Reflexió jurídica general — L’article 155 de la Constitució espanyola és un mecanisme de reacció davant l’incompliment d’una comunitat autònoma de les obligacions que li imposin la llei o la Constitució, o davant una  actuació que atempti contra l’interès general d’Espanya. Permet adoptar les mesures necessàries perquè la comunitat autònoma compleixi forçosament les seves obligacions, mesures que han de ser aprovades per majoria absoluta pel Senat. Aquestes mesures, en cap cas, poden suposar suprimir o reduir els drets fonamentals dels ciutadans (que només es poden suspendre d’acord amb el mecanisme que estableix l’article 55 de la Constitució), ni molt menys poden comportar la derogació directa ni indirecta de les lleis. Les lleis només es poden modificar o derogar pels mecanismes que estableix de forma expressa la Constitució, però en cap cas mitjançant acords unilaterals de l’Estat, a proposta del Govern. En conseqüència, les mesures del 155 no poden comportar ni la derogació ni la inaplicació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que té naturalesa de llei orgànica i integra el bloc de constitucionalitat.

Per què aquest 155 atempta contra els drets fonamentals — Les mesures impulsades pel Govern de l’Estat atempten greument contra els drets fonamentals dels catalans, i suposen la derogació o inaplicació de part de l’Estat d’autonomia de Catalunya, sense suport legal ni jurídic per fer-ho:

• La destitució del president i el Govern. Aquesta és una atribució que, d’acord amb l’article 67.7 de l’Estatut, tan sols es pot efectuar per renovació del Parlament conseqüència d’unes eleccions, per moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, dimissió o incapacitació permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament. Les mesures proposades amb l’excusa de l’article 155 vulneren l’Estatut, i el mateix article 23 de la Constitució, que garanteix el dret fonamental al sufragi, a la participació i a la representació política. Pel que fa al cessament del Govern, l’article 68.4 de l’Estatut estableix que està directament lligat al cessament del president; per tant, les mesures proposades vulneren la mateixa normativa especificada en el cessament del president.
• Les mesures proposades, que afecten la totalitat del Govern de la Generalitat, suposen un greu atemptat al principi de democràcia (principi preeminent davant del principi d’estat de dret) regulat en el preàmbul de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea. L’afectació de departaments com Educació o Interior, o els mitjans públics de comunicació, també atempta contra el dret d’informació, regulat per l’article 11 de la Carta (llibertat dels mitjans de comunicació i el seu pluralisme polític); atempta contra la llibertat d’educació, que estableix l’article 14; atempta contra la igualtat i no-discriminació, que regulen els articles 20 i 21 de la Carta. A més atempta també contra els drets a la seguretat i  de llibertat de premsa, regulats pels articles 17 i 20 de la Constitució.

Situació dels funcionaris i les autoritats de la Generalitat davant de les mesures del 155 — L’obligació dels funcionaris i autoritats de complir la llei no empara obeir ordres clarament contràries a la legalitat vigent, que es desprèn dels tractats de la Unió Europea (d’aplicació directa a l’Estat espanyol), de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia i la resta de normativa. L’obligació dels funcionaris de complir la llei implica que els funcionaris no han de complir les instruccions que algú pugui donar emparant-se en aquestes mesures de l’article 155 proposades pel Govern de l’Estat, des del moment que són mesures clarament contràries a l’ordenament jurídic.

Resposta del personal de l’Administració davant de dues possibles situacions a partir de l’aprovació de les mesures d’aquest 155 — Poden donar-se dues situacions a partir de divendres, quan el Parlament haurà aixecat la suspensió de la Declaració d’independència de Catalunya i el Govern de l’estat espanyol tractarà d’aplicar el seu dictat d’excepció:

1) Que la República Catalana s’hi pugui oposar de manera efectiva. Els funcionaris són cridats a sostenir el govern i el parlament legítims.

2) Que la violència policial i militar espanyola s’imposi en primera instància, parcialment o totalment. Farem resistència passiva també des de la mateixa administració, davant d’una autoritat no electa, il·legítima, que pretén donar instruccions que contradiuen els fonaments de l’estat de dret i persegueixen els drets fonamentals de la ciutadania a la qual ens devem.