El TSJC tomba amb una llei preconstitucional 15 recursos contra la prohibició de concentracions en exercici del dret de reunió per part de la Junta Electoral Provincial de Barcelona durant la campanya electoral del 14-F

Els advocats i advocades Jordina Sonet, Patrícia Sierra, Pep Cruanyes i Joaquim Fibla, han explicat avui en una roda de premsa que en aquestes sentències, el TSJC realitza i aplica una interpretació “completament restrictiva” del dret de reunió i del seu contingut i amplia, amb una argumentació “més que forçada”, les potestats de les Juntes Electorals, tot recorrent a la la Llei 17/1976, reguladora del dret de reunió, explícitament derogada amb la Llei Orgànica 9/1983.

Aplicació d’una llei de la dictadura expressament derogada per antidemocràtica

Jordina Sonet, advocada i secretària nacional de l’Assemblea, considera que “és un acte gravíssim i que el TSJC vol convertir una simple comunicació d’una acte de l’exercici del dret de reunió en una autorització. I la llei del 1983 i la Constitució diuen clarament que el dret de reunió i de manifestació no estan sotmesos a l’autorització sinó que només s’han de comunicar”.

En concret, els magistrats espanyols consideren que es pot prohibir el dret de reunió si no s’ha comunicat en el termini de 10 dies i es fonamenten en una llei preconstitucional, que està derogada de forma tàcita per la pròpia Constitució Espanyola i el Tribunal Constitucional i expressament per la Llei Orgànica 9/1983.

L’advocat Pep Cruanyes ha denunciat que alguns dels jutges “no fan una lectura neutral dels fets, sinó purament política” i imputen a les concentracions fetes en campanya en defensa dels drets fonamentals una intenció electoral. Per això, Cruanyes denuncia que es basen en una simple hipòtesi i en cap fet concret i demostrable i assenyala que el Tribunal d’Estrasburg deixa clar que “mai no es pot prohibir” un acte emmarcat en la llibertat de reunió com eren aquestes concentracions.

La justícia espanyola s’apropa a la de Turquia

Per tant, segons el que ha explicat l’advocat Joaquim Fibla, la intenció és recórrer aquestes sentències, que són “una vulneració claríssima dels drets de manifestació i de reunió”. Primer, amb un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol. A partir d’aquí, si el TC confirma la sentència i la vulneració de drets fonamentals, s’obrirà la via europea. Fibla es mostra convençut que acabarà donant la raó als demandants: “la vulneració dels drets fonamentals de reunió i de manifestació són tan greus i evidents que apropen el sistema judicial de l’Estat espanyol al d’altres països com Turquia. Son sentències fora de lloc. Ens trobem en un estat de dret que no respecta els drets fonamentals”, ha conclòs Fibla.

Encara hi ha una raó més per portar les sentències del TSJC a instàncies superiors. Segons Fibla, també s’ha vulnerat el dret a una tutela judicial efectiva. Al seu torn, l’advocada i secretària de l’Assemblea Patrícia Sierra ha explicat que “la Junta Electoral s’extralimita perquè està mirant si la comunicació està feta dins del termini o no, i si està feta amb un supòsit d’urgència o no. Aquestes no són les funcions establertes per la Junta Electoral, sinó que les ha de valorar, en tot cas, l’autoritat governativa, en aquest cas el Departament d’Interior.

Ofensiva judicial per desgastar l’Estat espanyol a Europa

Per a l’Assemblea, aquestes sentències confirmen una vegada més el retrocés democràtic de l’Estat espanyol. Per a l’entitat és clau passar a una ofensiva judicial que constati les vulneracions de drets fonamentals contra l’independentisme als tribunals europeus, tot esperant una condemna a l’Estat que debiliti la seva legitimitat i reforci els arguments per a la independència efectiva, l’objectiu fonamental que persegueix l’entitat.

Consulta aquí la notificació en PDF.