L’Assemblea reivindica els principis democràtics de l’independentisme i denuncia la repressió espanyola a Westminster

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha visitat el Parlament britànic a Westminster, Regne Unit, on s’ha reunit amb el grup de parlamentaris APPG on Catalonia i ha mantingut diverses reunions amb parlamentaris del Partit Nacional Escocès i del Sinn Féin, acadèmics i entitats, a més de reforçar lligams amb la comunitat catalana de Londres.

La trobada va tenir lloc el passat dilluns 24 i estava organitzada per una de les delegacions de de l’Assemblea al Regne Unit, ANC England, i el grup de treball interparlamentari All-Party Parliamentary Group(APPG) on Catalonia, creat el 2017 per fer un seguiment del conflicte català i desenvolupar vincles entre els dos territoris.

En la sessió, Dolors Feliu va presentar una ponència sobre les últimes notícies del moviment independentista i la política catalana i ha denunciat com, cinc anys després del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre, continua la repressió contra els catalans.

En aquest sentit, va destacar l’escàndol del Catalangate i va recordar que hi ha milers de persones processades per les seves idees polítiques: “Aquesta onada repressiva ha estat planificada per les autoritats espanyoles per crear un efecte desmobilitzador entre els independentistes”.

Un altre tema que es va tractar va ser la taula de diàleg entre el govern català i el govern espanyol. “Vam advertir que no donaria fruits, i se’ns ha donat la raó. Es deia que el diàleg desjudicialitzaria el conflicte català, però des d’un primer moment el govern espanyol es va negar a parlar d’autodeterminació, referèndum, amnistia o independència de Catalunya”, va expressar Feliu.

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana també va expressar que el conflicte català no és un afer intern i s’ha centrat en la feina que està fent i seguirà fent l’entitat per pressionar les institucions europees, perquè no facin els ulls grossos davant el patiment de la ciutadania de Catalunya: “Els catalans som ciutadans europeus i, per tant, tenim certs drets que cal protegir. Si Espanya abusa dels drets fonamentals amb impunitat, això estableix un precedent perillós a la Unió Europea”.

Durant la seva visita a Londres, Dolors Feliu ha mantingut reunions a porta tancada amb parlamentaris del Partit Nacional Escocès i del Sinn Féin irlandès, per entendre la situació actual dels territoris respectius i trobar maneres de continuar la cooperació i el compromís entre aquestes nacions, especialment amb la previsió de possibles futurs referèndums d’autodeterminació a Escòcia i Irlanda.

Dolors Feliu també s’ha reunit amb acadèmics de la Catalan Society de la Universitat de Cambridge, i ha assistit a una reunió amb Privacy International, una ONG internacional amb seu a Londres que treballa per protegir els drets digitals a tot el món, amb la qual han parlat sobre l’escàndol del Catalangate i la necessitat d’exigir responsabilitats als Estats que utilitzen el ciberespionatge per vulnerar els drets fonamentals.

Aquest son els vídeos dels debats de l’Acampada Nosaltres Acusem

Aquí teniu els vídeos dels debats que es van organitzar a l’Acampada a la plaça Catalunya dins la campanya Nosaltres Acusem.

Debat Josep Costa, Jordi Flores i Pep Cruanyes

David Fontanals i Meridiana Resisteix

Pep Tomàs i Teresa Maria Cribillers (TRACA) i Roger Verdaguer (represaliat).

Pep Castellarnau, Grup de Suport 15 d’octubre 2019, Albert Tudela, 21 Raons, 1 d’octubre 2018, Josep Maria Gontan, Granollers, 15 octubre 2019 i Tomàs Sayes, La Cerdanya, (Llarena, La Jonquera, Pablo Hasel)

28 d’octubre, a Ripollet, projecció de “El nostre llarg silenci” en record de l’exili de 1939

El divendres 28 d’octubre, a Ripollet, es projectarà la pel·lícula “El nostre llarg silenci” en record de l’exili de 1939. Es passarà al Teatre Auditori de Ripollet a les 19.30 h.

Entrada gratuïta.

3 DE NOVEMBRE AL VALLÈS OCCIDENTAL – L’Assemblea organitza un cicle de xerrades arreu del territori per presentar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista

Vallès Occidental

El 3 de novembre, Sant Quirze del Vallès, acollirà una de les xerrades per preparar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista. És hora de repensar estratègies i d’agrupar tothom que no vol que l’objectiu de la independència passi a ser una entelèquia i que es justifiqui la nova versió del peix al cove.

Hi serà la Dolors Feliu, el Vicent Partal i l’Elisenda Paluzie és i previst que hi assisteixin persones i representants dels col·lectius independentistes de tot el Vallès Occidental. L’acte començarà a les 19.30 h, a la Patronal, av Pau Casals 86, de Sant Quirze del Vallès.


L’Assemblea Nacional Catalana està organitzant el cicle de conferències ‘Horitzó independència: 2023-2025’ a tot Catalunya per donar a conèixer la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista. Aquesta trobada fixarà un horitzó i definirà les condicions necessàries per fer efectiva la declaració d’independència, a més d’identificar quins són els compromisos que cal assumir com a moviment per a fer-la realitat.

Un escenari d’aquesta magnitud no es pot improvisar: cal definir col·lectivament quines són les actuacions necessàries a desenvolupar, i per això s’hi inclouran les institucions i la societat civil.

Amb l’horitzó del 2025, l’Assemblea vol conformar una nova aliança civil i institucional, que permeti fer efectiva, desplegar i defensar una declaració d’independència, legitimada pel referèndum de l’1 d’octubre i també per la majoria democràtica independentista votada al Parlament de Catalunya.

Per això, la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista se centrarà en quatre punts: incrementar el suport social i el nivell d’exigència ciutadana sobre la urgència de la independència; definir accions per fer efectiva la independència en un horitzó concret; dissenyar estratègies i alternatives polítiques en cas que l’actual classe política no assumeixi la necessitat de fer la independència en aquesta legislatura; i aconseguir un major suport i reconeixement internacional en cas d’una nova declaració d’independència.

Les setmanes vinents, l’Assemblea organitzarà les xerrades a Arenys de Mar (20/10), Reus (27/10), Sant Quirze del Vallès i Gràcia (BCN) (3/11), Taradell (10/11), la Seu d’Urgell (11/11), Tàrrega (12/11), Tortosa (14/11), Cornellà de Llobregat (15/11), Tarragona (17/11), Manresa (18/11), la Garriga (22/11), Lleida (23/11), Vilafranca del Penedès (24/11), Salt (25/11), Sants-Montjuïc (BCN) (29/11), Sant Andreu (BCN) (13/12), Sant Feliu de Guíxols (14/12).


Recordem que tothom que vulgui participar en la Conferència, ja s’hi pot inscriure a través de la web https://assemblea.cat/conferencia/. La independència la farem entre tota la ciutadania!

La justícia espanyola veta la campanya Consum Estratègic de l’Assemblea i ordena tancar-ne el web

El jutjat mercantil número 11 de Barcelona ha ordenat el tancament del web de consum estratègic de l’Assemblea Nacional Catalana i el “cessament en la realització de qualsevol actuació, per qualsevol mitjà, amb transcendència pública, que suposi la difusió de la campanya”, i qualifica la campanya de “deslleial i contrària a la bona fe”.

Aquesta sentència s’inscriu en la causa general de repressió del moviment independentista i vulnera drets fonamentals en una societat democràtica, com són la llibertat d’associació i la llibertat d’expressió. La llibertat d’expressió no només és la llibertat d’opinar, sinó que també inclou la cerca d’efectes sobre els ciutadans d’aquestes opinions. Amb aquesta sentència es perverteix el dret mercantil i el dret de la competència, convertint-los en un instrument més del dret de l’enemic.

En aquest cas, l’instrument de la repressió ha estat la patronal Foment, que lluny de defensar els interessos de les empreses catalanes, traint la seva història, ha optat per defensar els interessos d’unes poques empreses oligopolístiques i amb seu a Madrid. Com va recordar l’advocat de l’Assemblea, Pep Cruanyes, en el judici, el 1899 Foment va donar suport al Tancament de Caixes, i el seu president va ser acusat de sediciós. El Foment actual, doncs, és molt lluny dels seus orígens.

El 17 de juny passat l’Assemblea anunciava que el Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) havia resolt arxivar l’expedient sancionador contra l’Assemblea per la campanya de Consum Estratègic. Llavors l’entitat ja havia mostrat el desacord amb la resolució del cas, perquè la incoació d’un expedient sancionador com a infractora de la Llei de defensa de la competència (LDC) a una associació civil per haver promogut una campanya en positiu, que se centrava a informar el consumidor, suposava un precedent inquietant per a la llibertat d’expressió i associació. La campanya proposava actuar de forma responsable, tenint en compte altres valors a banda de la qualitat o el preu del producte o servei.

Recordem, també, que considerar l’Assemblea com a empresa en el sentit del dret de la competència, quan no obtenia cap benefici econòmic d’aquesta campanya, és un precedent perillós per a altres associacions que puguin exercir un rol de prescriptors de tendències de consum.

La pàgina consumestrategic.cat tenia com a objectiu promoure el consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, i feia èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0 o el respecte i promoció de la llengua catalana.

És totalment legítim, i emparat en el dret a la llibertat de pensament i d’expressió, que l’Assemblea analitzés la situació de Catalunya des d’un punt de vista polític i econòmic al voltant del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre i, d’acord amb els objectius polítics i socials de l’entitat, promogués una campanya d’informació als consumidors animant-los a actuar en la línia d’aquestes conviccions.

Èxit de l’acampada de l’Assemblea a favor de les persones represaliades

Aquest vespre, l’Assemblea ha clausurat l’acampada ‘Nosaltres Acusem’, que denuncia la causa general contra l’independentisme. L’acampada s’ha celebrat aquest cap de setmana a la plaça Catalunya, coincidint amb el 5è aniversari de l’empresonament dels Jordis i l’aniversari de l’afusellament del president Companys. Milers de persones han passat per la plaça Catalunya per presenciar algun dels molts actes que hi han tingut lloc per tal de fer costat a les persones represaliades de base, que segueixen patint la repressió ferotge de l’Estat Espanyol.

Així ho ha destacat la presidenta, Dolors Feliu, en l’acte de clausura: “Calia donar visibilitat als qui de vegades no en tenen. Tenim un dia a dia que no hi pensem, però aquesta gent, moltes vegades joves, necessiten el nostre suport i no podem fer veure que no existeixen. Vivim en un país on ens represalien de veritat. Són els nostres fills, filles, veïns i veïnes!”.

El vicepresident de l’entitat, Jordi Pesarrodona, ha volgut destacar que “amb aquesta campanya iniciem una sèrie d’actes per donar suport als lluitadors pels drets nacionals”. I ha afegit: “Serem sempre amb ells! Avui hem sembrat la llavor”.

L’acampada ha comptat amb personalitats conegudes del món independentista, com Lluís Llach (Debat Constituent i Consell de la República), Josep Costa (exvicepresident del Parlament de Catalunya), Gabriela Serra (exdiputada del Parlament), Neus Torbisco (Consell de la República i Òmnium Cultural), i antics membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea, com Elisenda Paluzie(vicepresidenta de l’UNPO) i Pep Cruanyes (president de la Caixa de Solidaritat).

Però, els veritables protagonistes del cap de setmana han estat el gran nombre de represaliats anònims que, des de fa anys, pateixen la repressió de la justícia espanyola. Alguns d’ells, com Marcel Vivet, Xènia Garcia, Roger Espanyol, Joel Muñoz, Tomàs Sayes, Tomàs Germinal, la Plataforma Antirepressiva de Ponent, la Xarxa Antirepressiva de Familiars de Deteningudes o Dani Gallardo, han participat en els actes de forma presencial, però molts d’altres també ho han fet de forma virtual.

Amb aquesta acció, l’entitat buscava visibilitzar els centenars de persones encausades – algunes pendents de judici i altres ja jutjades-, que formen part dels més de quatre mil represaliats per la causa general contra l’independentisme, molts d’ells i elles joves desconeguts, que no es troben sota el focus de la premsa i que no han sentit prou ni el suport dels partits independentistes ni de la societat civil.

La campanya ‘Nosaltres acusem’ vol recollir el suport de la ciutadania perquè el Parlament de Catalunya creï una comissió d’investigació sobre l’amplitud i l’abast de la causa general de la justícia espanyola contra el moviment independentista. L’objectiu final és fer arribar l’informe de la comissió al Consell d’Europa.

En la segona fase de la campanya, s’organitzarà la recollida de signatures a través de les assemblees territorials per crear una comissió d’investigació del Parlament, que inclourà actes amb encausats, lectures del manifest davant dels jutjats de Catalunya i altres accions. Aquesta campanya es mantindrà fins al gener de 2023, en què es farà una concentració davant el Parlament per lliurar les signatures recollides.

La campanya ‘Nosaltres acusem’, que segueix les indicacions del full de ruta de l’entitat, continua la feina de l’Assemblea després d’accions nacionals i internacionals contra la repressió espanyola, com la presentació d’un informe internacional sobre la repressió contra els moviments d’autodeterminació als EUA o la querella de l’entitat contra les forces de seguretat de l’Estat per l’escàndol d’espionatge del Catalangate, entre d’altres.

20 d’octubre, a Sabadell, presentació de les Rutes de la Llibertat

El dijous 20 d’octubre, a Sabadell, es farà la presentació de les Rutes de la llibertat. L’acte servirà per recuperar la història de la resistència contra el feixisme organitzada per l’independentisme català durant la Segona Guerra Mundial. Hi parlaran Aurora Madaula, Aleix Font i Oriol Falguera.

L’acte començarà a 19.30 h al casal Pere Quart, rambla Sabadell, 69.

19 d’octubre, a Sant Cugat, acte amb Jordi Pesarrodona

El dimecres 19 d’octubre, a Sant Cugat del Vallès, es farà una xerrada amb Jordi Pesarrodona amb el títol “Encara som aquí!“.

L’acte serà dins el cicle de xerrades 1 d’Octubre i començarà a les 19.00 hores a la sala Clavé de la Unió.

15 i 16 d’octubre, acampada a la plaça Catalunya d’inici de la campanya “Nosaltres acusem”

Aquest matí l’Assemblea ha presentat en roda de premsa el programa de la primera de les accions de la campanya “Nosaltres Acusem” en contra de la causa general contra l’independentisme: l’acampada reivindicativa que tindrà lloc el 15 i 16 d’octubre, a la plaça de Catalunya, coincidint amb el 5è aniversari de l’empresonament dels Jordis i l’aniversari de l’afusellament del President Companys, amb la participació de membres del Secretariat Nacional. Els actes començaran dissabte a les 12h del migdia i duraran fins el diumenge a les 19:30h.

L’Assemblea ha presentat el programa d’actes, entre els quals hi haurà Intervencions de persones represaliades i les seves famílies, parlaments de defenses i projeccions de vídeos sobre la repressió espanyola. L’acció comptarà amb personalitats conegudes del món independentista com Lluís Llach (Debat Constituent i Consell de la República), Josep Costa(exvicepresident de Catalunya), Gabriela Serra (ex-diputada del Parlament), Neus Torbisco (Consell de la República i Òmnium Cultural) i antics membres del secretariat nacional de l’Assemblea com Elisenda Paluzie (vicepresidenta de la UNPO) i Pep Cruanyes (president de la Caixa de Solidaritat). A més, es presentarà la petició al Parlament d’una comissió d’investigació de la causa general i el manifest «Nosaltres acusem la justícia espanyola».

La presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, ha assegurat en roda de premsa que “Es vol visibilitzar la causa general de tota la cúpula judicial contra l’independentisme, una gran repressió que si no trenquem ens aixafarà com a societat” i ha indicat el manifest ja compta amb 1.500 signatures. El vicepresident de l’entitat, Jordi Pesarrodona, ha recordat que “No sols parlem de tribunals espanyols, també de catalans com aquest d’aquí darrere (Tribunal Superior se Justícia de Catalunya), on s’ha viscut una persecució ferotge contra activistes catalans.”

Finalment, Jordi Piñol, en representació de la comissió que ha desenvolupat la campanya, ha remarcat que “Nosaltres Acusem és una campanya de tres mesos que culminarà amb una concentració al Parlament per entregar les adhesions per tirar endavant una investigació sobre la causa general i portar-la a tribunals internacionals.”

Amb aquesta acció, l’entitat busca visibilitzar els centenars d’encausats -alguns pendents de judici i altres ja jutjats- que formen part dels més de quatre mil represaliats per la macrocausa contra l’independentisme. Molts d’ells són joves que no s’han sentit amb prou suport dels partits independentistes i de la societat catalana.

La campanya “Nosaltres acusem” vol recollir el suport de la ciutadania perquè el Parlament de Catalunya creï una comissió d’investigació sobre l’amplitud i l’abast de la causa general de la justícia espanyola contra el moviment independentista. L’objectiu final és fer arribar l’informe de la comissió al Consell d’Europa.

En una segona fase de la campanya, s’organitzarà la recollida de signatures a través de les assemblees territorials per crear una comissió d’investigació del Parlament, que inclourà actes amb encausats, lectures del manifest davant dels jutjats de Catalunya i altres accions. Aquesta campanya es mantindrà fins al gener del 2023, quan es farà una concentració davant el Parlament per lliurar les signatures recollides.

La campanya “Nosaltres acusem”, que segueix les indicacions del full de ruta de l’entitat, continua la feina de l’Assemblea després d’accions nacionals i internacionals contra la repressió espanyola, com la presentació d’un informe internacional sobre la repressió contra els moviments d’autodeterminació als EUA o la querella de l’entitat contra les forces de seguretat de l’Estat per l’escàndol d’espionatge del Catalangate, entre d’altres.

L’Estat espanyol ja espiava l’Assemblea abans del Catalangate

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil vanespiar en el període 2018-2019 a la llavors presidenta, Elisenda Paluzie, a quatre exsecretaris nacionals i diversos membres de l’Assemblea, amb un programari previ al Pegasus, el programari SITEL, i/o amb seguiments personals.

Segons anunciava l’agència EFE aquest dilluns, l’Audiència Nacional va intervenir una quarantena d’activistes independentistes de l’entorn de l’Assemblea, la CUP i el Consell de la República entre el 2017 i el 2019 sota l’excusa de que “preparaven actes ‘subversius’ per posar en risc les institucions de l’estat”. Recordem que aquesta investigació és prèvia a les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics.

Les peces secretes que s’han fet públiques i que van ser l’inici de la investigació dels membres del CDR encausats a l’Audiència Nacional del cas 23S, evidencien el que portem denunciant des del 2017: s’utilitza el dret penal de l’enemic amb investigacions prospectives contra l’independentisme. Aquesta informació arriba després que l’Estat espanyol hagi reiterat que no s’havia espiat a l’independentisme, que ara s’evidencia com una nova mentida, amb l’afegit que es van dur a terme seguiments personals als espiats.

Aquest cas se suma a l’escàndol del Catalangate, l’espionatge polític amb Pegasus més gran del món, que ha afectat a la nostra entitat de forma greu. Els abusos de l’Estat espanyol amb l’objectiu de conèixer la nostra estratègia i les nostres accions, quan aquestes són públiques i transparents, només reforcen el nostre argumentari: que l’Estat espanyol ens persegueix per exercir el nostre dret d’associació i de llibertat d’expressió.

L’Assemblea treballa per a què s’acabi declarant i sostenint la independència a partir de majories democràtiques i des de la no-violència. Des de l’Assemblea coneixem els riscos que comporta el nostre activisme, i no ens fem enrere. Constatem el que ja sabíem i que no ens aturarem perquè tot això ens dona més força per seguir.

Posicionament de l’Assemblea amb relació a la nova configuració del Govern

El Govern del president Pere Aragonès ha anunciat el nomenament de les noves conselleries, liderades per Natàlia Mas, Meritxell Serret, Juli Fernández, Quim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart; un govern ple de noms del passat que queda lluny de respectar el mandat de l’1 d’Octubre i el consens del 52% independentista elegit democràticament el 14 de febrer de 2021.

Aquest Govern, que aposta per un suposat “consens del 80% de la ciutadania”, té una minsa legitimitat, un mínim reconeixement al Parlament i només la capacitat de fer autonomisme de mirada curta. Amb aquests nomenaments, l’executiu gira l’esquena a l’únic projecte viable per a una Catalunya de progrés: la independència unilateral.

La població de Catalunya va votar un projecte per dur a terme la independència aquest mandat i amb aquesta tria queda clar del tot que no mantindrà la seva promesa. Ja n’hi ha prou de mentir a la ciutadania. El projecte transversal i realista per a Catalunya és el de fer la independència. Avui, 10 d’octubre, el crit torna a ser el mateix: eleccions per a la independència.

En aquest sentit, aquest dissabte, l’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un posicionament sobre el trencament del Govern independentista. Després de l’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre, l’Assemblea va mantenir reunions amb partits i institucions per presentar una proposta que permeti preparar i activar la declaració d’independència. En concret, es va reunir amb els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, amb l’ex-vicepresident Jordi Puigneró i amb representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

El trencament recent del Govern ha evidenciat, un cop més, la seva manca de projecte independentista.

A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, constatem que:

  1. En aquests moments ni el Govern de la Generalitat ni els partits representats al Parlament tenen un pla definit per fer la independència.
  2. La mobilització de l’Onze de Setembre i la força de la gent ha fet que els partits sentissin la pressió per sortir de l’immobilisme. Això ha comportat una crisi de govern, però continuem constatant que cap partit al Parlament té una estratègia consistent per fer efectiva la independència.
  3. En aquest sentit, l’Assemblea vol conformar i dotar de contingut l’estratègia per fer efectiva la declaració d’independència. Per això organitza per al primer trimestre de 2023 una Conferència Nacional, per definir i consensuar les actuacions necessàries per declarar la independència, fer-la efectiva, sostenir-la en el temps i aconseguir-ne el reconeixement internacional.

Posicionament de l’Assemblea amb relació a la ruptura del Govern i l’estratègia dels partits

L’Assemblea Nacional Catalana ha mantingut, després de l’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre, reunions amb partits i institucions per presentar una proposta que permeti preparar i activar la declaració d’independència. En concret, s’ha reunit amb els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, amb l’exvicepresident Jordi Puigneró i amb representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

El trencament recent del Govern ha evidenciat la seva manca de projecte independentista.

A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, constatem que:

  1. En aquests moments ni el Govern de la Generalitat ni els partits representats al Parlament tenen un pla definit per fer la independència.
  2. La mobilització de l’Onze de Setembre i la força de la gent ha fet que els partits sentissin la pressió per sortir de l’immobilisme. Això ha comportat una crisi de govern, però continuem constatant que cap partit al Parlament té una estratègia consistent per fer efectiva la independència.
  3. En aquest sentit, l’Assemblea vol conformar i dotar de contingut  l’estratègia per fer efectiva la declaració d’independència. Per això organitza per al primer trimestre de 2023 una Conferència Nacional per definir i consensuar les actuacions necessàries per declarar la independència, fer-la efectiva, sostenir-la en el temps i aconseguir-ne el reconeixement internacional.