Aquest dimarts, com tots els 16 de cada mes, a Rubí hi haurà una concentració a la pl. de l’Ajuntament per exigir la Llibertat dels presos polítics i dels exiliats.
Ho farem fins la llibertat. No en tingueu cap dubte.

Aquest dimarts, com tots els 16 de cada mes, a Rubí hi haurà una concentració a la pl. de l’Ajuntament per exigir la Llibertat dels presos polítics i dels exiliats.
Ho farem fins la llibertat. No en tingueu cap dubte.

El dijous 11 de juliol, a Sant Cugat del Vallès, es farà una xerrada amb l’advocat i diputat de Junts per Catalunya, Jaume Alonso-Cuevillas.
Presentarà el llibre “1 judici (polític) i 100 preguntes més“.
L’acte començarà a les 19.30 a la plaça 1 d’Octubre.

Que no t’enganyin! El 155 no té cares amables.
A l’Assemblea reivindiquem que no s’ha de pactar amb els partits del 155, cal pactar amb partits independentistes i no s’ha d’investir un president espanyol si no reconeix el dret a l’autodeterminació.
Nosaltres ho tenim clar, i ells?
Fa una setmana érem a Estrasburg pels drets polítics dels nostres eurodiputats, però sobretot hi vam ser per defensar els nostres drets com a electors.
Per això diem ni pactes ni abstencions #STOP155 i reclamem unitat estratègica per a l’#ObjectiuIndependència l’11-S.
El 155 no té cap cara amable. El PSC en forma part i n’és igual de responsable que el Partit Popular i Ciutadans.
Què ha canviat per poder pactar amb ell ara a la Diputació de Barcelona?
Per què es vol investir a Sánchez a canvi de res?
Encara som a temps de revertir-ho.
De nosaltres depèn l’#ObjectiuIndependència
La Diada 2019 – Objectiu Independència omplirà la gran Via de Barcelona, plaça Espanya i els cinc carrers adjacents, i traslladarà un missatge a favor de la unitat estratègica per assolir la independència. Durant el matí, hi haurà un espai, Eines de país, per conscienciar de l’apoderament ciutadà. Les inscripcions als 26 trams que conformaran la manifestació ja són oberts al web diada.assemblea.cat.
Convertir la Diada en una jornada encara més útil i necessària per avançar cap a la independència. Aquest és l’objectiu essencial de la Diada 2019 – Objectiu Independència. D’una banda, es durà terme una manifestació multitudinària durant la tarda, que omplirà la plaça Espanya i els carrers adjacents: Paral·lel, Creu Coberta, Tarragona, Maria Cristina i Gran Via. Una confluència de carrers en una plaça que segons la presidenta de l’Assembla, Elisenda Paluzie, “representa la pluralitat de l’independentisme” per posar-se d’acord per un objectiu comú: la independència. Gran via s’allargarà fins a passeig de Gràcia.
Més enllà de sortir al carrer
La principal novetat d’enguany és un espai que s’habilitarà durant al matí, que s’anomenarà Espai Eines de País. Com indica el nou full de ruta de l’Assemblea, un dels pilars de treball és i serà la lluita noviolenta. Per això, l’espai Eines de País treballarà amb l’objectiu de potenciar la no-cooperació. “Volem que la gent s’apoderi, se senti protagonista i responsable; que sàpiga que la independència recau sobre la seva responsabilitat de poder fer alguna cosa”, ha dit Carla Soler i Pairó, secretària nacional de la Comissió de Mobilització.
Aquest espai permetrà que la gent s’informi de les maneres que té per avançar cap a la independència, s’enforteixi i permeti recuperar espais de poder: com enfortir els sindicats nacionals, els col·legis professionals o es faci consumidor estratègic. També estarà acompanyat d’altres activitats com un cinefòrum de la noviolència.
Inscripcions obertes
La manifestació es divideix en quatre grans àrees d’uns 6 trams cada una. En total, 26 trams que representen tot el territori i que faciliten l’organització. Com cada any, es demana que la gent s’hi inscrigui. De fet, Soler ha fet una petició perquè tothom ho faci, ja que “facilita molt la feina” organitzativa. Entre les novetats, aquest any s’ha facilitat la inscripció grupal, que és més àgil.
Les primeres inscripcions al web diada.assemblea.cat han estat les de Mireia Boya i Ada Parellada. L’exdiputada de la CUP ha dit que no s’ha de renunciar mai als carrers, i que la desobediència institucional no hi serà si la gent no estira des dels carrers. “Quedant-nos a casa no contribuïm absolutament a res. Al contrari, hem de sortir al carrer per dir a les institucions i als polítics que facin el favor d’espavilar”, ha conclòs. Al seu torn, la cuinera Ada Parellada ha qualificat aquestes mobilitzacions com el “fonament” del moviment independentista. “Amb això mostrem al món que som molts, cada vegada més”.
Una Diada útil
Paluzie vol que aquesta Diada serveixi perquè la gent “prengui consciència” i senti que ha fet alguna cosa “útil” per aconseguir la independència. I per aconseguir-ho, a més a més de la concentració de la tarda, ha valorat molt positivament la idea d’habilitar l’espai Eines de País. “Per aconseguir la independència efectiva algun dia, necessitem compensar les febleses”, ha dit, ja que amb la unitat estratègica no serà suficient. Per això, emplaça la ciutadania a guanyar “espais de sobirania”.
Ha fet una crida a omplir el carrers a la tarda i omplir l’espai Eines de País durant el matí, per “enfortir el sindicalisme nacional, autònom i sobirà”, per exemple. En definitiva, donar eines “d’apoderament” a la ciutadania perquè les conegui i les apliqui.
Internacionalització de les vulneracions
El vicepresident Pep Cruanyes s’ha referit a la resolució del grup de detencions arbitràries de les Nacions Unides. Ha dit que posa en evidència la situació de l’Estat espanyol i l’ha qualificat de “fet importantíssim” perquè planteja la il·legalitat dels empresonaments i les vulneracions de drets. A més, ha observat que la resolució obre la porta perquè s’investiguin tots aquests fets i aquestes vulneracions de manera independent.
Per a Cruanyes, tot això demostra que finalment s’acabarà en un procés on es depuraran responsabilitats, i davant d’organismes internacionals, les resolucions no juguen amb campanyes de “criminalització” i “persecució” de l’independentisme, com sí que passa a l’Estat espanyol.
Pensis com pensis, aquest 11-S fem de Barcelona un clam per la unitat estratègica que ens permeti aconseguir l’objectiu comú: la independència.
La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) presentada per l’Assemblea i el Consell pretén demanar a la Comissió Europea que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals. La decisió es recorrerà al Tribunal de Justícia de la unió Europea (TJUE).
La Comissió europea ha decidit rebutjar la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República Catalana. Les dues entitats consideren que l’Estat espanyol ha vulnerat drets fonamentals, per això demanen a la Comissió que activi els mecanismes de vigilància dels riscos sistemics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya, vigilància de la qual es directament responsable. Sens perjudici q això pugui acabar desembocant en l’activació de l’article 7 del TUE contra l’estat espanyol, per vulneració de drets fonamentals.
L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE és que aquestes matèries queden fora de les seves competències. Des del punt de vista de l’Assemblea i el Consell, aquesta resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea. I malgrat que era previsible, aquest rebuig obre la via per a recórrer aquesta decisió davant el TJUE, a Luxemburg.
Val a dir, però, que existeix jurisprudència en casos similars, com ara el de la iniciativa Minority SafePack de defensa dels drets de les minories arreu de la UE, inicialment rebutjada per la Comissió, que suposen un precedent de resolució favorable davant del TJUE.
Malgrat preveure el rebuig, l’Assemblea i el Consell per la República lamentem profundament aquesta decisió. La comisió, en funcions, ha assumit unes competències que el principi de prudència li impedia assumir, especialment tenint en compte que la base de la desestimació és clarament incorrecta.
De fet, considerem que aquestes iniciatives són instruments de participació dels ciutadans de la UE, però que, paradoxalment, generen preocupació als organismes europeus. Un cop més, doncs, s’haurà d’accedir als mecanismes judicials i legals internacionals per assegurar els drets dels ciutadans catalans i europeus.

3 vols xàrters i 80 autocars organitzats per les assemblees territorials de l’Assemblea s’han desplaçat entre ahir i avui a Estrasburg en una altra demostració de resiliència del moviment independentista. Milers de persones s’han plantat des de primera hora davant del Parlament europeu per exigir a l’Estat espanyol que compleixi la resolució del Grup de treball de detencions arbitràries del Consell de Drets Humans de l’ONU i per reclamar al Parlament europeu que no permeti l’exclusió dels tres eurodiputats.
Malgrat la negativa del Tribunal de Justícia de la UE, que ahir va desestimar el recurs del president Puigdemont i de Toni Comín que demanava mesures cautelars per poder prendre possessió com a eurodiputats, la ciutadania ha reaccionat encara amb més convicció, i han tenyit els carrers de la ciutat francesa d’estelades i imatges dels tres eurodiputats.
Forta presència d’eurodiputats
L’acte, conduit per l’actor Sergi Mateu, ha comptat amb la presència de representants d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i també amb una variada i àmplia representació d’eurodiputats de diversos grups i països, com Ramon Tremosa, Ana Miranda, Helmut Scholz, Tatjana Ždanoka, Diana Riba, Yannick Jadot, Izaskun Bilbao, Jordi Solé, Nikolaj Villumsen, Matt Carthy, Marisa Matias, Gerard Onesta, Geert Bourgeois, Jean-Félix Acquaviva, Ivo Vajgl, entre d’altres.
Des de l’escenari, han mostrat la solidaritat amb la causa catalana i han denunciat la vulneració de drets que suposa el fet que Puigdemont, Junqueras i Comín no hagin pogut ser a Estrasburg avui, i han clamat perquè Europa reaccioni i garanteixi els drets dels tres eurodiputats i dels electors als quals representen, que sumen més de 2 milions de ciutadans.
Retornar als valors fundacionals d’Europa
Davant del risc que suposava que Puigdemont i Comín trepitgessin territori francès i que poguessin ser extradits mitjançant una senzilla mesura administrativa, cap dels dos s’ha desplaçat fins la ciutat francesa, però si que han estat presents a través d’un vídeo. El president Puigdemont ha posat en valor els 20 mesos de l’exili, que han servit per internacionalitzar la causa catalana, una prova de “l’èxit” d’aquesta estratègia, ja que obliga a les institucions europees a prendre partit.
Per a Puigdemont, la lluita dels catalans no és només pels seus drets, sinó també dels europeus, que han de comprovar si, finalment, el Parlament europeu és la cambra amb la qual poden confiar i que vetllarà i tindrà en compte els seus vots i protegirà les seves veus. Finalment, ha enviat un missatge a la nova presidència europea: cal corregir la deriva repressiva i de limitació democràtica. “Hi són a temps”, ha augurat.
Al seu torn, Toni Comín s’ha preguntat de què té por l’Estat espanyol: de la democràcia? De les urnes? Per al conseller a l’exili, la llibertat té molts noms, un dels quals Catalunya, que representa com ningú els valors de la democràcia. “Europa es juga la seva ànima en funció del que faci a Catalunya”, ha dit.
També Oriol Junqueras ha participat de l’acte, a través d’una carta llegida per l’eurodiputat Jordi Solé. En la missiva, l’exvicepresident ha apel·lat als valors fundacionals de la Unió Europea, precisament en un moment en què Europa es troba en una cruïlla: els que defensen models basats en la justícia, solidaritat i inclusivitat; o els que promulguen societats excloents, retrògrades.
Junqueras ha situat Catalunya com a punta de llança de les llibertats i l’Estat espanyol com un estat que no respecta la democràcia. “Si el preu per defensar la democràcia i els nostres drets col·lectius és la presó, el pagarem”; convertiran aquesta presó “injusta i arbitrària” en una eina en favor de la causa legítima per a Catalunya i Europa.
La independència de Catalunya només la guanyaran els catalans
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha advertit que aquesta lluita, la dels catalans, és una lluita difícil, perquè es fa davant d’un Estat, l’espanyol, que té com a objectiu precisament impedir-la, encara que calgui vulnerar drets fonamentals. Per això, ha apel·lat als valors fundacionals europeus, que apel·len al diàleg per resoldre els conflictes i al respecte dels drets fonamentals.
Paluzie ha recordat que la vulneració dels drets als tres eurodiputats no és pas la primera: ja va passar el 21 de desembre, i també a les eleccions a les Corts generals espanyoles, i ha emfatitzat que l’Estat pretén reprimir i convertir en delicte programes electorals legítims que aposten per la independència.
La presidenta de l’Assemblea ha explicat que aquesta lluita es durà a terme també als tribunals europeus i internacionals, amb victòries i derrotes, però ha deixat clar que la veritable batalla s’ha de guanyar a Catalunya, amb “persistència, unitat i sense reculades”. “La independència ens la guanyarem nosaltres, no ens la regalarà ningú”, ha dit. “La historia es nostra i la fan els pobles”, ha conclòs.
S’ha de respectar la voluntat del poble de Catalunya
Membres del Consell executiu del Consell per la República han llegit un manifest en què s’ha reclamat la llibertat dels presos polítics, s’ha apel·lat a defensar els drets dels eurodiputats que els votants han escollit i s’ha recordat la resolució que el Grup de treball sobre detencions arbitràries de l’ONU va fer públic fa unes setmanes, en què es desmuntaven les acusacions de rebel·lió i sedició i s’apuntava que l’únic que s’havia fet era exercir de drets fonamentals
El president de la Generalitat, Quim Torra, també a través d’un vídeo, ha enviat un missatge al president de l’eurocambra, Antonio Tajani: tres eurodiputats van ser votats pel poble de Catalunya, i cal respectar-ne la voluntat. I és que per Torra, tots tres eurodiputats tenen el dret a representar el poble de Catalunya, “sinó, una part important de Catalunya no serà representada”. Per això, ha demanat a Europa que faci d’Europa; és a dir, que defensi els drets i les llibertats, i que es respecti la democràcia.

El dijous 4 de juliol, a Sabadell, es farà l’acte “Judici sumaríssim als presos polítics. Vist per sentència.” Hi intervindran membres de l’associació Atenes de Juristes pels Drets Civils.
L’acte començarà a les 19.30 al Casal Pere Quart.

Objectiu Independència. Aquest és el lema i el missatge amb què l’Assemblea, organitzadora de la manifestació acompanyada d’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, col·laboradors, ha presentat aquest matí en roda de premsa les línies mestres de la manifestació de la Diada 2019.
L’epicentre serà a la plaça Espanya de Barcelona, lloc on hi confluiran els sis carrers que hi desemboquen: Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i Maria Cristina. plaça Espanya esdevindrà, així, un símbol que pretendrà mostrar com, des de la diversitat i la pluralitat ideològica, la societat s’uneix en un objectiu comú: la independència.
“Necessitàvem tornar a fixar un objectiu polític, no deixar que la repressió política aconsegueixi l’efecte d’abandonar aquest objectiu polític”, ha dit la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Per això, ha volgut subratllar la importància de la unitat estratègica com a condició “imprescindible” per aconseguir la independència.
“Ningú ha de renunciar a la seva ideologia ni als seus orígens” ha sentenciat Paluzie; cal posar-se d’acord per l’objectiu polític: la independència. Per aquest motiu, enguany s’ha volgut triar aquest espai, la plaça Espanya, per mostrar un “punt d’unió” i de trobada de gent de diversos punts de vista ideològics, ha afegit Carla Soler, secretària nacional de la comissió de mobilització de l’Assemblea.
També la samarreta d’enguany pretén transmetre aquests conceptes. Pren la imatge d’un estel com a metàfora de la unió estratègica que ha de conduir cap a la independència. El color d’aquest any és el blau turquesa, que representa l’horitzó i transmet, segons Soler, “esperança i futur”.
Campanya d’estiu
La roda de premsa també ha servit per presentar la campanya d’estiu de l’entitat, que pretén reforçar el missatge de l’11 de setembre, la unitat estratègica, en dues línies. Una primera, que és mobilitzar la societat civil. I una segona, començar a treballar estratègies de lluita noviolenta, a través, entre d’altres, d’un documental fet per l’Assemblea que properament veurà la llum.

La nit electoral del 26 de maig els socis de l’ANC de Sant Cugat ens congratulàvem de la victòria assolida pels partits sobiranistes en constatar que 18 dels 25 regidors del consistori corresponien a forces independentistes. El sufragi de la ciutadania de Sant Cugat mostrava clarament que l’independentisme és una opció aclaparadorament majoritària a la ciutat, deixant relegats a un paper minoritari (o, inclús, fent-les fora del consistori) aquelles formacions que avalaren (i avalen encara) la repressió desfermada de l’estat espanyol contra Catalunya.
La independència és hores d’ara l’únic camí viable i creïble per la regeneració democràtica i l’assoliment de la justícia social. L’àmbit local és una oportunitat única per l’avenç del procés cap a la independència. El municipi té efectes en el País, i a l’inrevés. Allò que li passa a un afecta l’altre: són dues cares de la mateixa moneda, no pas dos àmbit antagònics. Una ciutat clarament independentista, amb una acció municipal potent en favor de les persones i de les col·lectivitats a nivell local, és el millor exemple per la resta de municipis del País i el camí a seguir per l’exercici ple de la sobirania.
Ben aviat, però, l’ANC de Sant Cugat va constar amb perplexitat que el partits sobiranistes negociaven amb un partit impulsor de l’article 155 i de la repressió que se’n deriva. Aquest partit, el PSOE (i la seva sucursal catalana, el PSC), té actualment responsabilitats de govern a l’estat, des del qual dirigeix i encoratja l’acció repressiva contra els drets individuals i col·lectius dels catalans amb millers de ciutadans imputats i perseguits per la justícia. No és una qüestió política, sinó d’ètica i dignitat no pactar amb qui vulnera de manera continuada els drets i llibertats més elementals.
El secretariat de l’ANC de Sant Cugat va iniciar contactes amb el tres partit sobiranistes: Junts per Sant Cugat, ERC-MES i CUP-PC, per aquest ordre. Enmig les trobades, el set de juny es va emetre un comunicat en roda de premsa expressant la preocupació i refusant qualsevol mena de pacte amb partits avaladors de l’article 155. El mateix contingut es va transmetre als representants dels partits polítics en les entrevistes mantingudes amb ells. Fins el darrer moment abans de la formació del nou consistori, l’ANC de Sant Cugat va mantenir i fer pública la seva posició.
L’ANC de Sant Cugat expressa la seva profunda decepció amb el tres partits polítics anomenats sobiranistes, donades les proves fefaents que tots tres negociaren amb un partit partidari del 155 i la repressió. El fet que el pacte es materialitzés en un sentit, no exclou que s’hagués pogut perfectament materialitzar en el sentit contrari, tal i com s’ha demostrat en diversos pobles i ciutats de Catalunya, de manera que tots tres en són igualment responsables. Enfront d’aquesta situació, l’ANC de Sant Cugat, a més de ratificar la seva oposició a qualsevol mena de pacte amb partidaris del 155, alerta i condemna la incorporació d’un d’aquests al govern de la ciutat. Tal com ja vàrem fer el 2017 amb el govern municipal del PDeCat, ens manifestarem en contra el pacte i demanarem la seva dissolució per fer fora del govern de la ciutat els partidaris de la repressió.
L’ANC, com ho ha fet des de la seva fundació, resta oberta al diàleg i a l’actitud de ma estesa; però sempre que aquest es realitzi sense repressió i amb el reconeixement del dret inalienable del poble català a l’autodeterminació. Si es produeixen aquestes condicions, serem els primers; en cas contrari, mantindrem la nostra oposició, mostrarem una resistència creixent i intensificarem la lluita en favor dels drets individuals i col·lectius, de la democràcia i la justícia social fins assolir la República catalana independent. Les dificultats no ens aturen, sinó que ens reafirmen en la nostra lluita diària, que seguirem fins el final. El poble ho ha començat i el poble ho acabarà.
Visca Catalunya lliure!
Visca la República catalana!
Sant Cugat del Vallès, a 20 de juny de 2019

El pròxim dimarts dia 25 de juny, a Cerdanyola del Vallès, es presenta VOLEM, un espectacle a favor de les lluites d’alliberament.
L’acte començarà a les 19.00 al MAC.
Entrades limitades amb taquilla inversa!

La Flama 2019. Construïm la llibertat dels PPCC
Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels Països Catalans, gràcies al compromís de la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar incansablement per a assolir l’estatus jurí- dic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les per- sones i entitats que ho estan fent possible.
La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la liqui- dació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incom- pletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per a la culminació del nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure ager- manament de la resta de territoris, conformant la República Confederal dels Països Catalans.
Actualment, les nostres societats són, en molts as- pectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les nostres més arrelades tradicions, com la de les fogueres de Sant Joan, vin- culades a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la di- versitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la conti- nuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projec- te de futur que les nostres societats necessiten.
La Flama representa la renovació d’una tradició po- pular mediterrània i europea, primer pagana, des- prés cristianitzada i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exi- gència de la més àmplia llibertat, aprofundiment democràtic, la més inclusiva justícia social i el més acusat esperit igualitari.
Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte a través de les vies de- mocràtiques, trobem injustícies i maneres despòti- ques i autoritàries; quan pensàvem que el trànsit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris catalans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.
Visca la Flama del Canigó.
Visca la llengua i la cultura catalanes. Visca els Països Catalans.
23 de juny de 2019
Assemblea Nacional Catalana
Assemblea Sobiranista de Mallorca
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
Confederació d’Entitats Sobiranistes dels PPCC

Vídeo del reportatge del 30 minuts de TV3 “Entre togues. 52 dies al Suprem”.
Treball d’anàlisi gravat durant el judici als líders independentistes que se situa en els primers moments d’investigació per part de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, l’any 2015, i avança fins al moment final del vist per a sentència.