Guia del Vallès Occidental per anar a la manifestació de l’11 de Setembre de 2019, a Barcelona

Actualitzat el 7 de setembre.

Convertir la Diada en una jornada encara més útil i necessària per avançar cap a la independència. Aquest és l’objectiu essencial de la Diada 2019 – Objectiu Independència. D’una banda, es durà terme una manifestació multitudinària durant la tarda, que omplirà la plaça Espanya i els carrers adjacents: Paral·lel, Creu Coberta, Tarragona, Maria Cristina i Gran Via. Una confluència de carrers en una plaça per posar-se d’acord per un objectiu comú: la independència. Gran via s’allargarà fins a passeig de Gràcia.

Més informació clicant aquí.
Informació pràctica clicant aquí.

Seguiu aquests passos:

  • Primer cal que us inscriviu al vostre tram clicant aquí o trucant al 93 655 82 82 de dilluns a divendres, de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h.
  • Al Vallès Occidental l’hi corresponen els trams 11, 12 i 13. Segons quin sigui el vostre municipi, us assignarà un tram o altre.
    Mireu d’anar organitzatsAquí teniu les diferents opcions per anar-hi en autocar i per aconseguir la samarreta de la Diada.

 

Vallès Occidental

  • Badia del Vallès 
  • Barberà del Vallès
  • Bellaterra Reserva tiquets al correu bellaterra@assemblea.cat i venda a la llibreria Paper’s
  • Castellar del Vallès Tiquets de dilluns a divendres, de 18.00 a 20.00, al carrer Sala Boadella 11, 1r. Dissabtes 24 i 31 d’agost i 7 de setembre, de 10.00 a 13.00 a la parada de davant la Biblioteca. Informació al 677 693 024.
  • Castellbisbal Tiquets: el 30 i 31 de juliol i del 2 al 6 de setembre, de 18.30 a 20.00,  al local de Pi i Margall 4.
  • Cerdanyola del Vallès Tiquets per l’autocar: dilluns 29 i dimecres 31 de juliol, al local del carrer de Santa Maria 17. Dijous 1 d’agost a la paradeta de la plaça Abat Oliba
  • Matadepera mireu el cartell
  • Montcada i Reixac Samarretes: Farmàcia Relat, carrer Major, 89.
  • Palau-solità i Plegamans Tiquets i samarreta: el 27 i el 29 d’agost i del 2 al 10 de setembre, a la parada de la plaça de la Vila amb Camí Reial.
  • Polinyà 
  • Rellinars 
  • Ripollet  Tiquets autocar: trucant al 678 425 068 o al 605 565 571. El diumenge 25 d’agost, de 18.00 a 22.00, parada informativa a la rambla Pinetons, al costat del pavelló Joan Creus.
  • Rubí Tiquets a Viatges Franquesa mireu cartell.
  • Sabadell Tiquets i samarreta: de dilluns a divendres, de 18.00 a 21.00 al local del carrer Illa, 3. Tiquets a 10€
  • Sant Cugat del Vallès  Tiquets d’autocar i samarretes al local del carrer Cristòfor Colom 24. Del 12 al 22 d’agost, de dilluns a dijous, de 18.00 a 20.00. Del 26 d’agost al 10 de setembre de 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00. Mireu cartell més avall. També organitzen una caminada per anar a Barcelona a peu.
  • Sant Llorenç Savall 
  • Sant Quirze del Vallès Tiquets i samarreta: dimarts i divendres, fins el 6 de setembre, de 18.00 a 20.00, al local del carrer Pintor Vila Puig, 3.
  • Santa Perpètua de Mogoda 
  • Sentmenat Tiquets autocar i samarreta: Estanc Ramoneda en horari comercial i local del carrer Castellar 20, dijous de 18.00 a 20.00 i apartir del 26 d’agost cada dia de 10.00 a 12.00 i de 18.00 a 20.00.
  • Terrassa Tiquets a partir del 19 d’agost, de dilluns a divendres, de 17.00 a 20.00, al local del carrer del Nord 104. Més informació.
  • Ullastrell Tiquets i samarretes dijous 15 i divendres 16 a la parada del carrer Serra, de 19:00 a 22:00. A partir del dia 17, venda de tiquets al bar del Casal Cultural.
  • Vacarisses 
  • Viladecavalls Tiquets autocar al bar El punt blau.

IMAGE 2019-07-27 18:49:53.jpg

Cartell Sant Quirze 11S 2019.jpg

IMAGE 2019-07-27 19:36:00.jpgIMAGE 2019-07-27 19:35:58.jpg

L’Assemblea exigeix unitat d’acció a les Corts espanyoles i un vot negatiu a Pedro Sánchez

Aquest dijous al migdia se celebrarà la segona sessió del debat d’investidura al Congrés espanyol. És evident que l’embat polític per resoldre el procés d’autodeterminació segueix sent a Catalunya, no a l’Estat espanyol. Tots els poders de l’Estat espanyol (executiu, legislatiu i judicial) i qualsevol dels partits polítics amb opcions de govern, actuals i de futur, ja han dit amb claredat que no accepten ni acceptaran cap mena de diàleg sobre l’autodeterminació. Per aquest motiu, és un gravíssim error polític generar expectatives de diàleg amb l’Estat espanyol.

Denunciem novament la preocupant regressió autonomista de les forces polítiques catalanes, que un dia van DECLARAR la independència i ara tornen a lluites partidistes per l’hegemonia electoral, en alarmant contrast amb el nivell de mobilització i consciència de ruptura democràtica manifestada per la ciutadania. En un front exterior com són les Corts espanyoles i en un context de repressió política, la unitat estratègica és necessària. Lamentem que el clam que expressa la ciutadania en totes les manifestacions no s’hagi atès.

El nostre Govern i el nostre Parlament resten paralitzats i s’encaren a la recuperació d’una acció purament autonomista de curt abast, i sense cap estratègia compartida. Exigim a les forces polítiques catalanes que sàpiguen transformar un escenari de diversitat política previ a les eleccions en una unitat estratègica d’acció postelectoral. Hauran d’actuar amb coincident criteri estratègic tant en els fronts exteriors com interiors, d’acord amb les necessitats del progrés de l’embat de ruptura democràtica i de desobediència noviolenta que hem d’aprofundir al nostre país.

Per tot això, doncs, l’Assemblea reclama als diputats independentistes en els diferents fronts exteriors i interiors que respectin aquestes premisses i no generin falses expectatives de diàleg amb un estat hostil, que l’únic que provocaran seran noves decepcions i desmobilització.

Així mateix, demanem als diputats a les Corts espanyoles que:

  • No donin suport a la governabilitat de l’Estat espanyol si no respecta el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El govern del PSOE també ha demostrat que no el respecta ni té voluntat d’acabar amb la repressió política: forma part del bloc del 155. Europa i el món no entendrien que donéssim suport a un partit que ha estat còmplice de la dissolució il·legal del Parlament de Catalunya i del cessament del Govern de la Generalitat, ni amb el vot favorable, ni amb una abstenció que permetés la investidura.
  • Respectin els anhels de la societat civil i actuïn amb una única veu, d’acord amb el Govern i el Parlament, als quals també instem a avançar clarament en el desenllaç del procés d’autodeterminació de Catalunya, d’acord amb el mandat de l’1 d’Octubre del 2017, per la via unilateral, únic camí possible per generar un diàleg multilateral posterior de resolució definitiva del conflicte.

Reclamem un compromís ferm de les direccions dels partits o formacions que tenen representació a les Corts de Madrid per culminar el procés iniciat, la qual cosa implica la determinació de posar els nostres representants a les Corts espanyoles al servei d’una estratègia col·lectiva per la independència.

El temps del peix al cove, dels pactes per unes engrunes, ja s´ha acabat. Ara cal fer República catalana de debò, sense por, amb fermesa, amb dignitat i amb coratge.

Demanem que els diputats dels partits independentistes votin NO a la investidura del candidat del PSOE.

#ObjectiuIndependència

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea i l’UNPO registren un informe a les Nacions Unides sobre el declivi dels Drets Humans a Espanya

L’Assemblea Nacional Catalana i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) han registrat un informe per a la Revisió Periòdica Universal (UPR) al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. En aquests cicle de revisions de l’ONU, Espanya és un dels països sota escrutini.

Com a representats de la societat civil, l’Assemblea, amb el suport de l’UNPO, ha elaborat un informe per a la Revisió Paròdica Universal (UPR) al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides en relació al declivi dels drets humans a Espanya recollits a la Declaració Universal de Drets Humans, i més específicament sobre la violació dels drets civils i polítics del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Ambdós tractats signats i ratificats per Espanya.

La Revisió Periòdica Universal (UPR) és un mecanisme creat per l’ONU per a vigilar si els estats membres compleixen les seves obligacions en relació al respecte pels drets fonamentals. El plenari amb les revisions formals tindrà lloc el gener de 2020, quan es reuneix el Grup de Treball del Consell de Drets Humans de Nacions Unides. La revisió de la situació a Espanya es revisarà el dimecres 22 de gener. És llavors que Espanya haurà de respondre sobre les conclusions a les quals haurà arribat el Consell.

El document elaborat per l’Assemblea i l’UNPO posa l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, inclòs el món de la cultura. En aquest sentit, l’informe se centra en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret a reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultural, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, inclosa la prohibició de detenció arbitrària, entre altres.

En relació a aquest últim, a través d’aquest informe es demana la implementació immediata de la recent petició feta al govern espanyol per part del Grup de Treball de Nacions Unides en Detencions Arbitràries d’alliberar els presos polítics catalans Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

Vídeo “Què farem aquesta Diada”

L’11 de Setembre convertim la Diada en una jornada d’apoderament popular i posem al centre el nostre objectiu: la independència.

Vine a Barcelona ja des del matí per visitar l’espai Eines de País i aprendre més sobre la lluita noviolenta i a la tarda tornem a desbordar el centre de Barcelona en una gran manifestació!

Cinefòrum: d’on venim i cap on anem com Assemblea

Dimecres vam projectar el documental “L’ANC, une assemblée citoyenne catalane” sobre el paper central de l’Assemblea durant la tardor del 2017, i “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita noviolenta”, produït per l’Assemblea i que explica nítidament què és la lluita noviolenta i la seva importància. 👉

Si te’ls has perdut, avui comencen els passis arreu del país!

Consulta la teva territorial per saber on i quan s’emetran.

L’Assemblea projecta per primer cop el documental autoproduït sobre la lluita noviolenta

Aquest vespre passat, l’Assemblea ha projectat dos documents als cinemes Girona. Un primer, “L’ANC, une assemblée citoyenne catalane”, coproduït per France 3, que narra des d’una mirada externa com de rellevant i d’imprescindible va ser el paper de l’Assemblea Nacional Catalana en la lluita per la independència de Catalunya durant, sobretot, les setmanes d’octubre del 2017. De fet, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha dit que cal enfocar la visió d’aquells mesos no com una derrota, sinó com un “aprenentatge” per culminar el procés d’autodeterminació.

Paul Chiesa, director del documental, ha explicat minuts abans de la projecció que el documental no el va fer per a un públic català, sinó pensant sobretot en el públic francès. Per Chiesa aquest documental introdueix totes les veus possibles perquè el públic se’n pugui formar la seva pròpia opinió.

La importància de la lluita noviolenta
El segon documental emès, “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita noviolenta” és una producció d’Uniunfandos per l’Assemblea i explica d’una manera directa i clara en què consisteix la lluita noviolenta i com desenvolupar-la. De fet, Marina Morera, secretària nacional i coordinadora de la Comissió d’Accions al Territori, ha explicat que aquest documental anirà viatjant per tot el territori i ha destacat que de l’estratègia de la lluita noviolenta se n’ha d’aprendre.

Per aquest motiu, l’entitat, en una primera fase, ha fet més de 50 formacions sobre aquesta estratègia, i ara n’ha engegat una segona amb la producció d’aquest documental, per ajudar a “entendre” conceptes clau i “fer-ne divulgació”. “Aquestes eines les hem d’utilitzar com a estratègia de la lluita pel nostre objectiu: la independència”, ha conclòs.

Lluis Junyent, secretari nacional de l’Assemblea, ha revelat que una de les fites era fer un documental que expliqués de manera entenedora en què consisteix la lluita noviolenta, i ha refermat el compromís de l’entitat amb aquesta estratègia, que ja ha anat desbrossant recentment, com l’acció a la seu de Barcelona de la Comissió Europea del mes de febrer, o amb campanyes com la de Consum estratègic emmarcades dins l’espai Eines de País. Al seu torn, Roger Reig, realitzador del documental, ha explicat que l’equip de treball es va marcar dos objectius principals: que fos una eina didàctica i que interpel·lés l’espectador.

Carta oberta d’Elisenda Paluzie a l’independentisme de base

Vivim un moment de desconcert a les bases de l’independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l’1 d’Octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots, tots, tant els del Sí com els del No.

Malauradament dins l’independentisme es repeteixen cíclicament aquests moments de crisi, recordem per exemple els desacords quan la consulta del 9-N es va convertir en un procés participatiu o quan el desembre de 2015 semblàvem abocats a la repetició d’eleccions al Parlament. Però ara tenim l’agreujant d’una repressió que no cessa i un camí desdibuixat al davant.

L’aprenentatge de l’octubre del 2017 és clar. Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, Govern i Parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència de Catalunya. Què vol dir treballar plegats? Vam tenir un parlament que avalava a nivell legislatiu el mandat democràtic del poble de Catalunya, un Govern que l’executava i una ciutadania mobilitzada com a puntal. Aquests tres elements van permetre la celebració del referèndum. Però la gestió post referèndum va trencar aquesta relació. No tothom, dins dels partits i fora, veia el referèndum de la mateixa manera. Per alguns només era un instrument de negociació. I a l’altra banda no hi havia cap voluntat de negociar. Així, s’arriba al 27 d’octubre marcats per les divisions, havent perdut el momentum i declarant una independència sense creure-hi i sense intentar fer-la efectiva.

D’aquell octubre en sortim amb una gran victòria col·lectiva (haver fet el referèndum) i amb una derrota (no haver estat capaços d’aplicar-ne els resultats). L’empresonament i l’exili dels nostres dirigents ens ha marcat emocionalment i ha dificultat fer el dol de la derrota. Generacions que no l’havien viscut han hagut d’aprendre a conviure amb la repressió, les que sí que l’havien viscut, l’han retrobada de cop, en un altre context.

I ara que que tenim al davant un nou Onze de Setembre, neixen iniciatives diverses que voldrien tornar-nos a portar a aquell moment, i fer allò que no vam fer aleshores: aquell “Maidan” per defensar la declaració d’independència. Aquestes propostes obliden que el control del territori s’ha de demostrar quan hi ha un govern disposat a fer la independència. Es tendeix a confondre unilateralitat i insurrecció. És una trampa que a l’Estat espanyol li va molt bé, i no hi hauríem de caure. És el que ha fet la fiscalia de l’Estat en el judici al Suprem. Intenten igualar el fet d’accedir a la independència per una via institucional, amb legitimitat democràtica darrere, majories parlamentàries i governs reconeguts, i el concepte de rebel·lió, perquè volen deslegitimar l’accés a la independència per mitjans democràtics i pacífics.

Hem d’analitzar quines fortaleses ens manquen per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica, amb un govern capaç d’imposar-se com a autoritat en un territori. Però no podem perdre la legitimitat que dóna tenir majories parlamentàries i un embrió d’institucionalitat darrere que es pot transformar en el govern transitori d’una república naixent.

A l’Assemblea al llarg d’aquest any i escaig, també ens ha costat sortir del procés de dol, i tornar a traçar un camí. Però en els darrers mesos hem treballat campanyes que compensen febleses en l’àmbit de la societat civil i ens preparen en l’àmbit econòmic per quan torni a plantejar-se políticament la independència. D’una banda, amb la campanya de consum estratègic, afavorim una economia i models d’empresa alternatius que no estan tan subjectes a les pressions polítiques. D’altra, amb iniciatives com la de les Cambres de Comerç, traslladem la majoria social i política d’aquest país a institucions que són altaveus poderosos. I enfortint el sindicalisme nacional, ens fem presents en el món del treball. Aquestes accions s’emmarquen dins l’estratègia de la lluita noviolenta, un mètode de lluita contra formes d’opressió o per fer progressar els drets democràtics, que inclou accions de denúncia, de no-cooperació, de desobediència civil i que té com a objectiu afeblir els pilars de poder de l’adversari. Aquest Onze de Setembre no només ens manifestarem sinó que disposarem d’un gran espai Eines de País, on es podran fer accions d’apoderament ciutadà.

Pel que fa a l’àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a l’unilateralitat. Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les. Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les. Algunes les hem descobert al judici. En canvi, amb els pactes de la setmana passada hem comprovat d’una manera molt crua el retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic i local, arribant a l’extrem de cedir el lideratge d’alguns d’aquests espais al PSC. Contra això vam alçar la veu la setmana passada mobilitzant-nos per primer cop davant dels partits independentistes.

Com Assemblea, no trencarem però el fil, el petit fil que encara ens uneix amb l’espai dels partits, perquè creiem que tenim la responsabilitat de no incrementar la desunió; alhora, incrementarem el nostre to d’exigència amb ells per tal que prioritzin l’objectiu de la independència i abandonin les lluites partidistes. Hi ha un risc evident, que el pacte a la Diputació de Barcelona exemplifica molt bé, de retorn a l’autonomisme, malgrat que l’electorat ha continuat donant victòries als partits independentistes, elecció rere elecció.

Tenim aquesta doble responsabilitat de mantenir aquesta pressió sense contribuir a la desunió tot mantenint la mobilització als carrers que pot tenir un doble vessant: el vessant unitari i anti-repressiu però també el vessant d’exigència, màxima exigència política. Alhora, hem d’evitar caure en el parany que desitgen aquelles forces que treballen pel retorn a l’autonomisme, i per enterrar per anys les esperances de culminar el procés d’autodeterminació. Aquestes forces voldrien una Assemblea marginal i radicalitzada, que ja no fos representativa del sentir de la majoria independentista. En la lluita noviolenta, les accions han de tenir un objectiu polític i cal saber a qui s’interpel·la i que es pretén aconseguir, i quan és el moment de fer-ho. Mai no són reactives, sempre són pensades i pro-positives i s’han d’inscriure en un marc creïble que doni sentit a la lluita. Ara el problema més important que tenim davant és el risc de retorn a l’autonomisme, facilitat per la divisió dels partits independentistes. No podem renunciar a les grans manifestacions que marquin l’agenda política i que els interpel·lin. Cal recordar-los que l’objectiu és la independència, i que cal establir una estratègia per aconseguir-lo.

Aquest doble objectiu és compartit per tot l’independentisme i és per això que ens manifestarem aquesta Diada. No és una manifestació més, és la manifestació més difícil de totes les que hem fet fins ara, ens juguem que els partits independentistes compleixin amb el seu compromís vers el país i evitar que l’independentisme quedi adormit per anys. Enguany, us l’heu de fer vostra com mai abans i heu d’alçar la vostra veu perquè es recuperi l’objectiu de la independència, i es treballi amb unitat d’acció per assolir-lo.

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

.

18 de juliol, a Sabadell, concentració a favor de la independència

No permetis que ningú silenciï la teva veu.

Només ens en sortirem si exigim la unitat estratègica.

Us esperem a Sabadell, a la concentració del dijous, 18 de juliol, a les 8 del vespre, a la pl. del Dr. Robert.

19 de juliol, a Sabadell, concentració contra el pacte JxCat-PSC al Consell Comarcal del Vallès Occidental

Aquest divendres 19 de juliol es pot donar un altre pacte dels partits sobiranistes amb el 155.

Es tracta del consell Comarcal del Vallès Occ. Mentre que era possible un pacte que donés la majoria als sobiranistes, amb el possible suport dels comuns, sembla ser que, ni tant sols s’ha plantejat seriosament un pacte entre els partits sobiranistes.

Així l’opció que té més punts per guanyar és un pacte PSC-JxCat-Comuns, donant la presidència del Consell al PSC.

No estem disposats a rebre més bufetades. Diguem alt i clar als nostres regidors que no acceptem els pactes amb els del 155 i per descomptat, aquest tampoc. Feu arribar les vostres queixes als partits, demanant-los dignitat!

Us convoquem a manifestar-vos el dia de la constitució del Consell Comarcal.

Dia: divendres 19 de juliol.

Lloc: davant de l’Ajuntament de Sabadell (Plaça de Sant Roc).

Hora: 2/4 de 12 del migdia.

IMAGE 2019-07-16 13:35:46.jpg

16 de juliol, a Sant Cugat, cap pacte amb el 155

Avui dimarts 19 de juliol, a Sant Cugat del Vallès, es farà una concentració en motiu dels 21 mesos de presó del Jordi Cuixart i del Jordi Sànchez. A lesTambé es farà un rebuig dels pactes amb el 155.

L’acte començarà a les 19.30 davant l’Ajuntament.

16 de juliol, a Rubí, concentració per la llibetat de presos i exiliats

Aquest dimarts, com tots els 16 de cada mes, a Rubí hi haurà una concentració a la pl. de l’Ajuntament per exigir la Llibertat dels presos polítics i dels exiliats.

Ho farem fins la llibertat. No en tingueu cap dubte.