Recull premsa ANC
Diumenge, 11 de novembre de 2012

ANC-Flix – 11/11/2012 – 20:59h
ANC-Flix en l’estrena de la samarreta per la independència
La Joventut Esportiva de Flix aposta per la independència

Diumenge dia 11 de novembre a la tarda, al camp de la Joventut Esportiva de Flix s’ha fet l’estrena d’una nova samarreta pels seus jugadors de futbol que, en base a un conveni per un any que varen signar el passat dilluns dia 05 entre aquesta entitat esportiva i l’Assemblea Nacional Catalana, lluira en endavant el logotip de l’assemblea i tambe la estelada, a l’igual que en anterioritat ho ha fet el club pati de Vic.

A l’estrena el president de la J E de Flix (Albert mani) i el coordinador de l’ANC a Flix (josep Maria Recha) han fet uns breus parlaments explicant el perquè i el com ambdos entitats han arribar a l’acord i, a la vegada, estimulant a altres entitats esportives a seguir en l’exemple del Flix que s’ha convertit en el primer club de futbol de Catalunya en prendre aquesta decisió.

Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 09/11/2012
Una quarantena d’acadèmics i escriptors espanyols signen un manifest per l’autodeterminació de Catalunya
La majoria són professors universitaris, escriptors i professionals · Demanen canvis a la constitució per incloure el reconeixement del dret d’autodeterminació

‘Pel reconeixement del dret d’autodeterminació’ és el títol explícit i directe del manifest que han signat una quarantena de professors, escriptors i professionals espanyols i que han publicat al diari Publico. El text defensa que es facin els canvis constitucionals necessaris per obrir el camí al reconeixement sincer del dret d’autodeterminació de Catalunya.

‘Sense aquests canvis’, diu el manifest, ‘el debat corresponent té molt de farsa. Pot semblar que els que defensen el manteniment de l’estat autonòmic actual i els que postulen la configuració d’un estat federal amb Catalunya com una de les parts integrants coincidissin en guardar silenci en el que es refereix a la necessitat inexcusable de reconèixer un dret que la constitució en vigor, infeliçment, ignora.’

I continua: ‘El soroll creat per l’allau de manifestos que mostren hostilitat, por de la llibertat o preocupació alarmista pel debat generat a Catalunya aconsegueix ensordir les crítiques més respectuoses i, encara més, ignora aquells que des d’altres llocs de l’estat donen suport a un procés pacífic i democràtic que resulti ser sincerament autodeterminant’.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••

Continua llegint →

VilaWeb – 10/11/2012 – 20:46h
La diada de Catalunya Nord porta la defensa de l’escola en català als carrers de Perpinyà
L’ANC ha traslladat excepcionalment el plenari del secretariat nacional a Bao, en commemoració del 7 de novembre

La Comissió 7 de novembre, que agafa la data de la signatura del Tractat dels Pirineus que va incorporar les comarques nord-catalanes a França el 1659, ha tornat a organitzar els actes de la diada de Catalunya Nord a Perpinyà, que coincideixen amb el final del Correllengua. Enguany s’ha mantingut la reivindicació d’esborrar el Tractat del Pirineus, ‘per a manifestar la voluntat de construir ‘un futur comú amb la resta dels Països Catalans’ i s’hi ha afegit la defensa de l’ensenyament en català, ‘per a denunciar les agressions a la llengua catalana al conjunt del territori català’.

Les activitats han començat a les tres de la tarda a la plaça de la Victòria-Castellet amb l’activitat interactiva ‘Escola al carrer’, a càrrec de la Brigada d’intervenció poètica. Una hora més tard, a les quatre, ha sortit d’aquell mateix indret la manifestació pel centre de la ciutat, que es s’ha tancat a dos quarts de vuit amb una marxa de torxes del Castellet fins a la Casa Musical. En aquest espai, a partir de dos quarts de nou, es fa el ja habitual concert de la diada amb l’actuació dels empordanesos Dekrèpits, els maresmencs Ebri Knight i un tribut rossellonès a la música jamaicana.

Plenari del secretariat nacional de l’ANC a Bao

En ocasió de la diada nord-catalana, per primera vegada l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet avui el plenari del secretariat nacional a Catalunya Nord. En concret, s’ha fet avui al matí a porta tancada a la seu de l’associació Aire Nou de Bao. El plenari es fa excepcionalment fora del Principat per invitació de Catalunya Nord per la Independència.

A la tarda, l’ANC ha participat en la manifestació de commemoració del Tractat dels Pirineus a Perpinyà, darrere la banderola der Catalunya Nord per la Independència: ‘Catalunya Nord també és Catalunya!’
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 08/11/2012 – 13:39h
El fil roig, la unitat popular
Els autonomistes s’han fet sobiranistes d’un dia per altre. Han reformat la botiga. Com si la lampisteria de la cantonada, per tal d’atreure clients, es digués ‘taller de fluxos, fluids i il·luminació d’espais’.
Autodeterminació, sobirania, independència, interdependència, eurodependència, calvície confederal o caspa federalista. Ja veurem en què para tot plegat. La dreta catalana, després d’arruïnar una mica més el país, s’adapta hàbilment a les demandes populars. O és a l’inrevés? Tant és que hi cregui de debò, com que ho faci veure. El consell d’administració confia cegament en el Departament de Màrketing i Publicitat. Els autonomistes s’han fet sobiranistes d’un dia per altre. Han reformat la botiga. Com si la lampisteria de la cantonada, per tal d’atreure clients, es digués ‘taller de fluxos, fluids i il·luminació d’espais’.

Fa anys que em malfio de sagristans, saltataulells, aristòcrates, pregoners, telepredicadors i monges atrevides. ‘No vull viure més moments històrics, perquè sempre perdem’, em deia un exiliat republicà a Xile.

Insisteixen que mirem endavant mentre ens empenyen amb violència cap enrere. ‘Mira, mira, et dic que miris….!’ I entre mirar i recular volen que no vegem què passa ara mateix al nostre voltant. Mentre ells passen l’estona en tertúlies i fires de mostres discutint entelèquies de futur, oculten i maquillen les seves responsabilitats: retallades, corrupció, peix al cove, mutilacions estatutàries, suport al govern dels GAL…

Passen per alt les injustícies que van fer sortir la gent als carrers el 15-M i l’11-S, els motius que mouen les protestes, les vagues, les lluites.

De tant en tant es fa visible, es respira, una impugnació popular general. Una demanda de regeneració del sistema fill del franquisme i de la transició que els polítics catalans, també, i tan bé…!, van contribuir a consolidar. La transició, entre més coses, va ser la consolidació democràtica de les idees clau del cop del 18 de juliol del 36 : blindatge dels interessos de la banca i del capital, manteniment dels privilegis de l’església catòlica i l’impediment del dret d’autodeterminació dels pobles. Si mai s’arriba a assolir aquest dret, encara serem a anys llum d’una ruptura perquè els actors i les estructures d’explotació, dominació i control restaran intactes i impunes. I no hi ha pas gaire diferència entre les espanyoles i les catalanes. Com més avança la crisi, més poder tenen. Per damunt dels mecanismes de control polític i legal dels governs. Per damunt dels drets polítics, socials i culturals del poble.

Hi ha molt a fer i a construir al marge de les estructures i organitzacions tradicionals, desorientades, fracassades, incapaces de frenar aquest oceànic salt enrere. Ja es va fent. La gent s’organitza i es defensa com pot. La unitat popular existeix. Ve de lluny. Se’n podria seguir el fil roig des de principi del segle passat. El terrabastall de la gran estafa financera i el col·lapse del sistema hauria de servir per construir noves formes d’acció política. No és un impossible. Hi ha moviments innovadors que creixen des de la base, que forgen unitat i força popular. Per bé que amb característiques diferents, Syriza a Grècia, Bildu a Euskadi, o la consolidació creixent, després d’una impecable acció municipal, de la Candidatura d’Unitat Popular-Alternativa d’Esquerres (CUP) a Catalunya, en són bons exemples que inspiren cada dia més confiança per les denúncies i reivindicacions del present, i el desig d’un futur sense més hipoteques. Unitat Popular, sí, com la del Xile de Salvador Allende.

Opcions per a defensar-nos i resistir, confiant en gent insubornable, fidel als principis que han inspirat des de sempre la lluita popular, social i cultural. Aquest sí que és el nostre país, la nostra història. El fil roig. Als antípodes del que van construint l’intrèpid timoner i la calba confederal, colze a colze amb el capità collons, el petit maoista saltataulells i l’aristòcrata colltort. Esperpèntic guinyol.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••

Continua llegint →