El dimarts 8 d´abril de 2014, els representants del Parlament de Catalunya van anar a Madrid per demanar al Congrés espanyol que autoritzés la convocatòria d´un referèndum per conèixer l´opinió del poble català sobre la seva relació actual i futura amb Espanya.

No és cap secret que hi ha una majoria de catalans inquiets amb l´evolució que ha seguit la política espanyola en els darrers temps, i preocupats per l´efecte que està tenint en la seva posició col·lectiva dintre d´Espanya. Per tant, no seria desencertat mirar d´esbrinar com és de greu aquest descontentament i fins a quin punt és generalitzat en la societat catalana. Seguint l´exemple del Regne Unit, on s´han cedit al Parlament escocès les competències per organitzar un referèndum amb la mateixa finalitat, els diputats catalans demanàven al Congrés que aprovés un pla que permetria convocar la consulta en el marc de la llei espanyola.

La seva proposta, que tenia el suport de dues terceres parts del Parlament de Catalunya, va ser refusada per casi el 90% del vot. Aquest resultat, juntament amb les posicions expressades en el debat, confirma la bretxa que hi ha no només entre els polítics sinó també entre els pobles d´Espanya i de Catalunya. En el pla polític, els partits que controlen les Corts a Madrid només ocupen una quarta part dels escons del Parlament de Catalunya. A nivell del carrer, les enquestes xifren el suport del catalans a la independència ben per sobre del 50% – i l´oposició explícita per sota del 25%. Segons les mateixes enquestes, el 80% dels catalans està a favor d´un referèndum. No semblaria raonable menystenir un estat d´opinió tan estès, i encara menys pensar que es pot suprimir. Per això costa tant entendre a què treu cap la línia dura que han triat els poders espanyols, especialment si es té en compte que no han proposat cap alternativa.

Al Congrés de Madrid els catalans estaven donant a Espanya una nova oportunitat per reconduir el procés cap a un terreny més racional. Pocs esperaven del debat un reconeixement honest dels greuges dels catalans ni un esforç seriós per resoldre´ls. Alguns, però, volien creure que la porta s´obriria una mica, deixant espai per al diàleg. Res d´això: totes les forces polítiques espanyoles van tancar files per bloquejar la proposta catalana, de manera que encara s´ha fet més difícil trobar una solució mútuament acceptable del conflicte. De fet, l´actitud que demostra aquesta votació pot haver donat als catalans encara més motius per voler desprendre’s d´Espanya.

Al capdavall és possible que el debat i la votació no hagin sigut més que un tràmit, però els catalans creien que havien de portar la proposta al Congrés de Madrid per mostrar la seva voluntat de col·laborar amb Espanya sobre aquesta qüestió – tot i que sabien que estava condemnada al fracàs. Amb tot, com han comentat amb encert la majoria dels mitjans internacionals, això no representa en absolut el final de trajecte del projecte català. Ara el Parlament i el Govern de Catalunya hauran de triar entre obeir els dictats de Madrid o escoltar les demandes del seu poble. Molt abans del 8 d´abril s´havien compromès a donar als catalans els mitjans per expressar-se d´una manera legítima, pacífica i ordenada. Aquest compromís es manté, i el poble serà l’encarregat de fer-los complir la paraula donada.

 (Traducció a partir de l’original en anglès “The inconsequential vote of April 8 in Madrid”)

Altres versions: castellà, francès, alemany, italià , àrab, portuguès, i esperanto.