De les Marxes per la Llibertat se’n sabia poc fins el mateix dia que van arrencar. Les expectatives per la publicació de la sentència, la primera resposta a l’aeroport i la repressió policial van tenir protagonisme els primers dies de la setmana. 

De cop, dimecres arrencava una resposta inèdita des de cinc punts diferents de Catalunya i ningú sabia quina resposta podia tenir. Aquell mateix moment quedaven només 36 hores perquè dues de les columnes entressin a Sant Quirze i aquell mateix vespre la Patronal vessava de persones que s’oferien a ser voluntàries per fer la millor rebuda possible als marxadors.

Va caldre organitzar-ho sense unes xifres clares de quina seria la gent que hauríem d’atendre. Les inscripcions a la web de Marxes per la llibertat creixien en comptagotes i les experiències de la primera nit de les Marxes donaven indicis contradictoris. 

Va caldre prendre decisions importants sense cap seguretat de si fèiem llarg o curt. De si llançaríem menjar o si no hi hauria prou espai per dormir tothom. Un grup de persones vam pensar un dispositiu pensant que era el millor possible i només podíem confiar en no equivocar-nos massa.

Quan dues Marxes de 10.000 persones cadascuna arribaven a Sant Quirze. érem el més semblant a un porter de futbol intentant salvar la porteria davant una allau de penals.

Només la decidida actuació dels centenars de voluntaris disposats a fer el que calgués va permetre’ns superar el moment i acabar atenent vora 1500 àpats i permeten el descans a vora 2000 marxadors.

Agraïment infinit als voluntaris 

• que vau fer cartells, 
• que vau facilitar la mobilitat del trànsit i l’aparcament,
• que vau repartir aigua i informar els arribats, 
• que vau guiar-los en els desplaçaments,
• que vau ajudar a que s’instal·lessin als llocs de dormir i vau vetllar-los,
• que vau portar una muntanya d’allargs elèctrics per carregar mòbils,
• que vau ajudar a preparar el menjador i a distribuir el sopar,
• que vau atendre els lesionats en una infermeria plena d’atencions,
• que vau informar tota la gent que anava desorientada,
• que vau oferir casa vostra per acollir marxadors,
• que vau matinar a les 4 per preparar els esmorzars,
• que vau mantenir la zona prou neta

És una sensació de poble prenent la iniciativa que l’1 d’Octubre que ja havíem viscut i aquests dies hem tornar a tenir.

Gràcies infinites.

Gràcies a l’Ajuntament i a les empreses col·laboradores.

Gràcies als marxadors que vau tenir paciència en els nostres errors i vau ser tant generosos en els nostres encerts.

Agraïment infinit.

Assemblea Nacional Catalana Sant Quirze del Vallès