jul. 30 2022

Admesa a tràmit la querella de l’Assemblea pel Catalangate

El jutjat d’instrucció 23 de Barcelona ha admès a tràmit aquest dimarts, 26 de juliol, la querella de l’Assemblea Nacional Catalana pel Catalangate. No ho ha fet així el Jutjat d’Instrucció 32, on es va presentar inicialment.

L’entitat va iniciar aquest procediment judicial per denunciar la vulneració de la intimitat i altres drets fonamentals dels expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i diferents membres de l’entitat mitjançant el programa informàtic d’espionatge Pegasus. L’Assemblea Nacional Catalana compta amb cinc membres afectats per l’espionatge polític il·legal, que van patir infeccions als seus dispositius mòbils entre els anys 2017 i 2020.

L’objectiu de la querella és obrir diligències judicials per esbrinar qui hi ha al darrere d’aquests fets delictius. Si bé es desconeix la identitat dels autors dels fets, l’advocat de l’entitat, Toni Abat i Ninet, entén que els fets i l’interès polític que generen les persones querellants apunten que els autors haurien de ser membres dels poders públics de l’Estat.

I encara més, per l’activitat delictiva i l’ús del programa d’espionatge Pegasus, membres del Centro Nacional de Inteligencia o alguna divisió específica de les forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional o la Guardia Civil, que hagin pogut tenir accés a aquesta eina d’espionatge.

Segons Abat i Ninet, la querella denunciava la vulneració de varis drets fonamentals com la vulneració del dret a la intimitat i del dret d’associació. En declaracions el passat mes de maig també va indicar que “les proves aportades evidencien la utilització del programa d’espionatge Pegasus” per tal d’accedir a converses, missatges, documents i comentaris privats dels afectats, sent constitutius d’un o més delictes tipificats a l’article 197 del Codi Penal.

L’advocat va afegir que “la utilització d’un programa d’espionatge contra ciutadans escollits pel fet de tenir unes idees polítiques concretes i per ser membres d’organitzacions de la societat civil que realitzen activitats per aconseguir els seus objectius polítics legítims, és un acte de caràcter antidemocràtic i il·legítim i, a més, implica una flagrant vulneració del dret fonamental a la intimitat, establert a l’article de la Constitució espanyola i que desenvolupa la Llei Orgànica 1/1982”.

En aquest sentit, la querella denuncia també la vulneració del dret fonamental d’associació. L’ús de Pegasus contra els querellants pel fet de ser membres d’una associació registrada i lícita, a més de suposar una monitorització total i una intromissió absoluta en l’espai de la intimitat, també implica una vulneració de l’article 22 de la Constitució Espanyola. Segons explicava Abat, “tot allò que no estigui expressament prohibit per la llei, pot fer-se mitjançant el dret d’associació”.

Recordem que l’Assemblea Nacional Catalana compta amb un total de cinc afectats: l’anterior presidenta, Elisenda Paluzie (quatre atacs i una infecció provada, entre 2019 i 2020), l’expresident de l’entitat, Jordi Sànchez (vint-i-sis atacs entre 2015 i 2017 i 4 infeccions provades), els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS l’any 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un atac via SMS l’any 2020) i Jordi Domingo (víctima via WhatsApp l’any 2019), membre de base de l’entitat.

jul. 29 2022

Comunicat sobre el fals diàleg

L’Assemblea denuncia que el pretès diàleg que exhibeix el govern català és només una pantomima per aconseguir les engrunes autonomistes que està disposat a “atorgar” el govern espanyol. L’única cosa que pretén Pedro Sánchez és blanquejar la repressió contra Catalunya i els independentistes, a nivell nacional i internacional. L’acceptació d’aquest marc és una rendició per part de l’actual Govern de la Generalitat.

L’anomenada taula de diàleg ha anat rebaixant plantejaments fins i tot abans de reunir-se. I és que, des d’un principi, el govern espanyol no ha volgut ni sentir a parlar d’autodeterminació, referèndum, amnistia, i encara menys d’independència de Catalunya. Només s’han avingut a fer la foto quan ha quedat clar que, per part del govern català, s’acceptava no parlar de res rellevant i, en canvi, es venia com un èxit la “pacificació” de Catalunya amb fotos on s’ensenyava al món que, amb un copet a l’esquena i quatre promeses vagues, ja estava tot arreglat i l’independentisme ja no existeix o és molt minoritari. Aquest és el discurs que es vol vendre.

Es diu que es parla de desjudicialització i ni es fa esment de l’espionatge massiu a l’independentisme amb Pegasus en el Catalangate, tot i haver estat admès per la ministra de Defensa. Res de la nova persecució als síndics de l’1 d’Octubre o de la desestabilització al Parlament de Catalunya. Tampoc no es parla de la insistència a executar les euroordres a l’exili, o dels més de quatre mil dos-cents represaliats ni de la reforma del delicte de sedició. Això sí, les mateixes promeses buides que ja havia fet el també president socialista J.L. Rodríguez Zapatero d’impulsar el català al Parlament Europeu o al Senat. I l’aplaudiment de la darrera reforma vergonyosa, al Parlament, sobre el català a l’escola. Com si això arreglés res.

Aquest fals diàleg no només no ens fa avançar, sinó que ens fa retrocedir. Respon a l’estratègia espanyola de fer-nos passar bou per bèstia grossa, i ensenyar al món que ja no hi ha problema a Catalunya. La imatge dolorosa que mostra que els representants legítims de Catalunya ja estan contents amb aquestes quatre promeses escarransides i que tampoc es pensen complir. Un govern espanyol que busca com passar els pressupostos a la tardor sense que li costi massa car, i deixant clar a la resta de forces espanyoles que no abandona la repressió contra l’independentisme amb actuacions dures de la fiscalia, però que ens tenen “controlats” i “tranquils”, com ja ha declarat ben orgullosament Pedro Sánchez en diverses ocasions al Congrés. I el govern català que torna a caure de quatre grapes a l’enganyifa, any rere any.

Si volem la independència, i que el món ho sàpiga, hem de sortir al carrer. I ser tantes persones que no ens puguin amagar. Que no es pugui evitar que siguem notícia de la premsa lliure d’arreu. Fem-ho l’11S, i que el crit de la nostra manifestació desemmascari i enterri aquest trampós i fals diàleg. Ho hem fet en d’altres ocasions, i també ho farem enguany. No en el nostre nom. Que quedi clar el que volem: INDEPENDÈNCIA i l’aconseguirem!

jul. 28 2022

Guia de la Diada 2022 al Vallès Occidental

La mobilització d’aquest Onze de Setembre serà centralitzada, a la ciutat de Barcelona. Es tractarà d’una marxa en moviment que anirà de l’avinguda del Paral·lel fins a l’avinguda del Marquès de l’Argentera, davant de l’Estació de França.

Com cada any, la manifestació començarà a les 17.14 h, però et recomanem venir a l’espai de concentració (avinguda del Paral·el) al voltant de les 16.30 h.

Aquest és el Manifest que s’ha preparat.

Aquí trobareu consells per anar a la manifestació.

El Vallès Occidental al tram 10

L’inici de la manifestació s’ha dividit en 10 trams per facilitar la distribució dels participants. Al Vallès Occidental ens correspon el tram 10, el de darrere de tot de la manifestació. Està a l’avinguda del Paral·lel, entre el carrer de Tamarit i el carrer de Vallhonrat. Les assembles locals que seran en aquest tram seran les de l’Hospitalet de Llobregat i les Corts.

On trobar la samarreta i tiquets d’autocar al Vallès Occidental

Bellaterra Venda de samarretes a la botiga Paper’s, plaça del Pi, 5, en horari comercial.
Castellbisbal Venda de samarretes FESTA MAJOR: 19 agost, al sopar per la independència i al setembre, al local de l’ANC, Pi i Margall, 4, cada tarda de 18.30 a 20.00.
Cerdanyola del Vallès Venda de samarretes: el dijous 28 i divendres 29 de juliol, de 17 a 20 hores, serem al Centre Cívic Sant Ramon (carrer Santa Maria 17).
Matadepera Venda de samarretes i tiquets d’autocars a MIC Sabates, en horari comercial.
Palau-solità i Plegamans venda de samarretes i tiquets d’autocars els dies 30, 31 d’agost i de l’1 al 10 de setembre, de 18.30 a 20.30, a la plaça de la vila.
Rubí Venda de samarretes: Del 29 d’agost al 8 de setembre, de dilluns a divendres, de 17 a 20 hores al local l’ANC, carrer Llobateras, 65.
Sabadell Venda de samarretes i tiquets d’autocar a partir del 16 d’agost, de 18.00 a 20.00 h, al local del carrer Illa, 3.
Sant Cugat del Vallès Venda de samarretes al local de l’ANC, carrer Cristòfor Colom, 24, els dimecres 17, 24 i 31 d’agost i de l’1 al 3 de setembre i també del 5 al 10, sempre de 18.00 a 20.00.
Sant Quirze del Vallès Venda de samarretes: tots els dimecres d’agost i el 7 de setembre, al local del carrer Barcelona 77, de 18.00 a 20.00.
Santa Perpètua de la Mogoda Venda de samarretes i tiquets d’autocar els dies 23, 25 i 30 d’agost, a Can Perico (bar del centre del poble), de 19.00 a 20.00 h, i 7 i 8 de setembre al Centre Cívic del Vapor, de 19.00 a 20.00 h. Les 40 primeres compres, s’enduran una mini urna de l’1 d’octubre de regal
Sentmenat Venda de samarretes i tiquets d’autocar a l’estanc, i a partir del 29 d’agost fins el 10 de setembre, de 18.00 a 20.00, al local de l’ANC, carrer Castellar, 20.
Terrassa Venda de samarretes: de dilluns a divendres, de 18 a 20 h, al local de l’ANC, C. Torrent, 153. A la mateixa hora, els dissabtes a la Plaça Vella.
Ullastrell Venda de samarretes i autocar durant la FESTA MAJOR, els dies 14 i 15 d’agost, de 19.00 a 21.00 a la parada davant l’Ajuntament.
Vacarisses Venda de samarretes: a l’estanc Cal Pardet, plaça Major 1. FESTA MAJOR: dijous 4 d’agost, de 20.00 a 4.00, a les barraques de la plaça Joan Baià.

jul. 26 2022

L’Assemblea presenta el recorregut de la Diada

Aquest dimarts al matí, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat el recorregut de la Diada de l’11 de setembre d’enguany, que tornarà a estar centralitzada a Barcelona i serà en moviment. La presentació s’ha dut a terme al Fossar de les Moreres, una localització que reforça la idea de la lluita sense rendició, d’acord amb el lema d’aquesta Diada: “Tornem-hi per Vèncer: Independència”. L’acte ha comptat amb la presència de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, la coordinadora de mobilització de l’entitat, Esther Güell, Montse Ortiz d’Òmnium Cultural i Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

La manifestació anirà des de l’avinguda del Paral·lel, passant pel Moll de la Fustai el Passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès d’Argentera, per acabar davant de l’Estació de França, on estarà localitzat l’escenari. En aquesta ocasió, el punt d’acreditacions estarà situat al davant de l’entrada al Museu Marítim, a tocar de la rotonda del monument a Colom.

La coordinadora de mobilització de l’Assemblea, Esther Güell, ha estat l’encarregada de presentar el recorregut. Serà una manifestació en moviment, sòbria, sense performances. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha destacat que El missatge d’aquest any és que tirarem endavant la independència. Si no la fan els partits, la farem nosaltres! Aquesta Diada serà la que encetarà un nou embat.” Podeu recuperar la presentació en aquest enllaç.

L’entitat també ha presentat el web de la Diada, on es pot consultar el recorregut i els diferents punts d’informació i concentració. També s’hi pot llegir i unir-se al manifestd’enguany, que crida a defensar la victòria de l’1 d’Octubre i marca una data límit per fer la independència; a més de poder visualitzar i comprar la samarreta i els diferents productes d’aquesta Diada.

Montse Ortiz, d’Òmnium Cultural, ha declarat que “Hem de fer una nova demostració de la força i la capacitat de mobilització de la societat civil de Catalunya., i que L’únic camí per exercir l’autodeterminació és exercint tots els drets fonamentals que hem guanyat.” Per part seva, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha insistit que L’Estat espanyol té molt clar on ens pot fer mal: amb la desmobilització i amb la divisió. Per això ara més que mai hem de fer l’esforç d’omplir els carrers de Barcelona.

L’entitat recorda que la independència ha deixat de ser el centre de la política, i lamenta la inacció dels partits, amb els quals ja no compta ni hi creu, per haver abandonat el camí cap a la independència malgrat haver emès un mandat clar amb el referèndum de l’1-O i haver votat una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Per això reclama que la força de la gent és l’única que aconseguirà l’alliberament del país.

Pel que fa a l’1-O d’enguany, l’entitat ha fet una crida a les Assemblees Territorials perquè recullin urnes del referèndum per fer actes simbòlics a cada localitat del país, que culminarà amb un acte central a Barcelona, sobre el qual s’informarà més endavant.

jul. 25 2022

26 de juliol, presentació del recorregut de la Diada 2022

El dimarts 26 de juliol, a les 10:30 h, l’Assemblea presentarà el recorregut de la Diada i el lloc web de l’Onze de Setembre d’enguany. La presentació es podrà seguir en directe des d’aquest enllaç.

El recorregut està emmarcat en la necessitat de la lluita i la mobilització contínues per tal d’assolir la independència. S’ha acabat esperar res dels partits: només el poble i la societat civil organitzada podran assolir la independència. La victòria del Primer d’Octubre i la majoria independentista al Parlament no es poden malgastar en taules de diàleg amb l’Estat espanyol i trifulgues internes.

La força de la gent és l’única que aconseguirà l’alliberament del país. Et demanem que aquest Onze de Setembre ens acompanyis per reclamar el que hem guanyat democràticament, sense treva.

jul. 25 2022

30 de juliol, a Terrassa i Sant Cugat, Ponts per la independència

Terrassa

Suma’t als Ponts per la Independència a Terrassa. Tornarem a fer-nos notar en cada ocasió que la quotidianitat ens ofereixi. Aprofitem l’operació sortida per fer saber a tothom que continuem la nostra lluita.

Dissabte 30 juliol vine al pont de la N 150 de 2/4 d’11 a 13 h Localització al mapa de Google
Punt de trobada a la Braseria Casablanca Ctra. de Martorell 319.

Porta la teva estelada i vine a fer pinya.

Sant Cugat

Al Pont del Carrefour, de 10.00 a 13.00 h.

jul. 22 2022

L’Assemblea demana als membres de la comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre Pegasus que incloguin l’Estat espanyol a les seves visites

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha adreçat una carta a totes les eurodiputades i eurodiputats membres de la comissió d’investigació sobre el cas Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu demanant que s’inclogui l’Estat espanyol a la llista de països que visitaran durant els propers mesos, com a part del seu procés d’investigació sobre l’ús d’aquest programari espia, el qual inclou visites a Israel, Polònia, Hongria i els Estats Units.

A la missiva, Feliu fa arribar a les eurodiputades i eurodiputats la seva sorpresa i preocupació pel fet que de moment la comissió hagi descartat enviar una delegació a Espanya, sense tenir en consideració que el Catalangate és el cas més gran d’espionatge a Europa amb ús de Pegasus.

Tal com va revelar el centre d’investigació canadenc Citizen Lab a mitjans d’abril, des de 2015 les autoritats espanyoles van dur a terme accions de vigilància il·legal, espiant almenys 65 líders i activistes del moviment independentista, així com als seus familiars, advocats i periodistes. Aquest flagrant atac contra els drets fonamentals i els principis democràtics ha estat denunciat per organitzacions internacionals com l’Associació Europea d’Advocats per la Democràcia (ELDH) o Amnistia Internacional.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha denunciat a la seva carta els creixents dobles estàndards de les institucions de la Unió Europea en relació a les pràctiques abusives de l’Estat espanyol contra el moviment independentista català, posant en relleu el seu deure de garantir els drets de tota la ciutadania europea, inclosa la catalana.

També ha remarcat que la vigilància indiscriminada i arbitrària d’un govern de la UE vers la ciutadania no pot quedar impune, especialment tenint en compte la manca d’interès mostrada pel govern i les principals forces polítiques espanyoles en investigar aquests abusos de poder i en depurar responsabilitats, havent inclús bloquejat la creació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats espanyol.

Davant la inacció de les autoritats espanyoles, Dolors Feliu ha destacat la importància que les institucions de la Unió Europea, en aquest cas el Parlament Europeu, duguin a terme una investigació neutral i extensiva d’aquest espionatge massiu, i vetllin així per la protecció dels drets de les catalanes i les catalans, que formen part de la ciutadania europea.

Per últim, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que estan en joc ni més ni menys que el dret a la llibertat d’expressió, la llibertat d’assemblea, el dret a la privacitat i els drets de la nació catalana en el seu conjunt. Com a tal, també la reputació de la Unió Europea com a projecte basat en la democràcia i els drets fonamentals.

jul. 13 2022

L’Assemblea posa en marxa l’exposició del 10è aniversari

L’exposició dels 10 anys de l’Assemblea ja té data d’inauguració: el 18 de juliol es podrà visitar per primera vegada a Sant Vicenç dels Horts, de la mà de la territorial local. Es tracta de 24 plafons agrupats en 6 volumètrics que contenen tota la història de l’organització, des de la primera Assemblea al Palau Sant Jordi, passant per la Via Catalana i les manifestacions multitudinàries amb més de 2 milions de persones a Barcelona, l’adaptació a la COVID i el retorn als carrers el 2021.

La mostra també cobreix la lluita pel dret a l’autodeterminació, el referèndum i la declaració d’independència; a més de la repressió de l’Estat espanyol a l’independentisme, el judici i l’empresonament dels presos polítics i la persecució als exiliats; fins arribar a les prop de 3.300 persones que han estat processades judicialment, ferides, investigades o detingudes en accions o mobilitzacions relacionades amb el procés.

També passa per la feina que l’entitat ha fet quant a denúncia i creació d’estructures d’estat, començant amb la candidatura d’Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona, les campanyes de sobirania fiscal, l’impuls a la comunitat catalana a l’exterior amb l’establiment d’una multitud d’Assemblees Exteriors, i les diverses accions en matèria d’acció legal, comunicativa i de denúncia internacional.

Finalment, l’exposició celebra la seva força vital: el voluntariat, un dels grans pilars i la clau de l’èxit de les grans mobilitzacions, on es destaca que en aquests 10 anys s’ha comptat amb més de 70.000 voluntaris i voluntàries per dur a terme les accions de l’Assemblea.

La mostra ja està reservada a set Assemblees Territorials en el que queda d’any: Sants-Montjuïc, Llinars del Vallès, Arenys de Munt, Girona, Sabadell, Cardedeu, i tornarà a Sant Vicenç dels Horts pel 10è aniversari de la seva constitució.

jul. 7 2022

L’Assemblea presenta la samarreta i el lema de la Diada de l’11-S: “Tornem-hi per vèncer: Independència”

Aquest dijous al migdia, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat les primeres novetats de cara a la Diada de l’11 de setembre d’enguany: el lema, la imatge gràfica i la samarreta. Amb el lema “Tornem-hi per vèncer: Independència”, l’entitat vol reivindicar que s’ha acabat esperar res de ningú que no sigui el poble i la societat civil organitzada. La samarreta negra acompanya aquest missatge i simbolitza la lluita i la no-rendició.

La presentació s’ha dut a terme a la seu de l’entitat, en un acte que ha comptat amb la presència de la presidenta, Dolors Feliu, i el vicepresident, Jordi Pesarrodona; també amb Jordi Arcarons, secretari d’Òmnium Cultural, i Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència.

El vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, ha presentat el lema d’aquesta Diada, “Tornem-hi per vèncer: Independència” i ha reivindicat que cal “tornar-hi sense esperar res ni ningú, la societat civil organitzada és la que té el poder per fer possible la independència”. La presidenta, Dolors Feliu, ha denunciat que la repressió que pateix l’independentisme i els anys de pandèmia han suposat un cop a la mobilització, i ha reivindicat que “és hora de la remuntada, d’un canvi de cicle per tornar la #independència al centre del debat polític.”

Jordi Arcarons ha donat el suport d’Òmnium Cultural al missatge de la Diada i ha declarat que “hem vingut a guanyar la llibertat del nostre país. Catalunya se sap mobilitzar, Catalunya és al carrer, i tornarem a ser un exemple de democràcia i llibertat.” Per la seva banda, Jordi Gaseni ha recordat que “quan totes les entitats hem anat plegades és quan s’han assolit les fites més importants de l’independentisme. Aquesta Diada és especial perquè fa 5 anys del referèndum de l’1-O i és hora de mostrar un missatge de força”.

L’entitat denuncia que la independència ha deixat de ser el centre de la política, i lamenta la inacció dels partits, amb els quals ja no compta ni creu, perquè han abandonat el camí cap a la independència malgrat haver emès un mandat clar amb el referèndum de l’1-O i haver votat una majoria independentista al Parlament.Per això reclama que la força de la gent és la única que aconseguirà l’alliberament del país.

A més, demana prendre els carrers després de 5 anys de greuges, d’intensa repressió política i judicial, d’espionatge il·legal amb Pegasus, de sentències contra l’escola en català, de l’espoli fiscal…, a més de la vergonyosa baixa inversió de l’Estat en infraestructures o el projecte de llei, dit de memòria històrica, que continua deixant en mans de l’Estat la comissaria dels horrors de Via Laietana. El lema i la idea de no-rendició volen reflectir un canvi d’etapa en el qual la lluita és la protagonista.

Molt aviat anunciarem més novetats de la Diada d’enguany, que s’espera que torni a tenir una assistència massiva.

jul. 4 2022

L’Assemblea força Marchena a veure les imatges de la vergonya de l’1-O

Aquest dilluns a la tarda, l’Assemblea Nacional Catalana ha cridat a manifestar-se davant del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), on el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem espanyol i autor de la sentència de l’1-O, Manuel Marchena, estava convidat com a ponent per la secció de Dret Penal del Col·legi. Centenars de persones han seguit la crida, demostrant una vegada més que la gent és #LaForçaQueTotHoMou.

Allà, l’Assemblea ha desplegat una pantalla de LED gegant des d’on s’han projectat les imatges de violència policial contra manifestants pacífics l’1 d’octubre del 2017, que Marchena no va permetre que es mostressin en el vergonyós judici que va acabar amb les infames penes de presó contra nou líders independentistes, entre els quals els presidents de les entitats convocants, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i la també expresidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell.

En aquesta línia, l’Assemblea i Òmnium Cultural, juntament amb múltiples entitats de juristes i advocades i advocats, han impulsat un comunicat de protesta on es denuncien la multitud d’infraccions contra drets humans que es van cometre en el judici. El comunicat destaca, entre altres ítems, les “irregularitats, infraccions processals i violacions de drets fonamentals, tal com va denunciar l’informe Catalan Referendum Case d’International Trial Watch, entitat que es va crear amb observadors locals i internacionals, en la qual van participar molts dels juristes avui presents, i que va documentar i denunciar aquestes irregularitats”.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha denunciat que “és una provocació que vingui el jutge Marchena, magistrat president de la Sala Penal del Tribunal Suprem quan van jutjar als nostres dirigents independentistes i encara continua sent el president del Tribunal Suprem i ve aquí a donar-nos lliçons d’intel·ligència artificial quan tenim la qüestió del Catalan Gate damunt de la taula”. I ha afegit que “una de les vulneracions al dret de defensa més clares va ser negar-se a mostrar els vídeos de la violència policial durant el judici de l’1-O. Per això el rebem amb aquestes imatges”.

Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, també ha destacat que “som aquí perquè no volem que vingui Marchena, ni que ens doni cap lliçó qui utilitza el dret per reprimir en lloc de per defensar els drets fonamentals”.

Recordem que el Tribunal Suprem va condemnar a 100 anys de presó dirigents socials i polítics com a responsables de l’exercici de drets democràtics de llibertat d’expressió de tot un poble.

jul. 4 2022

6 de juliol, a Sant Cugat, dins del cicle Àgora 1 d’Octubre, xerrada amb el director d’El Punt Avui, Joan Vall Clara

El dimecres 6 de juliol a les 19 hores, a la Casa de Cultura de Sant Cugat, es farà la xerrada amb el director d’El Punt Avui, en Joan Vall Clara sobre “Les Tres Gàbies del Periodisme Català”.

jul. 3 2022

La llum de la llibertat trenca fronteres amb la Via Pirinenca

Aquest dissabte, 2 de juliol, s’ha dut a terme l’acció artística i reivindicativa més gran d’Europa. La Via Pirinenca ha comptat amb més de 300 cims, dels quals 130 a Catalunya.

L’acte central de la Via, organitzat per l’Assemblea, l’entitat sobiranista basca Gure Esku i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, ha tingut lloc a l’Estació d’esquí nòrdic Guils-Fontanera (Guils de Cerdanya), des d’on s’ha donar el tret de sortida a l’acció d’il·luminació simultània al llarg de tots els Pirineus. Podeu recuperar el directe de l’acte aquí.

De fet, la Via ha arribat fins a les Illes Balears, on també s’han il·luminat cims de la mà de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. De forma simultània a la Via s’ha organitzat la Ruta de la Llibertat, que la Fundació Reeixida gestiona per recordar les persones que creuaven els Pirineus per salvar vides durant la Segona Guerra Mundial. La Via Pirinenca s’ha dut a terme gràcies també a la col·laboració d’Òmnium Cultural, Artistes de la República i la Fundació Reeixida.

L’acte central ha comptat amb les intervencions de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu; la presidenta de Gure Esku, Amalur Álvarez; el president de la FEEC, Jordi Merino; l’alcalde de Guils de Cerdanya, Josep Mendo; Marc Sellarès, d’Artistes de la República, i Dídac Amat, d’Òmnium Cultural. A més, ha comptat amb l’actuació dels txalapartaris Javier Olaziola i Txopo López de Robles.

L’encarregat de començar l’acte ha estat l’alcalde de Guils, Josep Mendo, seguit de Marc Sellarès, coordinador de la sectorial de l’Assemblea Artistes de la República, que ha destacat que la Via Pirinenca “és l’obra d’art més gran mai feta”, i que “la dissidència política en forma d’art és molt difícil de reprimir”. El president de la FEEC, Jordi Merino, ha reblat que “cal revifar la flama de l’independentisme, i avui tindrem una nova flama encesa en forma dels farells de la Via Pirinenca.”

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha expressat el seu agraïment als assistents, als participants i a totes les entitats, i ha posat en valor “el compromís, la complicitat i la cooperació” per dur a terme un repte de tals proporcions, “l’acció artística més gran de caràcter polític que s’ha projectat mai a Europa”. També ha volgut afegir que la Via Pirinenca “és un gran crit silenciós, un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l’autodeterminació dels pobles. Una protesta contra les fronteres imposades per la violència i l’opressió dels estats”.

Amalur Álvarez, la presidenta de Gure Esku, ha reivindicat que “quan hi ha una majoria social que vol decidir el seu estatus polític, que vol conformar un estat independent, la millor opció és l’exercici del dret a l’autodeterminació”, i ha insistit que Gure reclama que “les fronteres es decideixin democràticament, amb vots, i no amb imposicions, violència o guerres: per Euskal Herria i Catalunya, els Pirineus no representen una frontera, sinó un punt de trobada entre els pobles basc i català”.

Dídac Amat d’Òmnium Cultural ha remarcat la seva voluntat de “seguir treballant junts per construir una Europa dels pobles, on l’Estat espanyol no tingui més alternativa que respectar el dret a l’autodeterminació dels nostres ciutadans i ciutadanes.”

La Via Pirinenca s’ha creat encenent farells especials i llanternes frontals als cims per reivindicar el dret d’autodeterminació dels pobles i reclamar l’atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa. A més, s’ha explícit el rebuig cap a les fronteres imposades, a la repressió i als obstacles antidemocràtics que pretenen impedir la materialització de la voluntat democràtica dels pobles basc i català.