Yes Cyrmu és la nova entitat que farà campanya per la independència del País de Gal·les a través de l’acció política i l’organització d’esdeveniments com es fa a Escòcia (YesScotland) i Catalunya (Assemblea Nacional Catalana).

La inauguració tingué lloc el dissabte 20 en la recentment renovada “Yr Hen Lyfrgell” (antiga biblioteca), a Cardiff, davant d’una sala plena de gent. La multitud va escoltar amb cura en anglès i gal·lès els discursos de Shona McAlpine del Partit Nacional Escocès, John Dixon abans del Partit Nacionalista Gal·lès, i Liz Castro, coordinadora de la Comissió Internacional de la ANC.

Iestyn ap Rhobert, nou president del grup, va donar la benvinguda als assistents i va introduir el moviment “No volem crear un nou país només per seguir fent el mateix de sempre, volem crear un nou país per assegurar que hi ha més justícia social i una societat millor”, i va animar a la gent de Gal·les “per ser ambiciosos. Si la independència és prou bona per a Irlanda o Dinamarca, és prou bona per a Gal·les”.

Shona McAlpine va descriure com la campanya del “Sí Escòcia” havia enfortit el debat públic i a la gent a participar, discutir, sondejar… resumint, a no esperar que els polítics resolguin les coses, sinó a arremangar-se i a fer front als problemes directament. “La gent es va sentir amb poder per fer-ho”. 
John Dixon, va iniciar la seva intervenció citant una dita gal·lesa, “Old age doesn’t come by itself“, (equivalent a “El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell”) per explicar que ell ha estat lluitant aquesta lluita des de fa molt de temps. “Per la independència de Gal·les hem de deixar de dependre d’un moviment electoral restringit“, va dir i afirmà que els gal·lesos volen ser capaços d’abordar la qüestió de la independència oberta i clarament, i després votar. 
Després d’una pausa amanida amb l’actuació de Caryl Parry Jones, Liz Castro va explicar com el moviment d’independència català no procedia dels polítics, sinó més aviat d’individus determinats, que cadascú a la seva manera, havia establert les bases per a les manifestacions massives que van empènyer als seus líders polítics per avançar cap a la independència de Catalunya. Un dels elements clau, va dir, “va ser la creença que la independència era possible.” Liz Castro afegí “hi ha moltes similituds entre les aspiracions d’Escòcia, Gal·les i Catalunya. Tots nosaltres volem simplement que les nostres veus siguin escoltades, i tenir control sobre els nostres propis recursos i el nostre propi destí. Crec que hi ha molt del que podem aprendre els uns dels altres“.
L’últim orador va ser Iestyn ap Rhobert, que va dir: “Vam escriure les nostres pròpies lleis fa mil anys! Hem de fer un munt de preguntes. Hem de posar-ho a lloc.”
L’ANC Internacional (Comissió Internacional i Consell d’Assemblees Exteriors de Catalunya) treballa en la internacionalització del moviment català d’independència participant en conferències arreu del món i organitzant accions i campanyes com la recent campanya en suport de la Conselleria d’Afers Exteriors que es pot seguir per Twitter #CataloniaAloud enllaç