La Sectorial de Persones Represaliades inicia el seu camí en un acte a l’antiga presó Model de Barcelona

La nova Sectorial de Persones Represaliades ja és una realitat. En un acte a l’antiga presó Model de Barcelona, amb la presència d’una nodrida representació de la societat civil i de represaliats de diverses generacions, la nova sectorial s’ha donat a conèixer públicament, enmig d’una gran expectació.

L’acte, conduit pel fotoperiodista Jordi Borràs, ha comptat amb la presència de la historiadora Anna Sallès, i una nodrida representació de represaliats del franquisme, com Carles Garcia Solé i Àngels Coté, mestra represaliada que va exiliar-se del 1974 al 1978 i secretària de la nova sectorial; represaliats de l’independentisme dels anys 70, 80, com Blanca Serra, dels 90, com Ramon López, Ramón Piqué i Guillem de Pallejà, i també represaliats actuals, com Francesc Colomines, detingut el 18 d’octubre i alliberat el 7 de novembre, i Tomàs Sayes, informàtic, identificat diverses vegades per haver fet talls i pintades, detingut per no haver-se presentat a una citació judicial i detingut a El Pertús pel tall a la frontera.

Posar el testimoniatge al servei de la lluita
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha subratllat la importància i la necessitat que aquesta sectorial posi al servei del moviment independentista el seu testimoniatge i la seva experiència, i ajudi gestionar la repressió política. “Si hem de conèixer bé el cor de la bèstia, és important tenir aquesta perspectiva històrica”, ha afegit.

Per a Paluzie, cal adaptar-se a aquesta repressió sense acceptar-la, i sobretot cal evitar que aconsegueixi el seu objectiu: que el moviment independentista es paralitzi i deixi de lluitar pels seus objectius polítics. Per això, ha demanat convertir en força aquesta repressió, per aconseguir més suport social i internacional i que acabi jugant a favor de la causa catalana.

Per acabar, Paluzie ha fet una interpel·lació directa a En Comú Podem arran de la detenció aquesta tarda del Mohammed, que després del seu empresonament durant les jornades de protesta post-sentència a Lleida, avui, tot just ser alliberat, ha estat novament detingut per la Policia Nacional per ser deportat. La presidenta de l’Assemblea ha recordat a En Comú Podem que les deportacions són competència del govern de l’Estat i que en virtut dels seus acords amb el PSOE ha d’exigir la no deportació del Mohammed.

Una xarxa antirepressiva forta
Coté ha estat l’encarregada de llegir el manifest, al qual s’hi han adherit, a més dels membres de la sectorial, personalitats com Agustí Alcoberro, detingut i empresonat l’any 1975, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, antics presidents de l’Assemblea, ara a la presó. El text fa una crida a totes les persones represaliades i als grups de suport a unir-se a la sectorial per fer una “xarxa forta” que permeti fer front a la repressió.

D’entre les veus que han intervingut, la historiadora Anna Sallès ha advertit que els camins utilitzats fins ara en la relació Catalunya-Espanya no han servit, i cal trobar nous mecanismes, diferents, que portin a assumir la plena condició de poble lliure a Catalunya. Tomàs Sayes, acompanyat de Francesc Colomines, ha demanat finalment de prendre nota de la repressió patida i que serveixi d’aprenentatge de cara al futur per evitar que condicioni les formacions polítiques.

Èxit absolut de públic en la presentació del llibre ‘Manual de desobediència civil’

L’Auditori de la Casa del Llibre ha quedat petit aquest vespre durant la presentació del llibre Manual de desobediència civil, que ha comptat amb un dels autors, Paul Engler, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. L’editora i activista Liz Castro ha estat l’encarregada de moderar la taula rodona.

Un dels temes recurrents de la conversa ha estat la importància que tenen els pilars del poder. Paluzie ha assenyalat aquí la importància que adquireixen campanyes com Eines de País en l’objectiu d’afeblir aquests poders. Un dels objectius és compensar les febleses que es van evidenciar l’octubre del 2017, a través de campanyes de la por, en molts nivells, especialment l’econòmic. Per això, ha explicat com d’importants són campanyes com les de de no-cooperació per enfortir també el teixit empresarial alternatiu al format pels grans oligopolis, que es van alinear amb interessos de poder polític espanyol fa dos anys.

La importància de la polarització
Els moviments sempre guanyen a través de la polarització. Així de contundent s’ha mostrat Engler, que, lluny de lamentar-ho, ha dit que és una eina necessària en qualsevol procés de desobediència civil. “No n’hi ha prou amb els somriures”, ha afegit. En aquest sentit, Mauri ha recordat que polarització no és sinònim de risc per a la convivència, i ha evidenciat que la societat catalana, lluny de descohesionar-se, és prou madura per acceptar qualsevol tipus de resultat que obtingui un referèndum, i fins i tot a l’hora d’afrontar les mobilitzacions post-sentència, que han estat “àmpliament acceptades” i s’han vist fins i tot útils i necessàries des de la societat.

Precisament sobre les mobilitzacions, Engler ha explicat que, quan es troben en el pic de l’onada, són difícils de sostenir durant molt de temps. Tanmateix, tornen, com una onada, més tard o més d’hora. Perquè això succeeixi, però, és essencial buscar suport actiu i sobretot suport popular, i no delegar la tasca de mostrar els avenços als mitjans de comunicació, que sovint no ho fan quan l’onada és al punt més àlgid.

Una repressió mai vista en països democràtics
Per Engler, és bo per al moviment que hi hagi repressió que ataqui drets fonamentals com el d’expressió, perquè deslegitima l’autoritat. Ara bé, s’ha mostrat molt sorprès del nivell repressiu de l’Estat espanyol: “No ho havia vist mai en societat democràtiques”. De fet, ha titllat certes actituds més pròpies de dictadures.

Engler ha advertit que caure en la violència és un error, perquè fa mal al moviment, i de fet la policia molt cops intenta instigar-la en els moviments perquè es moguin en el seu terreny. A més, ha recordat que és l’Estat qui té el monopoli de la violència i que, per tant, vol tenir una justificació per exercir-la.

Finalment, Elisenda Paluzie ha enviat un missatge als assistents: ningú vindrà a resoldre el conflicte català, sinó que depèn, en bona part, del que es faci aquí. I ha reivindicat que la societat catalana ja ha exercit motles estratègies de lluita noviolenta sense ser-ne del tot conscient, com en les consultes populars iniciades l’any 2009, o fins i tot durant el referèndum del Primer d’Octubre.

28 de novembre, a Sabadell, tertúlies republicanes: “Seguretat al mòbil i compres per Internet” amb Quim Piqueras

Us convidem a la tertúla que té per nom: Seguretat al mòbil i compres per Internet.

La tertúlia anirà a càrrec de Quim Piqueras, metge radiòleg i aficionat a la Informàtica.

Es farà aquest dimecres 28 de novembre del 2019, al local de SBDxI-ANC (c. Illa, 1-3. Sabadell), de les 7 fins a les 9 del vespre.

A la tertúlia que volem fer hi haurà una petita part de formació a més a més del debat perquè creiem convenient que, ens els temps actuals, de tantes xarxes socials i tants intercanvis digitals, cal que cada dia dominem més les eines que tenim a mà. Estem exposats a la manca de privacitat per tot arreu i que, per segones quines transaccions, ens convé anar ben protegits.

Quim Piqueras, metge radiòleg aficionat a lnternet és bon coneixedor de les eines digitals i ens pot ajudar molt a navegar adequadament pels camins digitals.

Després de la seva intervenció podrem demanar aclariments, resoldre dubtes i fer contribucions amb la finalitat que entre tots plegats aprenguem a ser més eficaços amb les eines digitals de què disposem.

Objectiu de les Tertúlies republicanes:

Les tertúlies republicanes són unes activitats organitzades per Sabadell per la Independència (SBDxI), assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), a fi de debatre temes actuals d’interès general o sectorial, contrastar i compartir punts de vista i, fins i tot, manifestar la discrepància, sobre qüestions que poden interessar els associats de l’ANC de Sabadell.

Es parteix del pressupòsit que el ventall ideològic dels socis de l’entitat és divers. Entenem que els socis de l’ANC, com a transversals que som, tot i compartir l’objectiu de la independència, podem tenir punts de vista diferents sobre temes diversos. En conseqüència, el millor és parlar-ne, debatre, resoldre dubtes, superar discrepàncies i, sobretot, fer pinya tots plegats malgrat la diversitat d’opinions. Com més coses sapiguem, més forts argumentativament serem; i, com més ens coneguem, més resolutius en l’acció serem.

Hom creu que és convenient d’establir aquest espai de reflexió enmig de la contínua mobilització que duu a terme l’ANC i l’independentisme en general que fa que amb tantes accions no hi hagi mai temps per al pensament i la reflexió.