13 de juliol, a Sant Llorenç Savall, taula rodona “Dona i actualitat”

El divendres 13 de juliol, a Sant Llorenç Savall es farà una taula rodona sobre “Dona i actualitat”.

Hi participaran Eulàlia Subirà i Cristina Carrasco. L’acte començarà a les 19.30 a la Casa de Cultura.

La justícia alemanya descarta rebel·lió i sedició. Cal alliberar immediatament els presos polítics catalans!

El Tribunal de Schleswig-Holstein ha decidit avui tramitar l’euroordre d’extradició del president Carles Puigdemont pel delicte de malversació. En canvi, els de rebel·lió i sedició s’han acabat per descartar, ja que el Tribunal ha considerat que no es pot provar violència en els fets pels quals se’l volia extradir i perquè el delicte de sedició no està reconegut al codi penal alemany. A més, el Tribunal ha deixat el president Puigdemont en llibertat provisional mentre es resolen els possibles recursos per part de la defensa de Carles Puigdemont o de la Fiscalia alemanya.

Per aquest motiu, les Assemblees Exteriors de l’ANC han convocat manifestacions avui mateix, davant dels principals consolats espanyols, sota el lema: “Justícia espanyola, la vergonya d’Europa. Allibereu els presos polítics catalans!”. A Catalunya la manifestació convocada per dissabte a les 19h amb el lema “Ni presó ni exili. Us volem a casa” pren una nova dimensió. Ha de ser un clam per la llibertat i la retirada de les acusacions.

Tot i que s’han descartat els delictes de rebel·lió i sedició, la justícia de Schleswig-Holstein ha considerat que podria haver-hi malversació. Cal recordar que, si bé el jutge Llarena i la Guàrdia Civil consideren que el Referèndum de l’1 d’octubre es va finançar amb recursos públics, el fins ara ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha reconegut públicament i diverses vegades que no es va dedicar cap euro a finançar-lo.

Aquesta decisió, juntament amb la decisió presa al maig per la justícia belga de rebutjar l’euroordre, suposa un fort revés al jutge Llarena i a la justícia espanyola, ja que, malgrat l’extradició, posa en dubte tota la instrucció feta des de Madrid i deixa en evidència que no hi ha hagut ni delicte de rebel·lió, ni de sedició. Cal recordar que les penes de presó per malversació poden ser de 2 a 6 anys de presó, molt inferiors als 15 o 30 anys pels delictes de sedició i rebel·lió, respectivament. En pocs dies se sabrà també la resolució de la justícia escocesa, que està pendent de decretar si extradeix o no la consellera Clara Ponsatí. Tot i això, la Sra. Ponsatí tampoc no ha estat empresonada preventivament, fet que torna a deixar al descobert la parcialitat i duresa injustificades de la justícia espanyola, que no només acusa els nou presos polítics catalans d’uns delictes que ni Alemanya ni Bèlgica consideren, sinó que és l’única de les quatre justícies europees que els manté empresonats preventivament.

Per un delicte (rebel·lió) que segons la justícia alemanya no existeix tenim 9 dirigents polítics i socials a la presó des de fa mesos i es vol suspendre 6 diputats pervertint les eleccions del 21 de desembre. Exigim que s’alliberin immediatament els presos i es retirin les acusacions.

La instrucció de Llarena xoca frontalment, també, amb les declaracions i afirmacions que organismes i entitats internacionals han fet al voltant dels empresonaments preventius. Així, tant Amnistia Internacional com el Comissariat dels Drets Humans de l’ONU han denunciat la regressió dels drets humans a l’Estat espanyol i han recomanat diàleg per a solucionar un conflicte polític.

Un procés complex que encara es pot allargar de 6 a 9 mesos

El president Carles Puigdemont va ser detingut el passat 25 de març a Schleswig-Holstein per l’euroordre que el jutge Llarena havia reactivat dies abans, posant Alemanya i Europa al centre del debat polític del conflicte que pateix Catalunya. El procés, llarg, ha iniciat la seva resolució avui amb una decisió contundent: ni rebel·lió, ni sedició, seguint l’estela de la justícia belga.

Tot i que el jutge ha decidit extradir-lo pel delicte de malversació, no ha considerat necessari dictar presó provisional, de manera que, en contrast novament amb la justícia espanyola, podrà seguir lliure a Alemanya fins que es resolguin els possibles recursos que la Fiscalia o la defensa del president Puigdemont puguin presentar per recórrer la decisió, primer al Tribunal Federal, i posteriorment, al Constitucional alemany. Un procés que es pot allargar entre 6 i 9 mesos.

Ajornat l’acte a Sabadell en suport a Carme Forcadell

Un grup d’amics i companys de Carme Forcadell han posat en marxa la campanya #FreeForcadell per reclamar la seva llibertat.

L’acte previst inicialment per aquest dissabte 21 de juliol, a Sabadell, s’ha ajornat fins setembre.

La ciutadania torna a exigir la llibertat dels presos polítics i dels exiliats en l’arribada de Forn, Rull i Turull a Lledoners

Nou clam unànime per exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Aquest vespre, als camps de darrere el centre penitenciari de Lledoners, al Bages, s’hi ha aplegat gent que, vinguda d’arreu del territori, ha volgut mostrar la seva solidaritat i escalf a Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, que avui han arribat a Lledoners, després de tres dies de viatge des d’Estremera.

Així, ja són 9 els presos polítics que es troben en presons catalanes. Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Raül Romeva, arribats fa una setmana a Lledoners, i Carme Forcadell i Dolors Basses, al Puig de les Basses, arribades també fa una setmana.

La Presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha recordat que tots els empresonats estan privats de llibertat per haver fet possible l’1 d’octubre, perquè la societat catalana votés sobre la independència en un referèndum. “No han comès cap delicte”, i ha receptat explicar arreu, allà on calgui, la vulneració “flagrant” de drets individuals, col·lectius i polítics que està duent a terme la justícia espanyola, perquè tot aquest sacrifici que estan fent ells i les seves famílies “no sigui en va”.

Paluzie ha pronosticat que la causa catalana acabarà al Tribunal d’Estrasburg, i allà s’acabarà fent sentir “vergonya” a l’Estat, ja que no només tindran l’ofensiva judicial, sinó també la “derrota política”. Per Paluzie, totes aquestes vulneracions estan ajudant a “construir” internacionalment la causa de la independència de Catalunya, i l’està fent “més sòlida”, i ha demanat seguir treballant fins que tots i totes siguin lliures.

Alliberament dels presos i el retorn dels exiliats

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha enviat un missatge a Pedro Sànchez i al seu Govern: l’únic gest que val és l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, i ha dit que ja no pot mirar cap a una altra banda, ja que és “còmplice d’aquesta repressió” que podria acabar “ara mateix”, traient els presos de les presons i traient dels jutjats la política i tornant-la allà on ha de ser.

Les representats de l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC) han constatat la “flagrant vulneració” de drets fonamentals que pateix la societat, i ha recordat que tots els presos polítics van liderar un procés “legítim i democràtic”. També s’han referit a l’acostament, que han recordat que no és cap gest polític, sinó un dret, i que el seu objectiu és la llibertat.

Josep Maria Cervera, president de l’AMI, ha descrit l’empresonament com un “segrest” orquestrat per la justícia espanyola, que ha considerat “arbitrària i venjativa”, i ha afirmat que des del municipalisme treballaran per implementar el mandat de l’1-O: la República catalana.

Finalment, representants de diverses formacions polítiques (JxCat, PDeCAT, ERC, CUP i Demòcrates) han constatat que l’acostament no és cap gest polític, sinó una obligació, i que treballaran per aconseguir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

L’acte ha acabat amb dos pilars aixecats per colles de Manresa, Santpedor, Artés i Súria, i amb el cant espontani de l’Estaca i Els Segadors.

Passadís per la Llibertat

Al mateix temps, a Barcelona s’ha dut a terme un acte organitzat per la Crida per la Llibertat, en col·laboració amb l’ANC, amb la voluntat de denunciar l’existència de presospolítics, exiliats i persones represaliades. Així, un passadís de gent amb grans cartells dels presos polítics, exiliats i també cares anònimes, per denunciar l’arbitrarietat i l’anonimat de molts dels represaliats, s’han desplaçat des de plaça Urquinaona, baixant per Via Laietana, fins a plaça Sant Jaume.