Recull premsa ANC
Dimarts, 27 de novembre de 2012

Tribuna.cat – 26/11/2012
Cap a la independència amb lideratge plural i accent social
Les eleccions d’ahir diumenge han fet una fotografia de Catalunya. Agradi més o menys, sembla ser imatge que representa força bé moltes de les complexitats del país:
Per: Roger Buch

Les eleccions d’ahir diumenge han fet una fotografia de Catalunya. Agradi més o menys, sembla ser imatge que representa força bé moltes de les complexitats del país:

1) Un Parlament plural amb set forces polítiques. Des de fa tres legislatures que estan entrant noves forces al Parlament, fet molt poc habitual anteriorment. La societat canvia, noves formes de fer política i el Parlament ho reflecteix.

2) El sobiranisme és contundent. Mai abans hi havia hagut tant diputats independentistes i sobiranistes al Parlament de Catalunya. Tant en vots, com en diputats existeix una majoria clara.

3) El procés independentista no es liderarà per CiU en solitari. O hi ha lideratge plural o no hi ha procés.

4) Hi ha hagut una recomposició històrica a l’esquerra catalana. Fins avui el PSC superava sempre la suma d’ICV i ERC. Des d’avui la suma d’aquestes dues forces més la CUP, gairebé dobla els resultats dels socialistes i ja frega el milió de vots.

El mandat del poble és ben clar: un procés independentista més plural i amb més accent social”

5) L’espanyolisme creix i es consolida sota diverses formes. L’alça de la participació ha engruixit directament a l’electorat de C’s i PP en les zones de vot més espanyolista. El federalisme com a opció intermitja perd pistonada.

6) Tot sembla indicar que una part de l’electorat de CiU de les zones on tenia menys vot i d’electorat nacionalista ha desertat del partit. En canvi, a les zones de votant sobiranista l’electorat ha premiat l’aposta de CiU. Tenim un país una mica més dual. Caldrà analitzar amb detall fins a quin punt els inputs mediàtics de les televisions espanyoles poden haver condicionat les actituds enfront del procés.

En definitiva, molts experts deien que de cara a l’exterior era molt bo personalitzar l’envit independentista en un líder, i que Artur Mas, per les seves característiques era la persona idònia. Però el que podria ser el més “adient” per al “procés perfecte” potser desdibuixa la fotografia real del país.

Un país enfangat amb la crisi, en vaga general contra les retallades, amb una tradició independentista que ve de lluny i que l’onze de setembre no es va manifestar a favor de Mas, sinó a favor de la independència. El mandat del poble és ben clar: un procés independentista més plural i amb més accent social.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••

Tribuna.cat – 26/11/2012 – 17:58h
Comença la feina de veritat
Diuen que és bo no fer valoracions en calent i que cal deixar reposar les coses uns dies. Potser si, però els números són els mateixos avui que d’aquí uns dies o unes setmanes. Ja no canviaran els resultats, fora dels petits ajustaments que es produeixen quan la Junta electoral dóna els resultats oficials.
Per: Pere Pugès i Dorca. Miembro impulsor del grupo fundador de la Assemblea Nacional Catalana
Què ha passat en aquestes eleccions? La primera cosa important, important de veritat, és que ja podem saber quants vots han rebut els partits que han pres, de forma clara, el compromís de fer el que calgui perquè puguem exercir el nostre dret a decidir, el dret d’autodeterminació del poble català. I no està gens malament!

Quasi un 60% dels votants s’hi han mostrat favorables i quasi un 50% dels votants han donat el seu suport a les opcions que, en el seu programa, deixaven clar que volen arribar fins a l’obtenció d’un Estat propi. Tenint en compte que s’ha superat el nivell de participació en unes eleccions catalanes i que el percentatge del quasi 70% assolit està molt a prop del nivell màxim de participació en qualsevol crida electoral al nostre país, hem fet un gran pas endavant. Ja sabem d’on partim i ja podem quantificar el nombre de conciutadans als que hem de convèncer per assegurar que, quan el fem, guanyarem el referèndum d’autodeterminació.

I m’atreveixo a avançar-ne la xifra, 400.000 persones, i a quines forces polítiques acostumen a votar: ICV i PSC. Aquestes dues forces han sumat, en aquestes eleccions, una mica més de 850.000 vots. Tenint en compte que ICV n’ha tret poc més de 350.000, algú creu que no podem aconseguir convèncer un mínim de 50.000 dels votants socialistes?. I que consti que quan he avançat l’objectiu de 400.000, ho he fet considerant que el nostre objectiu és aconseguir un suport del 60% de vots favorables quan fem el referèndum, per allò de tenir un coixí còmode.

I com ho farem? Si tenim clar a quins sectors ideològics ens hem d’adreçar, ara més que mai hem de lligar la sobirania nacional i les polítiques socials. El vell plantejament de l’esquerra independentista nascuda després del maig del 68 francès, pren força i es converteix en l’eix sobre el que caldrà vertebrar el projecte d’aquests propers mesos. I els resultats ens aboquen a les enteses necessàries perquè les polítiques del nou govern català vagin per aquí. Caldrà molta generositat d’uns i altres, de CiU, d’ERC i, perquè no, d’ICV. Estem en uns moments on ningú pot mirar-se el partit des de la graonada, els toca mullar-se a tots, almenys a tots els que s’han manifestat pel dret a decidir.

A l’ANC, i a la societat civil catalana, ens tocarà pressionar-los perquè això sigui possible. A nosaltres, als ciutadans organitzats, ens tocarà convèncer aquests 400.000 conciutadans que encara no ho tenen clar. Els polítics no ens poden fallar més i hi han de posar el que calgui perquè el somni sigui realitat al més aviat possible, però quan realment estem convençuts que l’aconseguirem. Aquell 11 de setembre de 2014 que esmentem com a fita en el Full de ruta de l’ANC és aquí mateix. Ara comença la feina de veritat!.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Tribuna.cat – 26/11/2012 – 18:03h
Majoria nacional
Un nou país format per una majoria nacional real ha començat a caminar. Les ja històriques eleccions del 25-N han dissolt tots els dubtes: el dret a decidir i el referèndum per l’estat propi és l’horitzó real del govern que està a punt de formar-se. ERC, la CUP i la participació, han estat els grans protagonistes de la jornada.
Per: Maria Folch
La majoria nacional ha quedat ratificada. Les eleccions del 25-N han marcat una jornada històrica per al país: les urnes han corroborat que el dret a decidir és patrimoni de la ciutadania, és transversal i no en depèn de la majoria absoluta d’un únic partit polític.

Amb tot, el gran protagonista de la nit electoral ha estat Esquerra i el seu significatiu augment: ERC ja resta com a segona força del Parlament amb 21 escons. El partit liderat per Oriol Junqueras ha assolit els mateixos resultats que el 2006 ─amb el segon tripartit català─ i s’ha quedat a les portes d’assolir l’èxit de l’ex-vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira, qui va aconseguir 23 escons.

La imatge de soci fiable que Junqueras ha expressat a la campanya, i la seriositat i rigorositat de Marta Rovira han convençut una majoria nacional que no s’ha acabat de refiar de l’etern peix al cove de la federació.

Tanmateix, l’alta participació ha estat la reina de la nit electoral. El poble de Catalunya, ofegat per una crisi econòmica sense sortida perpetrada per l’espoli fiscal, ha volgut ser protagonista en l’elecció del seu govern. Avui, més que mai, pot afirmar-se que Catalunya compta amb un govern representatiu i això implica més claredat a l’hora de desxifrar la voluntat de la ciutadania catalana.

“La federació ha de mostrar la seva voluntat de treballar a favor de la governabilitat amb Esquerra”

Els votants han dit que sí: l’augment d’ERC, l’entrada de la CUP al Parlament i l’augment més lleu d’ICV no deixen lloc als dubtes. En efecte l’entrada de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) al Parlament, amb 3 escons, és una altra de les dades sigificatives de la nit electoral. A l’estil del País Basc, l’esquerra independentista de Catalunya ha fet un gran pas endavant i ha sentenciat la seva viabilitat com a aposta segura per al futur del país, una aposta cristal·litzada principalment pels grans resultats de la CUP i per la revifada d’ICV-EuiA, que ha assolit els millors resultats de la seva història.

L’ambició nacional a partir d’ara, doncs, queda principalment a les mans de dos dels homes forts del país: Artur Mas i Oriol Junqueras. Mas, que ha perdut 12 escons i s’ha quedat amb 50, ha de pronunciar-se amb la mateixa claredat que el poble de Catalunya a favor de l’estat propi. La federació ha de mostrar la seva voluntat de continuar fent passos ferms a favor d’un referèndum vinculant i de treballar, també, amb les possibilitats de pacte i governabilitat amb Esquerra.

Les dades
La majoria parlamentària a favor del dret a decidir és la dada principal de les eleccions del 25-N, més enllà de les xifres. Els resultats electorals però han estat protagonitzats per la davallada de CiU, que ha perdut 12 escons i s’ha quedat en 50.

Per la seva banda, el PSC ha perdut 8 escons en referència a les eleccions anteriors i ha suavitzat una patacada que totes les enquestes anunciaven com a magna i històrica. El partit dels socialistes de Catalunya ha quedat amb 20 diputats i el PP ha aconseguit un diputat més del què ja tenia i s’ha col·locat amb 19.

Finalment, ICV-EUiA ha aconseguit tres escons més que al 2010 i n’ha obtingut 13, C’s ha apujat els seus escons fins a 9, la CUP n’ha aconseguit 3 i Solidaritat per la Independencia no ha arribat a assolir-ne cap.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 26/11/2012 – 18:16h
El New York Times destaca la victòria de l’independentisme
‘La victòria dels separatistes augmenta la possibilitat d’un referèndum’, diu el diari nord-americà
‘El votants catalans han donat la victòria als partits separatistes, augmentant la possibilitat que la regió més rica d’Espanya faci un referèndum sobre la independència que Madrid ha dit que blocaria’, comença dient la crònica del New York Times sobre el resultat de les eleccions d’ahir. El diari diu que, malgrat l’aval al referèndum, ‘els catalans no han donat un missatge clar sobre qui l’ha de liderar’.

I en aquest sentit, i atenent els resultats, ‘Mas haurà de travar aliances amb partits més petits que comparteixen l’objectiu separatista, però no pas la política econòmica i social’.

El diari destaca l’ascens d’Esquerra Republicana de Catalunya, obtenint 21 escons, dos més que no el PP.

‘El tomb separatista a Catalunya s’ha convertit en un enorme desafiament polític intern per al senyor Rajoy, que també ha quedat encallat en la primera línia de la crisi de l’euro i es troba sota pressió per decidir si Espanya necessita més assistència financera mitjançant compres de bons pel Banc Central Europeu Banc’, afegeix el New York Times.

Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 26/11/2012
Herrera: ‘Ja n’hi ha prou d’apropiar-se del dret de decidir’
Proposa una cimera per aturar els desnonaments

El secretari general d’ICV-EUiA, Joan Herrera, s’ha felicitat per haver aconseguit els tres objectius que s’havia marcat per a aquestes eleccions: una forta mobilització traduïda en alta participació, que l’eix social entrés en el debat, i la ‘derrota dels objectius polítics de CiU’. Ha proposat que es tiri endavant un acord pel dret de decidir, però ‘amb una salvaguarda’, ha afegit, ‘la centralitat ja no és en el govern, és al parlament’. Herrera considera que els resultats electorals han castigat les retallades de CiU.

De fet, ha retret que Artur Mas ‘s’apropiés del dret de decidir’ i ha dit que aquest dret no era de Mas sinó del poble. Mas va plantejar les eleccions amb una lògica de plebiscit i adhesió a la seva persona, i la veu del poble ha dit que no. Ja n’hi ha prou, d’apropiar-se del dret de decidir’.

També ha proposat que hi hagi de manera immediata una cimera per aturar els desnonaments, amb la presència de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i que es posi en marxa les dues comissions d’investigació al parlament (la de salut i la d’entitats financeres).

Herrera ha valorat com a ‘bona notícia que el líder de les retallades hagi tingut una patacada’. I considera que amb els resultats electorals a la mà cal fer ‘un gir de 180 graus per assolir un compromís de les esquerres’; i per això ha demanat que cap partit d’esquerres no faciliti la investidura d’Artur Mas.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 26/11/2012
David Fernàndez (CUP): ‘La democràcia no es defensa al parlament sinó al carrer’
La candidatura obté tres representants per Barcelona i irromp al parlament

El cap de llista de la CUP, David Fernàndez, ha erigit la seva formació com a ‘cavall de Troia de les classes populars’, i ha dit que ‘la democràcia no es defensa al Parlament sinó al carrer’. Ho deia en declaracions a TV3 l’endemà de les eleccions en què la CUP ha obtingut tres diputats al Parlament.

Els tres escons han sortit de la llista de Barcelona i David Fernàndez, Georgina Rieradevall i Joaquim Arrufat entraran a l’hemicicle. Fernàndez creu que ‘no és possible l’alliberament social sense l’alliberament nacional’ i viceversa; i insisteix que la CUP també vol combatre ‘la crisi de la democràcia mateixa’.

‘Busquem la sortida més ètica i més solidària’ de l’estat actual, i ha denunciat ‘el segrest de facto de la democràcia i la implosió de la dictadura dels mercats’. Per això, tot i valorar els resultats com un ‘avenç’, considera que ‘no són una garantia de res’.

‘La democràcia, per la CUP, no es defensa al parlament sinó al carrer, al costat de milers de persones’, ha dit.

En aquestes eleccions, el primer cop que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) es presenta al parlament, ha obtingut més de 120.000 vots, amb prop del 3,5% del sufragi.

En les circumscripcions de Girona, Tarragona i Lleida no ha obtingut representació parlamentaria, tot i haver superat en cadascuna el 3% dels vots. En el cas de Girona el percentatge de vots obtingut ha superat el 4%.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
South China Morning Post – 26/11/2012
Catalan breakaway parties win big in vote

Per: Agence France-Presse in Barcelona
Catalan parties pushing for a referendum on breaking away from Spain won strong backing in an election on Sunday, while voters punished the rich region’s leader Artur Mas, forcing him to share power.

The result could set Catalonia up for a clash with Spain’s central government, already riled by Mas’ push for greater self-determination as Spain fights to avoid getting bailed out by its EU neighbours.

But it was unclear how Mas would move forward after he saw his support plunge in favour of rival parties that share his desire for some kind of referendum but not all his political objectives.

Mas’s centre-right Convergence and Union alliance (CiU) won the vote, but its share of the parliamentary seats plunged to 50 from 62, while left-wing nationalists ERC surged to 21 seats from 10, official results showed.

“We are clearly the only force that can lead this government, but we cannot lead it alone. We need shared responsibility,” Mas told supporters in Barcelona afterwards.

“The presidency must be taken up, but we will also have to reflect along with other forces,” said Mas, who had vowed to hold a referendum on “self-determination” if Sunday’s vote gave him a strong mandate.

Though a humiliating setback to Mas, who called the election two years early after Madrid rejected his demands for greater fiscal powers, the vote gave forces favouring Catalan statehood a commanding majority overall in the 135-seat parliament.

“Support for sovereignty still comes out stronger because the ERC wins extraordinary force,” said one of Mas’ supporters, Jordi Fiol, 58, waiting for the CiU leader to appear on Sunday evening at Barcelona’s luxury Majestic hotel.

“What the people really wanted was a pro-sovereignty majority, more than a victory by one party or another,” said another, Laia Bartomeus, a 32-year-old lawyer.

The Socialists, the main opposition party nationally, came third in Catalonia as their share fell to 20 seats from 28 and Spanish Prime Minister Mariano Rajoy’s Popular Party scored 19.

The prospect of a break-up of Spain had overwhelmed debate about the region’s sky-high public debt, savage spending cuts, unemployment and recession.

From windows and balconies hung the red-and-yellow striped flag of Catalonia and the pro-independence flag that also incorporates a blue square with a white star.

An independent Catalonia seemed far off, however.

Rajoy says a referendum on self-determination would flout the constitution and hurt all Spaniards who are already suffering in a recession with the unemployment rate higher than 25 per cent.

Catalonia, which traces its origins back more than a millennium, is proud of its language and culture, both of which were suppressed under the rule of General Francisco Franco, who died in 1975.

Mas, like many Catalans, accuses Madrid of raising far more in taxes from the region than it returns, and estimates the gap, or fiscal deficit, at 16 billion euros (US$21 billion) a year – a figure Madrid disputes.

“After he wins, I would like President Mas to face up to Madrid, so they give us back the money they owe us, and call a referendum,” said one voter, Gerard Ruiz, 38, a metal worker.

“Now we have started out on this road, we have to go all the way. We want to be an independent people.”

Catalans would vote in favour of a referendum on self-determination by 46 per cent against 42 per cent, according to a survey last weekend in leading daily El Pais.

The region of 7.5 million people accounts for more than one-fifth of Spain’s economic output and a quarter of its exports, and boasts one of the world’s best football teams, Barcelona FC.

But Catalonia also has a 44-billion-euro debt, equal to one-fifth of its output, and was forced to turn to Madrid this year for more than five billion euros to help make the payments.

For Pedro Nueno, an economist at IESE business school, the result “shows that people are angry because none of the politicians has put forward a clear plan to deal with our country’s serious problems: debt, unemployment, finance”.

Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Àrea Besos – 26/11/2012
No us deixeu enganyar, hem guanyat!

Per: Agustí Gallart
Un país no pot valorar el moment que vivim avui a base de titulars de diaris, la majoria del quals es queden amb la noticia del retrocés electoral d’un partit polític, en aquest cas CIU, i aquest fet que forma part d’un tot, és insuficient per condicionar la nostra esperança. Una visió global dels resultats electorals d’ahir ens ratifiquen que Catalunya fa una aposta pel dret a decidir, un 59.04% dels vots emesos corresponent a formacions que van agafar el compromís perquè els ciutadans de Catalunya puguin manifestar-se sobre el seu futur.Les formacions contraries sumen un 35.42%. En aquest percentatge no hi compto el PSC que condiciona aquest dret a la legalitat espanyola.

La pregunta a fer-nos és la següent: tots els que es van manifestar el passat 11 de setembre, ahir van anar a votar? Estic parlant d’aquell mític milió i mig de persones, entre les quals havia molts menors, Recordeu que el món va considerar aquella manifestació com un gran plebiscit a favor dels drets d’un poble. El president Mas, convoca les eleccions amb la intenció de que el poble de Catalunya ratifiqui a les urnes el sentiment que es va manifestar al carrer. Quina és la resposta? Doncs, aquella xifra ha estat superada a les urnes. El nombre de persones favorables al dret a decidir ha sigut de més de dos milions cent quaranta mil.

Els partits espanyolistes han plantejat aquestes eleccions com un referèndum. Hem vist un Estat que ha posat totes les seves potencialitats a destruir fonamentalment la persona que més enllà dels interessos del seu partit, encapçalava tot un moviment de recuperació nacional. Els resultats electorals posen de relleu que els vots independentistes, sense comptar ICV, sumen un milió set-cents vuitanta tres mil. i els dels no a la independència, comptant els del PSC, arriben a un milió dos-cents seixanta cinc mil.

Si els càlculs els fem en base els escons de cada formació política, la lectura es molt més àgil i senzilla, a favor del dret a decidir: 87 escons, gairebé 2/3 parts del Parlament de Catalunya. A favor de la independència: 74 escons sense comptar ICV. Recordeu que el nombre de diputats del Parlament de Catalunya es de 135.

Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Nació Digital – 26/11/2012
El Cercle Català de Negocis celebra la majoria independentista
El CCN assegura que “el poble ha votat sense por” malgrat les pressions de l’Estat
Per: Redacció/ACN
El Cercle Català de Negocis (CCN) fa una valoració positiva del resultat electoral d’aquest 25N. La junta del CCN constata que les eleccions d’ahir, de forma clara, demostren que “una majoria de catalans ha votat per les forces que portaven al seu programa electoral l’exercici del dret a l’autodeterminació”.

Pel CCN, la força del vot de les forces partidàries de l’Estat propi i el referèndum demostra que “el poble ha votat sense por”, malgrat la campanya d’atemoriment i les pressions a les quals l’Estat espanyol ha sotmès Catalunya. El Cercle, però, no obvia que els resultats, “fan més palès que mai que cal explicar als ciutadans de Catalunya els arguments que des del CCN fa temps que exposem: Catalunya pot esdevenir un dels Estats més prospers d’Europa si assoleix la independència”.

L’associació empresarial sobiranista fa una crida als dos partits que han aconseguit més vots -Convergència i Unió i Esquerra Republicana- per tal que “treballin junts per accelerar el procés cap a l’Estat propi i evitar que l’Estat espanyol continuï amb actituds antidemocràtiques per neutralitzar la força sorgida arran de la darrera manifestació de l’11 de setembre”. Així mateix, el Cercle exhorta els ciutadans que facin costat a les forces majoritàries sobiranistes per “reforçar el procés i donar la veu al poble de nou en el període de temps més breu possible”.

D’altra banda, demana al President de la Generalitat, Artur Mas, que sigui ferm davant els “cants de sirena” que li puguin fer els partidaris de la sociovergència, perquè “el poble no entendria un camí al costat d’un soci que no defensa la voluntat majoritària dels catalans expressada en aquestes eleccions”. I li recorda que “només amb un Estat propi, Catalunya serà econòmicament viable, i això és el que volen els catalans”.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Nació Digital – 26/11/2012
La premsa internacional es fixa en la majoria independentista
Des del “Financial Times” al “International Herald Tribune”, la lectura majoritària del 25N des del punt de vista forà és el d’un suport majoritari a un referèndum secessionista
Per: Bernat Ferrer

Títol: “Els partits independentistes de Catalunya guanyen un mandat imperatiu per al referèndum.” Primera frase: “Catalunya ha donat un mandat imperatiu als partits polítics que es comprometien a celebrar un referèndum sobre la independència.” Amb aquesta nitidesa de plantejaments ha decidit obrir el prestigiós diari Financial Times la seva edició d’avui, amb una fotografia a quatre columnes d’Artur Mas i un peu de foto en què assegura que el líder de CiU “ignorarà qualsevol intent de Madrid de bloquejar la independència.”

El diari destaca que les formacions pro-referèndum han aconseguit 87 dels 135 seients del Parlament, fet que afegeix més “incertesa” al govern de Mariano Rajoy, que el propi diari recorda que és a punt de demanar un rescat a les institucions comunitàries. Sobretot, perquè Catalunya “té una economia de la mida de Portugal i representa aproximadament una cinquena part de la producció espanyola”. Si bé reconeix que CiU ha perdut escons, el Financial Times també té ben clar que ERC, “per primera vegada, ha esdevingut el segon partit al Parlament català”.

En una línia similar s’expressa el diari conservador britànic The Telegraph : “Els catalans van col·locar ahir la seva regió en el camí cap a la independència, escollint partits pro-independència que pressionaran per fer un referèndum.” The Independent també considera que “els nacionalistes triomfen a les eleccions catalanes”, però afegeix que la caiguda de CiU “augmenta seriosament els dubtes” sobre la possibilitat de celebrar un referèndum. En canvi, The Times fa una lectura més dura contra Artur Mas parlant de “desastre electoral” i il·lustra la peça amb una foto d’un homenatge a Franco.

La versió internacional del The New York Times , l’ International Herald Tribune , també titula que “Catalunya afavoreix la independència”, en tant que “els partits separatistes guanyen” i “fent augmentar la possibilitat que la regió espanyola més potent s’arribi a separar de la resta del país”. També interpreta que els resultats “premien la causa independentista, però no donen un missatge sobre qui ha de liderar-la”.

El britànic The Guardian se centra en “el cop” que suposen els resultats per a Artur Mas, assegurant que “el president català que ha liderat l’intent més decidit cap a la independència en dècades va sorgir molt més dèbil després de les eleccions que va convocar per separar-se d’Espanya”, i ressaltant la “necessitat” d’una aliança entre CiU i ERC.

Contràriament als grans espais que la premsa anglosaxona dóna als comicis d’ahir, el francès Libération es limita a informar-ne en un breu de la pàgina 8, i ressaltant que “la coalició nacionalista no va assolir la majoria absoluta que esperava el seu líder”.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Singular digital – 26/11/2012
Rahola carrega contra Duran pel mal resultat de CiU
La periodista afirma que després de El Mundo el líder d’Unió és “qui més mal ha fet” a Artur Mas
La periodista Pilar Rahola ha etzibat avui dures crítiques al líder d’Unió Democràtica i del grup de CiU al Congrés del Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida. Rahola, en declaracions a Rac1, ha acusat Duran d’haver perjudicat al candidat a la reelecció, Artur Mas, amb les seves declaracions contra la independència.

Segons ha afirmat, Duran és “després de ‘El Mundo’ qui més mal ha fet a Artur Mas en aquesta campanya electoral”. Rahola ha especificat que el discurs del socialcristià ha torpedinat el missatge sobiranista de Mas, ja que al seu entendre l’ha contradit obertament.

“Una part dels votants de CiU que s’han passat a Esquerra tenen a veure amb el que ha dit Duran”. “Potser hem de començar-ho a dir”, ha insistit. Durant els mítings de campanya, els simpatitzants de CiU han rebut sempre Duran amb sonors crits d'”independència”, veladament com una crítica.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 26/11/2012
Aznar, inquisidor i insultant contra la majoria independentista de Catalunya
Ara hi ha un nou desafiament però els moviments d’aquest tipus “en cap cas s’admeten”, i “Espanya continua, continuarà i calen polítiques molt de fons”, diu Aznar

José María Aznar ha comparat aquest dilluns el projecte sobiranista del president de la Generalitat, Artur Mas, amb el pla Ibarretxe, un desafiament, ha afirmat que no es pot admetre i davant el qual calen “polítiques molt de fons”. Aznar ha afirmat que el nacionalisme català ha de “treure conclusions” d’unes eleccions que han demostrat que Catalunya i el sobiranisme català són menys monolítics del que es diu, i ha afegit que “els nacionalistes, en línies generals son mals governants” i “quan intenten governar els territoris que diuen que son seus, com si fossin de la seva propietat, normalment organitzen grans embolics i generen grans problemes”.
Aznar presenta les seves memòries rodejat de Rato o Piqué

L’expresident espanyol ha fet aquestes manifestacions a la presentació del seu primer volum de memòries que engloba la seva primera legislatura a La Moncloa. Entre el públic, a més del seu successor, el president espanyol Mariano Rajoy, figures com l’exministre i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, l’exminitre Josep Piqué, o alguns dels membres de l’actual executiu.

Espanya és indivisible i el sobiranisme no és monolític, el “tantra” d’Aznar

Aznar ha parlat de la situació a Catalunya tot recordant el missatge que ja va llançar durant el lliurament del Premi FAES a Mario Vargas Llosa, advertint que “Espanya no es trencarà” i en supòsit que es trenqui “abans es trencarà Catalunya”. Segons Aznar, en aquests moments des de Catalunya s’està venent “una visió d’una Catalunya monolítica, única, que no admet contestació”, cosa “que no és veritat”, igual que una visió “d’un sobiranisme monolític, únic”, cosa que “tampoc és veritat”.

En aquest sentit, ha recordat que “la fragmentació a Catalunya com a conseqüència d’aquestes eleccions és la més important que a qualsevol altra comunitat autònoma d’Espanya” perquè “en cap altre parlament autonòmic espanyol existeix el nombre de partits que existeix al Parlament autonòmic català”.

“El futur dels espanyols el decidirem els espanyols” l’altra tantra d’Aznar

L’expresident del govern espanyol ha reiterat que passi el que passi a Catalunya “el futur dels espanyols el decidirem tots els espanyols”, i ha assegurat que totes les parts han de treure conclusions d’aquests comicis. Els primers, ha apuntat, els nacionalistes catalans, perquè malgrat que a ell “no li agraden els anàlisis triomfalistes” és “evident” que “hi ha gent que s’ha endut un fracàs molt gran” en aquests comicis.

Aznar s’auto defineix com un mal governant de territoris que diu són seus?

En aquest sentit ha recordat que la crisi que es viu a Espanya “no és la primera dels últims 80 anys” i “ja en vam viure una altra el 1934”. Segons Aznar, “els nacionalistes en línies generals son mals governants” i “quan intenten governar els territoris que diuen que son seus, com si fossin de la seva propietat, normalment organitzen grans embolics i generen grans problemes”.

El nou desafiament i la santa inquisició

Aznar ha comparat el projecte de Mas amb el que va provar d’impulsar el lehendakari Juan José Ibarretxe. “Això ja va passar ja fa pocs anys al PNB”, quan “hi va haver l”òrdago’ de la treva d’ETA, el pacte d’Estella i el Pla Ibarretxe”, que “era pràcticament el mateix que ara”. Per Aznar, ara hi ha un nou desafiament, però moviments d’aquest tipus “en cap cas s’admeten”, i “Espanya continua, continuarà i calen polítiques molt de fons”. Amb tot, “Espanya continuarà i fan falta polítiques molt actives”.

Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 26/11/2012
PP i PSOE aprofiten la desfeta de Mas per ocultar l’èxit de l’independentisme
Els polítics espanyols tanquen els ulls davant la realitat catalana: el sobiranisme i les esquerres han crescut
Peculiar mirada la dels polítics espanyols sobre els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya. Tant el PP com el PSOE s’aferren a la desfeta electoral de CiU per oferir una versió allunyada de la realitat: que el bloc sobiranista no només es manté intacte, sinó que creix tant en diputats com en percentatge de vot, i que són les forces a favor de l’estat propi i d’esquerres les que creixen. El president de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, creu que l’estratègia de Mas ha estat “un fiasco” i l’insta a tornar al “camí de la moderació”. Ha oblidat, però, que el càstig no s’ha produït per l’aposta sobiranista que s’ha reforçat, sinó per la política econòmica que ha dut a terme juntament amb el Partit Popular que han portat a milers d’electors a votar per ERC.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha acusat aquest dilluns el líder de CiU, Artur Mas, d’haver actuat de manera “deslleial” amb els qui li han donat suport, i ha qualificat la seva estratègia política de “fiasco”. Segons Rajoy, la pèrdua de 12 escons per part de CiU en aquests comicis és un fet “notable i singular”. També ha qualificat “d’estrafolaries” accions com el viatge a Moscou del president de la Generalitat i ha fet una crida a la “responsabilitat, la prudència i a complir la Llei”. Amb tot, ha afirmat que el seu govern seguirà ajudant Catalunya “com ha fet fins ara” igual que amb altres comunitats en el marc de l’objectiu comú de sortir de la crisi.

També al PP. la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha afirmat que Artur Mas ha rebut en aquests comicis una “garrotada important” que “reordena molt bé” quines són les prioritats dels ciutadans. Segons Sáenz de Santamaría, els resultats de les eleccions demostren que la gent “està per la sensatesa, per treballar, sortir de la crisi i crear ocupació” i “això ha de fer reflexionar a alguns sobre quines són les prioritats dels ciutadans”. Ha fet aquestes manifestacions abans d’assistir al Comitè Executiu del PP on la cúpula del partit, amb Rajoy al capdavant i també amb Alícia Sánchez Camacho, analitza els resultats de les eleccions.

De la seva banda, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha assenyalat que els resultats electorals demostren que “Mas s’ha equivocat perquè va fer un pols a la societat catalana i espanyola i li ha sortit molt malament”. Fabra ha fet aquestes declaracions als mitjans moments abans del Comitè executiu nacional del PP a Madrid. El president valencià ha afegit que Artur Mas “haurà de fer un examen en clau interna” perquè no ha sabut traslladar als ciutadans “la necessitat de resoldre una situació econòmica molt complicada”. El PP valencià, d’altra banda, ha felicitat Sánchez Camacho pels “millors resultats de la història en un territori tradicionalment complicat”.

Per part del PSOE, el secretari d’organització del PSOE, Óscar López, s’ha mostrat preocupat pel que considera un “debat radical desencadenat per Mas” en el qual han sortit beneficiades “les opcions radicals”. Davant d’això, ha instat les formacions a reflexionar-hi i a pensar sobre la responsabilitat en la que s’incorre “quan es posen marxa processos que només serveixen per radicalitzar la política i no beneficien ni la moderació ni la convivència”.

També Alfredo Pérez Rubalcaba ha demanat a la federació nacionalista que aposti per les actituds de “moderació, defensa de la convivència i consens”, que ha qualificat com les seves “senyes d’identitat”. Rubalcaba ha expressat el seu “suport i solidaritat” al PSC després dels comicis d’ahir, unes eleccions que el líder socialista espanyol ha definit com a “singulars”, pel fet d’haver interromput la legislatura a la meitat “en un moment especialment difícil per a tots”, ha dit, i perquè Mas va demanar una majoria “excepcional” per separar Catalunya d’Espanya i “construir una Catalunya independent”. “Convocar unes eleccions per buscar una majoria absoluta i retrocedir 12 escons és un fracàs important que es correspon amb un error important”, ha criticat Rubalcaba.

Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 26/11/2012 – 23:49h
I després del 25N què? (14 autopreguntes amb 13 autorespostes)

Per: DAVID DE MONTSERRAT
Com és que els mitjans internacionals són més optimistes que la premsa catalana i l’enemiga?
Perquè no són enzes i saben sumar, com passa als governs més influents del món que hores d’ara han pres nota del 25N i saben que el procés continua i és imparable. Molts convergents m’insistien que la premsa internacional només es fixaria en el resultat de CiU. Doncs no. Els únics que han fet aquesta lectura són els mitjans catalans i els espanyols. Una vergonya i, sobretot, tota una lliçó. Afortunadament per als meus compatriotes els governs que ens reconeixeran o no com a nou estat independent llegeixen la premsa que de números en sap.

Cal un pacte nacional CiU-ERC?
Hores d’ara és l’única via per no condemnar el país. Allò que es podia haver fet el 2003 s’ha de fer ara sí o sí. Pel camí hem perdut gairebé 10 anys i hem guanyat una crisi de cavall. Calen homes d’estat i estic convençut que el president Mas i Oriol Junqueras ho són. S’esperava un gran líder i hem oblidat que potser el país demana uns pares fundadors com als EUA. Esperem no penedir-nos-en.

Quina és l’única cosa clara i irrefutable?
Que el sobiranisme i l’independentisme ha crescut, és més sòlid que mai i insultantment majoritari.

I ara en Duran què hi pinta a CiU?
No hauria de pintar-hi res després de restar més que no pas sumar posant en dubte l’autèntica naturalesa de l’estat propi proposat pel president Mas. Hauria d’entendre que la nova fotografia requereix que la part d’Unió la representin els democratacristians independentistes liderats per Josep Maria Vila d’Abadal. Només que anunciï que és el seu darrer mandat a UDC i que es jubilarà un cop finalitzi l’actual legislatura espanyola, n’hi hauria prou. El transvasament de vots de CiU a ERC li hauria de fer entendre que la seva aposta confederal no la compra ningú. Que parli amb Pere Navarro i creïn “Incompresos Anònims”.

La guerra bruta del diari El Mundo ha perjudicat CiU?
Francament, no ho sé. Em veig incapaç de valorar-ho.

I la sociovergència?
La sociovergència ha perdut 20 diputats de cop. Pam. És una dada prou contundent com per no fer experiments a l’estil dels Dr. Franz de Conpenhagen.

El federalisme del PSC enterrat?
Sí. La suma de l’espanyolisme estrident (PP+C’s) obté 28 diputats, 8 per sobre dels socialistes catalans. Ara hi ha més gent de l’unionisme dur que no pas del tou. El millor que pot fer el PSC és dissoldre’s perquè ja no té més motos per vendre. Mai he entès la gent de tots els colors polítics que defensava la necessitat d’un PSC fort. Si el que en realitat volien dir era una socialdemocràcia amb uns bons pilars ja hi és, es diu ERC i només respon als catalans. El més recomanable seria que els Maragall, Tura, Castells etc entressin a ERC si volen seguir vinculats a la política activa.

I el PP Alícia Sánchez Camacho?
Ha tocat sostre i ara ja sap que sumant els seus escons als de l’espanyolisme freak de C’s en fan 28. L’independentisme declarat en suma 74. El seu sostre ha posat en evidència la seva incapacitat. L’unionisme radical, més que escurçar distàncies vers l’independentisme, les ha ampliat. Moltes gràcies. No cal dir res més.

ICV que té com a prioritat? Pensa condicionar el suport a la consulta a les seves lluites socials?
Sentint a Joan Herrera dóna aquesta sensació. Del que realment sembla tenir ganes és de fer una coalició amb la CUP. Doncs puny enlaire, pircing i tots a salpar amb la flotilla cap a Palestina mentre Catalunya segueix enfonsant-se. ICV segueix sense entendre que els drets nacionals són el requisit sine qua non per resoldre els dèficits socials. L’única solució d’ICV es diu Raül Romeva.

I la CUP?
Ai la CUP! Els seus 3 diputats reforcen el bloc independentista però res mes. La seva presència serà inoperant i pot votar no a tot. Tant se val. Només que voti “Sí” a la consulta o a una declaració d’independència serà suficient. I veient al líder David Fernández crec que es carregarà la bona feina que fa la CUP als municipis.

I C’s?
Doncs ha ampliat la companyia de xarlatans però, com la CUP, seguirà essent una anècdota inoperant al Parlament de Catalunya. Ni cas.

L’unionisme té res a celebrar?
Res. Mira’t del dret i del revés. I repto qui sigui a aportar dades o arguments.

I ara què?
Doncs cal posar la cinquena. El país no pot sobreviure massa més així. L’asfixia espanyola s’endurirà malgrat – o justament per això – que Espanya s’enfonsarà econòmicament. No hi ha cap més alternativa que la independència però novament la fórmula màgica es diu “unitat nacional transitòria”. Però calen canvis de lideratge a ICV i UDC o serà molt més complicat.

I acabo amb una pregunta, aquesta sí, sense resposta. Estic molt preocupat pel pessimisme i el xafamerdisme que he trobat al meu entorn l’endemà de les eleccions del 25N. Creia que coneixia al meu país i veig que no. Com es pot passar tan ràpid del català emprenyat, al català il·lusionat i ara al català cagat?

Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 26/11/2012
Espanya a la inòpia
Mentre els mitjans espanyols i el PP veuen tocat de mort l’independentisme, bona part de la premsa internacional veuen la majoria independentista al nou Parlament

La majoria de diaris espanyols i el mateix PP han confós la davallada d’Artur Mas amb l’esfondrament definitiu del moviment independentista a Catalunya, i alguns ho fan de forma ben barroera, és el cas de “La Razón” i la seva portada “Adéu Mas, a Cataluña les gusta España”, acostumats a l’anàlisi simplista i fàcil els costarà reaccionar. En canvi la premsa internacional hi veu més enllà i darrera la davallada de CiU veu la majoria independentista al Parlament. “Els catalans van col·locar ahir la seva regió en el camí cap a la independència, escollint partits pro-independència que pressionaran per fer un referèndum” titula el diari conservador britànic ‘The Telegraph’, i no és l’únic.

‘Premi a la causa independentista”, diu ‘The New York Times’

El rotatiu nord-america ‘The New York Times’ assegura en la seva edició europea d’aquest dilluns que les eleccions a Catalunya han donat la victòria als partits independentistes. El diari assenyala que els resultats “premien la causa independentista però no donen un missatge sobre qui ha de liderar-la”. Pel ‘The New York Times’, els resultats “augmenten la possibilitat” que Catalunya “faci un referèndum per la independència que Madrid ha dit que bloquejarà”. Segons aquest mitjà dels EUA, les eleccions han “mostrat divisions” entre els ciutadans de Catalunya “sobre si les demandes de sobirania s’han de limitar a concessions fiscals de Madrid o anar molt més enllà”.

El ‘Financial Times’ destaca la victòria dels partits “pro-independència més radicals”

L’edició en paper del rotatiu econòmic britànic ‘Financial Times’ també es fa ressò de la victòria de les forces nacionalistes a les eleccions del 25-N. En un article titulat ‘Els vots impulsen els partidaris de les eleccions sobre el separatisme’ el diari apunta que CiU ha perdut escons, mentre que partits “pro-independència més radicals” n’han guanyat. En aquest sentit, fa referència al creixement d’Esquerra Republicana, que és “el segon partit més gran al Parlament català per primera vegada”. L’article també explica que els partits partidaris de la independència haurien aconseguit majoria al Parlament de Catalunya.

“Els partits partidaris de la independència”, assegura ‘The Telegraph’

La corresponsal del ‘The Telegraph’, Fiona Govan, informa des de Barcelona sobre els resultats electorals i assegura que el partit d’Artur Mas “es va quedar curt de la majoria absoluta” però que ERC “va doblar els vots” i dos partits més partidaris d’un referèndum, ICV i les CUP, van obtenir, també, representació. van aconseguir prou escons “perquè sigui probable un referèndum d’independència en els propers 4 anys”.

Segons el diari conservador, els resultats electorals suposen “un enfrontament” amb el govern de Madrid de Mariano Rajoy i la “major crisi política des de la transició a la democràcia”. ‘The Telegraph’ defensa que l’executiu del PP intentarà fer servir “tots els mitjans” per “bloquejar un referèndum a Catalunya, prohibit d’acord amb la constitució espanyola”.

‘The Independent’: “els nacionalistes de Catalunya van ser els clars guanyadors”

El diari progressista ‘The Independent’ obre la secció internacional en paper amb Catalunya, i hi dedica dues pàgines. El rotatiu assegura en la seva edició d’aquest dilluns que “els nacionalistes de Catalunya van ser els clars guanyadors” de les eleccions “però Artur Mas va tenir una pèrdua significativa de suport que desperta dubtes” sobre la campanya pel referèndum. “Qualsevol possibilitat d’un referèndum implicaran ara negociacions entre CiU i ERC, que ha més que doblat la seva representació”, diu el corresponsal Alasdair Fotheringham.

El diari britànic “The Times” titula ‘L’intent de separar-se de Catalunya acaba en un desastre electoral i una probable coalició”.

El corresponsal Graham Keeley assegura que el resultat dels comicis suposa un “cop dur” per Artur Mas en “unes eleccions que es presentaven com les més importants des que Espanya va tornar a la democràcia el 1978”.

El diari ‘The Times’ també inclou en la seva edició de paper d’avui un article d’opinió de Matthew Parris, un dels columnistes més destacats del Regne Unit, i coneixedor de Catalunya. Parris descriu els greuges i els tòpics que hi ha entre catalans i espanyols, i assegura que “hagi estat quin hagi estat el resultat electoral, és probable que els catalans facin un referèndum”. El columnista indica que el govern espanyol hauria d’oferir un pacte fiscal a Catalunya i permetre que es consideri formalment una nació perquè seria bo pels catalans “i barat per Madrid”.

‘The Guardian’ parla d’un “cop” pel President

El diari britànic ‘The Guardian’ també informa en la seva edició en paper dels resultats electorals, i se centra en el cop que suposen pel candidat de CiU i president en funcions, Artur Mas. “El president català que ha liderat l’intent més decidit cap a la independència en dècades va sorgir molt més dèbil després de les eleccions que va convocar per separar-se d’Espanya”, assegura el corresponsal Martin Roberts des de Madrid.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 26/11/2012
Els catalans han reclamat la independència; Foment torna a reivindicar el pacte fiscal
Foment reclama la constitució d’un govern ”estable” per reactivar l’economia i crear ocupació
El Comitè Executiu de Foment del Treball s’ha felicitat per ”l’elevada participació” dels comicis que suposa la ”millor” manera d’exercir la democràcia en uns moments de ”greu crisi econòmica i d’inestabilitat social i institucional”. Foment reclama ”la responsabilitat” de la força política majoritària i de la ”resta de grups” per contribuir a la constitució d’un nou Govern que aporti ”cohesió i estabilitat” i generi la confiança necessària per afrontar la crisi i crear ocupació. En el comunicat de la reunió, la patronal recorda el paquet de 100 mesures que va presentar abans de les eleccions i demana ”l’inici” la negociació del pacte fiscal per millorar el finançament de Catalunya.

Els empresaris adverteixen que en aquests moments l’escenari polític de Catalunya formen part del ”focus d’atenció internacional” i això obliga a afegir un punt més de ”responsabilitat” per projectar als mercats un missatge de ”compromís” sobre la voluntat ferma d’atendre la resolució dels problemes ”sense vacil·lacions”, a través dels diàleg i l’acord per preservar el model de l’Estat del Benestar i la cohesió social.

En el comunicat que resumeix la reunió d’aquest dilluns a la tarda del Comitè Executiu de la patronal, els empresaris recorden el document de ”100 propostes per al nou Govern” que es va aprovar a primers d’aquest mes de novembre i que suposen un conjunt de mesures que responen a la ”inquietud” dels empresaris catalans, segons el que diu Foment.

Entre aquestes mesures, recorda Foment, s’inclou la reclamació d’iniciar una negociació per treballar en el pacte fiscal que millori el finançament de la Generalitat.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 26/11/2012
Els mitjans audiovisuals internacionals parlen de victòria independentista
France24, RT, CNN i Al Jazeera interpreten els resultats de les eleccions catalanes
Mentre la premsa i partits espanyols parlen de fracàs independentista, els mitjans audiovisuals internacionals destaquen la victòria dels partits favorables a la consulta independentista.

Diversos mitjans han estat pendents dels resultats electorals de Catalunya i n’han interpretat els resultats. N’hem agafat uns quants, com a exemple. El canal francés, France24, destaca que més d’un 60% dels diputats són favorables a la consulta, com Aljazeera que parla d’una majoria a favor d’aquesta. A Rússia, el canal RT, parla de victòria independentista, i la cadena anglesa BBC parla d’una majoria independentista, però aclareix que l’autèntic guanyador és el govern espanyol.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Nació Digital – 27/11/2012
Who’s Junqueras?
Els mitjans de comunicació internacionals, després de posar el focus de manera exclusiva en Artur Mas, comencen a descobrir el cap de la segona força al Parlament
Per: Albert Balanzà

Una gran foto d’Oriol Junqueras somrient i amb el pols de la mà dreta alçat, i no una d’Artur Mas, ha obert aquest dilluns la crònica de Le Parisien, elevant el candidat d’Esquerra a la categoria de “grand gagnant” del 25N. És un cas encara excepcional, perquè la majoria de cròniques només esmenten com a màxim el nom del partit.

L’evolució del ressò del líder dels republicans en els mitjans internacionals ha estat tan fulgurant que la nova segona força al Parlament no havia merescut durant la campanya gairebé ni un dia de seguiment per part de la premsa internacional -i molts dies ni per part d’alguns diaris espanyols i catalans. A CiU hi havia acreditats fins a 80 periodistes estrangers, i ERC només veia aparèixer un dels últims dies, en la xerrada amb els estudiants de la UPF, un periodista danès de la DRDK, Asger Rasmussen.

Però una mica més tard de les onze de la nit de diumenge, quan encara no s’havia concretat que Esquerra desbancaria el PSC de la seva condició de primer partit de l’oposició, de cop es van acreditar a la taula exterior a la sala de premsa fins a 14 mitjans internacionals: Al Jazeera, Le Monde, France 24 i la BBC eren els principals. Altres mitjans audiovisuals espanyols ja hi eren des de primera hora de la tarda com La Sexta, que ja havia entrevistat Junqueras a la seu del carrer Calàbria a meitat de campanya, o El Programa de Ana Rosa.

Un cop coneguts els resultats, aquest dilluns les altres llengües més enllà del català i el castellà, com l’anglès o l’italià, s’han deixat sentir a la sala de premsa de la seu d’Esquerra, fins i tot Junqueras s’ha esplaiat amb un periodista de la cadena Bloomberg en un cert debat sobre el gir econòmic que propugnen els republicans; la RAI i de nou La Sexta han entrevistat el candidat després de la roda de premsa, i entre els presents hi havia també representants de La Folha de Saö Paulo. A la tarda hi havia pactada una entrevista amb The Wall Street Journal.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Singular digital – 27/11/2012
INDEPENDÈNCIA, 87 – DEPENDÈNCIA, 48
“El resultat de les eleccions és bo, molt bo, ja que l’independentisme és majoria a Catalunya”
Per: Víctor Alexandre
S’entén força que el PP i el PSOE de Catalunya estiguessin en contra d’aquestes eleccions. Mentre predicaven que els “problemes reals” de la gent no tenen res a veure amb la independència i que “la majoria dels catalans no la volen”, pregaven d’amagat que la derrota de l’espanyolisme no fos tan evident com ho ha estat. Però les urnes han parlat, amb un 70% de participació, i la societat no s’ha deixat impressionar per les mentides i calúmnies que populars i socialistes han escampat al llarg de la campanya. Tots els mitjans internacionals han vist que l’independentisme és majoria a Catalunya i que l’espanyolisme és minoria. Tant en vots, més de dos milions, com en escons, 87. És a dir, que l’espanyolisme ha perdut.

No cal dir que dos dels tres partits del front espanyolista, PP i Ciudadanos, intentaran maquillar la seva derrota adduint que han pujat -un escó el primer i sis el segon- amb relació a les eleccions anteriors. Però faran trampa, perquè en el recompte global, incloent-hi la formació socialista, n’han perdut un, d’escó; cosa que indica que l’espanyolisme ja fa temps que va tocar sostre a Catalunya.

Al marge d’això, cal felicitar entusiàsticament la CUP per la seva entrada al Parlament. Per dues raons, si més no. La primera, perquè amb molt poc temps de marge i amb uns petitíssims recursos econòmics ha aconseguit tres diputats; i la segona, perquè els sectors més desafavorits de la societat tindran una veu inequívoca que els defensi contra els interessos depredadors dels poders fàctics. I pel que fa a la sortida de Solidaritat Catalana del Parlament, caldrà parlar-ne en profunditat en un proper text. És obvi que la seva veu, la veu de l’independentisme no claudicant, despullava moltes vergonyes i contradiccions i calia fer-la fora. I els qui ho volien ja ho han aconseguit.

Tanmateix, el resultat de les eleccions és bo, molt bo, ja que, com he dit, l’independentisme és majoria a Catalunya. Una altra cosa és si aquesta majoria es veurà reflectida també en la política nacional. És a dir, si CiU, ERC i ICV hauran escoltat de debò la veu del poble de Catalunya o tot plegat haurà estat una pura estratègia electoral per seguir quatre anys més marejant la perdiu. En definitiva, es tracta de saber si els 87 diputats que els catalans han escollit per independitzar el país compliran el seu compromís o seran simples gestors de la dependència.

Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Singular digital – 27/11/2012
2 MILIONS DE VOTS A FAVOR DE LA CONSULTA
“El procés sobiranista que ha impulsat la gent del carrer no té marxa enrere. A no ser que es vulgui trair la seva confiança”
Per: Anna Figuera
Un total de 2.093.709 catalans han votat a favor de fer una consulta sobre el futur de Catalunya. A l’espera de conèixer els vots per correu pendents d’arribar i que les juntes electorals donin els resultats definitius, més de 2 milions de persones han apostat aquest diumenge per fer confiança a aquells partits que en el seu programa electoral s’han compromès a què els ciutadans puguin escollir en els pròxims 4 anys si volen que Catalunya sigui un Estat sobirà dins la Unió Europea, un nou Estat independent o que Catalunya tingui Estat propi. L’11 de setembre van sortir als carrers de Barcelona 1,5 milions de persones reclamant que Catalunya sigui Estat, també molts joves i immigrants que encara no se’ls permet exercir el seu dret a vot. El 25N s’ha anat més enllà perquè aquests 2 milions de catalans -tots majors de 18 anys que sí poden votar- no han tingut cap por a explicitar clarament a les urnes que tenim el dret a decidir el nostres futur. Ja sigui votant CiU, ERC, ICV o la CUP.

Aquesta és, probablement, una de les moltes lectures que es poden fer llegint els resultats electorals d’aquest diumenge i, potser, molts la criticaran. Però els resultats són evidència empírica i conclouen que el procés sobiranista que ha impulsat la gent del carrer no té marxa enrere. A no ser que es vulgui trair la seva confiança.

Artur Mas i Convergència i Unió han tingut una patacada seriosa. Molt més de la que ningú s’esperava, ni ells mateixos. Han perdut més de cent mil vots en dos anys i de disposar d’aquella majoria relativament tranquil·la de l’anar fent de 62 diputats, han caigut fins a obtenir 50 escons. Ara, el suport a CiU és d’1,1 milió de persones, davant l’1,2 milions del 2010. Les anàlisis les deixarem pels experts, però podríem apuntar tres causes del perquè CiU ha perdut aquests cent mil votants: la desconfiança d’alguns independentistes que, tot i refiar-se’n d’en Mas, han acabat decantant el vot cap a ERC pensant que els de CiU ja obtindrien una majoria “excepcional”; la incomoditat dels votants més conservadors de la federació que, com Duran Lleida, no estan per aventures sobiranistes, i també, el càstig de tots aquells emprenyats amb la política de retallades del Govern, des dels mestres fins els usuaris de la sanitat pública o els que n’estan tips de pagar dues vegades. Tot i aquest retrocés -insisteixo, molt seriós- CiU té el suport d’1,1 milió de catalans que volen que no es faci enrere.

Mas ha perdut suports… I ERC s’ha situat com a segona força política al Parlament. Oriol Junqueras ha demanat durant tota la campanya el vot dels independentistes -els de sempre i els nous- perquè, per dir-ho ras i curt, diu que és la garantia real per pressionar CiU perquè no es faci enrere amb la consulta. Els catalans l’han escoltat, brindant-li, només dos anys després d’una caiguda en picat per la gestió al tripartit, 21 diputats. Ara l’Esquerra d’Oriol Junqueras també s’ha de mullar. Artur Mas ha demanat corresponsabilitat. Perquè no només s’ha d’impulsar la consulta, sinó que també s’ha de gestionar la cruesa del dia a dia: una administració sense recursos i amb una tresoreria que continua al límit. Potser ERC no ha d’entrar en un govern de coalició amb CiU. Tampoc caldria i no interessa a cap de les dues formacions. Però sí que seria necessari arribar a un pacte estable com a principal partit de l’oposició. És l’hora de la política, de la política en majúscules, i tant Mas com Junqueras hauran de cedir en matèria econòmica. Ni ERC pot exigir la lluna ni CiU negar-li. Un bon amic, votant d’ERC, em deia avui que hi hauria d’haver un doble pacte: el públic, l’oficial, el que se signi davant de càmeres i fotògrafs, un pacte de principis on un i l’altre acceptin la diferència. I el secret, aquell que només poden conèixer Mas i Junqueras però que ha de servir per fer camí. Caldrà molta generositat.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Singular digital – 27/11/2012 – 00:09h
CIU-ERC: EL DILEMA DEL PRESONER
“L’escenari obert amb les eleccions del 25-N es preveu molt complex, diabòlic”
Per: Joan Ridao
El dilema del presoner és un joc ideat per A. W. Tucker fa cinquanta anys i que es fa servir molt sobretot en Economia i en Ciència Política. El joc considera dos presoners que estan incomunicats entre si, als quals el vigilant els planteja la possibilitat de delatar l’altre presoner, amb la finalitat de salvar-se a si mateix d’una elevada condemna. En un crim sense proves, el joc de Tucker conclou amb la condemna de tots dos presoners, ja que tots dos acaben traint-se mútuament enlloc de col.laborar entre sí i rebaixar la condemna de tots dos. Ens expliquem.

És una obvietat que CiU ha experimentat un notable retrocés, però també ho és que les seves pèrdues les absorbeix ERC, per bé que en un altre moment caldrà analitzar perquè persisteixen els vasos comunicants electorals entre totes dues formacions, sense ampliar el perímetre (l’estigmatització, en el camp sobiranista, dels tripartits fou injusta amb l’intent de desplaçar l’eix catalanista cap a l’esquerra enlloc de disputar el centre-dreta, penso). També es pot afirmar, aritmèticament parlant, que el bloc partidari del dret a decidir suma 87 escons i el 64,5% dels escons (independentistes nous i tradicionals, federalistes desenganyats, etc.). Més encara. Els partidaris de la independència són 1,7 milions i els unionistes 745.000. Per això, sembla d’un reduccionisme pueril utilitzar com a paràmetre exclusiu per mesurar l’empenta del procés sobiranista la patacada d’Artur Mas. Parlar només d’un desafiament fracassat o d’una sobreactuació poc rentable en termes electorals, com fan els partits i la premsa espanyola, constitueix una simplificació interessada.

Ara bé, l’escenari obert amb les eleccions del 25-N es preveu molt complex, diabòlic. Per això, la satisfacció dels uns i l’amargura de les primeres hores dels altres ha de donar pas a la política. El propòsit del sobiranisme de realitzar una consulta aquesta legislatura ha de ser inamovible, per molt que hagi quedat lleument tocat. Ara ja no serà un procés clàssic de partit únic i hiperlideratge carismàtic. La responsabilitat serà més compartida que mai. CiU ha de metabolitzar el resultat mantenint la seva cohesió interna i bandejar la llarga i poderosa ombra del que va passar amb Ibarretxe. CiU no és el PNB. A més, els antagonistes de CiU són un PSC que s’enfonsa amb una proposta federal inintel.ligible i un PP que, amb els millors resultats de la seva història, no deixar de ser la quarta força política. Per això, sent un mal resultat l’obtingut per CiU, que queda lluny de la majoria excepcional a què va apel.lar Mas durant la campanya, no deixa de ser una dada psicològica rellevant, però encara ho és més la correlació de forces i la divisòria entre sobiranistes i no sobiranistes.

Descartada una aliança de CiU amb un PSC que no està disposat a donar-li cap suport i que prou feina té a refundar-se, les alternatives passen pel PP o ERC. Només un Mas que renunciés a les seves aspiracions sobiranistes podria retrobar un PP amb els braços oberts i disposat a salvar-li la cara (o a no trencar-li) amb una abstenció als pressupostos de 2013. Però això, a risc no només de decebre el seu electorat i d’enterrar l’estratègia de l’actual generació de dirigents de CDC, sinó de forçar la dimissió d’Artur Mas. L’únic pont de CiU amb Rajoy continua sent Duran Lleida i els diners del ministre Montoro, paradoxes de la vida. L’altra possibilitat és un acord amb l’ERC de Junqueras. CiU pot sentir vertigen per una col·laboració non sancta per l’espanyolisme i per importants sectors econòmics i empresarials del país; al mateix temps que ERC pot experimentar el lògic temor a patir un desgast fent-se corresponsable de les retallades i d’una política econòmica de tall neoliberal, antagònica amb l’ànima socialitzant dels republicans. Però el preu del no-diàleg dels dos presoners, captius de les seves respectives i legítimes pors ja sabem quin és: una frenada al procés sobiranista i una nova i més incerta convocatòria electoral a la grega, d’aquí a un màxim de 6 mesos.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 27/11/2012
[VÍDEO] Les dades del triomf sobiranista
Anàlisi dels resultats electorals en referència al procés independentista a càrrec del director de VilaWeb, Vicent Partal
Per: Vicent Partal
Les eleccions parlamentàries catalanes del 25 de novembre ha deixat un resultat obertament favorable al procés independentista iniciat amb la manifestació de l’Onze de Setembre que va provocar la convocatòria electoral. Per poder entendre l’impacte dels resultats en aquest procés i la correlació de forces sobiranistes i unionistes, hem preparat un vídeo que els presenta gràficament i amb el director de VilaWeb, Vicent Partal, fent-ne l’anàlisi.

Vegeu el mapa electoral del sobiranisme, poble a poble.

Més informació: Els partits sobiranistes sumen 344.735 vots més que no al 2010
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Nació Digital – 27/11/2012
Eleccions al Parlament de Catalunya 2012

Per: Toni Aira
Durant la Segona Guerra Mundial, quan l’opció que les tropes nazis arribessin a trepitjar sòl britànic es va contemplar com una possibilitat més que raonable, el govern de Sa Majestat va decidir imprimir uns cartells amb el lema Keep Calm and Carry On. “Mantingueu la calma i seguiu endavant”. El cartell, molt senzill, amb la frase amb una corona per barret, mai va acabar enganxant-se a les parets de Londres. No va caldre. Les tropes nazis no van desplegar-s’hi i les còpies dels cartells van romandre en un magatzem fins que a principis dels 2000 algú els va trobar i l’estampat esdevenir una icona brit que ara guarneix tasses, samarretes, xapes, fundes per a l’iPhone, cobrellits i objectes de tot tipus. I és que, el savi consell val també per als nostres temps. També per al moment postelectoral català.

Ahir via Twitter m’arribava una de les moltíssimes versions que corren per xarxes socials com Pinterest: Keep Calm and Trust in Junqueras. “Mantingueu la calma i confieu en l’Oriol Junqueras”. Estem en aquesta fase, sens dubte. Primer, la de mantenir la calma. El terratrèmol electoral que ha sacsejat el tauler català demana anàlisis molt més pausades, raonades i solvents que no pas la típica corrua de consignes que la major part dels polítics es dedica a xisclar la nit electoral per venir a dir que ells han guanyat i que tota la resta ha perdut.

Diumenge nit i ahir dilluns, feia una mandra immensa, escoltar per exemple Alícia Sánchez-Camacho parlant del fet que el bloc sobiranista havia perdut (?) o Albert Rivera anunciant una moció de censura contra Mas. Denigrant, per a la mateixa imatge de la política. En contrast, em va reconfortar escoltar la veu del primer (CiU) i del segon (ERC) en nombre d’escons.

Els qui estan pel dret a decidir i per l’estat propi per a Catalunya crec que ahir es van poder sentir reconfortats. Fins i tot els convergents que encara estaven en estat de xoc. Cal calma. Cal refredar la febre electoral per mirar d’evitar al màxim que aquesta pugui refredar ni un pèl la victòria d’un bloc sobiranista més potent que mai. I això necessitarà molt de mantenir la calma. “A Esquerra hi ha molt de nervi, no podran aguantar la pressió de les CUP i d’Iniciativa, ahir ja posaven damunt la taula condicions que no tenen cap sentit proposar-les en un context econòmic com el que patim i amb unes finances de la Generalitat com les que tenim”. M’ho deia un bon coneixedor del món Esquerra.

Calma. I confiïn en Junqueras. I en Mas. Una majoria social ho ha fet via vot. Molt destacadament pel primer líder convergent que trenca l’ambigüitat i aposta per la ruptura amb Espanya. Poca broma. I té un milió cent mil votants rere seu. I Esquerra és segona força. En les properes setmanes escoltarem moltes coses, confiem que cada dia que passi més pausades i plausibles. Però ara hi ha obert un procés de negociació. I CiU i ERC hi arriben amb un avantatge respecte d’altres moments postelectorals: fa temps que conversen. Han parlat de fa molt, i Mas i Junqueras tenen bona entesa. Ara caldrà que aquesta pugui quallar. Que la deixin quallar. Ells, i sobretot els seus. Les presses i la desconfiança no ho volen. Per tant, que la calma i la confiança impregnin Mas i Junqueras. I que s’imposin a la fatalitat històrica que no ha deixa sumar CiU i ERC en moments claus com l’actual. Que els deixin fer i que s’imposin a les desconfiances i als nervis que cadascun té a casa seva. Ens hi va molt. Com a país.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 27/11/2012
Resultats raonables

Per: JOAN RAMON RESINA
Electritzades per l’aposta al tot o res (o majoria excepcional o resignació) d’una banda, i de l’altra per l’intervencionisme histèric que va dels manifestos “conciliadors” de l’esquerra espanyola fins a la brutícia de les clavegueres del Partit Popular, passant pel guinyol de Tejero i la partida de la porra que el ministre de l’Interior va enviar a les urnes, al final les eleccions van acabar en anticlímax i amb resultats raonables. Si alguna sorpresa hi va haver és que el PP aconseguís traslladar al govern català tota la responsabilitat de les retallades, fent oblidar a centenars de milers d’electors que és aquest partit qui, des de l’Estat i amb majoria absoluta, decideix tant els impostos que graven l’economia catalana com les partides pressupostàries, escandalosament desproporcionades a l’esforç fiscal. Que a sobre hagi sortit indemne de la campanya més immoral des del restabliment de la democràcia, permet avaluar el grau de cinisme o, en el millor dels casos, d’ignorància que pateix el seu segment de l’electorat. Amb la hipòtesi del cinisme no hi ha res a fer tret de partionar el territori moral i traçar una línia vermella infranquejable: la que CiU ha traspassat durant la legislatura passada triant el PP com a soci preferent. En la segona hipòtesi, cal fer un esforç superlatiu per educar la part educable d’aquest electorat, ajudant-lo a esvair la por a les tenebres exteriors amb què la propaganda ha esmussat els brots de consciència de moltes persones, fent-los oblidar que l’infern no és a fora sinó que és l’Espanya del PP.

És cert, tots esperàvem una victòria a l’alça de CiU, però era una expectativa induïda per sondejos que un cop més s’han demostrat errats. Els arguments d’alguns amics per convèncer-me del lideratge definitiu de Mas es basaven més en la fe que en la constatació, i al capdavall aquest ha estat el punt feble de la candidatura: la imatge de profeta baixant al poble amb el full de ruta després de l’Onze de Setembre exigia creure en una transfiguració. En aquest miracle hi han insistit periodistes i intel·lectuals que encara no fa un any escarnien l’independentisme exprés, remetent a les calendes gregues un procés pel qual no donaven ni cinc cèntims. Però heus aquí que, formats a toc de xiulet, no sols s’han sumat a l’evidència d’un procés que humanament no té espera, sinó que han fet mans i mànigues per convèncer l’electorat que d’ara endavant la independència era cosa exclusiva de CiU.

Això no era seriós i no ha quallat, i està bé que no hagi quallat. A les pretensions de lideratge absolut podia objectar-se que el currículum independentista del president no presentava prou mèrits per deixar el procés exclusivament en les seves mans. I en nom de què se’ns demanava fer això? En nom d’un partit que no ha estat mai programàticament independentista. I en nom d’una fita impronunciable a la qual CiU al·ludia amb eufemismes des de feia sols uns mesos. Però qui és CiU al capdavall? En la passada legislatura CiU ha estat dos caps amb un sol parell de cames. I un partit teratològic que debat amb ell mateix si avança cap a un estat independent o retrocedeix cap a una unió més o menys reformada amb Espanya no concita visions de terra promesa, es digui Ítaca o Massachusetts. Talment com si Moisès baixés del Sinaí amb un sacerdot d’Anubis. Tenia raó Pere Navarro quan contraposava a la contradicció del PSC la de CiU. Aquesta contradicció, que s’ha manifestat desastrosament en plena campanya, necessàriament havia d’enfonsar una aposta basada en la seva superació calculadament retòrica.

Tampoc és cap sorpresa el repunt d’ERC fins als nivells anteriors a una estratègia malmesa per l’ambició de governar a qualsevol preu. La sinceritat, substància intel·lectual i moderació expressiva de Junqueras han esvaït la desconfiança generada per uns altres líders que havien creat la impressió que, més que servir el país, es servien ells del país. Resolt aquest capítol amb elegància, és natural que ERC reprengui el creixement que el tripartit va tallar d’arrel.

Les coses estan, formalment, on havien estat altres vegades: CiU victoriosa però obligada a pactar. Sols que aquest cop ho ha de fer encotillada per unes expectatives que Mas no es pot permetre defraudar amb el pretext d’uns resultats decebedors. Paradoxalment, és en aquestes dures condicions, més que en la comoditat d’una majoria absoluta, quan podrà demostrar la seva fusta de líder. Li caldrà lluitar primer amb el propi partit, i si cal reformar la federació, a fi de perseguir l’objectiu compromès en campanya. I després desplegar els seus dots diplomàtics per plasmar en acció la transversalitat independentista que suposa desembarcar en un projecte en marxa, i que s’ha demostrat que CiU no es podia adjudicar, tot i que sí que pot, i segurament no té cap més sortida digna que compartir-lo.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 27/11/2012
No és fantàstic?

Per: EMPAR MOLINER
Que en aquestes eleccions s’ha incrementat de manera bèstia el sobiranisme ho demostra un fet: ara, al Parlament de Catalunya, hi ha cinquanta diputats sobiranistes més. Són els de CiU, un partit que abans de la manifestació multitudinària de l’11-S no n’era, de sobiranista.

És normal, doncs, que hagi perdut escons: els que provenien dels seus votants que no són partidaris de la independència, tot i que, naturalment, siguin “catalanistes”. Jo diria que una bona part d’aquests vots perduts corresponen a Unió (o a seguidors de Duran i Lleida). Ara, almenys, CiU (o potser només Convergència) sap que tots els que l’han votat són sobiranistes. Per tant, al Parlament de Catalunya hi ha els 50 escons de CiU, els 21 d’ERC i els 3 de la CUP. Els catalans no hem dit “no volem independència”. Hem dit “volem anar cap a la independència sense monopolis”. Ha caigut SI i ha entrat la CUP. Això em fa pensar que no volem -faré servir l’afortunada expressió de l’Alzamora- partits que “practiquin el monocultiu”. No ens podem permetre partits “només sobiranistes” quan l’estat propi es dóna per descomptat i és a partir de l’estat propi que tot comença. Necessitem polítics que no tinguin (gaires) deutes amb ningú i que puguin fer polítiques socials (potser perquè coneguin la crisi de primera mà). I és per això que jo diria que els electors han volgut la pujada estratosfèrica d’Esquerra. Perquè és el partit que té el copyright de la independència i és el que ha picat pedra sense una cort de camarlencs, assessors i biògrafs.

Com que la llei d’Hondt no s’aplicaria en cas de referèndum (cada persona valdria un vot) hem de pensar que entre CiU, Esquerra i CUP sumen només el 40 per cent de l’electorat. Per tant, serà obligatori que el Govern faci polítiques socials que aconsegueixin que els votants d’Iniciativa també s’hi trobin bé. No és fantàstic?
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Periòdico.cat – 27/11/2012 – 01:43h
Malastruc

Per: Ferreres

Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Catalunya Oberta – 27/11/2012
Mas i les esquerres

Per: Enric Vila
No em van agradar els resultats de les eleccions. I no em va agradar que el president Mas enviés l’Oriol Pujol a parlar amb TV3, si bé puc trobar-ho comprensible. Però sobretot no em va agradar l’alegria de la militància d’ERC i tots aquells crits d’independència, com si la independència s’aconseguís cridant, mentre escorxen un dels teus. I encara em va agradar menys el ressentiment que supurava el discurs de Joan Herrera, acusant CiU d’insensibilitat social, com si escoltar el clam de la gent després de l’Onze de Setembre, i jugar-se una majoria còmoda per buscar una solució als problemes de finançament, no fos treballar pel benestar social. També em van semblar decebedors els peluts de la CUP. Un partit que pretén representar un retorn a la puresa i que reivindica els Països Catalans hauria de demostrar més generositat amb els candidats que defensen el país, encara que pensin diferent.

Tot plegat va ser una nit trista, i no només pels resultats, sinó perquè es va veure amb quina rapidesa es desinflava la tensió que el president Mas havia imposat al debat polític. De sobte tots els partits es van sentir lliures de deixar anar els seus discursos folkòrics, i Catalunya tornava a semblar un parvulari -o un vesper, segons un amic meu. Mentre Rajoy i Pedro J. es fumaven un puro de pam, les esquerres feien volar els seus coloms amb una frivolitat que feia tremolar. Francament, no puc deixar de preguntar-me com s’ho faran per canviar el “model econòmic” del país si abandonen a la seva sort l’únic president que s’ha enfrontat seriosament a l’status quo. Encara que, en la seva desesperació, els electors perdin la memòria, els líders de l’esquerra haurien de ser més modestos, després dels estralls que van fer durant el tripartit. Ahir, només Junqueras va mantenir les formes, tot i que m’hauria agradat que hagués defensat el president Mas, reconeixent els riscos que ha corregut posant els interessos de CiU al servei dels interessos del país.

Aquestes eleccions havien de servir per treure la política catalana de la bola de confusionisme cínic i sentimental que ha escampat la manca de poder polític. Més enllà dels resultats, l’objectiu era saber quin era el panorama. Es tractava de fer un referèndum sense fer-lo, de sondejar el país i donar legitimitat a un full de ruta que fa tres anys es considerava impensable que tragués 71 diputats. Bé: ara el Parlament és un reflex força exacte del pensament dels ciutadans, sense ambigüetats i és això el que tenim. Partidaris a favor de la consulta: 87, quan abans n’hi havia 86. En contra 48, quan abans n’hi havia 49. Amb una participació del 70 per cent, PP, PSC i Ciutadans, no sumen més diputats que CiU, tot i l’ajut de la brunete i la policia. Si fos a l’inrevés, no gosaríem ni parlar en català. La premsa internacional dóna la victòria a l’independentisme, i fa un relat molt diferent del de Madrid. Esperàvem resultats millors, però va ser tètric veure com les esquerres corrien a refugiar-se en la comoditat del discurs social, quan les eleccions s’havien convocat per un altre motiu.

Jo no crec que faltin vots. Falta cultura i determinació, i llegir més Maquiavel i Schopenhauer. Mentre les esquerres celebraven la seva frívola victòria i La Vanguardia preparava semàfors vermells, Rajoy i Pedro J. es fumaven un puro de pam. N’hi ha prou d’anar als llibres d’Història per saber que, si perdem, hi perdrem tots.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 27/11/2012
‘El referèndum és una demanda majoritària’, diu el Financial Times
El prestigiós diari econòmic no veu fàcil el pacte entre CiU i ERC
El prestigiós diari econòmic Financial Times posa avui molta atenció a la situació post-electoral de Catalunya, destacant que Mas vol tirar endavant el referèndum i oferint una anàlisi sobre ‘el dilema d’Artur Mas’. I també hi dedica un editorial, ‘Barcelona draw’, en què destaca que ‘els partits pro-referèndum tindran gairebé dos terços dels escons del parlament català’.

‘Malgrat ser el partit majoritari, CiU haurà de negociar amb unes altres forces per governar. Però els unionistes no poden estar satisfets amb aquest resultat. La majoria dels escons que ha perdut CiU els ha guanyat Esquerra Republicana. Els partits pro-referèndum tindran gairebé dos terços dels escons del parlament català’, explica el diari en l’editorial.

Remarca que el referèndum és una demanda majoritària. ‘Una majoria com aquesta, acompanyada de la participació més alta en unes eleccions catalanes en trenta anys, enfortirà la visió que un plebiscit sobre la independència és la demanda majoritària, més que no pas el somni de poca gent.’

Però avisa que el camí cap al referèndum és més dur que no abans de la votació. I recorda en aquest sentit que CiU i ERC, malgrat ser majoritaris, tenen visions oposades econòmicament I diu que una unió entre tots dos partits es podria desfer abans de la data del 2014.

Aquest diari considera que la situació actual pot ser una oportunitat per Espanya, si sap entendre que hi ha uns greuges econòmics amb Catalunya. ‘El senyor Rajoy es podria sentir alleujat amb la pèrdua de pes de Mas en les urnes, però hauria d’entendre que més autonomia per Catalunya podria ser un mal menor per evitar una crisi constitucional en un moment d’emergència econòmica. El senyor Mas hauria d’acceptar que cap nou arranjament fiscal hauria d’esperar fins que la situació actual es resolgui’.

Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 27/11/2012
CiU i ERC comencen a parlar de les condicions d’un pacte
Artur Mas diu que ‘el referèndum es farà’ i obre la porta a pactar amb el PSC · Junqueras: ‘Hi ha un mandat democràtic sobre la necessitat d’un referèndum’
Hi ha una gran majoria en favor del referèndum a Catalunya. I és clar, el referèndum es farà. Mantenim el compromís’, va dir ahir Artur Mas en una valoració del resultat electoral. Però, per a poder-lo tirar endavant, CiU haurà de trobar un suport estable per a gestionar el dia a dia governamental, sia amb ERC, sia amb el PSC. ‘Aquest país necessita un govern fort i estabilitat parlamentària. Sense això, no es podria governar una situació tan complicada com la que tenim: amb una austeritat imposada, havent de superar una crisi econòmica duríssima i dirigir un procés de consulta i amb un govern del PP a Espanya’, va precisar.

Mas ha explicat la situació des de la perspectiva de CiU: ‘Tenim una posició de lideratge que exercirem. No amagarem el cap sota l’ala. Però passa que no n’hi ha pas prou amb el resultat de CiU. Assumirem la responsabilitat parcialment. No ens han confiat un lideratge únic, sinó la part que ens toca, que és la principal.’ I demana a les altres formacions (i Duran i Lleida ha concretat ERC o fins i tot el PSC) que assumeixin la corresponsabilitat.

Per Mas, un govern fort ‘pot ser dirigit i format per nosaltres, amb un suport clar, o bé per un govern de coalició. Si el govern no és fort, no podrà fer-se càrrec de la situació. La geometria variable ara no és possible. Això vol dir que els altres són corresponsables de la situació. Aquest és el mandat del poble català.’

Junqueras, disposat a arribar acords

Ara, el president d’ERC, Oriol Junqueras, està disposat a arribar a acords amb CiU, dins el govern o bé fora, ‘sempre que hi hagi una agenda nacional clara, precisa, amb dates precises, que expressi la voluntat de fer un referèndum’. De fet, Junqueras remarca que ‘hi ha un mandat democràtic que avala la necessitat d’un referèndum i que els ciutadans decideixin el seu futur’. Les condicions que posa per a prestar aquest suport, doncs, són el compromís clar amb la consulta, d’una banda, però també un canvi de política econòmica, d’una altra.

‘Insistim en la necessitat d’un canvi de política pressupostària. Cal una fiscalitat més justa i rebaixar la pressió sobre les nostres famílies i consumidors. I calen mesures com la d’eliminar l’euro per recepta; rebaixar l’IRPF del tram català, i que la pressió s’apliqui a uns altres àmbits, com ara els sectors amb més recursos i beneficiats per la crisi –per exemple, els bancs’, diu Junqueras.

Segons el punt de vista d’Oriol Junqueras, els resultats electorals demostren una majoria pel dret de decidir al parlament, i considera que el bloc sobiranista s’ha desplaçat cap a l’esquerra, mentre que el bloc de centre-esquerra s’ha desplaçat cap al sobiranisme i que ERC n’és el ‘punt de confluència’.

Oriol Junqueras també diu que el pròxim president de la Generalitat ha de ser Artur Mas perquè és l’únic candidat que té una majoria àmplia, però no ha dit si ERC votaria favorablement la seva investidura o no. Per Junqueras, ‘no tindria sentit’ cercar un candidat alternatiu perquè ‘no es pot vestir una majoria alternativa i no farem coses rares, ni cal fer ballar l’aigua a ningú’. Ara, la decisió d’aquest suport l’ha de decidir el partit, ha manifestat.

Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 27/11/2012
Carme Forcadell: ‘Els partits sobiranistes tenen la responsabilitat de posar-se d’acord’
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana valora els resultats electorals
Per: Pere Cardús i Cardellach

Les eleccions de diumenge van tenir dos desencadenants especials: la gran manifestació independentista de l’Onze de Setembre d’enguany i el fracàs del pacte fiscal, perquè el govern espanyol va negar-se rotundament a negociar-lo.

La manifestació va ser una convocatòria molt preparada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). D’aquí ve que hàgim volgut parlar amb la presidenta, Carme Forcadell, perquè ens exposi com veu la correlació de forces del sobiranisme i de l’unionisme i com es troba ara el procés per a aconseguir l’estat propi. Forcadell parla a títol estrictament personal perquè l’ANC farà la seva pròpia valoració demà en una conferència de premsa conjunta amb l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

-El sobiranisme s’ha imposat a l’unionisme en unes eleccions amb molta participació. Com ho veieu?
-Crec que tothom ha pres posició i ara sabem exactament quants unionistes hi ha i quants independentistes. Una gran participació ens permet de fer una fotografia del possible resultat d’un referèndum avui. Això és important. El sentiment independentista i la voluntat de fer el referèndum continua viu, perquè no s’ha de confondre el resultat que ha fet CiU amb el suport al procés per l’estat propi –entre més coses, perquè ERC, ICV i la CUP han fet créixer el vot sobiranista. La diferència és que ara el suport al procés d’independència és més repartit, en termes de representació parlamentària. El procés començat l’Onze de Setembre continuarà i s’ha reforçat perquè hem guanyat més vots.

-I això amb una participació tan important…
-Sí, perquè ha sortit també el vot espanyolista que no votava a les eleccions del Parlament de Catalunya i sí que votava a les del congrés espanyol. Ja va dir el Mariano Rajoy que eren més importants aquestes eleccions que les que ell va guanyar l’any passat. Ha sortit aquest vot ocult i ja sabem més fidelment quin és el dibuix. I el vot sobiranista passa per sobre del vot unionista.

-A què atribuïu que el president Mas hagi reculat després d’haver assumit el clam de l’Onze de Setembre?
-Es pot entendre de moltes maneres, aquest resultat. Segurament que a les eleccions anteriors CiU va obtenir un vot que no era sobiranista i que ara ha anat a unes altres formacions. Els 62 diputats de CiU del 2010 eren també un resultat de concentració com a resposta als governs tripartits. També cal tenir en compte tota la campanya bruta del govern espanyol, que d’alguna manera ha afectat la capacitat d’atraure aquest vot prestat que demanava el president Mas. El joc brut pot haver desmobilitzat un gruix indeterminat d’electors que haurien pogut votar CiU. La prova d’aquesta operació és la reacció dels diaris espanyols de l’endemà. I finalment, també poden haver tingut influència en el resultat de Mas les declaracions del senyor Duran i Lleida, que li ha fet un flac favor, perquè ha torpedinat la credibilitat del discurs i dels compromisos que ha pres CiU.

-L’èxit del procés requereix ara un acord de govern entre CiU i ERC?
-No ho sé pas. Això és una cosa que han de decidir ells. És evident, tanmateix, que els partits sobiranistes tenen la responsabilitat de posar-se d’acord. L’Assemblea Nacional Catalana farà aquesta valoració avui en la reunió en què estudiarem el resultat de les eleccions. Però sempre serà una decisió que han de prendre els partits. És clar que s’han de posar d’acord sobre com i quan s’ha de fer el referèndum.

-Què demaneu als 135 diputats del nou parlament?
-Que compleixin el programa. Els que deien que farien el referèndum són els de CiU, ERC, ICV i la CUP (87 diputats). Com a mínim, que compleixin el compromís plasmat al programa sobre el dret d’autodeterminació. És molt important anar per feina, posar-s’hi i no perdre el temps.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Periòdico.cat – 27/11/2012
Geometria i aritmètica
Mas dóna per acabada la recerca d’acords puntuals de la passada legislatura i busca socis per a “un govern fort i una majoria estable” Colla ERC apel·lant a les urnes Els de Junqueras no es plantegen entrar a l’executiu
Per: ANNA SERRANO

Durant la campanya electoral, Esquerra va presentar un vídeo en què apareixien dos personatges animats que s’assemblaven sospitosament a Artur Mas i Oriol Junqueras. I una veu en off deia: “T’imagines el president i el cap de l’oposició defensant junts la independència a la UE?”. El nino de Junqueras acabava donant un calbot al de Mas.
Els pronòstics de l’espot s’han complert i el candidat republicà és el nou cap de l’oposició, un cop Esquerra ha passat a ser la segona força al Parlament (ha doblat, de 10 a 21, el nombre de diputats). I és també a qui Artur Mas i CDC dirigeixen la mirada després que CiU hagi reculat dels 62 als 50 diputats. Amb ERC suma majoria absoluta. El president en funcions i candidat de la federació ja es va comprometre la nit electoral a mantenir la consulta sobiranista en els pròxims quatre anys, però donava un missatge clar: ell tot sol no ho podrà fer. Ahir, hi insistia i afegia pressió als republicans apel·lant al resultat de les urnes. “La nostra responsabilitat pot ser important, però no és total. Cal que s’impliquin altres partits. Aquest és el mandat del poble”, proclamava el president en funcions.
Malgrat que ERC és l’objectiu prioritari -com a mínim per a Convergència- CiU obrirà converses amb els republicans i el PSC. La federació dóna per tancada la fórmula de governació de la legislatura passada, la de la geometria variable. No hi haurà més pactes puntuals. CiU busca ara soci(s) estable(s), sobretot perquè, amb una cinquantena de diputats, a divuit de la majoria absoluta, la recerca de suports parlamentaris seria molt més complexa. Mas ho reconeixia, el panorama que ha sorgit de les urnes del 25-N és “més clar però també més complicat” i obliga a passar a la federació de la geometria (variable) a l’aritmètica.
Els nacionalistes busquen company en el procés fins a arribar a la convocatòria del referèndum, però també per gestionar la quotidianitat; és a dir, el desgast del dia a dia en un moment d’imposada austeritat en què es dóna per fet que hauran d’arribar més retallades. Aquí rau la dificultat de trobar soci. Segons es desprèn d’una enquesta feta per aquest diari a càrrecs de CiU i ERC, bona part dels de la federació pensen que és l’hora de pactar amb els de Junqueras. Els dirigents republicans consultats, en canvi, no ho tenen tan clar. N’hi ha pocs que l’endemà dels comicis avalin una entesa amb CiU.
ERC no es compromet
La proclama més clara d’Esquerra és “ni parlar de més retallades”. Els republicans no tanquen la porta a res, però, en un moment dolç, en què han quedat a dos diputats de la gran majoria de Carod-Rovira, no es plantegen entrar al govern. Junqueras es decanta per donar suport a Mas des de l’oposició, però pensa en el procés que ha de conduir al referèndum.
Avui, CiU obrirà la tanda de contactes i, en menys de vint dies, hi hauria d’haver un acord que permetés la formació del nou Parlament. La federació també suma majoria amb els socialistes, que tenen força més reticències que ERC a parlar amb els de Mas, malgrat que el seu líder, Pere Navarro, no hi va tancar la porta com, en canvi, sí que va fer el portaveu del partit, Jaume Collboni.
Mentrestant, a Madrid celebraven la baixada de Mas, a qui feien el gran perdedor de les eleccions. No sumaven, com en canvi sí que feia la premsa internacional, la majoria pel dret a decidir que arriba gairebé als dos terços de la cambra catalana. Junqueras donava per bona aquesta última interpretació i insistia, ja des de la seu d’ERC, en com seria de potent “la imatge del president i el cap de l’oposició explicant junts al món” el seu anhel independentista. Del dia a dia, res de res.
El panorama que queda de les urnes
és més clar però
més complicat
Artur Mas
CANDIDAT DE CIU
LES FRASES
La nostra responsabilitat pot ser important, però no total. Calen altres partits. Aquest és el mandat del poble
Hem aconseguit una majoria prou sòlida, malgrat que no és la que desitjàvem
Josep A. Duran i Lleida
SECRETARI GENERAL DE CIU
Posem els nostres vots a favor del país i
a favor d’una consulta i d’una alternativa econòmica i social
Oriol Junqueras
CANDIDAT D’ERC
Una majoria més o menys fixa

CiU i ERC sempre han conformat una majoria més o menys estable i sempre per sobre dels 68 diputats, tal com ho demostra el gràfic d’escons de les eleccions des del 1980 i fins al moment. Només en aquells primers comicis democràtics hi ha l’excepció.
Les dades confirmen un cert transvasament de vot entre la federació nacionalista i els republicans, ja que, quan creix la primera, minven els segons, i a l’inrevés. Les dades del Departament de Governació també evidencien el decreixement del PSC, que en els comicis de diumenge va obtenir el pitjor resultat de la seva història. I es detecten fugues de vot, en aquest cas, entre els socialistes i els populars, que, per contra, diumenge van superar el sostre assolit fa dos anys i que ara tenen 19 escons al Parlament. El creixement d’ICV-EUiA també està relacionat amb la minva dels socialistes catalans.
Foment vol un “govern estable”

L’endemà del 25-N, Foment del Treball ja va reclamar la constitució d’un “govern estable”, sense precisar, però, a quines sigles, a més de les de CiU, es referia, malgrat que es va entendre que eren les del PSC. La patronal va reclamar -en un comunicat- la formació d’un executiu que aporti “cohesió i estabilitat”, i que “generi la confiança econòmica necessària per afrontar la crisi”. Des de Foment alerten que la situació econòmica, però també el panorama polític, situen Catalunya en el focus internacional, motiu pel qual demanen un plus de responsabilitat per “projectar als mercats un missatge de compromís sobre la voluntat clara d’afrontar els problemes “sense vacil·lacions, a través del diàleg i l’acord, i preservant l’estat del benestar i la cohesió social com a instrument i valor essencial de la democràcia”. La patronal té entre les seves reclamacions la del pacte fiscal per a Catalunya.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Punt-Avui – 27/11/2012
L’Estat veta el registre d’una marca en català
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques obliga a fer els tràmits en castellà La Generalitat desatén l’afectat
Per: RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE

L’Estat ha tornat a vulnerar els drets lingüístics d’un ciutadà que, tal com consagra l’Estatut de Catalunya, pretenia fer un tràmit a l’administració en català. Jordi Prenafeta volia registrar el nom de dues empreses editorials i a l’agost va fer els tràmits en la seva llengua, però l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) no li va acceptar l’expedient perquè en els tràmits s’havia “omès la presentació en castellà dels documents”.
Prenafeta ja va sospitar que alguna cosa no rutllava quan el personal de l’Oficina de Gestió Econòmica (OGE) de Lleida, on va anar a a registrar les
seves marques perquè l’OEPM no té seus a Catalunya, li va dir que no hi ha cap versió en català de la sol·licitud i que l’havia de presentar en castellà perquè s’havia d’enviar a Madrid. Prenafeta, que es negava a deixar-se trepitjar els seus drets lingüístics, va iniciar un calvari burocràtic que, a hores d’ara, encara no s’ha resolt de manera satisfactòria.
Prenafeta es va posar en contacte amb la Plataforma per la Llengua i va demanar assessorament jurídic a la direcció general de Política Lingüística (DGPL), que va confirmar el seu dret a adreçar-se “tant oralment com per escrit a qualsevol administració que sigui present a Catalunya” i que, en tot cas, han de ser les administracions les que, de manera interna, facin les traduccions que calguin perquè la sol·licitud arribi a bon port. La DGPL admetia, però, que l’administració de l’Estat “demana sistemàticament als ciutadans la documentació que han d’instruir en castellà”.
Per curar-se en salut, Prenafeta va fer la sol·licitud de registre de les marques en català, però alhora va presentar instàncies al conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i al síndic de greuges, Rafel Ribó, perquè vetllessin pels seus drets lingüístics.
Però, segons denuncia Prenafeta, l’un i l’altre s’han espolsat les puces de sobre. El primer adduint que no hi ha cap acord amb l’OEPM per traduir els documents, i el síndic, amb el pretext que no es pot obligar aquest organisme a traduir els documents al català perquè, tot i treballar a Catalunya, no hi té cap seu física. Segons van explicar a Prenafeta, la Generalitat podria assumir les competències per traduir al català els expedients, però no ho fa perquè l’Estat espanyol no vol acompanyar el traspàs de competències de la corresponent dotació pressupostària.
Finalment, l’OGE de Lleida va proposar a l’afectat fer-li la traducció al català si constava que l’havia presentada ell. Prenafeta ho va acceptar a contracor. “És un pedaç i encara estic esperant que l’administració em digui quin ha de ser el procés ordinari per poder fer els tràmits en català”, lamenta Prenafeta.
LA XIFRA
10
anys és el període de
temps que duren les
patents registrades
a l’Estat espanyol.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Punt-Avui – 27/11/2012
La guerra
Som en un punt en el qual els factors qualitatius comptaran més que no pas els quantitatius
Per: ENRIC VILA
Si una cosa queda clara després de diumenge és que hi ha un nucli de població que vota en clau espanyola, tant se val quin candidat li posin davant i tant se val quines polítiques apliqui l’Estat a Catalunya. Aquest nucli no té un pes decisiu -els tres partits que el representen no sumen els 50 diputats de CiU- però té un pes important, sobretot en la guerra psicològica. Mai els candidats del país havien sigut tan superiors als candidats espanyolistes i, tot i així, amb un nivell de brutalitat i grolleria de vergonya aliena, Espanya ha aguantat l’embranzida. Ara cal veure fins a quin punt ERC prioritza la independència, i fins a quin punt les CUP reivindiquen els Països Catalans per qüestions nacionals o per retòrica revolucionària. També caldrà veure si Mas pot aguantar la pressió i treure lliçons d’aquesta bufetada. És clar que la insistència d’identificar el procés d’autodeterminació amb CiU ha estat contraproduent, però també és evident que era l’únic discurs amb el qual Mas podia convocar eleccions anticipades. Malgrat que el sobiranisme ha obtingut una victòria aclaparadora, som en un punt en el qual els factors qualitatius comptaran més que no pas els quantitatius, com ja va passar als anys trenta. De moment sembla que no hem après gaire res d’aquell daltabaix, i dels quaranta anys de franquisme que ens va costar. Els resultats donen molt marge i si CiU i ERC es conjuressin per fer política de poder, i la fessin amb generositat i intel·ligència, podrien tornar la pilota a Madrid multiplicada. No obstant això, l’alegria d’alguns partits d’esquerres no convida a l’optimisme i, de fet, és molt patètica. Mas volia lligar el poble amb les elits del pont aeri i no se n’ha sortit. Si l’esquerra catalana no sap llegir què està passant i no li dóna una mica d’aire, tots ho pagarem. El país ha obert una guerra amb l’Estat, i quan comences una guerra és imprudent quedar-te a mitges, o passar-te la jerarquia pel folre o aprofitar-ho per fer revolucions.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 27/11/2012
ERC assumeix la responsabilitat
Oriol Junqueras, creu que el missatge que han donat els ciutadans a través de les eleccions és que volen que CiU governi i que ERC encapçali l’oposició.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, es perfila cada cop més com a líder de l’oposició en la propera legislatura i assegura que està disposat a fer una oposició constructiva i responsable. Aquest dimarts en una entrevista als ‘Matins’ de TV3 ha afirmat que “no cal” entrar al Govern per garantir la governabilitat del país i construir els consensos necessaris per avançar cap a la independència de Catalunya i la sortida de la crisi. Junqueras ha assegurat que el futur president de Catalunya serà, “sens dubte”, Artur Mas i que ERC no obstaculitzarà la seva investidura. Això sí, ha demanat a la federació nacionalista “gestos” del seu compromís amb el referèndum d’independència i amb la redistribució de la pressió fiscal. Els republicans, però, no reclamaran cap quota política.

Junqueras, assegura que ERC garantirà un “Govern fort” si CiU faci propostes “raonables i justes”, però no confirma un pacte de govern estable i reitera que “es pot fer tot des de l’oposició”. Junqueras ha manifestat que la “reflexió” que ha fet ERC és “que hem d’ajudar a que el país avanci i ha assegurat que és CiU “a qui li pertoca governar” i ha reiterat que prioritza “ajudar” la governabilitat des de l’oposició. Junqueras ha insistit en que la imatge més potent que podria donar Catalunya és que el futur president del país (Artur Mas) i el futur cap de l’oposició (Oriol Junqueras) plantegessin junts al món cap on vol caminar el país. Junqueras creu que “no es pot renunciar” a una imatge tant “potent” com la del president de la Generalitat i el cap de l’oposició explicant junts al món el camí cap a la independència que vol fer Catalunya.

Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 27/11/2012
La CUP decidida a combatre la “crisi de la democràcia mateixa”
El candidat de la CUP, David Fernández, defensa que per al seu partit “la democràcia no es defensa al Parlament sinó al carrer, al costat de milers de persones”.
David Fernàndez diu que la CUP vol combatre la “crisi de la democràcia mateixa”, “Busquem la sortida més ètica i més solidària” de l’estat actual, ha dit Fernàndez, que denuncia “el segrest de facto de la democràcia i la implosió de la dictadura dels mercats”. Per això, tot i valorar els resultats com un “avenç”, considera que “no són una garantia de res”. El número 1 per la llista per Barcelona, David Fernández, ha assegurat que entre les prioritats fixades i més immediates hi ha la d’aturar els desnonaments “i les retallades”.
Fer front a la partitocràcia i a la corrupció

La CUP considera que la davallada de CiU i el PSC i la seva entrada per primera vegada a la història al Parlament es deu a què “moltíssima gent està farta d’aquest model”, la gent ha esgotat la seva paciència amb un model polític que fa “que guanyin sempre els mateixos” i que “sempre paguen els mateixos”. Una “elit”, segons ha dit, que contradiu els principis de la democràcia. “Els anem a fer la vida impossible mentre ells encara ens la facin a nosaltres”. Fer front a la “partitocràcia”, a la corrupció i construir una democràcia real amb propostes de la societat és un dels punts d’acció en els que incideix la formació. Pel que fa als eixos d’actuació, la CUP no amaga la seva naturalesa independentista i els seus representants han indicat estar a oberts a qualsevol proposta “seriosa i ferma” i sense caure en ambigüitats, pel que fa a la convocatòria d’un referèndum per a la independència.
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
LLibertat.cat – 27/11/2012
Les dades de la irrupció de la CUP-AE al Parlament
Eudald Calvo analitza a Llibertat.cat els resultats de les eleccions del 25-N demarcació a demarcació

Primera força en dues poblacions del Principat i sense diputat a Girona tot i ser la circumscripció amb més votants de la CUP-Alternativa d’Esquerres.

La Vilella Alta (Priorat) i Sales de Llierca (Garrotxa) han estat els dos municipis on la CUP-AE ha esdevingut la força més votada aquest 25-N. Les comarques amb més votants han estat el Priorat (8,70), el Pallars Sobirà (6,36%), el Garraf (5,95%), el Pla de l’Estany (5,85%) i l’Alt Penedès (5,67%).

Són algunes de les dades (veure imatges de la notícia) que ha deixat la irrupció de la CUP-AE al Parlament de Catalunya amb tres diputats i que ha analitzat a Llibertat.cat Eudald Calvo, regidor de la CUP a Argentona i conseller comarcal al Maresme (veure mapa dels resultats poble a poble].

Girona: El diputat merescut que no ha pogut ser

A la demarcació de Girona, Calvo constata els bons resultats de la CUP-AE, amb 14.502 vots (4,21%), percentatge més alt que a la província de Barcelona, on la CUP-AE ha obtingut tres diputats, però insuficient per entrar.

Calvo afirma que per obtenir uns resultats positius a les comarques nord-orientals cal treballar més l’expansió a llocs on la CUP està poc implantada, com a la Selva marítima (Blanes, Lloret) o el Baix Empordà més turístic (Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols…).

En aquest sentit, constata que als municipis amb regidors o assemblees locals de la CUP s’han obtingut uns bons resultats (Girona, Figueres, Banyoles, Viladamat i Celrà), tot i que insuficients per compensar els resultats més baixos en indrets sense presència. Viladamat i Celrà, amb alcaldia de la CUP, han arribat a obtenir un 25,16% i un 13,90% dels vots, segona força i tercera força respectivament.

Tarragona i Lleida: Resultats positius malgrat la poca implantació

Els resultats de les demarcacions de Tarragona (12.800 vots, 3,58%) i Lleida (6.300 vots, 3%) són positius tenint en compte la poca implantació de la CUP a ambdues circumscripcions i l’efecte “vot útil” d’aquests comicis, segons Calvo.

Les dues províncies deixen alguns resultats puntuals molt bons i l’excel·lent resultat de Reus (5,32%) fruit de la feina feta pel grup municipal destapant el cas Innova. La comarca estrella ha estat el Priorat, precisament d’on és el candidat, Jordi Martí.

En el cas de Lleida ciutat el resultat és positiu: 2,64%. I en les ciutats més grans de la circumscripció (Tàrrega, Mollerussa, Balaguer, Cervera, Solsona, Tremp, Alcarràs, Almacelles) els resultats són semblants, positius però insuficients per acostar-se remotament al 5%. Per Calvo, el resultat més destacable és el 4,80% de la Seu d’Urgell.

Els resultats han estat fluixos a ciutats grans i punts febles de la Unitat Popular.

Barcelona: Bons resultats en indrets difícils

En el cas de la circumscripció de Barcelona, Calvo subratlla el resultat a Barcelona ciutat, amb un 3,95% que posa els fonaments dels 3 diputats i albira a l’horitzó la possibilitat d’un regidor a la ciutat en un futur. Per barris, destaca el 6,33% de Gràcia i el 6,25% de Ciutat Vella. Els pitjors resultats són al districte de Sarrià-Sant Gervasi, 2,32%.

També destaca els resultats a “llocs difícils” històricament com Badia del Vallès 3,22%, Barberà del Vallès 3,28%, Ripollet 4,05%, Mollet del Vallès 2,25% o Montgat 2,89%, i valora negativament els resultats assolits a Arenys de Munt (4,66%), amb alcaldia de la CUP; a Vic (3,60%) amb regidors de la CUP i la número 2 de la llista, i també a Mataró (2,88%).

On sí han complert és a Berga 6,88%, Navàs 10,68% (alcaldia de la CUP), Molins de Rei 6,31%, Vilanova i la Geltrú 7,28% o Vilafranca del Penedès 6,25%.

Priorització del discurs social

Calvo constata una priorització del discurs social en perjudici del discurs més independentista i considera que aquest fet ha pogut perjudicar en llocs on històricament s’havia recollit part d’aquest vot, com a la demarcació de Girona. En canvi, posa de manifest que aquesta estratègia ha estat molt positiva a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les grans ciutats del cinturó roig.

D’altra banda, en un altre article a Llibertat.cat Carles Benítez destaca també l’efecte llast que ha pogut provocar SI sobretot a la demarcació de Girona, on a la CUP-AE li han faltat pocs vots per obtenir l’escó. Tot i així considera “una victòria important” que s’hagi aconseguit entrar al Parlament “en un context d’una elevada participació, en un clima d’una gran pressió en el sentit de l’anomenat vot útil, i dins una tendència mediàtica important a la marginalització”.

Segons Benítez, “la CUP sortirà d’aquestes eleccions doblement reforçada, no sols per haver assegurat la seva presència al Parlament, sinó també per l’enfortiment organitzatiu que haurà representat la consolidació de nombrosos nuclis de suport arreu del país”.

Finalment, Carles Sastre, que tancava la llista de la CUP-AE per Lleida, també analitza els resultats en un article a Llibertat.cat on recalca que el 70% de particpació en unes eleccions autonòmiques “és insòlit” i afirma que aquest fet “ha fet variar els resultats afinant-los més amb la realitat social”. Així mateix, remarca que els partidaris del dret a l’autodeterminació sumen 2.140.317 vots mentre que els contraris sumen 1.334.149 vots, unes proporcions de vora un 60% i 40%. Un fet que també coincideix a destacar Xavi Oca -que reparteix els blocs en unionista, sobiranista i independentista- en una taula titulada “Que no ens enredin” (adjunt a la notícia).

A més, Sastre subratlla que en un sistema parlamentari basat en una proporcionalitat simple (i no en la llei d’Hondt) CiU tindria 45 diputats, el PSC-PSOE 21, ERC 20, el PP 19, ICV-EUiA 14, C’s 11 i la CUP 5 (veure vots que necessita cada partit per diputat a la imatge adjunta).
Veure notícia

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••