Ripollet per la independència organitza una xerrada amb el Centre Català de Negocis

El passat 23 de novembre Ripollet per la Independència va organitzar una Xerrada-Col·loqui amb el Cercle Català de Negocis sota el títol Avantatges i inconvenients amb un estat propi. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes del centre cultural, van intervenir en Josep Conejos i Francesc Gimenez i van parlar sobre la vessant econòmica i empresarial de la Independència.

Ripollet per la Independència va organitzar una Xerrada-Col·loqui el passat divendres 23 de novembre a la sala d’actes del centre cultural amb el Centre Català de Negocis (CCN), una associació d’empresaris, directius i professionals desvinculat de qualsevol opció política que, per tal de garantir el futur del teixit empresarial català, volen disposar d’un Estat propi. Com a ponents van participar en Jordi Canals, coordinador de Ripollet per la independència, i en Josep Conejos i en Francesc Gimenez, com a membres del CCN.

Va començar l’acte en Jordi Canals, reivindicant la importància de les eleccions del 25 de novembre, i recordant que cap vot es quedés a casa, que calia votar a aquelles forces polítiques que estaven per un estat propi o si més no pel dret a decidir. Després d’aquest incís, el coordinador va esmenar alguns dels greuges que pateix avui en dia Catalunya, i recordant que aquests fets no són puntuals, sinó que “fa molt temps que tenim molts greuges, ja ve de lluny” i va recordat alguns d’ells com el pagament de les vies de ferrocarril, o les mateixes autopistes de peatge.

Seguidament en Josep Conejos va exposar els diferents estudis econòmics provinents de fonts oficials. Primer de tot va parlar de l’espoli fiscal que pateix Catalunya, i que concretament és del 8.4% del PIB, uns 16.500 M€ anuals que marxen a Madrid i que no tornen. Reduint aquesta xifra a la persona, serien uns 2.250 €/any que l’Estat Espanyol es queda de cada català, i que per tant no s’inverteix aquí. Amb aquestes xifres va presentar un paral·lelisme amb els dies que caldrien d’espoli per a pagar diferents infraestructures, com per exemple 1 dia per a pagar 15 centres d’educació, o 1,5 dies per a pagar un hospital com el de Rubí. També va comparar, entre altres coses, aquest dèficit amb el que pateix les zones més riques d’altres països, com el Land més ric d’Alemany, que paga un 3% del seu PIB. Així doncs, d’acord amb les balances fiscals, Catalunya està en el tercer lloc com la que més dóna, i passa al desè lloc alhora de rebre.

En Francesc Gimenez va presentar un pressupost amb el que es podria fer en el cas que Catalunya recaptés aquests 16.500 M€ que marxen i no tornen. Aquests diners els va centrar en cinc punts: reduir impostos (impost de societats i IRPF), augmentar les pensions i donar amb diners el fons català de reserva, realitzar infraestructures d’estat, invertir en polítiques socials i innovació (salut, beques, I+D, etc) i en despeses d’estat com les contribucions a la Unió Europea, ambaixades, etc. A més d’aquest pressupost, també va parlar entre altres temes de la renta per càpita de Catalunya en comparació amb altres països, destacant que Catalunya seria el quart país d’Europa amb major renta per càpita. D’altra banda, també va emfatitzar que si Catalunya fos un Estat propi es generarien nous llocs de treballs, i per tant l’atur a Catalunya disminuiria considerablement, passant, segons estudis, del gairebé 23% actual, a un 4-7% que ens tocaria segons el PIB que generem.