Dins la campanya “Signa un vot per la independència”, i en el transcurs de la representació Ser o no ser a Bellaterra el diumenge 9 de juny, l’actor Toni Albà va encapçalar la recollida de signatures pel Dret de Petició, dret reconegut per la Constitució espanyola (art. 29), l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (art. 29.5e) i regulat per la Llei Orgànica 4/2001.
Ciutadans de Bellaterra, Viladecavalls, Sabadell, Sant Cugat i Rubí ja han signat la petició en aquesta prova pilot a Bellaterra que juntament amb d’altres celebrades al Vallès Occidental serviran per desplegar completament la campanya.
En la Petició es demana al Parlament de Catalunya que emprengui les iniciatives polítiques per tal que es pugui celebrar una consulta democràtica i vinculant no més tard del maig de 2014 on es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui estat independent. I si això no és possible, que siguin els representants del poble català al Parlament de Catalunya que declarin la independència.
El Dret de Petició es fonamenta en els principis de la Democràcia, les Llibertats Individuals, la Declaració Universals dels Drets Humans i l’ordenament vigent, el Dret de Lliure Determinació, el Dret Internacional i la Doctrina del Tribunal Internacional de la Haia entre d’altres resolucions. Per tant, la declaració d’Independència no vulnera el Dret Internacional.
Us animem a exercir el vostre dret tot signant el vot per la Independència.
Bellaterra per la Independència
Comunicació
Daily Archives: 11 Juny 2013
Som catalans i volem estar catalans, Toni Albà a Bellaterra
Ser o no ser és una interpretació de l’actor Toni Albà treballada a partir del conegut monòleg de la tragèdia Hamlet de W. Shakespeare i que es va fer a Bellaterra el diumenge 9 de juny de 2013. Una obra de fa més de 400 anys que sembla escrita expressament per als catalans. Ser catalans?, ser espanyols?, ser catalans i estar espanyols?, …. interrogants que planteja i desfila al llarg de la intervenció sense defugir del fil shakespearià.
Utilitza la història per afirmar que Catalunya sempre ha estat un territori d’acollida on els gens s’han barrejat i han conformat un poble antic i que vol ser. Recorre al monòleg de Hamlet (És aquest pensament,/ que dóna a la calamitat una vida tan llarga, /perquè, si no,¿qui podria aguantar/les fuetades i les burles d’aquests temps,/l’insult de l’opressor, / l’ultratge del superb,/el sofriment de l’amor menystingut,/la lentitud de la justícia,/la impertinència dels poderosos, i el desdeny/que el mèrit pacient rep dels indignes,…) per citar fets que demostren l’ultratge, la burla, els insults i el menyspreu, etc. que hem sofert històricament i encara patim el poble català tot aguantant-ho amb sofriment (el “sofriment de l’amor menystingut”) enfront de l’agressió i la violència de l’opressor. La burla de l’Estat espanyol que diàriament es palesa en lleis, decrets i demés imposicions aplaudida per la claca mediàtica d’alguns mitjans de comunicació que sense escrúpols i quan els convé recorren a l’insult i la difamació. I la justícia (si se’n pot dir així), lenta quan vol i segons per a què i per a qui.
Ironitza sobre la concepció que Espanya té dels catalans en comparar-nos al Tió de Nadal: se’ns ultratja i maltracta per exprimir-nos any rere any. Compara Catalunya a un edifici administrat per Fincas España i que l’administrador no repara avaries ni desperfectes, no inverteix, ni se’n preocupa, ni el protegeix. Necessitem canviar d’administrador. Un país petit és més fàcil d’administrar, detectar i corregir els problemes. Aquest és el nostre futur; amb la independència aconseguirem un estat que treballi per a nosaltres i que no ens vagi a la contra. La independència és un acte d’amor cap a les futures generacions.
I els catalans, volem ser!
Comenta declaracions de polítics, personatges i de l’oligarquia espanyola que en altres estats foren ja penalitzats per apologia a la xenofòbia i el genocidi: Peces Barba “bromejant” sobre la necessitat de bombardejar Barcelona cada 50 anys; o les declaracions feixistes del coronel Francisco Alemán; etc. També cita el polític Alfonso Guerra presumint d’haver ribotat l’Estatut votat pel poble català com a exemple de falta de respecte. Espanya no coneix la paraula respecte o bé la ignora. El currículum històric de l’estat espanyol és desastrós; només cal veure com van deixar les colònies d’Amèrica i que malgrat les dificultats cap dels nous estats ha decidit tornar a Espanya.
Afirma que l’odi d’Espanya cap als catalans (catalanofòbia i anticatalanisme) no és d’ara sinó de molt abans; cita l’escriptor castellà Quevedo com a clar exponent que cultiva el rebuig i l’odi cap a nosaltres. I no és odi per la llengua, només; ho és per ser catalans, per ser d’una manera diferent.
Perquè ser català és una acte diari de pedagogia per convèncer la gent, explicant-se dia rere dia. És un exercici de lliure voluntat, amb indiferència de l’origen, genètica o cognoms; és qui ho vol ser, és la voluntat de ser.
Per tot això i més, volem ser catalans i volem estar catalans.
Ser o no ser, aquest és el dilema!.