L’Assemblea participa en un acte de Verds/ALE i The Left al Parlament Europeu per donar veu a les víctimes del Catalangate de la societat civil

La comissió d’investigació sobre el programari espia Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu ha organitzat aquest matí una audiència centrada en l’ús d’aquest programari a l’Estat espanyol, però no s’ha convidat a cap de les víctimes del Catalangate pertanyents a la societat civil, per fortes pressions d’eurodiputats espanyols.

En aquesta reunió s’ha convidat a un suposat expert, Gregorio Martín, a qui víctimes de Pegasus d’altres països i associacions de drets digitals han qüestionat com a expert convidat. Martín ha qüestionat les anàlisis que Citizenlab i Amnistia Internacional van fer dels telèfons mòbils de les víctimes, entre elles l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Martín ha acabat per declarar que “l’Estat espanyol no ha utilitzat Pegasus, però que sorprenentment, s’ha autoacusat”.

Sophie In’T Veld, eurodiputada liberal del grup Renew Europe, li ha recriminat que des del Parlament Europeu tenen proves de la possessió de Pegasus per part de l’Estat espanyol, i que si no tenen més informació és “perquè les seves autoritats no volen cooperar”.

A la mateixa sessió, la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha refusat contestar cap de les preguntes dels eurodiputats, alguns d’ells víctimes de l’espionatge del Catalangate, emparant-se en la llei de secrets oficials. Davant aquesta negativa, el president de la comissió PEGA, Jeroen Lenaers, ha indicat que “No és gaire satisfactori que no s’hagi donat resposta immediatament“.

Per donar veu a les víctimes de la societat civil, els grups dels Verds/ALE i The Left del Parlament Europeu han organitzat un acte alternatiu amb presència d’aquestes víctimes —entre elles membres de l’Assemblea— la majoria de les quals només se les ha espiades pel seu suport a la independència de Catalunya d’una manera pacífica i democràtica. L’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie i l’exsecretària nacional Sònia Urpí han representat a l’entitat durant l’acte.

Paluzie ha relatat el seu cas a l’audiència, i ha rebatut l’afirmació de Martín, indicant que les anàlisis del seu terminal que van detectar la infecció de Pegasus estaven validades per Citizen Lab, Amnesty Tech i un pèrit judicial. Paluzie també ha afirmat que “tenim l’esperança que aquesta comissió d’investigació del Parlament Europeu denunciï adequadament aquests abusos als drets humans. Busquem la reparació i un compromís clar de les autoritats espanyoles per aturar aquestes pràctiques contra la dissidència política”.

Des de l’Assemblea també s’ha denunciat com el fet que l’Estat espanyol, el membre de la UE amb més víctimes pel programari espia Pegasus, no s’inclogués entre les visites de país realitzades per la comissió d’investigació PEGA.

Recordem que les víctimes del Catalangate no només son polítics i activistes, sinó també els seus familiars i advocats, que han patit atacs sense que cap d’ells hagi rebut una acusació oficial per part dels tribunals espanyols. Això representa una vulneració dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, a la intimitat, i al secret.

L’Assemblea treballa per a què s’acabi declarant i sostenint la independència a partir de majories democràtiques i des de la no-violència. Des de l’Assemblea coneixem els riscos que comporta el nostre activisme, i no ens fem enrere. Constatem el que ja sabíem i que no ens aturarem perquè tot això ens dona més força per seguir.

Les entitats ja es poden adherir al manifest de l’Assemblea per a la manifestació del 6D

L’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un manifest de cara a la manifestació del 6 de desembre a Barcelona. L’objectiu del manifest és fer una crida a les entitats de la societat civil, siguin o no independentistes, perquè donin suport a la mobilització en contra del nou delicte que suposaria un atac directe als drets fonamentals de llibertat d’expressió i manifestació.

Per lluitar contra la imposició d’aquest nou delicte cal la màxima mobilització al carrer i l’Assemblea crida a totes aquelles persones que estan en contra de la repressió de l’Estat espanyol. Cal fer evident la protesta de la ciutadania als partits polítics contra els pactes que empitjorin l’exercici dels nostres drets.

Recordem que persones participants en una manifestació organitzada podrien ser acusades del delicte de desordres públics agreujats i condemnades a un mínim de 3 anys de presó, que no es podria evitar per superar els dos anys de condemna. Un exemple en seria la protesta com “Aturem el Parlament”, que Manuel Marchena va interpretar d’”intimidatòria” de forma subjectiva.

Aquells treballadors i càrrecs públics que donessin suport a mobilitzacions podrien enfrontar-se a inhabilitacions d’entre tres i cinc anys per a treballadors i entre sis i vuit anys per a càrrecs públics.S’enfrontarien a les mateixes penes si es considerés que han proposat o provocat una manifestació. Tot plegat vol generar un clima de por i excepcionalitat per limitar els drets fonamentals de la ciutadania.

Un altre objectiu d’aquest nou delicte també apunta a les grans derrotes de l’Estat espanyol a Europa i pretén aconseguir les extradicions dels membres electes exiliats, que han estat denegades una vegada i una altra.

Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins assolir la nostra llibertat. Signeu el manifest i veniu a la manifestació!

El dimarts 6 de desembre a les 12 h, ens trobem a Pla de Palau!

Comunicat sobre el bloqueig de la justícia britànica a un segon referèndum d’independència a Escòcia

Aquest matí, el tribunal superior de justícia de Londres ha dictaminat que el parlament escocès no té competències per convocar un nou referèndum d’independència sense el consentiment del govern britànic.

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha lamentat la decisió del tribunal que “ha negat la democràcia al poble escocès, deixant palès que Gran Bretanya no és verdaderament una unió de nacions voluntària”. La resolució del tribunal superior de justícia posa en joc el principi de democràcia en blocar la voluntat d’un poble d’escollir de manera pacífica el seu futur.

Aquesta resolució, juntament amb la negativa prèvia del govern britànic de permetre a Escòcia votar en un nou referèndum d’independència -tal com sí que va poder fer el 2014, amb un referèndum pactat amb Westminster- mostra que la via unilateral és l’única opció.

“Tot i les diferències entre Escòcia i Catalunya, en ambdós països maldem per aconseguir la independència de manera pacífica i democràtica davant d’estats que no volen ni sentir-ne a parlar”, ha indicat Feliu. “Davant d’estats com l’espanyol o el britànic, que no volen permetre l’exercici democràtic de votar en referèndum, la decisió d’aprofitar les eleccions legislatives britàniques vinents per a convertir-les en unes eleccions plebiscitàries es presenta com una alternativa realista, sòlida i factible. Escòcia enceta ara un camí que a Catalunya ja fa temps que s’ha posat en marxa”.

La lluita per la independència de Catalunya s’emmarca en un moment històric de canvi al continent europeu, i va agafada de la mà d’aquelles lluites per la llibertat nacional que viuen altres nacions i pobles d’Europa, com és el cas d’Escòcia. Davant d’aquest procés tan important que enceta el poble escocès, la presidenta de l’Assemblea ha refermat el suport del moviment independentista català amb el poble d’Escòcia, i ha posat l’experiència i l’expertesa de l’entitat a disposició dels agents civils i polítics independentistes escocesos per a acompanyar i donar suport a les campanyes i accions cíviques de suport al plebiscit que es puguin portar a terme.

Parlament d’Escòcia

Fins al 9 de desembre, a Sabadell, exposició fotogràfica dels 10 anys de l’Assemblea a la Biblioteca Vapor Badia

El dimarts 29 de novembre, a Sabadell, us convidem a la inauguració de l’exposició de fotografies per commemorar els 10 anys de l’Assemblea Nacional Catalana

Serà a les 7 de la tarda, davant de la Biblioteca Vapor Badia.

Podreu visitar l’exposició des de dilluns dia 28 de novembre fins al divendres 9 de desembre

16 i 17 de desembre, a Castelló, actes de commemoració dels 90 anys de les Normes de Castelló

Des de l’Assemblea Nacional Catalana, conjuntament amb la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, volem donar suport a la diada de commemoració de les Normes de Castelló, reforçant les estratègies compartides i trencant els murs autonòmics que ens han imposat i que fragmenten la nació.

Per aquest motiu, els dies 17 i 18 de desembre impulsem a Castelló unes jornades de debat i reflexió en el marc dels Països Catalans, amb un seguit de xerrades i taules rodones sobre com construïm una estratègia en defensa de la llengua que vagi més enllà dels marcs autonòmics, quines estratègies tenim des de cada territori per assolir la independència i, aprofitant els 100 anys del naixement de Joan Fuster, una taula rodona sobre quin anàlisi va fer Fuster sobre els Països Catalans i com podem portar les seves aportacions i anàlisis al segle XXI.

Què són les Normes de Castelló?

L’any 1932 es signaves a Castelló de la Plana les Normes de Castelló per part del valencianisme polític i cultural dels anys 30. Aquesta firma va implicar l’aplicació al conjunt del País Valencià de la normativa ortogràfica i gramatical impulsada per l’Institut d’Estudis Catalans i Pompeu Fabra. És a dir, a partir d’aquesta data tenim una normativa compartida pel conjunt de territoris catalanoparlants, element clau en l’impuls, prestigi i defensa de la llengua arreu dels territoris.

90 anys després aquesta data assenyalada s’ha convertit en una diada en defensa de la unitat de la llengua catalana i de la seva normalització en tots els àmbits de la societat. Per commemorar la data, des de fa anys, entitats culturals, polítiques i socials de tot l’aspectre valencianista convoquen, amb el suport d’entits en defensa de la llengua d’arreu dels Països Catalans, diversos actes polítics i culturals a Castelló de la Plana.

26 de novembre, a Palau-solità i Plegamans, acte de suport als encausats del 23S

El dissabte 26 de novembre, a Palau-solità i Plegamans, es farà un acte de suport als encausats del 23 S.

L’acte comptarà amb la presència de la Queralt i l’Edu, dos dels represaliats. Començarà a 12.00 a la plaça de la Vila. També hi hauran actuacions musicals.

El Consell d’Europa declara que defensar la independència no és delicte

El Consell d’Europa ha publicat un document titulat “Freedom of political speech: an imperative for democracy” (Llibertat d’expressió política: un imperatiu per a la democràcia), en el qual destaca que la llibertat d’expressió és primordial per al debat polític i el funcionament de la democràcia.Per tant, qualsevol ingerència sobre aquest dret ha d’estar sotmesa a l’escrutini dels tribunals, especialment aquells que defensen els drets fonamentals.

Aquesta decisió té el potencial d’ajudar la causa independentista catalana, ja que el document reitera que aquesta condició s’ha d’observar quan no hi ha violència, com és el cas dels presos polítics catalans.La immunitat parlamentària té com a objectiu protegir el dret dels representants polítics a la llibertat d’expressió, especialment aquells que es troben a l’oposició. Per això aquest dret és tan important per al correcte funcionament dels sistemes democràtics.

El document esmenta específicament que qualsevol persona, i especialment els polítics electes, poden fer propostes per defensar canvis constitucionals, inclosa la independència total d’un territori. També recorda que, segons l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, qualsevol polític detingut per fer declaracions en exercici del seu mandat polític pot ser considerat pres polític i hauria de ser alliberat.

Aquesta és una referència evident a l’informe Cilevics, amb el qual l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va demanar a l’Estat espanyol l’alliberament dels presos polítics catalans.Aquest document també esmenta altres institucions com el Tribunal Europeu de Drets Humans i la Comissió de Venècia, que s’alineen amb la de l’Assemblea Parlamentària.

Aquest és un pas més per a les institucions europees per despenalitzar la dissidència política, amb l’independentisme català com un, si no l’exemple més gran, de persecució política dins de la Unió Europea.

L’Estat espanyol ha vulnerat els drets de llibertat d’expressió de desenes de càrrecs públics de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, molts amb penes de presó com a conseqüència d’aquest exercici. Malgrat la seva posada en llibertat el 2021, els tribunals espanyols els prohibeixen encara tornar a ser representants i no se’ls ha presentat cap reparació per haver estat empresonats durant gairebé quatre anys.

L’Assemblea Nacional Catalana celebra aquesta decisió, que se suma a la dels tribunals d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Bèlgica de refusar l’extradició dels polítics catalans exiliats, i les institucions esmentades anteriorment, que han fet prevaldre la justícia i la democràcia com mai ho faria l’Estat espanyol.

L’Assemblea continuarà defensant el dret a l’autodeterminació del poble català i denunciant les vulneracions espanyoles dels drets humans fins que la Unió Europea deixi de considerar aquest conflicte com un afer intern espanyol sinó com una amenaça per al correcte funcionament de les institucions democràtiques de la UE.

L’Assemblea denuncia a Brussel·les que els atemptats de Catalunya del 2017 no s’han investigat adequadament

L’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República han organitzat una conferència a Brussel·les per parlar dels atemptats terroristes de 2017 a Catalunya, un acte que havia estat cancel·lat pel govern català, i que les dues entitats van fer el necessari per mantenir.

La conferència ‘El Dret a la Veritat i Atemptats Terroristes: Definint els Límits’ va tenir lloc ahir a Brussel·les, amb una introducció de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, el vicepresident del Consell, Antoni Comín, amb les ponències de Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de Dret Processal i advocat de les víctimes de l’atemptat terrorista, i Nico Krisch, professor de Dret Internacional. Xavier Martínez, pare del menor de 3 anys que va morir durant el 17-A, i la seva filla, també van assistir a l’acte en qualitat de víctimes.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va denunciar la inacció del govern espanyol a l’hora d’investigar els atemptats: “Demanem a les autoritats espanyoles que donin a aquest assumpte la consideració que es mereix i realitzin una investigació exhaustiva i imparcial sobre totes les incògnites vinculades als atemptats de l’agost de 2017, i revelin la veritat, d’una vegada per totes.”

El 17-A va sacsejar la societat catalana des dels fonaments, un atac terrorista sense precedents al país, que ara sabem que s’hagués pogut evitar. El 2022, l’excomissari de la policia espanyola, José Manuel Villarejo, va insinuar que el Servei Nacional d’Intel·ligència espanyol, que tenia com a confident l’imam, estava al corrent dels atacs i que les autoritats espanyoles sabien d’ell abans de l’acció terrorista. Segons ell, les autoritats van aprofitar l’atac per perjudicar l’independentisme els dies previs al referèndum d’independència de l’1 d’octubre.

Jaume Alonso-Cuevillas va criticar la llarga llista d’incògnites i irregularitats en aquest greu afer: “Ho hem de reconèixer, la investigació ha estat un gran fracàs, un caos total” -condemnava- “els serveis secrets espanyols tenien algunes responsabilitats. El cap de la cèl·lula gihadista era molt conegut com a imam, i els serveis secrets sabien d’ell. És difícil creure que no estiguessin al corrent d’aquests atacs terroristes”.

És per això que cal una investigació adequada per aclarir aquestes incògnites, les víctimes i la societat mereixen saber què va passar. “El dret a la veritat és un dret tant col·lectiu com individual”, va argumentar Nico Krisch, que també es va mostrar molt crític amb la resposta de les autoritats espanyoles per “no respectar el dret internacional.”

L’Estat espanyol té una responsabilitat amb les víctimes, però ha quedat palès que no la pensa acceptar, amb el bloqueig continu d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. El fet que moltes de les víctimes de la tragèdia fossin estrangeres fa que aquest atac tingui proporcions i conseqüències d’importància internacional. Les víctimes dels atemptats mereixen la veritat, i la seva lluita s’ha de traslladar a Europa.

La conferència d’ahir va ser possible gràcies a l’esforç conjunt de l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República, que van fer tot el que estava a les seves mans perquè tingués lloc fins i tot després que el govern català el cancel·lés. L’Assemblea sempre apostarà pels interessos de la ciutadania i defensarà el dret a una informació veraç, sobretot quan les institucions no ho facin.

L’Assemblea reforça l’argumentari contra el nou delicte de desordres públics agreujats

De cara a la manifestació massiva del dimarts dia 6 de desembre a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana insisteix en la gravetat del nou delicte de desordres públics agreujats. Després de poder analitzar l’informe en detall amb experts juristes, s’han detectat encara més infraccions contra els drets fonamentals que posaran en perill el dret a manifestació.

Primer, la reforma incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó quan el delicte sigui causat per una ‘multitud’, com seria el cas d’una manifestació organitzada. Aquest augment implicaria que no es podria evitar la presó en cas de condemna, perquè el mínim per ingressar-hi sense condemna prèvia són dos anys.

A més, incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte, un concepte que deixaria a la lliure i subjectiva interpretació de la policia, del fiscal i del jutge, i obre la porta a encara més arbitrarietats. Ja hi ha el precedent de la sentència del jutge Marchena en la protesta “Aturem el Parlament” de 2011 que va utilitzar l’argument de la “intimidació ambiental” per condemnar els manifestants.

També, el nou redactat incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics que siguin condemnats per desordres públics: De tres a cinc anys d’inhabilitació per a treballadors públics i de sis a vuit anys per càrrecs públics, mentre que l’anterior redactat no preveia cap condemna d’inhabilitació. Amb l’actual redactat es pretén generalitzar la por entre treballadors i càrrecs públics per evitar que donin suport a cap mobilització. 

Addicionalment, amb la reforma no només es generaran condemnes per participar en ‘desordres públics’, sinó que també es condemnarà les persones que hom consideri que han proposat o provocat que es cometin desordres públics i, fins i tot, si es creu que conspiren per tal de portar-los a terme. Es genera així un règim de por i d’excepcionalitat on propostes, opinions o reunions poden acabar generant condemnes per desordres públics.

Finalment, la reforma pretén donar eines als repressors per aconseguir les extradicions que fins ara havien fracassat als tribunals europeus. La nova redacció pretén donar una aparença de legalitat democràtica davant d’Europaque no es pot ajudar a consolidar amb el suport de l’independentisme.

Per tot això, cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.

Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència ara!

3 de desembre, a Cerdanyola del Vallès, projecció del Concert de Lluís Llach organitzat per Debat Constituent

El dissabte 3 de desembre, a les 19,00 hores, a l’Ateneu de Cerdanyola, és projectarà el concert que va fer Lluís Llach al Palau Sant Jordi.

L’acte està organitzat per Debat Constituent, Consell de la República, ANC, ERC, Guanyem i Junts.

Aquest és el vídeo de la taula rodona sobre repressió que va fer-se a Terrassa

Aquest és el vídeo de la taula rodona sobre repressió que va fer-se a Terrassa el 9 de novembre.

Portava el títol Cas Roger, sense democraàcia desobediència.
El moderador era Salvador Cot hi articiparen Roger Verdaguer, Josep Costa i Ramon Pique
Organitzat per TRACA coordinadora antirepressiva de Terrassa.