Parlem de les Homilies

A partir de les Homilies, pergamí de finals del s. XII i principis del s. XIII trobat a Organyà (Alt Urgell), la Teresa Casals ha apuntat la vàlua lingüística i històrica d’un dels primers documents de la llengua catalana. Un text escrit en un català molt arcaic que defugint de la llengua culta (el llatí) cerca l’apropament a la llengua que parla el poble.

És l’inici d’un llarg període en que el català serà l’idioma d’ús quotidià en tots els àmbits de manera que a través de la llengua els ciutadans de Catalunya articulen el seu pensament, adquireixen la visió del món i del què passa i ens identifica com a poble.

La ponent, filòloga i membre de la Plataforma per la Llengua, promou la divulgació de les Homilies com una eina més en la lluita contra els atacs a la nostra llengua. Creu, a igual que el grup de pressió Amics de les Homilies, que són una resposta global ja que la situen al mateix nivell de les altres llengües romàniques.

No obstant, avui dia aquest ús de la llengua catalana en la societat ha disminuït de manera notable, especialment a les grans ciutats que conformen les diferents conurbacions metropolitanes. A Barcelona només el 40% dels ciutadans fan ús del català de manera habitual; una situació preocupant.

L’Estatut del 2005 aprovat al Parlament de Catalunya i pel poble pretenia esmenar les greus mancances de la llengua en l’ús social, esforç que va ser frustrat primer en ser rebaixat al Congrés de Diputats i després per les encara més greus retallades del Tribunal Constitucional d’Espanya seguint les impugnacions del PP i del PSOE.

En conseqüència, no només la llengua del poble català deixa de ser la llengua vehicular i es relega forçosament a l’ús privat, sinó que un allau d’atacs a través dels mitjans de comunicació espanyols i d’invasions de competències lingüístiques en ensenyament, immersió lingüística, justícia, sanitat, etc. se succeeixen de manera encadenada i semblen no tenir fi.

La legalitat espanyola no empara ni protegeix el català sinó que hi actua en contra, l’agredeix i l’ataca. Tots els estats protegeixen les seves llengües; l’espanyol només protegeix el castellà i prou.

A partir d’aquí és molt difícil que el català conservi la seva vitalitat.
I malgrat les dificultats, les dades ens avalen com un poble amb una llengua situada entre les 100 primeres posicions de les més de 6.000 llengües parlades al món a l’altura del suec, finès i una mica menys que el grec. Hi ha 130 universitats del món on s’ensenya català, algunes de gran prestigi com Oxford, Cambridge, Harvard, Columbia, etc. Com a dada curiosa, a Alemanya s’estudia en 19 universitats i a Espanya només en 3 centres universitaris.

Per altra part, té un destacat ús a Internet (8è lloc mundial); articles publicats en català a la Viquipèdia (13è lloc); en traducció (22è lloc); transaccions econòmiques (27è lloc del món).

En aquesta situació de contínues agressions i sense la força d’un estat propi “Catalunya és un miracle” diu la Teresa en referència a les gran dificultats que es troba la llengua i els seus parlants sense l’aixopluc protector d’un tutor, d’un estat.

L’acte de Bellaterra fou presentat per l’Ignasi Roda que exposa la seva sensibilitat envers l’estatus actual del català i es reafirma en que l’esperit de les Homilies ens manté vius com a poble mil·lenari.

Bellaterra, 27 de setembre de 2012

Bellaterra per la Independència
Departament de Comunicació