Cronologia de l’Assemblea Nacional Catalana

30 d’abril del 2011 Conferència Nacional per l’Estat Propi al Palau de Congressos de Barcelona, on 1.500 persones designen un secretariat nacional provisional perquè gestioni el procés de creació de l’Assemblea
Nacional Catalana.

10 de març del 2012 Assemblea constituent de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi de Barcelona amb 7.000 persones. S’aprova el Full de Ruta de l’ANC, que preveu la celebració d’una gran concentració a Barcelona l’11 de setembre. L’actor Sergi López, presentador de l’assemblea, afirma en un emotiu discurs de cloenda: “Des d’avui mateix ens hem de posar tots a treballar perquè d’aquí a sis mesos justos, el proper 11 de setembre, els ciutadans d’aquest país sortim al carrer i omplim Barcelona per dir ben fort que ‘Si volem, podem! Ningú
no ens pot aturar, i nosaltres no ens aturem!’”.

31 de març del 2012 Eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC Jornada electoral descentralitzada en què els membres de ple dret de l’ANC escullen els 75 membres del Secretariat Nacional.

22 d’abril del 2012 Designació dels càrrecs orgànics i el Comitè Executiu del Secretariat Nacional. Són escollits: Carme Forcadell (presidenta); Carles Castellanos (Vicepresident); Jordi Martínez (secretari); Llorenç Sotorres (tresorer).

31 de maig del 2012 Primera reunió formal entre l’ANC i l’Associació de Municipis per la Independència per lligar el moviment civil amb les institucions.

20 de juny del 2012 L’ANC es presenta al País Valencià

30 de juny del 2012 Comença a Lleida la Marxa cap a la Independència, la primera gran acció de l’ANC consistent amb centenars d’actes, que ha de culminar l’11 de setembre a Barcelona. 4.000 persones omplen la Seu Vella. Carme Forcadell afirma: “Aquesta marxa no té retorn, ens comprometem ara i aquí a no fer ni un pas enrere fins aconseguir que Catalunya sigui un estat d’Europa”.

Del 30 de juny a l’11 de setembre Marxa cap a la Independència. Un total de 483 actes arreu del Principat que mobilitzen quasi 150.000 persones. La Marxa arriba a Lleida; a Miravet per ‘enterrar’ el procés estatutari; a La Jonquera per ‘esborrar’ el Tractat dels Pirineus; a Montserrat; i a Poblet, entre d’altres. Dies abans de començar la Marxa, l’exentrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, dóna el seu suport a la iniciativa.

11 de setembre del 2012 Catalunya, nou Estat d’Europa. La gran Marxa sobre Barcelona.
L’ANC convoca una marxa unitària l’11 de Setembre per arribar fins el Parlament que es converteix en la mobilització més massiva de la història del país, amb més d’un milió i mig de persones que omplen Barcelona pacíficament per reclamar la independència de Catalunya. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, rep una delegació de l’ANC que li entrega un manifest en què s’insta a iniciar el procés de secessió amb l’Estat espanyol. Arriben a Barcelona 1.111 autocars contractats per l’ANC; més de 400 periodistes s’acrediten per informar de l’esdeveniment.

14 de setembre
Una delegació de l’ANC es reuneix amb el President de la Generalitat, Artur Mas A la trobada, de més d’una hora de duració, la delegació expressa que la independència és un objectiu “irrenunciable” per a l’ANC.

3 d’octubre L’ANC de Mallorca comença a caminar

24 d’octubre
Posicionament de l’ANC davant les eleccions al Parlament del 25N. Que cap independentista es quedi a casa i demana el vot pels partits que apostin per l’Estat Propi.

26 d’octubre L’ANC arriba als 10.000 membres de ple dret

7 de novembre
Declaració conjunta de l’ANC i dels sindicats convocants a la Vaga General del 14N (CCOO, UGT, Unió de Pagesos, l’Intersindical- CSC i USOC), en què l’ANC dóna suport a la Vaga General del 14N i els sindicats aposten pel dret a decidir. Carme Forcadell defensa que, per l’ANC, “drets nacionals i socials són inseparables”.

23 de gener del 2013 Concentracions de suport a la Declaració de Sobirania aprovada al Parlament de Catalunya. A les concentracions, es llegeix un manifest en què es declara iniciada la campanya pel Sí a la independència, i es fa una crida a “participar activament en la campanya per a ampliar i consolidar la majoria social favorable a l’Estat propi”.

El proper 16 de març, l’ANC celebra la seva Assemblea General ordinària a Girona per tal de
votar els informes de gestió i el full de ruta de l’entitat.

Cerdanyola per la independència dóna suport a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la vila

Cerdanyola per la Independència (CxI) -Assemblea Territorial de l’Assemblea Nacional Catalana a Cerdanyola del Vallès- volem mostrar el nostre suport a les reivindicacions i la tasca que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) porta a terme a la nostra ciutat i al conjunt del país.

Com a entitat popular, CxI no pot restar al marge del patiment que viuen dia a dia part dels nostres veins i veïnes. Creiem que el fenomen de les execucions hipotecàries està dirigit per una arquitectura legal decimonònica i arcaica a l’Estat espanyol, amb una llei inicial que data de 1946. Seixanta-set anys després, aquesta regulació obsoleta i gairebé inèdita a Europa per la seva duresa impedeix que situacions de dificultat d’una part de la població siguin conduïdes de forma humanitzada i moderna. Contràriament a això, les execucions hipotecàries a l’Estat espanyol es porten a terme amb cruesa, mentre paradoxalment l’accés a l’habitatge i altres drets bàsics, protegits per la Constitució espanyola, no resten garantits.

Els catalans i les catalanes coneixem molt de prop aquesta problemàtica, una constitució i unes lleis que són llegides d’una manera esbiaixada i política, mani qui mani, fet que provoca l’exclusió d’aquests drets d’una part important de la població. Les lleis han de servir per respondre a les necessitats del poble, no per collar-lo i mantenir-lo atrapat. Des de CxI creiem que la tossudesa amb què perviu aquesta legislació anacrònica, i com periòdicament els dos grans partits espanyols refusen modernitzar-la són el reflex de les estructures legals i polítiques immobilistes característiques de l’Estat Espanyol. És per això que, des de CxI, estem convençuts que la resolució a la problemàtica hipotecària s’haurà d’emprendre des de lleis modernes i més democràtiques, més pròximes a les legislacions europees, i que creiem que al nostre país només poden arribar des de la mà d’un nou estat, l’Estat propi català.

En aquest sentit, les dificultats econòmiques a les quals s’enfronta bona part de la població catalana, i de les quals el fenomen hipotecari només n’és una part, es podran superar amb garanties per part d’un estat que emergeixi de la voluntat dels i les catalanes un cop se superi per complet l’espoli fiscal. Un espoli fiscal que consisteix en una despossessió continuada i deliberada del 43 per cent dels impostos que paguem i que marxen del país i no tornen. En conjunt, prop de 300.000 mil.lions d’euros han estat pagats a Madrid des de 1986 i no han revertit ni en infraestructures ni en benestar per als catalans i les catalanes.

Per tot el que hem exposat, CxI expressem públicament la nostra simpatia i el suport a les reivindicacions i la feina que fa la PAH, i concretament a les tres reivindicacions conegudes de la Plataforma: en la dació en pagament, una moratòria de desnonaments immediata i la potenciació del lloguer social d’habitatge.

Cerdanyola del Vallès, març de 2013