant els Estats com la societat civil en podran fer el seguiment del seu nivell d’implementació i podran demanar explicacions a Espanya en cas d’incompliment.
L’Assemblea és una de les entitats de la societat civil que en farà el seguiment.
El dissabte 25 de gener s’inaugura el nou local de l’Assemblea a Terrassa. Els actes per celebrar-ho començaran a partir de 10.30 a la plaça Lluís Companys. És prevista l’assistència del vicepresident de l’Assemblea, en Josep Cruanyes.
El nou local és el carrer torrent número 153.
El dissabte 25 de gener, a Ripollet, s’ha organitzat un vermut solidari amb els detinguts del 23S. A l’acte hi intervindran advocats i els mateixos represaliats.
Començarà a les 12.00 a les antigues pistes de l’Esbar, Rambla Sant Esteve, 26.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 