VilaWeb – 10/11/2012 – 20:46h
La diada de Catalunya Nord porta la defensa de l’escola en català als carrers de Perpinyà
L’ANC ha traslladat excepcionalment el plenari del secretariat nacional a Bao, en commemoració del 7 de novembre
La Comissió 7 de novembre, que agafa la data de la signatura del Tractat dels Pirineus que va incorporar les comarques nord-catalanes a França el 1659, ha tornat a organitzar els actes de la diada de Catalunya Nord a Perpinyà, que coincideixen amb el final del Correllengua. Enguany s’ha mantingut la reivindicació d’esborrar el Tractat del Pirineus, ‘per a manifestar la voluntat de construir ‘un futur comú amb la resta dels Països Catalans’ i s’hi ha afegit la defensa de l’ensenyament en català, ‘per a denunciar les agressions a la llengua catalana al conjunt del territori català’.
Les activitats han començat a les tres de la tarda a la plaça de la Victòria-Castellet amb l’activitat interactiva ‘Escola al carrer’, a càrrec de la Brigada d’intervenció poètica. Una hora més tard, a les quatre, ha sortit d’aquell mateix indret la manifestació pel centre de la ciutat, que es s’ha tancat a dos quarts de vuit amb una marxa de torxes del Castellet fins a la Casa Musical. En aquest espai, a partir de dos quarts de nou, es fa el ja habitual concert de la diada amb l’actuació dels empordanesos Dekrèpits, els maresmencs Ebri Knight i un tribut rossellonès a la música jamaicana.
Plenari del secretariat nacional de l’ANC a Bao
En ocasió de la diada nord-catalana, per primera vegada l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet avui el plenari del secretariat nacional a Catalunya Nord. En concret, s’ha fet avui al matí a porta tancada a la seu de l’associació Aire Nou de Bao. El plenari es fa excepcionalment fora del Principat per invitació de Catalunya Nord per la Independència.
A la tarda, l’ANC ha participat en la manifestació de commemoració del Tractat dels Pirineus a Perpinyà, darrere la banderola der Catalunya Nord per la Independència: ‘Catalunya Nord també és Catalunya!’
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 08/11/2012 – 13:39h
El fil roig, la unitat popular
Els autonomistes s’han fet sobiranistes d’un dia per altre. Han reformat la botiga. Com si la lampisteria de la cantonada, per tal d’atreure clients, es digués ‘taller de fluxos, fluids i il·luminació d’espais’.
Autodeterminació, sobirania, independència, interdependència, eurodependència, calvície confederal o caspa federalista. Ja veurem en què para tot plegat. La dreta catalana, després d’arruïnar una mica més el país, s’adapta hàbilment a les demandes populars. O és a l’inrevés? Tant és que hi cregui de debò, com que ho faci veure. El consell d’administració confia cegament en el Departament de Màrketing i Publicitat. Els autonomistes s’han fet sobiranistes d’un dia per altre. Han reformat la botiga. Com si la lampisteria de la cantonada, per tal d’atreure clients, es digués ‘taller de fluxos, fluids i il·luminació d’espais’.
Fa anys que em malfio de sagristans, saltataulells, aristòcrates, pregoners, telepredicadors i monges atrevides. ‘No vull viure més moments històrics, perquè sempre perdem’, em deia un exiliat republicà a Xile.
Insisteixen que mirem endavant mentre ens empenyen amb violència cap enrere. ‘Mira, mira, et dic que miris….!’ I entre mirar i recular volen que no vegem què passa ara mateix al nostre voltant. Mentre ells passen l’estona en tertúlies i fires de mostres discutint entelèquies de futur, oculten i maquillen les seves responsabilitats: retallades, corrupció, peix al cove, mutilacions estatutàries, suport al govern dels GAL…
Passen per alt les injustícies que van fer sortir la gent als carrers el 15-M i l’11-S, els motius que mouen les protestes, les vagues, les lluites.
De tant en tant es fa visible, es respira, una impugnació popular general. Una demanda de regeneració del sistema fill del franquisme i de la transició que els polítics catalans, també, i tan bé…!, van contribuir a consolidar. La transició, entre més coses, va ser la consolidació democràtica de les idees clau del cop del 18 de juliol del 36 : blindatge dels interessos de la banca i del capital, manteniment dels privilegis de l’església catòlica i l’impediment del dret d’autodeterminació dels pobles. Si mai s’arriba a assolir aquest dret, encara serem a anys llum d’una ruptura perquè els actors i les estructures d’explotació, dominació i control restaran intactes i impunes. I no hi ha pas gaire diferència entre les espanyoles i les catalanes. Com més avança la crisi, més poder tenen. Per damunt dels mecanismes de control polític i legal dels governs. Per damunt dels drets polítics, socials i culturals del poble.
Hi ha molt a fer i a construir al marge de les estructures i organitzacions tradicionals, desorientades, fracassades, incapaces de frenar aquest oceànic salt enrere. Ja es va fent. La gent s’organitza i es defensa com pot. La unitat popular existeix. Ve de lluny. Se’n podria seguir el fil roig des de principi del segle passat. El terrabastall de la gran estafa financera i el col·lapse del sistema hauria de servir per construir noves formes d’acció política. No és un impossible. Hi ha moviments innovadors que creixen des de la base, que forgen unitat i força popular. Per bé que amb característiques diferents, Syriza a Grècia, Bildu a Euskadi, o la consolidació creixent, després d’una impecable acció municipal, de la Candidatura d’Unitat Popular-Alternativa d’Esquerres (CUP) a Catalunya, en són bons exemples que inspiren cada dia més confiança per les denúncies i reivindicacions del present, i el desig d’un futur sense més hipoteques. Unitat Popular, sí, com la del Xile de Salvador Allende.
Opcions per a defensar-nos i resistir, confiant en gent insubornable, fidel als principis que han inspirat des de sempre la lluita popular, social i cultural. Aquest sí que és el nostre país, la nostra història. El fil roig. Als antípodes del que van construint l’intrèpid timoner i la calba confederal, colze a colze amb el capità collons, el petit maoista saltataulells i l’aristòcrata colltort. Esperpèntic guinyol.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 08/11/2012 – 00:06h
La llengua, més enllà de la república
Res no fa pensar que després de la independència de Catalunya el PP canviarà d’actitud als territoris de llengua catalana que provisionalment romandrem dins el seu estat.
Un dels preus que paga el Principat amb l’espectacular irrupció del nou moviment independentista és el d’oblidar –de relativitzar, si ho preferiu– els qui ens sentim catalans des de la nostra valencianitat, o des de la pertinença a qualsevol parcel·la del país on hom respon ‘bon dia’ a qui diu ‘bon dia’. En alguns sectors, fins i tot hi flota una espècie d’alleujament, amb la idea que no s’hauran de preocupar més pel que passa fora de les quatre províncies –espanyoles. Creuen que la república catalana no tindrà cap maldecap lingüístic i que allò que puga passar defora no hi tindrà ressò. Però la realitat és més tossuda que no la voluntat d’alguns, i els fets que no paren d’esdevenir-se no deixen gaire marge al dubte. Preneu-ne nota: quan el Principat serà independent, la persecució del català prosseguirà i no la podreu eludir. La feina no s’acabarà aquell dia.
Això ja passa, de fet. A Mallorca Bauzá ha posat la directa contra tot i contra tothom, i al País Valencià, d’una altra manera i en unes altres circumstàncies, el PP també prova de descarregar el que ells creuen que pot ser el colp definitiu contra la nostra llengua i cultura. No és cap novetat això, però sí que és notori que ací i allà el país resisteix. Ahir, per exemple, explicàvem els fets d’Algemesí, on els veïns de l’avinguda del País Valencià s’han revoltat contra la pretensió del PP de canviar el nom del carrer. I ens fèiem ressò de les protestes, capitanejades per l’Obra Cultura Balear, contra la darrera cacicada del PP, que és la d’abandonar l’Institut Ramon Llull.
Res no fa pensar que després de la independència de Catalunya el PP canviarà d’actitud als territoris de llengua catalana que provisionalment romandrem dins el seu estat. L’intent de genocidi lingüístic perviurà. I res no fa pensar que centenars de milers, milions, de valencians, de mallorquins, de rossellonesos, de franjolins, de gent de tot arreu, simplement desapareixerem, farem mutis, deixarem de dir ritualment bon dia cada matí.
Per tant, els problemes del català continuaran omplint pàgines de diaris i, ben igual que ara, continuaran essent un problema de tots, passen a la banda de la frontera que passen i afecten qui afecten. Com ara.
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 08/11/2012
CiU guanyaria amb majoria absoluta, segons el CEO
El sondatge indica que el PSC, amb 15 escons, seria tercera força; el PP, amb 18-19, segona, ERC i C’s pujarien i la CUP podria entrar amb 3
CiU guanyaria les eleccions del 25 de novembre amb majoria absoluta, segons el sondatge (pdf) que avui ha fet públic el Centre d’Estudis d’Opinió. La federació obtindria entre 69 i 71 diputats (la majoria absoluta és de 68); el PSC s’enfonsaria, passant de 28 diputats a 15, i quedaria com a tercera força, perquè el PP passaria al segon lloc amb 18 o 19 diputats. ERC pujaria fins als 14 escons, ICV es mantindria amb 10, Ciutadans doblaria representació, passant de 3 a 6 diputats, i la CUP tindria opcions d’entrar: el sondatge li atorga entre 0 i 3 escons. Solidaritat no entraria al parlament.
Una gran majoria per la independència
En aquest mateix sondatge, es demana què es votaria si ara es celebrés un referèndum sobre la independència. Hi votarien a favor un 57%; un 20,5% hi votaria contra; un 14,3% s’abstindria; un 6,2% no ho sap i un 1,5% no responen.
El CEO també pregunta específicament quin nivell de relació hi hauria d’haver entre Catalunya i Espanya. Un 44,3% respon un estat independent; un 25,5%, un estat dins d’una Espanya federal; un 19,1%, una comunitat autònoma i un 4% una regió d’Espanya. Un 4,9% no ho sap i un 2,2% no respon.
El sí puja un 11,6% en un sol any
L’evolució a l’alça de l’independentisme en l’enquesta del CEO és molt gran. En un sol any, des del sondatge de l’octubre de l’any passat, el sí a la independència ha anat del 45,4% fins al 57%; i el no ha passat del 24,7% de fa un any al 20,5% d’ara.
Diputats sobiranistes
Tenint en compte les dades del CEO, al parlament català podria haver-hi entre 93 i 98 diputats sobiranistes, comptant la representació que podrien obtenir CiU, ERC, ICV i la CUP.
Alta participació i molta indecisió
Segons el director del CEO, Jordi Argelaguet, l’enquesta apunta que la participació podria arribar al 65%, una xifra més alta que les a les eleccions del 2010. Hi una altre factor important, que és el gran nombre d’indecisos, que en l’enquesta se situa en el 29,5%, un percentatge més alt que el 28,3% que obtindria la força més votada, en aquest cas CiU.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Periòdico.cat – 08/11/2012 – 00:00h
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 09/11/2012
Una quarantena d’acadèmics i escriptors espanyols signen un manifest per l’autodeterminació de Catalunya
La majoria són professors universitaris, escriptors i professionals · Demanen canvis a la constitució per incloure el reconeixement del dret d’autodeterminació
‘Pel reconeixement del dret d’autodeterminació’ és el títol explícit i directe del manifest que han signat una quarantena de professors, escriptors i professionals espanyols i que han publicat al diari Publico. El text defensa que es facin els canvis constitucionals necessaris per obrir el camí al reconeixement sincer del dret d’autodeterminació de Catalunya.
‘Sense aquests canvis’, diu el manifest, ‘el debat corresponent té molt de farsa. Pot semblar que els que defensen el manteniment de l’estat autonòmic actual i els que postulen la configuració d’un estat federal amb Catalunya com una de les parts integrants coincidissin en guardar silenci en el que es refereix a la necessitat inexcusable de reconèixer un dret que la constitució en vigor, infeliçment, ignora.’
I continua: ‘El soroll creat per l’allau de manifestos que mostren hostilitat, por de la llibertat o preocupació alarmista pel debat generat a Catalunya aconsegueix ensordir les crítiques més respectuoses i, encara més, ignora aquells que des d’altres llocs de l’estat donen suport a un procés pacífic i democràtic que resulti ser sincerament autodeterminant’.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Huffington Post – 08/11/2012
Cataluña y la UE: Hay que leer entre líneas
Se ha hablado mucho de la carta que Viviane Reding, la comisaria europea de Justicia, envió al Gobierno español. En ella dice compartir la interpretación de éste respecto a que Cataluña no podría formar parte de la UE si se independiza. Sin embargo, se están pasando por alto detalles importantes. Hace no mucho, Viviane Reding dijo exactamente lo contrario en Sevilla. Como aquellas otras declaraciones se silenciaron en la prensa de Madrid, ahora su rectificación no parece tal sino una posición firme. Obviamente, no lo es, puesto que ha cambiado. También hay que prestar atención al medio cuidadosamente elegido para esa rectificación: una simple carta privada, no una declaración pública.
Menos aún es una declaración oficial de la UE, como se la ha presentado en los medios. La verdad es que, de momento, los comentarios que han salido de Bruselas sobre este asunto, escasos y con sordina, son poco más que opiniones personales que los periodistas les sacan a algunos responsables europeos con calzador. Aunque el filtro informativo produce una sensación de unanimidad, ha habido de todo. Nadie parece haberse dado cuenta de que la expresión más repetida en Bruselas ha sido “asunto interno”, que en lenguaje diplomático denota neutralidad. Incluso Almunia llegó a decir que no se puede decir tajantemente que Cataluña quedaría fuera de la UE. También ha rectificado, que es lo que se hace cuando se busca decir dos cosas a la vez. Si queremos hacernos una idea de lo que realmente pasaría si se diese el caso de una independencia de Cataluña, más vale que aprendamos a leer entre líneas y captar estos matices.
La realidad es que la UE no se ha pronunciado oficialmente sobre la cuestión, ni lo hará seguramente. ¿Por qué? Primero porque no tiene ninguna necesidad de meterse en este lío cuando ni siquiera se ha convocado un referéndum de independencia en Cataluña. Segundo, porque tiene que mantener abiertas sus opciones para el caso de que Bélgica se divida, por ejemplo. En la interpretación del Gobierno español, tanto Flandes como Valonia quedarían fuera de la UE y la UE fuera de Bruselas. Difícil de creer. La UE buscará una solución y, si eso implica saltarse sus propias normas, lo hará. Tiene una larga tradición al respecto.
Puede ser que los independentistas catalanes sean ingenuos a la hora de contemplar la independencia como un camino de rosas. Pero los anti-independentistas no lo son menos si confían en que la UE se convierta en garante de la unidad de España. Su lealtad es para con el proyecto europeo y no para con los estados nación, cuya legitimidad les disputa. Su cúpula la compone una élite multinacional que se precia de anteponer ese proyecto de unión a sus prejuicios nacionales (de ahí la primera declaración de Almunia). Desde luego, la UE no desea la independencia de Cataluña (de ahí la segunda), y la desaconsejará en la medida que pueda. Pero si se produce, no nos engañemos, reevaluará la situación en función de esta nueva realidad. Cataluña, una economía del tamaño de la de Portugal, en la zona de paso entre el resto de Europa, y la Península y el Norte de África, es casi indispensable para el proyecto europeo. España, paradójicamente, serían quien más sufriría su exclusión.
¿Qué hará Bruselas? No hay manera de saberlo hasta que llegue el momento, pero desde luego no expulsará a Cataluña “automáticamente”, como gustan de repetir algunos. La UE no hace nada automáticamente. Para empezar, Cataluña sólo podría quedar fuera si España reconociese su independencia, puesto que hasta entonces, a efectos de Bruselas, seguiría siendo una parte de España. Pero si España reconoce esa independencia, la separación sería legal, con lo que todo cambiaría. Tampoco tiene sentido que se diga que Cataluña quedaría fuera del euro. Un país puede usar la moneda que quiera (Mónaco usa el euro). Simplemente, no estaría representada en el Banco Central Europeo. No lo está ahora tampoco, y a España, que sí lo está, no le sirve de gran cosa.
Desde luego España tiene margen para plantear una batalla diplomática, pero si se va a un conflicto la UE buscará la estabilidad. En principio, insistirá en que Madrid y Barcelona negocien; pero si se percibe a España como un obstáculo para la integración europea (y ya no digamos si se produce algún incidente violento) la presión caerá sólo sobre Madrid, para entonces completamente dependiente del dinero de Bruselas. No se puede dar nada por hecho, porque en el mundo de la política internacional las certezas no existen.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 10/11/2012 – 20:36h
Periodisme
Si de veritat, com deia Orwell, consisteix a publicar el que algú no vol que es publiqui, ens podem preguntar què deuen ser exactament els refregits de refregits. I costa molt decidir-ho perquè és un camp minat de mites.
El primer mite es diu informació i es basa a creure que el que vomiten agències i gabinets de premsa és un retrat fidel de la realitat. Sobreviu ignorant que tot el que no cal anar a buscar sinó que ve tot sol acostuma a estar tenyit de propaganda.
El segon mite es diu actualitat i l’alimenta l’addicció a saber què passa al món cinc minuts abans que el veí. Per connectar-nos amb tot ens aïlla del que ens envolta, i els que s’hi enganxen no tenen temps ni per escoltar els seus fills.
El tercer mite es diu opinió i es dedica a interpretar la informació i l’actualitat sense haver-la verificat ni acabar-la d’entendre, salpebrant-la amb prejudicis tan ben ensinistrats a complaure el que paga que s’acaben confonent amb les pròpies creences.
L’únic antídot contra aquests tres mites seria que cada periodista es preguntés si amb la seva feina ho està posant més difícil als delinqüents poderosos, opacs i impunes. La prova del nou és molt simple: si ningú li vol mal, malament rai.
A l’Amèrica dels 20, quan tot just naixien els grans diaris, l’escriptor Walter Lippman va dir que el rol del periodisme en democràcia era fer de mitjancer entre les elits i un ramat de gent perplexa que pot envestir si no es “fabrica el seu consentiment” fent-li més simple el que no entén.
El model de Lippman ha triomfat mentre els mitjans han estat en mans del gran capital. Ara falta veure si amb les noves tecnologies ha arribat el moment de donar una oportunitat a Orwell.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Periòdico.cat – 09/11/2012
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Diari de Girona – 10/11/2012 – 20:43h
López Tena reclama la gratuïtat dels peatges
El candidat de SI vol la independència perquè el Parlament pugui donar solució als desnonaments
El candidat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Alfons López Tena, ha defensat que cal la independència de Catalunya perquè el Parlament pugui aprovar una llei per permetre la dació en pagament i donar una solució social als desnonaments, després que l’estat espanyol no hagi fet de moment “absolutament res” al respecte. En declaracions abans d’un acte de campanya a Torredembarra, López Tena ha proposat “recuperar els 20.000 milions d’euros que Espanya ens roba” i destinar-los a ajuts públics per a les persones desnonades. El candidat de SI també ha reclamat la gratuïtat dels peatges catalans.
López Tena ha criticat els “abusos dels bancs” i ha recordat que el febrer del 2010 SI va presentar una proposició de llei al Parlament per permetre la dació en pagament, però que no es va aprovar perquè “els altres partits van entendre que s’havia de traslladar al Congrés dels Diputats”. Vist que de moment el Congrés no ha actuat en aquest sentit, el candidat de SI considera que la independència de Catalunya és un primer pas per a la solució a aquest problema.
La proposta de SI passa per aprovar des del Parlament de Catalunya una llei de dació hipotecària que permeti que, si una persona no pot pagar les quotes del préstec, “pugui tornar l’habitatge i no degui res”, ha dit López Tena. A més, SI també planteja que “no es puguin fer desnonaments sense alternativa social” i que hi hagi ajuts públics per als desnonats amb els diners “de més de 20.000 milions d’euros que Espanya ens roba”.
Des de Torredembarra, on Solidaritat ha fet un acte de campanya aquest dissabte al matí, López Tena també ha reclamat la gratuïtat dels peatges catalans. “No pot ser que les empreses vinculades a La Caixa estiguin escanyant els ciutadans per unes autopistes que ja estan pagades”, ha reivindicat el candidat. De fet, López Tena participarà aquest dissabte a la tarda en una concentració del moviment #novullpagar a Barcelona.
Pereira: La independència és “urgent” a Tarragona
De la seva banda, el candidat de SI a Tarragona, Albert Pereira, ha remarcat que la independència és “urgent” a les comarques de Tarragona, atesa l’alta taxa t’atur, l’emigració dels joves i l’estat d’infraestructures com l’A-27, “que després de sis anys d’obres no hi a ni un metre en funcionament”, ha subratllat. Pereira també ha criticat els peatges de l’AP-7.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 10/11/2012 – 20:52h
Els eurodiputats de CiU i ERC demanen a Brussel·les que investigui els obstacles per votar a l’estranger
Continua el calvari dels catalans a l’estranger per poder votar · Les juntes electorals de Barcelona, Girona i Tarragona endarrereixen ara la tramesa de les paperetes a molts dels votants
Els eurodiputats de CiU i ERC han presentat una pregunta parlamentària per demanar a la Comissió Europea que investigui les dificultats amb les que s’han trobat milers de catalans per votar des de l’estranger. De fet, segons la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), fins a 150.346 electors catalans residents a l’estranger no podran votar a les eleccions del 25-N i només 16.271 amb dret a vot amb pogut superar el primer tràmit. Els eurodiputats recorden que ‘el dret a vot és protegit no només per la constitució espanyola sinó també per la Carta de Drets Fonamentals’ i afirmen que ‘és evident que cal prendre mesures per evitar que la situació es repeteixi en el futur’.
Només 16.271 dels 156.617 catalans residents a l’exterior i censats al CERA (Cens Electoral de Residents Absents) van poder superar el primer escull en el procés feixuc per poder votar en les eleccions al parlament del 25 de novembre. Però per aquest 10% de votants encara no s’ha acabat el calvari: ara les juntes electorals de Barcelona, Tarragona i Girona els han dit que se’ls endarrereix la tramesa de la documentació electoral.
Es tracta dels sobres, paperetes i altres documents que s’han d’enviar a aquests electors i que no es van començar a enviar fins abans d’ahir. El retard, segons les juntes, és que hi va haver impugnacions de candidatures en les circumscripcions de Barcelona, Tarragona i Girona. En el cas de Lleida, com que no hi va haver cap impugnació, la documentació no es va començar a enviar fins al 2 de novembre.
Segons els terminis de la llei electoral espanyola, que regula les eleccions al Principat, es preveia que la documentació per votar s’enviés entre el 27 d’octubre i el 5 de novembre; en els casos d’impugnacions, el termini és ampliable fins al 13 de novembre. Manquen tan sols quatre dies perquè s’acabi aquest termini de tramesa i hi ha llocs, com a Washington DC, per exemple, que ningú no ha rebut cap papereta, segons que ha pogut saber VilaWeb.
De les 16.271 sol·licituds de vot acceptades de residents catalans a l’estranger, la majoria són de l’estat francès (3.353); d’Alemanya (1.569), Suïssa (1.331), els Estats Units (1.172), Argentina (1.110) i el Regne Unit (1.100). També hi ha hagut 1.921 sol·licituds d’Andorra.
Més difícil
Des del 2011, votar en unes eleccions que tinguin lloc a l’estat espanyol és més difícil essent resident en un altre estat és més difícil. El congrés espanyol va aprovar una reforma de la llei electoral que imposava el tràmit de l’anomenat ‘vot pregat’ (‘voto rogado’, en castellà), que implica que els electors s’hagin d’inscriure per poder ‘pregar’ el seu vot i que els enviïn després les butlletes.
Aquesta imposició implica la multiplicació dels tràmits per poder votar, doncs, i la manca d’informació institucional per explicar d’una manera clara als electors com poder votar.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
vilaWeb – 10/11/2012 – 20:54h
Eudald Carbonell explica per què dóna suport a la CUP
L’arqueòleg afirma que vol la independència ‘sempre que la construcció d’un nou estat comporti una nova forma de fer societat i política amb una redistribució econòmica més equitativa’
L’arqueòleg Eudald Carbonell ha explicat els motius del seu suport a la CUP-Alternativa d’Esquerres, en un article, que la formació independentista ha penjat a la seva web de campanya. Carbonell afirma que cal tenir clar si el poble català vol ‘continuar essent una nació sense estat o una nació amb estat’. El suport de Carbonell arriba pocs dies després de l’article de l’actor Sergi López que es pronunciava en el mateix sentit.
Carbonell s’explica: ‘Jo, des de l’esquerra, hi estic plenament d’acord, sempre que la construcció d’un nou estat comporti una nova forma de fer societat i política amb una redistribució econòmica més equitativa’.’Els catalans tenim dret a fer un referèndum per pronunciar-nos sobre si volem un estat propi. Això és un exercici de democràcia social inqüestionable.’
‘El nostre catalanisme és d’esquerres amb consciència de classe i d’espècie’, sosté, i conclou l’article mostrant la seva adhesió a la candidatura: ‘Els comunistes com jo no som catalanistes d’esquerres, sinó d’esquerres i catalanistes. És per aquest motiu que, en aquesta situació crítica, dono el meu suport a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).’
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Punt-Avui – 10/11/2012 – 20:57h
Vídeos a l’atac
Un espot del PP agita la por dient que amb un estat propi els cognoms s’hauran de catalanitzar, i un altre del PSC sosté que els nacionalistes semblen “nazis” Les forces busquen el cos a cos amb Artur Mas, que l’evita
Garcia (amb o sense accent) és el cognom més freqüent de Catalunya. El 22,64% de la població el té com a primer i un 23,09%, de segon, tal i com apunten les dades de l’Idescat del 2010. Tots ells se l’haurien de canviar si Catalunya fos independent, segons un espot electoral del PP que va protagonitzar la polèmica del primer dia en una campanya que es viu intensament, també a les xarxes socials. No va ser l’únic. que copia el del capítol inicial de la sèrie The Newsroom, amb Artur Mas i Alícia Sánchez-Camacho, en què la popular acusa de “nazis” els nacionalistes, de forma que la paraula surti, però sense que la digui el presidenciable dels socialistes. Són vídeos a l’atac.
Els anuncis electorals provocadors no són una novetat. Es tracta d’espots criticats però que, ni que sigui momentàniament, donen una certa notorietat als seus promotors. Els d’ahir estiren el fil dels grans arguments electorals del PP i el PSC, que agiten les pors a un possible estat català i situen Mas i el viratge de CiU cap a l’estat propi a un extrem.
Els dos anuncis van il·lustrar una primera jornada de campanya en què populars i socialistes van concentrar-se en l’atac al candidat de la federació, a qui presenten com un radical. El PP, amb la col·laboració d’un Mariano Rajoy bolcat en la campanya-avui és a Tarragona-, i que va aprofitar un míting per avançar que el seu govern anunciarà dilluns la “paralització temporal” dels desnonaments. Això després d’un altre suïcidi, d’una dona a qui anaven a fer fora del seu pis a Barakaldo. Forces com ERC van criticar les formes del cap de l’executiu estatal.
CiU, a la seva
Sobre el terreny, els socialistes van prioritzar l’eix social i van denunciar, junt amb ICV-EUiA, la “insensibilitat” del president català en aquest terreny. I ahir va entrar en la pugna Esquerra, que, conscient de possibles fugides, va apostar per remarcar el seu perfil d’esquerres. Però Mas no entra en la picabaralla. Mentre la resta busquen el cos a cos amb el candidat de CiU, ell concentra els esforços en l’explicació del full de ruta cap a l’estat propi. Ahir, es va situar en el dia després de les eleccions. I va prometre que el primer que farà si és reelegit com a president de la Generalitat serà fer una cimera de partits per consensuar una declaració sobre el dret a decidir. El text, va garantir Mas, s’aprovaria, simbòlicament, en el primer ple del Parlament de la nova legislatura.
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 10/11/2012 – 21:02h
Quina gràcia, Garcia
Amb només 24 hores la campanya ha arribat a un depriment nivell d’inanitat. Proliferen els missatges emocionals, la publicitat barroera i els vídeos infantiloides, que mourien a la compassió si no fos perquè posen en joc valors transcendentals. Mas convertit en Moisès; Navarro discutint amb dos imitadors de Mas i Sánchez-Camacho, com en un Polònia fet a mida; Catalunya convertida en la franja de Gaza, a l’enfebrada campanya de Ciutadans. I el PP, sempre un pas més enllà, imagina una Catalunya independent en què els cognoms castellans estaran prohibits. I a sobre posen d’exemple el catalaníssim cognom Garcia! Fa tota la impressió que els populars catalans prenen els seus votants per estúpids. O per menors d’edat, com va escriure Arcadi Espada, just abans que les enquestes pronostiquessin la pujada de Ciutadans.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Nació Digital – 10/11/2012
L’estupidesa dels Garcia
Una de les grans sorpreses que ha deixat al descobert aquesta acceleració històrica que estem vivint és el profund desconeixement de Catalunya que tenen des dels centres de poder de Madrid. Aparentment, no tenien ni idea dels efectes que estaven causant les decisions que han anat prenent -polítiques, judicials, econòmiques o fiscals- entre les classes mitjanes d’aquest país.
Però, més enllà d’això, encara sobta més que s’equivoquin reiteradament en l’anàlisi ideològica del catalanisme. Com a conseqüència de les pròpies conviccions, el nacionalisme espanyol parteix de l’etnicisme i es construeix des de l’axioma de la pròpia superioritat. Un punt de partida que no té res a veure amb el del catalanisme, totalment adaptat a una societat amb arrels molt diverses.
L’error de l’espanyolisme ha generat acusacions estúpidament insistents contra diversos líders del catalanisme que van en aquest sentit. El cas més conegut és el d’insistir, anys i anys, en què Josep-Lluís Carod-Rovira es diu Pérez, en realitat. Creient, imagino, que això l’hauria posat en alguna mena de contradicció. I menystenint tots els catalans que es diuen Pérez, de passada.
Ara tornen a insistir amb els Garcia. El video electoral del PP només pot ser efectiu si es considera que dir-se Garcia equival a ser estúpid. Oblidant que, des de fa molt de temps, els Pérez, els Garcia i els Belmonte confiem en nosaltres mateixos per tirar endavant aquest país.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Singular digital – 10/11/2012 – 21:27h
UNITED COLORS OF GARCIA
“Prenguin nota. Hi ha un país que ha passat del Malibú amb pinya a desitjar la independència”
Hi va haver un dia que els llavis de les noies tenien gust de Malibú amb pinya. Poca broma, amb permís de la poma. Moltes de les parelles, dels matrimonis, de les permutacions, de les creus, o dels harakiris d’avui són fills de l’extracte de coco i del suc de fruita tropical. El Malibú amb pinya era la beguda que bevien les bones noies per ser una miqueeeeeta dolenteeeetes. El Malibú amb pinya era el passaport per entrar al país de les morrejades. Vés, bada.
La vaig conèixer a la residència dels caps de setmana: les barres adolescents incandescents amb coixins d’aigua ardent. Jo tirava a les ampolles de colors amb una escopeta de perdigons i ella feia l’intermitent amb un Malibú amb Pinya. “És dolcet”, sempre deien. Per això en bevien: és dolcet, és dolcet. I després hi ha gent que estudia filosofia: És dolcet, estúpids! Vam ser novios dos setmanes quan ser novios dos setmanes era com ser novios 200 anys: ens vam enfadar; reconciliar; cabrejar; cabriolar; bescanviar; cascavellejar… No teníem res en comú. Ella es va quedar a l’EGB; jo volia ser astronauta de naus siderals. Ella es tornava un pastisset apegalós amb Camela; Jo posava a prova la llei de la gravetat dels tamborets amb The Cure. Ella era una neo quilla; jo un post xarlot afònic. Ella parlava castellà catalanitzat; jo català liofilitzat. Ella volia un marit, un gos orellut i un cap de setmana pseudo romàntic a un hotel pseudo romàntic. Jo alliberar el meu país amb una metralladora de panotxes. Ni dos mil Malibús amb pinya ho podien arreglar.
Potser sí, potser la vaig tornar a veure escadusserament a una finestra de cotxe; o al capdamunt d’aquell carrer; o alguna conversa d’amics d’amics em van parlar d’ella. Han passat anys i panys. I ara me la trobo carretejant una neneta dolceta i un nenet dolcet. De cara. Com una bufa carinyoseta. Deixem anar paraules pre fabricades. I em desmunta: “Serem independents, oi?”
Prenguin nota. Hi ha un país que ha passat del Malibú amb pinya a desitjar la independència. És així. N’hi ha que diran que això és aspirina efervescent. I si fos plenament al revés? La noia Malibú amb pinya no li vinguis a explicar res d’aquelles coses que s’han dit i repetit al llarg de la història. Per exemple, ara recordo el que va escriure el periodista, director de ‘La Vanguardia’, Agustí Calvet Gaziel, pocs dies després de proclamar-se la República al 1931 :
“Nos encontramos, pues, en un momento decisivo de la Historia de España, como se ha presentado otro igual en los últimos siglos. Ahora vamos a ver si merecemos algo más de lo que teníamos, unos y otros; si las explosiones de entusiasmo por el nuevo régimen significan que hay realmente algo nuevo en España tanto en Cataluña como en las demás regiones…. Los pesimistas dicen que el viejo problema previo, básico, de este viejo país, tampoco ahora podrá resolverse, porque ni Cataluña ha tenido nunca, desde el siglo XVI hacia acá la noción exacta de sus verdaderas posibilidades en cada momento, ni en España hay recuerdo de que se haya solucionado satisfactoriamente uno sólo de los conflictos de esta índole. Pero los optimistas replican que precisamente se trata ahora de esto: de demostrar que España es capaz de renovarse, de hacer lo que nunca hizo, pues se halla en condiciones inmejorables para repetir en otros órdenes el caso de su reciente revolución….”
No. La noia Malibú amb pinya no li expliquis que tot això és una rotonda eterna, que tot és una mania perpètua, una crosta eterna, un sempre lo mateix… Deixeu-vos de filosofies i ratafies. No. La xiqueta se n’ha adonat naturalment que li han saltat els ploms. Ha saltat l’interruptor. Li han dit que ella no és ella. Que ella no es podrà dir Garcia en una Catalunya independent (en una campanya del PP que hauria de ser condemnada a cadena perpètua pel Tribunal de la Humanitat Inter Sideral). Però és que abans li han dit que Catalunya no té dèficit fiscal, que a Catalunya les granotes van amb Rolls Royce, que a Catalunya es persegueix la gent que li agraden els melindros flonjos… Sempre mentint. Ella només volia un gos amb orellotes, un… I li diuen que no. Ara la noia Malibú amb pinya ha mirat al seu voltant i ha vist que potser no hi ha jardins, ni horts… Potser hi ha murs. Potser hem de fer caure el mur. Ella i jo no viurem mai junts; no voldrem la mateixa vida, però sí, ens hem trobat a la cruïlla del nostre país. Ens hem tornat a trobar a la barra. Ens prendrem una Malibú amb pinya i ens morrejarem per la independència.
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Singular digital – 10/11/2012 – 21:29h
L’acte semiclandestí de Camacho
El candidata del PP fa un mini míting amb militants en un bar de Sant Boi, i el propietari abaixa persianes
“Peperos, a dónde váis?! Anda ya…”, deixa anar un jove d’uns 30 anys al veure entrar a Sant Boi el bus tunejat del PP, amb la imatge gegant d’Alícia Sánchez-Camacho. L’autocar aparca a l’inici de la Rambla Rafael de Casanova, coses que passen. En el passeig central d’aquesta ciutat d’uns 80.000 habitants del Baix Llobregat hi ha la seu d’ICV i diverses estelades als balcons, dues davant del bar on es fa el microacte dels populars. Aquesta cafeteria snack, a la qual també s’hi arriba pel carrer Vermell…, es diu Set i dins esperen asseguts una trentena d’afiliats i seguidors del PP, tots de més de 40 anys, a excepció de dues nenes petites, i la majoria són avis.
L’amo del bar és un home de mitjana edat, amb família aragonesa -un banderí del Saragossa el delata-, i es declara apolític. “No m’esperava aquesta moguda”, diu en referència a la premsa que hi ha. Ha acceptat fer l’acte per cortesia, perquè coneix una regidora del PP de Sant Boi, però creia que l’Alícia simplement hi aniria a fer una coca-cola amb alguns simpatitzants. Sense càmeres. Quan ha sabut que seria un petit míting de campanya, no li ha agradat. “Hi ha locals més grans per fer-ho”, explica. Ha decidit tirar avall les tres persianes del bar i només deixar la porta oberta. Els organitzadors del PP li han demanat disculpes.
Entra Camacho. A la tele fan futbol. L’Osasuna acaba de marcar el tercer gol ben a prop, a l’estadi de Cornellà-El Prat. Ningú s’exclama resignat. Al bar són del Barça. La líder del PP saluda els convidats. Des de fora no se la veu. Les persianes ho impedeixen. Un dels oients li diu que és una “valenta!”. “Això sí, en això no em guanyaran”, respon amb un somriure, amb l’adrenalina de la campanya al cos.
“Del cinturó roig a l’avinguda blava”
Camacho inicia la xerrada. “Això quasi és un acte a la americana”, arrenca, però serà un mini míting sense preguntes. Poc americà, doncs. El feedback polític amb els assistents és escàs, però Alicia col·loca el missatge que vol: “Estem creixent al Baix Llobregat i el nostre objectiu és que en un futur no gaire llunyà l’anomenat cinturó roig sigui el cinturó blau, o com m’agrada dir a mi, l’avinguda blava”. “Sou la comarca que representa la Catalunya real”, afegeix. Després posa l’automàtic i desgrana el discurs de la por del PP. I, ja més relaxada del clic polític, revela amb simpatia que el seu fill ha penjat el seu nom en un dels despatxos de la seu dels conservadors a Barcelona.
S’acaba l’acte, Camacho es fa unes quantes fotos amb els militants i es disculpa per haver de marxar ràpid. Les persianes segueixen abaixades. La gent també comença a marxar, com les televisions i els mitjans gràfics. Passen vint minuts més i, ara sí, l’amo decideix novament apujar-les. Un dels cambrers fa broma: “A partir d’ara serem el bar clandestí del PP”. Demà dissabte, al local de davant, s’espera un acte d’ERC, amb Joan Tardà. Coses de la campanya Baixaran la persiana?
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Nació Digital – 10/11/2012 – 21:22h
Serra-Ramoneda: «Vam enfollir i és injust que ho paguin els més febles»
L’expresident de Catalunya Caixa assumeix ara “errades” i apunta que el banc dolent podria servir també per assumir part dels deutes de les famílies
El suïcidi d’una dona a Barakaldo abans de ser desnonada per CaixaBank ha posat el drama de les execucions hipotecàries en primer pla. Ha esdevingut un tema de campanya a Catalunya, els principals partits espanyols s’han compromès a intentar solucionar-ho i, fins i tot, ha provocat que l’expresident de Catalunya Caixa, Josep Serra-Ramoneda, hagi assumit les “errades” comeses.
Serra-Ramoneda, en una entrevista a La Xarxa, ha reconegut que el sector financer “va enfollir i va cometre moltes errades”. “Ara s’estan produint les conseqüències de totes aquestes equivocacions i que només les rebin els més febles és injust”, ha assegurat. Més enllà del mea culpa , l’expresident de l’entitat catalana ha apuntat que els fons que es destinaran per al banc dolent poden ser una solució.
En aquest sentit considera que s’obre una oportunitat per tal d’assumir part dels deutes hipotecaris de les famílies. “A través de la utilització d’aquest banc dolent i dels diners que l’Estat es podria buscar algun tipus de fórmula que compensés als bancs i les caixes per les hipoteques que estan constituïdes i que no són ateses per part del deutor”. Tanmateix, ha descartat la dació en pagament com a solució retroactiva a les hipoteques, una opció que avui han plantejat PSC i ERC, pel fet que en molts casos el deute es té amb una entitat diferent a l’original. En canvi, no veu malament que la clàusula de dació sigui obligatòria pels crèdits que se signin a partir d’ara.
ICV vol una cimera amb la PAH
Iniciativa ha tingut els desnonaments com un dels temes centrals des de l’inici de campanya. Aquest mateix dissabte Joan Herrera ha proposat una convocar una cimera entre tots els candidats i els representants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) abans dels comicis per tal de “comprometre’s” contra una Llei hipotecària “indigna”. A més, reclama que la PAH sigui a la trobada entre PP i PSOE de dilluns a Madrid per tal que no sigui “un pedaç més”. De moment, el compromís de Mariano Rajoy és intentar aturar els processos d’execució hipotecària que afectin a les famílies més vulnerables.
La situació ha obligat a posicionar-se a tots els partits. CiU, per exemple, a través de Pere Macias, diputat a Madrid, ha proposat una moratòria immediata dels desnonaments, mediació obligatòria i procediment concursal per a famílies afectades.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Singular digital – 10/11/2012 – 21:31h
Junqueras: “S’hauria de desnonar els banquers que s’han endut estalvis”
L’actor Toni Albà presenta un míting del candidat d’ERC a Vilanova i la Geltrú
El candidat d’ERC, Oriol Junqueras, ha dit avui en un míting a Vilanova i la Geltrú que els banquers que s’han endut a casa seva els estalvis de la gent “haurien de ser desnonats”.
En un Círcol Catòlic ple, Junqueras ha posat l’accent en les injustícies socials i en la crisi que està colpejant la ciutadania catalana. s’ha mostrat favorable a rebaixar l’IRPF i l’IVA, impostos que segons ha explicat “penalitzen el consum” i són “abusius”, tot recordant que els catalans tenen un dels tipus impositius més alts del món. Per contra, ha reiterat la necessitat de gravar les rendes del capital, ha citat les SICAV com a exemple (algunes d’elles només tributen a l’1%) i les transaccions financeres.
El líder d’ERC s’ha referit al drama dels desnonaments i ha recordat que tant el PSOE, com el PP i CiU, havien rebutjat reiteradament la dació en pagament. Junqueras ha remarcat que, en canvi, l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero va acabar el seu mandat amnistiant el número dos del Banc de Santander.
Junqueras ha estat presentat en el míting per l’actor Toni Albà, veí de Vilanova, que ha imitat el rei Joan Carles.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Singular digital – 10/11/2012 – 21:32h
López Tena guanya a Albert Rivera
El candidat de C’s apel.la a la democràcia mentre el de SI argumenta que “democràcia és votar, i decidir el nostre futur”
El cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Alfons López Tena, ha estat superior al candidat de Ciutadans (C’s) a la presidència de la Generalitat, Albert Rivera, al cara a cara que han protagonitzat aquesta nit al programa ‘8 al dia’, i que ha tingut la independència de Catalunya com a tema gairebé exclusiu.
Durant el debat, López Tena ha carregat contra el candidat de C’s assegurant que aquest i el seu partit “no està contra la independència, cosa totalment legítima, sinó contra el fet que podem votar”. Rivera però li ha respost que vol un referèndum legal i que el que no volen és “un cop d’Estat”.
En aquesta línia, el candidat de C’s s’ha queixat que “l’única cosa que vol SI és deixar de ser espanyols”, i ha reclamat a López Tena que “no siguin xenòfobs”. Mentre Rivera assegurava que els catalans també son espanyols, el candidat de SI li assegurava que “jo no sóc espanyol”. “En tot cas el que som és una província humiliada i sense recursos”, ha sentenciat el candidat de SI.
Quan Rivera ha apel.lat a la democràcia, López Tena ha estat ràpid avisant al candidat de C’s que “si parlem de democràcia fem-ho votant, això és democràcia”. “No vull que un senyor pugi a un balcó i digui que a partir d’ara som independents”, ha advertit Rivera, i ha continuat: “No vull que passi això encara que aquest senyor porti corbata o uniforme”.
López Tena: “Som un poble, no una part d’un altre poble”
Al debat, que ha sigut Trending Topic de Twitter a Catalunya i l’Estat espanyol, López Tena ha volgut deixar molt clar que “independència significa governar-nos a nosaltres mateixos i prendre les nostres decisions. Dins d’Espanya no hi ha res a fer”. I ha afegit: “Espanya no és la nostra nació. Som un poble, no una part d’un altre poble”. En canvi, Rivera s’ha mostrat “sorprès” que la solució sigui “aixecar una frontera”, ja que al seu parer “el problema és de mals gestors”.
Parlant dels desnonaments, el candidat de C’s ha intentat carregar contra López Tena argumentant que a ell li preocupa que una dona de Barakaldo es suïcidi, i ha preguntat a López Tena si a ell li importava aquest fet. López Tena no ha dubtat en contestar que “em preocupa tot el que passa a tot el món, a vostè només li preocupen els espanyols”.
Amb certa ironia, finalment López Tena ha dit a Rivera: “Moltes gràcies per donar-nos permís per existir” i ha demanat el vot de “tots aquells que vulguin que Catalunya sigui una república independent. La nostra proposta és la democràcia, la llibertat i la lliure decisió del poble de Catalunya”, ha conclòs.
Per la seva banda, Rivera ha demanat “decidir si volem dividir o conviure i arreglar aquest país”. I ha demanat el vot de tots aquells que creguin que “Catalunya no funciona, però que com a catalans vulguin arreglar Catalunya, i com a espanyols vulguin arreglar Espanya”.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 10/11/2012
C’s recupera la repressió franquista; avui contra el directe!cat, demà contra el “Polònia”
C’s diu que presentarà una querella contra el directe!cat per suposades “injúries” a Jordi Cañas. Reproduïm la notícia publicada fa uns mesos per saber qui és Jordi Cañas, “odi i violència contra Catalunya”
Són franquistes les piulades de Jordi Cañas @jordi_canyas ?
‘Una entidad que promueve el delito, Òmnium Cultural, no puede recibir subvenciones públicas’
Jordi Cañas autor del #KukluxKat contra Catalunya i els catalans
‘El #kukluxKat ha vuelto a activarse hoy, y eso que no hay luna llena…’
‘Òmnium,entidad k promueve el delito d insumisión fiscal, k llama maltratadores a padres k quieren #escolabilingüe,será medalla de oro de BCN’
‘Los #caçadorsdesubvencions de Òmnium Cultural, piden el ‘tancament de caixes’. Les #tancaremlaixeta y daremos sus subvenciones a Cáritas’
‘Mascarell no es delegado de nadie, es cierto. Es un chaquetero, técnica y respetuosamente hablando’
‘TV3 sigue con su misión de formación del espíritu nacional. 380M? al año’
‘Alucinante panegírico de TV3 a una entidad independentista cuyos dirigentes promueven el delito de insumisión fiscal al Estado’
‘Cuanto pagó a Òmnium el Museo de Historia de Cataluña por la pancarta que llevó Montilla?’
‘Mascarell sufría la ‘asfixia del Estado Español’ y por eso decidió cambiarse la chaqueta por una dos tallas identitarias mayor’
‘Que tal está el #kukluxKat hoy?’
I com a final una piulada del seu cap de files Albert Rivera.
‘Millet padre fundó Omnium Cultural y Banca Catalana,su hijo presidió Palau nombrado x Pujol y lo saqueó. Todo queda en #casanostra’
No tenen vergonya, ens insulten i encara els hem de riure les gràcies. Bon vent i barca nova!
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 10/11/2012 – 22:45h
Mas vol incloure exteriors en una conselleria per construir ja l’acció internacional d’un futur estat català
Batet (CiU) reclama a Rajoy que abans de venir a Catalunya “ens pagui el que ens deu”
Barcelona (ACN).- El candidat de CiU a la Presidència de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat que en cas de tornar a governar, inclourà la competència d’exteriors en un departament per tal de construir ja l’acció internacional d’un futur estat català mentre no arriba la consulta. Mas ha indicat que aquesta matèria pujarà de rang, ara depèn del secretari del Govern, perquè es tracta d’una estructura d’estat que ja es pot anar creant sense necessitat d’esperar a què els ciutadans es pronunciïn en un referèndum. El mateix passa amb l’agència tributària catalana. Pel que fa a la resta de qüestions que no es poden anar avançant, ha apostat per fer estudis preparatius, com en el cas de les infraestructures i l’energia.
En roda de premsa, Mas ha apostat per aprofitar el temps fins que es pugui celebrar la consulta construint totes les estructures d’estat que es puguin i estudiant com fer la resta en el futur, aquelles en les quals no es pugui avançar perquè depenen totalment de l’Estat, com les infraestructures i les xarxes d’energia.
El que sí que es podria anar construint, ha dit, seria per exemple l’agència tributària, l’embrió de la qual ja es va crear amb un acord amb les diputacions. Una altra estructura seria l’acció exterior, que es pot criticar des de l’Estat i des del PP, ha dit, però no es pot prohibir, igual que tampoc poden impedir que Catalunya exercici les seves limitades competències en matèria tributària.
Tarragona (ACN).- El candidat de CiU a Tarragona, Albert Batet, ha reclamat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que abans de venir a Catalunya i, concretament, a Tarragona -on ha fet un míting aquest dissabte- “ens pagui el que ens deu”. El també alcalde de Valls ha demanat al líder del Partit Popular (PP) que pagui “totes les factures pendents” amb Catalunya, entre les quals hi ha les expropiacions als pagesos afectats per l’A-27 a la demarcació. Batet ha fet aquestes declaracions durant l’acte ‘Les eleccions de la nostra vida’, celebrat a Tarragona, on CiU ha volgut homenatjar els caps de llista del partit a la demarcació durant la història de la democràcia.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 10/11/2012 – 22:48h
“Catalogna da sola in Ue federale” (Corriere del Ticino)
Artur Mas a Bruxelles: “Vogliamo avere gli stessi poteri di Austria o Finlandia”
Publicat al bloc del Col.lectiu Emma
(Article recomanat, publicat al diari suís Corriere del Ticino)
BRUXELLES – Il presidente della Generalitat catalana Artur Mas ha illustrato oggi a Bruxelles, in un incontro organizzato dal think tank Friends of Europe, il suo progetto per una Catalogna indipendente e membro attivo di un’Europa federale: “Gli Usa – ha detto – hanno 52 Stati con 300 milioni di abitanti, un’Europa federale con più di 500 milioni di abitanti potrebbe avere 60-70 o anche 75 Stati, tra questi la Catalogna”. Nel suo calcolo Mas sembra inserire accanto ai 50 Stati Usa, il distretto di Columbia che ospita Washington e Porto Rico. In questo contesto – insiste il presidente catalano – “la nostra aspirazione è di avere le stesse competenze, gli stessi poteri di paesi delle nostre stesse dimensioni, come Danimarca, Austria e Finlandia”. Mas ha presentato strategicamente il suo progetto politico a Bruxelles dopo che la Commissione Ue aveva, nei giorni scorsi, indicato che l’indipendenza avrebbe portato Barcellona fuori dal club comunitario. Una chiusura a cui Mas ha contrapposto una visione a lungo termine, di un’Europa che cambia “quadro” istituzionale, superando i Trattati di Parigi, Roma, Maastricht e Lisbona, dimostratisi inadeguati per rispondere alla “crisi” e sposa un modello federale. Ma se l’obiettivo di Mas è chiaro, il cammino lo è meno: il leader politico ha ricordato che “il processo” che porta all’indipendenza è iniziato sulle ali della manifestazione nazionalista dell’11 settembre in cui 1,5 milioni di catalani hanno sfilato per Barcellona e dopo la negativa del governo di Mariano Rajoy a rinegoziare i trasferimenti fiscali verso Madrid. Per andare avanti ha bisogno di “una maggioranza chiara” alle prossime elezioni regionali del 25 novembre in modo da acquisire il diritto a “decidere il nostro futuro nei prossimi anni. Se c’è questa maggioranza il processo potrà iniziare tramite un referendum sulle basi di un accordo con Madrid, come fatto dai britannici con la Scozia”.
http://www.cdt.ch/mondo/politica/72733/catalogna-da-sola-in-ue-federale.html
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
blogs.avui.cat – 09/11/2012
Doña Alicia
EL MATÍ DIGITAL ens anuncia que Mossèn Ballarin, que fins ara ens oferia uns versets cada dia, a partir d’avui i quinzenalment ens oferirà un article. Avui comença fort, amb una carta a l’ Alicia Sánchez Camacho.
Tots coneixeu Mossèn Ballarín i també sabeu que jo en sóc un fan incondicional. Quan el vaig tenir de professor en la meva jovenesa -exactament mai he sabut de quina assignatura, perquè ens parlava de tot i més- esperava amb delit les seves classes. Sempre se’m feien curtes i sempre esperava amb delit la propera. Mossèn Ballarin va néixer a Barcelona l’any 1920. Capellà i escriptor. Va participar a la Guerra Civil, com a membre de la “Lleva del Biberó”. De la guerra en tornà tísic, i després d’una llarga recuperació, decidí fer-se capellà. Fou rector de Santa Maria de Queralt i ara viu a Gósol. Autor de “Mossèn Tronxo” i d’un bon grapat de llibres. El que més jo estimo fou el primer de tots els que va escriure: “Francesco”. Una visió molt bonica sobre Sant Francesc d’ Assís, .
Transcric avui la carta que escriu a la senyora Sánchez Camacho.
Respetada doña Alicia.
No me conoce y me presento.
Soy un cura católico, rural, sabidillo, catalán y nonagenario. La edad me permite la libertad de escribirle con la añeja autoridad de los viejos de la tribu.
Malauradament vostè no és chestortoniana i no juga a les paradoxes, doncs miri, li vaig a entrar per aquí.
Vostè pensa que Espanya no és més que allò encolomat pel senyor Suárez: “el café para todos” ens deixaven sense conyac i el corder quedava per a la voracitat insaciable de Madrid. Això de vostè no és Espanya, és Madrid i “sus aledaños”. Per fer-ho més grotesc i paradoxal aquests catalans, que estan tips de tanta trampa, representen les Espanyes reals, des del Mio Cid a Jaume el Conqueridor, fetes malbé pels dèspotes il.lustrats començant per Carles III que d’il.lustrats en tenien ben poc ja que per ésser Comandante Mayor d’un regiment només calia saber llegir, escriure i les quatre regles.
Malauradament ni els de la seva banda ni els de la meva no entendran aquesta paradoxa. Vostès són Espanya i a fer punyetes qui no l’accepti i nosaltres som uns traïdors acusats de dur pistoles cosa que no fem mai. Una prova és la manifestació de Barcelona. Una prova per l’altra banda és la d’aquell senyor que respecto molt parlant de la “dialéctica de los puños y las pistolas”.
Tornant a vostè.
Me temo, respetada señora, que se le han cambiado los tercios, hablando en términos taurinos
Usted es diputada al Parlament Català, comparte las responsabilidades de todos con Catalunya, pero usted allí ha sido la voz del Gobierno central cuando tenía que ser la voz del Govern ante los jefes de su partido que gobierna.
Le voy a poner un ejemplo.
Usted minimizó aquella manifestación con una mentirijilla piadosa diciendo que sólo había seiscientos mil sabiendo que había bastantes más. Dejémoslo. Su labor de diputada en el Parlament hubiera sido óptima si en vez de representar la voz de Madrid lo fuere de como pasan las cosas por nuestros andurriales catalanes, desde la llamada transición no creo que los catalanes podamos sentirnos a gusto recibiendo pellizcos, coscorrones y bastonazos. Su deber para con España, repito para con España, era decirles no les apretéis tanto que se nos largarán.
Y así estamos.
Pero siento decirle que si algún día nos largamos, usted es uno de les responsables.
Se lo digo con todos los respetos que se merece.
Amigablemente.
Josep Maria Ballarín i Monset.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
hispantv – 09/11/2012 – 22:13h
¿Rajoy tiene miedo del refréndum en Cataluña?
Para analizar los recientes mensajes indirectos del presidente del Gobierno español, Mariano Rajoy, a Artur Mas, el presidente de Generalitat de Cataluña, de cara a las elecciones catalanas tenemos al teléfono a la integrante del secretariado de la Asamblea Nacional de Catalunya, Núria Javega, desde Barcelona.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Nació Digital – 10/11/2012
L’espot «escandalós» del Govern
La prohibició, per part de la Junta Electoral Central (JEC), de l’espot institucional de la Generalitat destinat a promoure el vot en les eleccions del 25-N és pròpia d’una democràcia totalitària. Només una democràcia totalitària prohibeix el foment de la participació en unes eleccions, criminalitza els referèndums i amenaça d’empresonar el president de Catalunya si consulta els catalans a través de les urnes. Els quatre partits que han demanat la retirada de l’espot -PP, PSOE, ICV i C’s-, basen la seva petició en un ús suposadament partidista de la Diada d’enguany, i el socialista Pere Navarro ha arribat a dir que la campanya és “escandalosa”. Però allò que és realment escandalós és l’acusació d’aquests quatre partits. I la prova és que la JEC no ha prohibit pas l’espot pel seu contingut -d’això no en diu res-, sinó perquè incentiva el vot, i la incentivació del vot és una cosa “no emparada per la legislació electoral”. Això només ho pot fer Espanya. Sembla increïble, però és així.
És obvi, doncs, que Espanya vol una Catalunya subordinada sense ni tan sols potestat per fomentar el vot en unes eleccions. Tanmateix, cal preguntar a PP, PSOE, ICV i C’s en què es basen per dir que l’esment de la Diada és partidista? Ens estan dient, potser, que els prop de dos milions d’assistents a la manifestació eren votants de CiU? Déu meu, quanta misèria intel·lectual! I Pere Navarro encara gosa dir que l’espot només parla “d’una part de Catalunya”. Doncs no. L’espot parla de la manifestació del 1977, dels castellers, dels Jocs Olímpics, de la Constitució espanyola, de Tarradellas, de l’entrada a Europa, dels catalans d’origen espanyol… Què té de partidista i escandalós, això? Ah, sí, és clar. Si l’espot l’hagués fet el front espanyolista hi apareixerien les curses de Fernando Alonso, els partits de “la Roja”, les “orejas y el rabo” tallats per José Tomás i la Hispanidad. Si fa no fa, ves per on, la mateixa Catalunya que Franco havia somniat.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
La Vanguardia – 10/11/2012
La reducció
Si l’home anomenat Mas és el problema, disparem contra l’home i s’acabarà el problema
Per bé que ens passem la vida fent tam-tam a l’altra banda del pont aeri, amb l’esperança de trobar amb qui parlar dels nostres embolics, la veritat és que no hi ha manera. I no em refereixo tant al terreny polític, on les meses de negociació s’hauran de proveir agradi poc o molt, sinó al camp de les idees. Deixant de banda els clubs de requetès en versió postmoderna que cada dia atien el dimoni separatista des dels seus micròfons, tampoc no és fàcil trobar una gramàtica comuna entre els sectors més respectuosos. I em refereixo a gent de l’estil d’un Carmelo Encinas, les posicions dels quals són inequívocament tolerants en gairebé tot, però cauen en els mateixos paranys dels irredempts, quan parlen de Catalunya. Sens dubte, encara tenim alguns Wyoming, però el pensament global de la gent més oberta en el tema català s’assembla molt al pensament únic. I no tant perquè no vulguin revisar el concepte Espanya, que alguns estan per la feina, sinó perquè confonen seriosament el que passa al nostre país.
La fal·làcia general es basa en una distorsió de la realitat: el procés independentista és la derivada delirant d’un líder polític insensat. I tot això, no perquè hagi vist la llum de l’Estat propi, sinó perquè viu en la foscor de la seva mala gestió. És a dir, si el problema és l’home anomenat Mas i les seves tribulacions, disparem contra l’home i s’acabarà el problema. Tanmateix, ni Artur Mas no s’ha inventat aquest procés històric, ni està sol, ni es concentra tot en ell, ni li anava gens malament com a Molt Honorable, i a les proves de les enquestes em remeto, on sempre ha estat el líder més valorat, fins i tot en plenes retallades. Malgrat això, hi ha una persistent voluntat de reduir el conflicte català, amb les seves profundes arrels i raons, al simplisme d’una derivada personal embogida, i així no analitzar-ne ni les raons ni les arrels. Allò de si la realitat desmenteix el prejudici, desmentim la realitat.
Però la realitat té la tossuderia de més de 60.000 voluntaris que van recórrer Catalunya amb una urna per tal d’assajar el que significa votar pel propi destí. La xarxa de voluntaris més important de la nostra història, i sorgida del no-res! S’imaginen això a Espanya? I la realitat també és la fatiga profunda d’una gran majoria de catalans de tots els colors, nivells i procedències, com queda demostrat en totes les enquestes ad hoc. I la realitat és un país tan mobilitzat que va arribar a protagonitzar una de les manifestacions més importants de la història europea. Tot això està lògicament fusionat amb el líder Artur Mas, però ni ho ha inventat, ni ho ha creat, i no entendre que es tracta d’un polític liderant un procés ciutadà, i no a la inversa, és no entendre res. És per això que és tan difícil el diàleg, perquè parteixen de la negació de la realitat. I amb aquesta distorsió, el debat és molt esotèric i molt inútil.
Leer más: http://www.lavanguardia.com/encatala/20121110/54355030020/pilar-rahola-la-reduccio.html#ixzz2BrS6xKGe
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
8TV – 10/11/2012 – 23:23h
Albert Rivera i Alfons López Tena, cara a cara
Video
Els candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Albert Rivera, de Ciutadans, i Alfons López Tena de Solidaritat Catalana per la Independència han debatut cara a cara a 8 al dia.
http://link.brightcove.com/services/player/bcpid1588814393001?bckey=AQ~~,AAABchwM4pE~,LvFrPHYJm51zNcbnHsHYiIgzUdGNI1uh&bclid=0&bctid=1959321350001
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
CATALUÑA: LIBRE DE MENTE Y ALMA – 10/11/2012 – 23:26h
LO QUE QUEREMOS ESCUCHAR, parte I
Hace pocas horas escuchamos los primeros mensajes de apertura de campaña, precedidos en días pasados por incesantes abre bocas que hemos interpretado descarnadamente. He aquí nuestra interpretación:
ALBERT RIVERA, Ciutadans: Soy español y quiero seguir siendo español en una región española.
ORIOL JUNQUERAS, Esquerra: Nuestro ideal es la justicia social y por eso queremos la Independencia
ARTUR MAS, CIU: Necesito una mayoría de catalanes que se una a la marcha triunfal.
DURAN i LLEIDA, MAS: No creo en la independencia, pero estoy dispuesto a hacer piña.
SANCHEZ CAMACHO, PP: Si nos portamos bien y callamos, nuestros amos nos darán de comer.
JOAN HERRERA, ICV: Independencia sí, con pan y circo verde.
ALFONS LOPEZ TENA, SI: Independencia como sea.
PERE NAVARRO, PSOE: Juntos pero separados.
Existen tres tendencias definidas respecto a la Independencia: los del SI, los del NO y los del SI pero NO.
Para amenizar la campaña se han publicado unas encuestas recientes, salidas anoche de los hornos de Madrid y de Cataluña, en las que, con leves diferencias, se evidencia la fuerza de las tres tendencias.
INDEPENDENCIA , con o sin costo social.
Partidos: CIU, SI, Esquerra e ICV.
Fuerza en votos: 70% +/-
SEGUIR EN ESPAÑA, como ahora.
Partidos: PP y Ciutadans.
Fuerza en votos: 17% +/-
FEDERACION: estado asociado o algo parecido.
PSOE en solitario.
Fuerza en Votos: 13% +/-
La encuesta muestra que el 30% +/- de encuestados no expresan sus preferencias, no quieren votar o siguen indecisos. Viendo la fuerza de los Independentistas, los cambios por fluctuaciones de este sector tendrían poca influencia en el resultado final. Otra información que demuestra la encuesta es que CIU ha tomado una ruta ascendente, PSOE baja sin remedio, PP se estanca y Esquerra tiende a subir. O sea que el resultado de las votaciones estaría cantado, a menos que sucediera una hecatombe imprevisible.
LO QUE QUEREMOS ESCUCHAR deberá pues venir de los ganadores. Los otros, PP, Ciutadans y PSOE estarán en la fiesta como invitados, pero sin derecho a bailar ni probar bocado. Es a los evidentes ganadores a quienes les vamos a exigir respuestas claras sobre los asuntos que inquietan a los catalanes.
PREGUNTA Nº 1:
Sr. Artus Mas:
¿Cómo funcionará el Gobierno Independentista que surja el 25 de Noviembre, cuando el Estado español cierre el financiamiento? En otras palabras, cuando la Hacienda Pública, el Sr. Montoro para ser más precisos, obedeciendo las órdenes de torpedear al Gobierno de Cataluña, imparta la orden para que no transfieran o depositen los fondos públicos correspondientes, o suficientes, en la cuenta de la Generalitat, en ese momento ¿qué acciones ha previsto, que hará el Gobierno catalán para evitar la quiebra?
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 10/11/2012
Jordi Bilbeny: ‘La gent ha de saber la veritat de la història’
L’historiador explica a l’Espai VilaWeb que l’origen de Cervantes i el descobriment d’Amèrica han estat manipulats
Jordi Bilbeny ha dedicat bona part de la seva vida a investigar la nostra història, especialment tots aquells fets que per un motiu o per un altre han estat ocults. Aquesta setmana ha fet una conferència a l’Espai Vilaweb per a parlar-ne i per explicar els resultats de les seves investigacions sobre la descoberta catalana d’Amèrica i sobre l’origen de Cervantes. L’escriptor d’Arenys, membre de l’Institut Nova Història, considera que la història de Catalunya ha patit un procés de manipulació i tergiversació des del segle XVI per afavorir la construcció d’una nova històra en favor de l’estat espanyol i de la Corona de Castella.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Blogs.mesVilaweb.cat – 10/11/2012 – 23:41h
Ampliació interna de la UE: Escòcia no és Turquia
Una notícia molt poc comentada a casa nostra fa referència al recent informe del parlament britànic sobre com quedaria Escòcia a la UE en cas de que el Sí guanyés el referéndum de 2014. Així, el passat mes d’octubre el parlament britànic ha publicat un informe sobre aquesta qüestió, un informe que ha estat escrit pel prestigiós professor d’Oxford Graham Avery, director general honorari de la Comissió Europea. En relació a la manera d’integrar un estat escocès a la UE, Avery diu que si els escocesos han estat ciutadans de la UE durant quaranta anys, i ho volent continuar essent, difícilment se’ls hauria de fer sortir i tornar a entrar. “Escòcia no és Turquia” i no es pot tractar els escocesos com si fossin ciutadans d’un país que mai no ha format part de la UE, com ara és el cas dels turcs. Aquesta opinió ha estat defensada fins fa poc pel propi comissari Almunia, que va dir a Barcelona fa unes setmanes que “no era clar que ciutadans europeus amb drets adquirits (i moneda en el cas català) poguessin ser-ne desposseïts d’un dia per un altre, en cas de secessió d’un territori d’un estat ja membre de la UE, com si res”. Almunia ha perdut prestigi rectificant les seves declaracions a Madrid, perquè els polítics amb prestigi són els que diuen el mateix a Berlín i Atenes (Martin Schulz) i són els que no van canviant de parer per quedar bé en un lloc o un altre en funció del públic que tenen al davant. En aquest sentit, compte que la UE no acabi com l’Estat autonòmic espanyol: que els britànics vulguin deixar la UE sense perdre l’Espai Econòmic Europeu (la lliure circulació de persones, béns i capitals és el gran èxit europeu, de la què en gaudeixen Noruega i Suïssa) potser anticipa el fracàs del cruïlla històrica que té al davant la UE: per l’egoïsme dels vells estats-nació a cedir més poders a la UE prevaldrà la renacionalització a més construcció europea?
1.- És curiós que qui amenaça més amb vetos i expulsions de la UE sigui Espanya, un país que amb la seva ruïna econòmica, i la seva incapacitat per reformar-se tot imitant bones pràctiques d’altres països, está posant en risc no només la moneda única sinó fins i tot el projecte d’unió europea.
Cal recordar que, molt més important que la UE (embrió d’unió política que encara no té poders fiscals, ni unió bancària, ni suficient legitimitat democràtica), és l’espai econòmic europeu de lliure circulació de persones, mercaderies i capitals. Noruega i Suïssa no formen part de la UE però tenen accés a aquesta lliure circulació que és el gran èxit europeu dels darrers 60 anys. I són dos dels països més pròspers del món en molts indicadors econòmics i socials.
Així, que els britànics vulguin marxar de la UE (però no pas d’aquest espai econòmic europeu que ells anomenen “internal market”) pot voler dir que anticipen el fracàs del procés de cruïlla històrica en qué es troba la Unió Europea: o més unió (fiscal, bancària, política…) o renacionalització.
I és que mentre alguns països segueixin fent trampes al solitari com Espanya els alemanys no voldran avançar cap a una més gran integració de la Unió Europea: així per exemple, quan Rajoy diu unió bancària només li interessa diner europeu per tapar el forat de Bankia sense cedir competències de supervisió financera de la banca espanyola al Banc Central Europeu (Frankfurt) o a l’Agència Bancària Europea (Londres).
El que segur que no té futur és una Unió Europea on hi convisquin el mercat laboral més eficient del món (Dinamarca) amb el mercat laboral més ineficient del món desenvolupat (Espanya): la divergència econòmica és segura, tal com està passant des que la bombolla immobiliària ha punxat a Espanya.
L’europeisme d’Espanya és de caixer automàtic, he sentit a dir a Brussel.les: si algun dia s’acaben els diners europeus que Espanya rep, molt probablement s’acabi el sentiment pro-europeista dels espanyols.
2.- Enmig de la campanya de la por i de les amenaces que PP i PSOE llancen contra els catalans en cas d’hipotètica independència, incapaços com són d’oferir res positiu als catalans per a que segueixin dòcilment acceptant el centralisme madrileny, de la Gran Bretanya ens arriba un article publicat al The Economist el passat 3 de novembre molt interessant (http://www.economist.com/news/britain/21565663-many-legal-unknowns-would-follow-scottish-independence-breaking-up-hard-do).
En el setmanari econòmic més influent del món es diu que “una Espanya ultra-dependent de la UE (pel que fa a rescats i a intervencions) no podrá vetar una Escòcia independent dins de la UE”. Aquesta opinió desmenteix rotundament el ministre espanyol d’Exteriors García-Margallo, que repeteix una vegada i una altra que tot nou país “s’haurá de posar a la cua” dels països candidats a l’adhesió.
3.- The Wall Street Journal acaba de fer un duríssim article contra el sistema bipartidista espanyol, tot dient que a Espanya les reformes són ineficients i que el president espanyol Mariano Rajoy té unes maneres excessivament diletants de fer política, tot ajornant al màxim la presa de decisions urgents, fins al punt de comparar-lo amb un líder del partit comunista xinès. L’article “Espanya rescatada però no salvada” dóna fins i tot noms i cognoms de polítics espanyols de PP i PSOE que són presentats com a exemples de mediocritat i amiguisme:http://online.wsj.com/article/SB10001424052970204840504578086224291581676.html.
El món és infinitament més gran que la bombolla mediàtica madrilenya. Els catalans ens hauríem d’independitzar mentalment dels mitjans de comunicació de Madrid (jo no he donat cap entrevista sobre la falsa polèmica de la comissària Redding creada per El Mundo fa 15 dies, tot i que em van trucar molts mitjans madrilenys), que ningú no llegeix ni té en compte fora de les fronteres espanyoles, i està molt més atents al que diu la premsa internacional.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 10/11/2012 – 23:50h
Les raons dels altres (4): els utòpics
En tres articles previs he examinat les principals raons que addueixen els que s’oposen a la independència i defensen el manteniment de la situació actual. Avui em proposo examinar les d’aquells que consideren inacceptable tant la independència com la situació actual perquè creuen que hi ha una alternativa intermèdia superior. Ens poden servir de guia les col·laboracions que Alfredo Pastor, Josep Oliver i Luis Conde han fet recentment a La Vanguardia (respectivament, el 19.10.12, el 20.10.12 i el 24.10.12). Significativament, el títol de la segona és “Hi ha alternatives”.
Cap d’aquests autors no qüestiona la viabilitat d’una Catalunya independent (Oliver és el més explícit: “El debat no és sobre la viabilitat de Catalunya, que està fora de dubte”), ni la insostenibilitat de l’ statu quo (Pastor: “El govern espanyol no ha ofert a la gent d’aquí participar en cap projecte comú, potser perquè no en té”; Oliver: “El present maltractament fiscal, lingüístic i polític”; Conde: “¿És aquest un model que podem finançar? Imagino que la majoria dels espanyols saben que no”). Tot i això, tots tres es manifesten contra la independència (Pastor: “Tots aquells que creiem que el procés que podria acabar en un estat propi per a Catalunya no és l’única ni la millor solució per a ningú”; Oliver: “La independència no sembla avui desitjable”; Conde: “A curt termini, hi perdem tots”). Significativament, cap dels tres autors no justifica aquesta oposició. No m’estranya, tractant-se de tres opinions de bona fe: sostinc que el debat independentista només té sentit des del punt de vista sentimental; des de l’econòmic queda clar que la independència és la millor opció pel que fa al benestar material dels catalans. El que sí que fa Oliver és argumentar la impossibilitat de la independència en el context present: considera que l’Espanya que quedaria després de la secessió estaria tan endeutada que seria pràcticament inviable, que “per evitar una desgràcia més gran” (s’entén que vol dir que els creditors no poguessin recuperar els seus crèdits) Europa obligaria Catalunya a mantenir-s’hi unida i que Catalunya no s’hi podria negar perquè naixeria molt endeutada i també dependria del suport financer exterior. No cal ni dir que aquesta explicació està lluny de justificar l’afirmació “La independència no sembla avui desitjable”.
En qualsevol cas, tots tres autors es mostren entusiasmats amb una alternativa intermèdia entre la situació actual i la independència; Pastor: “Si el govern (espanyol) pot i vol proposar […] una revisió de tota la nostra unió fiscal i canvis en l’estructura política del país, que potser requeririen un canvi constitucional […], el govern espanyol hauria d’autoritzar […] la consulta”; Oliver: “El dret legítim a decidir obriria el camí cap a una solució confederal, en què Catalunya podria passar a ser subjecte polític propi, amb relacions bilaterals amb Espanya i disposant dels instruments que defineixen un estat (fiscals, judicials, educatius o d’altres) […] l’estat espanyol [hauria de] reconèixer l’existència d’una sobirania catalana […] amb un marc fiscal molt diferent de l’actual”; Conde: “Si fóssim capaços d’establir un sistema asimètric en les competències assignades a cada autonomia”. En definitiva, tots tres autors proclamen la superioritat d’una solució que s’assembla al pacte fiscal que el Parlament va votar majoritàriament el 25 de juliol passat, al programa electoral del PSC i a la insistència de Sánchez-Camacho que el PP estaria disposat a dialogar sobre un “model singular per a Catalunya”.
Aquestes propostes no són improbables: si Artur Mas i la força social que té al darrere no afluixen, és possible que tard o d’hora el govern espanyol i les forces polítiques espanyoles (el que anomenem “Madrid”) abandonin la seva intransigència i, forçats pels seus creditors, seguin a negociar posant sobre la taula una oferta prou atractiva per a una Catalunya que es mantingués dins d’Espanya. En l’extrem, podrien arribar a autoritzar una consulta que inclogués aquesta opció sabent que Mas no s’hi podria negar i que molt probablement en resultaria guanyadora.
És a dir, les solucions intermèdies entre l’statu quo i la independència són probables. Tanmateix, quanta ingenuïtat per part dels que les proposen! Perquè l’únic camí que podria portar a la taula de negociació i a la millora de la situació de Catalunya dins d’Espanya és el que està seguint Artur Mas: la decisió sincera -i per tant convincent- d’escindir-se.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 10/11/2012 – 23:54h
L’Europa que no té dret a decidir
Que Nova Gal·les del Sud, l’estat federat més gran d’Austràlia, hagi reconegut fa tres setmanes el dret a decidir de l’Alt Karabakh és aquesta mena de notícies que recorden que a Europa hi ha encara uns quants forats negres.
L’Alt Karabakh n’és un dels més foscos: una regió de població armènia, cristiana, que administrativament forma part de l’Azerbaidjan, un estat culturalment turc i de majoria musulmana. Va ser el primer conflicte ètnico-territorial que va esclatar en plena descompressió impulsada per la perestroika de Gorbartxov, que culminaria amb la descomposició de l’URSS.
Encara no s’han esvaït les seqüeles d’aquell daltabaix històric, quan d’aquí dos anys se’n compliran vint-i-cinc de la caiguda del Mur de Berlín. Serà el 2014, l’any d’Escòcia i de Catalunya, dos països que tenen més bones expectatives de futur que no pas alguns dels forats de l’est europeu com l’Alt Karabakh. L’Azerbaidjan té la paella pel mànec a l’hora de negar als armenis el dret a decidir, gràcies a les immenses reserves de gas i de petroli àzeris que exploten companyies occidentals sota la mirada atenta de l’OTAN.
El laberint moldau
N’hi ha altres, de forats heretats del comunisme, com el de Moldàvia, que no és negre del tot perquè el conflicte és més reconegut internacionalment. La Unió Europa, l’OTAN i Rússia observen inquiets l’escenari ètnico-territorial moldau, una barreja de laberint i trencaclosques. L’antiga república soviètica de Moldàvia és, de fet, la regió romanesa de Bessaràbia que Stalin es va annexionar el 1939 pel pacte Molotov-Ribbentrop.
Ara grans sectors de la societat moldava malden per acostar-se a la UE, i qui sap si en un futur reunificar-se amb Romania. Una aspiració, però, a la qual sempre s’ha oposat la regió de Transnístria, poblada per russos, i que per curar-se en salut ja va fer el 1990 una declaració unilateral de sobirania posant-se sota la protecció del Kremlin i provocant l’èxode de la població moldava. Tant Moscou com Brussel·les estan d’acord a buscar fórmules federals, però qui més els frena és Moldàvia, precisament, perquè no vol renunciar a Transnístria tot i ser culturalment russa. La seva instransigència se li pot acabar girant en contra i retardar el procés d’acostament a la UE.
El malefici ètnic
Que petits estats com Moldàvia exigeixin la propietat d’un territori sense tenir en compte les persones que l’habiten és un, diguem-ne, malefici ètnic heretat del nacionalisme de l’estat nació al qual van pertànyer els moldaus, en aquest cas, el de matriu russa. És la reacció ressentida que fa que, per exemple, fins al 1989, a Moldàvia la llengua romanesa s’hagués d’anomenar obligadament moldau i s’hagués d’escriure amb caràcters cirílics, com el rus. (Una cosa semblant a allò de l’aragonès oriental imposat pel Partit Popular a la Franja de Ponent.)
És aquest sentit de propietat territorial el que va dur la Sèrbia de Milosevic no només a negar el dret a decidir de Kosovo, sinó a fer-hi neteja ètnica. Per això Sèrbia no reconeix Kosovo i Espanya és solidària amb Sèrbia, ignorant que la UE ja parla amb els kosovars d’una futura integració que la diplomàcia espanyola no podrà impedir. Entre altres coses perquè Brussel·les no pot perdre l’ocasió de tapar forats negres. El nacionalisme espanyol -com el serbi- fa ferum ètnica, per més que, a Madrid, il·lustrats de la FAES s’escarrassin a invocar Jürgen Harbermas i a escampar aromes de patriotisme constitucional.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 10/11/2012
Qui hi ha darrere el vídeo del novaiorquès independentista?
La blocaire de +VilaWeb Liz Castro ha investigat qui és Sharif i què s’amaga darrere el seu vídeo
El vídeo d’un novaiorquès, en Sharif, que explica al món ‘la lluita de Catalunya per la independència’ després d’haver passat l’Onze de Setembre a Barcelona va crear molta expectació i va tenir molt d’èxit a principi d’aquesta setmana a les xarxes. La blocaire de +VilaWeb Liz Castro ha investigat qui és Sharif i què s’amaga darrere el seu vídeo i ho explica en el seu bloc.
Castro explica que ha parlat amb ell a través de missatges directes de Twitter i que no es vol identificar. Li ha explicat la seva relació amb Barcelona i més coses. Però la blocaire es pregunta: ‘I si és un fake? I què voldria dir ser un fake? Que passaria si resulta que és d’una agència publicitària? O d’un partit polític català intentant fomentar la independència? O d’un partit unionista intentant, una vegada revelada la veritat, que tots quedin com uns tontets? I si només llegeix un guió? Si viu a Catalonia?’
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 
Reblogged this on Terrassa per la Independència (TxI).
M'agradaM'agrada