Monthly Archives: Desembre 2022

des. 13 2022

L’Assemblea, Decidim i Sobiranistes de Mallorca congregaran el sobiranisme durant un cap de setmana d’actes en el 90è aniversari de Joan Fuster

Arriba l’Horitzó Joan Fuster, un cap de setmana d’actes centrats en els eixos d’unió entre els territoris catalanoparlants. El punt de trobada serà a la Sala La Bohemia, a Castelló de la Plana, el 17 i 18 de desembre, i vol abastar públics de totes les edats que comparteixin els ideals del fusterianisme.

Els actes començaran el dissabte 17, a partir de les 10:45h, amb una taula rodona centrada en l’estratègia cap a la independència de les nacions catalanoparlants, amb la participació de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, la coordinadora de Decidim País Valencià, Zahia Guidoum, i una representació de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Tot seguit s’organitzarà una altra taula, aquesta vegada sobre la llengua, amb Gerard Furest, filòleg, sindicalista i activista per la llengua, Alexandra Uso, presidenta d’Escola Valenciana, i Neus Sànchez, professora i activista. Els actes del dia culminaran amb la manifestació “Una llengua per guanyar”, en honor a Joan Fuster, i amb un concert al vespre amb artistes com Parint Versos, Al Tall i la Unió Musical del Grau, Lola Bou i Manel Brancal, entre altres.

El diumenge 18, tindrà lloc la última taula rodona, on es plasmarà la memòria de Joan Fuster amb una mirada cap al futur, per establir l’existència d’un marc nacional compartit. Comptarà amb la participació de Toni Infante, portaveu de la campanya Reciprocitat Ara i de la Crida pel Finançament, Elisenda Paluzie, expresidenta de l’Assemblea i catedràtica d’Economia, i Fanny Tur, exconsellera de cultura del Govern balear, historiadora, i activista cultural.

Horitzó Joan Fuster vol ser la primera de moltes edicions per posar en comú els nexes identitaris entre els països de parla catalana i enfortir encara més els llaços històrics, socials i culturals que uneixen a tota la ciutadania de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya, que té consciència nacional i aspiracions per assolir la independència.

Totes aquelles persones que hi vulguin assistir ho poden fer a través d’aquest enllaç.

des. 12 2022

Les esmenes donen la raó a l’Assemblea i ara cal tombar el nou delicte de desordres públics agreujats

Les esmenes que s’han presentat davant la proposta de nou delicte de desordres públics agreujats donen la raó a les desenes d’entitats i les desenes de milers de persones que, convocades per l’Assemblea, ens vam manifestar el proppassat 6 de desembre contra el nou delicte. Allà, vam alertar dels perills de carta blanca a la repressió que el nou delicte comportava.

En concret, alertàvem dels següents punts que comportaven un increment de la repressió sobre els independentistes i els moviments socials:

  1. Incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó quan el delicte de desordres públics sigui causat per una ‘multitud’.
  2. Incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte.
  3. Incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics.
  4. Es generalitza la possible condemna per desordres públics, no al fet de cometre’ls, sinó a la mera ‘provocació, conspiració i proposició’.

Les esmenes que ha presentat ERC pretenen rebaixar en algun grau la duresa del nou redactat i es proposa rebaixar la pena mínima a què es refereix el punt 1 a un any, proposen eliminar el concepte d’intimidació o, en el seu defecte, passar-lo a una ‘intimidació greu’ i rebaixar la pena mínima d’inhabilitació a un any.

Emperò, segueix sent molt greu que es deixi a mans dels jutges i fiscals la interpretació de la intimidació greu, es mantinguin les penes d’inhabilitació de fins a cinc anys per a funcionaris i vuit anys per a càrrecs públics, i que no s’hagi esmenat la mera ‘provocació, conspiració i proposició’ per a poder ser condemnat.

Des de l’Assemblea constatem que s’ha acabat el discurs triomfalista que bescanviava una sedició que afecta uns pocs per aquest nou delicte de desordres públics agreujats, que ens afecta a totes i a tots, i que, finalment, gràcies a la mobilització, els actors polítics s’han adonat de la gravetat del que havien pactat.

Per això, l’Assemblea torna a exigir a tots els representants independentistesal Congrés dels Diputats, d’ERC, Junts, CUP i PdCat, que no permetin l’aprovació d’aquest nou delicte de desordres públics agreujats i que es mantinguin al costat de la gent. Que no permetin que es faciliti la repressió a l’independentisme i als moviments socials i que tornem a una posició unitària per fer front i guanyar a l’Estat espanyol.

des. 6 2022

Èxit rotund de la manifestació del 6D en contra dels desordres públics agreujats

Més de 10.000 persones han assistit a la manifestació organitzada per l’Assemblea en contra del nou delicte de desordres públics agreujats, un èxit rotund en una data que marcava la imposició d’una constitució aliena, i ara també l’amenaça de la repressió agreujada contra els moviments de base, i sobretot el moviment independentista.

La manifestació ha començat a Pla de Palau, ha avançat pel Passeig d’Isabel II, i ha agafat Via Laietana fins a la plaça de l’Àngel, per recórrer el carrer de Jaume I fins a plaça de Sant Jaume. Allà, milers de persones envoltaven l’escenari, des d’on els organitzadors de la mobilització han demanat al Govern que aturi els pactes amb un estat que només augmenta la repressió contra el moviment independentista.

Albano Dante Fachin ha estat l’encarregat de presentar l’acte, on ha participat el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, Teresa Rossell en nom de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Nacho Pallàs de Meridiana Resisteix, Enric Majó dels Comitès de Defensa de la República, Clara Borrero i Adrián Sas de les Plataformes Antirrepressives de Barcelona i Ponent, i la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu.

En el seu discurs, Fachin ha destacat que “malgrat els esforços per desmobilitzar-nos, molts hem fet el pas de sortir al carrer i trobar-nos” i que “el dret de vaga es guanya fent vaga, el dret a manifestació es guanya fent manifestacions, no pactant als despatxos de Madrid”. Jordi Pesarrodona ha remarcat que l’Estat espanyol “vol que qualsevol col·lectiu es quedi a casa, però continuem omplint els carrers de dignitat, de fermesa i convicció. Només hi ha un camí: la independència!”. La representant de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Teresa Rossell, ha destacat que “ens van entabanar amb la frase de recuperar les institucions. Més enllà de recuperar la legalitat espanyola i un context de submissió, a data d’avui no han recuperat res”.

Nacho Pallàs, de Meridiana Resisteix, ha destacat: “ens volen desmobilitzades, volen enterrar el referèndum de l’U d’Octubre, però el mandat és ben viu!”, mentre que Enric Majó, dels Comitès de Defensa de la República, ha reblat que “L’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat ens han perseguit i criminalitzat. Els fem por i ens volen desactivar. Per això els represaliats es compten per milers”. Adrián Sas i Clara Borrero, de les Plataformes Antirepressives de Barcelona i Ponent, han celebrat l’èxit de la convocatòria i han destacat que estaven “cansats de rebre cops de la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra vam decidir exercir el dret a l’autodefensa”.

Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha denunciat que “ens van vendre un fals diàleg, ens van vendre que s’havia derogat el delicte de sedició. Però la lletra petita era una jugada més del Govern espanyol cap a la repressió”, i ha expressat que “esperem que cap partit català doni suport i que no s’aprovi aquesta reforma perquè cada paraula d’aquest article està feta per penalitzar el moviment independentista”. Finalment, Feliu ha recordat que “ara els fem més por que mai, això vol dir que tenim la independència més a prop que mai”.

Més de seixanta entitats han donat suport a la convocatòria, i les assemblees territorials de l’entitat han mobilitzat també27 autocars de diversos punts de Catalunya. Ara l’entitat emplaça el Govern a no pactar cap nou delicte repressiu contra el moviment independentista, i crida a derogar el crim de sedició sense una contrapartida repressiva.

Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència ara!

des. 5 2022

Més de mig centenar d’entitats donen suport a la manifestació del 6D

Aquest dimarts, dia 6 de desembre, l’Assemblea Nacional Catalana organitza una manifestació en contra del nou delicte de desordres públics agreujats. De cara a la mobilització, que començarà a les 12h a Pla de Palau, l’entitat va publicar un manifest fent crida a les entitats de la societat civil perquè donessin suport a la mobilització en contra del nou delicte, que suposaria un atac directe als drets fonamentals de llibertat d’expressió i manifestació.

D’aquesta manera, més de mig centenar d’entitats ja han aportat la seva signatura al manifest, validant la convocatòria i donant-li encara més força de participació. Organitzacions com el Consell de la República, Debat Constituent, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, NovAct, l’Observatori del sistema penal i els drets humans de la Universitat de Barcelona, Meridiana Resisteix o el CDR Nacional, formen part de les més de seixanta organitzacions que ha donat suport a la convocatòria.

L’acte polític estarà presentat per Albano Dante Fachín, i comptarà amb la participació de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Meridiana Resisteix, CDR Nacional, la FNEC, la Plataforma Antirrepressiva de Barcelona i Ponent, i la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu. Lallista completa d’entitats signants es pot consultar al manifest publicat al web de l’Assemblea, que resta obert per a què s’hi uneixin més organitzacions.

L’Assemblea estén la mà a qualsevol entitat de la societat civil, independentista o no, perquè s’uneixin a la convocatòria fins a darrera hora. És un moment crític per al dret de protesta i calen totes les forces per evitar que aquest nou delicte sigui una realitat.

Aquest 6 de desembre cal que tothom surti al carrer per defensar el dret de protesta. Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.

Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència, ara!

des. 3 2022

L’Assemblea ultima els detalls de la manifestació del 6-D

Aquest matí, l’Assemblea ha organitzat una roda de premsa a la seu del carrer Marina, 315, on ha presentat els últims detalls de la manifestació del pròxim dimarts 6 de desembre, a Barcelona. Recordem que la manifestació està convocada a Pla de Palau a les 12 h, des d’on avançarà fins a Via Laietana i tombarà al carrer de Jaume I per acabar a plaça de Sant Jaume.

Una quarantena d’entitats ja s’ha sumat al manifest, entre les quals destaquen el Consell de la República, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Meridiana Resisteix, CDR Nacional, el Segcat o la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i Ponent, entre d’altres. Recordem que les entitats encara poden afegir-se al manifest i a la manifestació a través del web de l’Assemblea. També s’han confirmat una vintena d’autobusos des de diferents punts de Catalunya, però s’espera que es se’n puguin afegir més durant el cap de setmana.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha recordat que l’entitat “va analitzar de seguida que aquesta redacció augmentaria la repressió i finalment moltes entitats ho han anat veient i s’hi han sumat”, i ha reblat que “Un dels punts on s’incideix a reforçar la penalització en la nova reforma, és en els desordres públics causats per una ‘multitud idònia’, i això incideix clarament en les mobilitzacions de l’independentisme.”

El coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, ha remarcat que “el nou delicte de desordres públics també penalitza la proposta i la conspiració de fets que s’acabin considerant desordres. Una reunió de l’Assemblea on es plantegessin mobilitzacions com les que s’han fet podria ser interpretada com a conspiració”. Però també ha alertat a “l’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat -que de moment dona suport a la reforma- que l’Assemblea no té por, i que seguirem mobilitzant-nos per defensar els nostres drets.”

Finalment, la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Esther Güell, ha remarcat que “Hem de ser una ‘multitud idònia’ per demostrar que no estem d’acord, que ni l’Assemblea ni la resta d’entitats ens empassem aquesta reforma. Cal sortir, ara, ja, no podem esperar perquè ja no hi serem a temps.”

Aquest 6 de desembre, cal que tothom surti al carrer per defensar el dret de protesta. Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.

Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència, ara!

des. 1 2022

L’Assemblea denuncia davant de l’ONU la repressió de l’Estat espanyol i la doble vara de mesurar de la UE

L’Assemblea Catalana ha participat en la 15a sessió del Fòrum de les Nacions Unides sobre les minories, que té lloc els dies 1 i 2 de desembre a Ginebra. Aquestes dates coincideixen amb el 30è aniversari de la Declaració de l’ONU sobre els drets de les minories. L’organització ha demanat a les autoritats de l’ONU que estableixin converses amb la Unió Europea sobre la vulneració dels drets de les minories als estats membres.

La secretària nacional de l’Assemblea Imma Cabotí, ha representat l’entitat a la sessió, on ha denunciat que els defensors dels drets humans de les minories s’enfronten a atacs i repressió. Fins i tot en les anomenades “democràcies plenes”, s’hi reprimeixen les minories i ha citat l’Estat espanyol, que actua impunement contra l’independentisme català. Aquesta repressió indiscutible està animant altres estats com Turquia, la Xina i Rússia, que “utilitzen l’Estat espanyol com a exemple per aixafar impunement les seves minories i la seva dissidència política“.

La violència desproporcionada de les autoritats espanyoles durant l’1-O ha establert un precedent perillós i ha creat un efecte exemplificador i limitador per als defensors dels drets humans a tot el món. Segons un informe publicat recentment per l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català ha tingut una gran influència i impacte en altres governs, amb la qual justifiquen reprimir i silenciar activistes de nacions sense estat d’arreu del món.

Diverses organitzacions internacionals com l’ONU i el Consell d’Europa, i  una ONG com Amnistia Internacional, han denunciat repetidament les vulneracions dels drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles. Tanmateix, l’Estat espanyol ha persuadit la Unió Europea perquè les tracti com un afer purament intern. Això posa en perill la credibilitat de la UE, ja que fer conferències sobre els drets de les minories a l’estranger, mentre s’accepten aquestes violacions dins d’un estat membre, és altament contradictori.

L’Assemblea participa regularment en trobades i fòrums internacionals de drets humans en el marc de les seves accions per defensar-los internacionalment i per denunciar vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.