L’Assemblea Nacional Catalana amb la Comissió de la Dignitat organitza aquest divendres 4 de març, a les 12.30 del migdia una Ofrena Floral al Monument Macià, de la Plaça Catalunya, per honorar la memòria de Terence MacSwiney, que va morir en vaga de fam per reivindicar els drets dels irlandesos l’any 1920.
Hi serà present el seu nét Cathal Brugha MacSwiney. L’acte el portem a terme també per commemorar el Centenari de l’Aixecament de Pasqua (Easter Rising) que va ser l’inici del Procés que va portar a la independència d’Irlanda i al posicionament de Wilson sobre l’Autodeterminació dels Pobles.
Ho fem a la Plaça Catalunya perquè és allà que milers de catalans es van reunir per mostrar la seva solidaritat amb MacSwiney el mes d’octubre de 1920. D’aquesta manera, Cathal Brugha vol expressar el seu agraïment al poble de Catalunya simbolitzat pel que en fou el primer president de l’era moderna, Francesc Macià, ferm seguidor d’Irlanda.
A l’acte, que serà bilingüe, hi parlaran el Sr. Cathal Brugha, Liz Castro (per l’ANC) i Toni Strubell (per la Comissió de la Dignitat). A l’acte la coral Poble Que Canta interpretarà La Balanguera i els Segadors  i hi tocaran els Uíllean Pipes, uns músics irlandesos.

Hi podeu portar flors i estelades.

Glossa en la mort de Mc Swiney 

Autor: Ventura Gassol 

Tu, carceller, què hi fas aquí a la porta?

I què en treus de tombar tres cops la clau?

Per esclavitzar homes és poc forta,

és massa obert encara aquest cel blau.
A sota d’aquest cos que fermes ara,

què creus que hauràs fermat a la presó?

Mac Sweney lliure, i més encès encara,

vola al davant dels seus i els dóna ardor.

I ara que la mort, per més fermança,

l’ha fet un xic més blanc i més esvelt,

ja no et resta tan sols ni l’esperança

d’abatre el que ja és llum i vent i cel.

La deslliurança tant l’ha volguda tota

que no et volgué donar ni un glop de sang,

que se n’ha anat bevent de gota a gota

i només t’ha deixat la pols i el fang.

I encara aquesta pols amb l’esperança

que un vent d’adéu un dia no llunyà

ensuma l’ hora de la deslliurança

la reveurà de nou i l’encendrà.

Què en trauríem de viure aquesta vida,

ni de veure el somriure d’uns ulls blaus,

ni de tenir la taula ben guarnida,

si el cor ens deia, encara, sou esclaus?…

si el cor ens deia, encara, som esclaus