L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’adhereix a la demanda contra Espanya davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) a favor del debat lliure, sense límits a la llibertat d’expressió, en el Parlament de Catalunya. L’ANC s’afegeix així a la demanda que la Comissió Promotora de la Iniciativa legislativa popular per la Regulació de l’Estatut polític de Catalunya va interposar el 13 de gener del 2025 al Tribunal d’Estrasburg. Una iniciativa que va iniciar el 2024 amb dues Iniciatives Legislatives Populars (ILP) que van ser frenades per la mesa del Parlament o per l’acció del Tribunal Constitucional a petició del govern espanyol, i que enguany s’han ajuntat i s’han portat a Estrasburg en forma de demanda, on actualment està a l’espera de ser admesa a tràmit.

En aquests tràmits al TEDH, és positiu i favorable als interessos de la demanda que les entitats representatives de la societat civil manifestin la seva adhesió a la petició. Les adhesions recollides conformen un conjunt de documents annexos a la mateixa demanda que ajuden el tribunal a ponderar el suport ciutadà de la iniciativa. En aquest sentit, l’Assemblea se suma a la demanda pels següents motius:

• El cas afecta directament el dret de participació política dels ciutadans a través de les Iniciatives Legislatives Populars (ILP), un mecanisme essencial de la democràcia participativa que complementa el sistema representatiu, reconegut constitucionalment a Espanya. Per això, resulta especialment preocupant que les resolucions dictades per un òrgan d’una Assemblea legislativa que afectin l’admissió o la tramitació d’una ILP, malgrat la seva rellevància, no tinguin un control judicial per part dels tribunals ordinaris, ja que no es preveu aquesta previsió en la legislació espanyola.
• En quedar reservada la funció judicial revisora de la decisió adoptada per la mesa del Parlament de Catalunya de manera única i exclusiva al Tribunal Constitucional, entenem que resulta contrari als drets fonamentals reconeguts pel TEDH i protegits pel TEDH (drets d’accés a un Tribunal, a un recurs efectiu i a un procés just) que el Tribunal Constitucional no compleixi amb la funció que li correspon no admetent a tràmit el recurs d’empara presentat, tenint en compte que la transcendència constitucional de la qüestió suscitada està més que justificada, tant per raó de la matèria objecte de la ILP inadmesa a tràmit, com per la intensitat de les vulneracions de drets fonamentals que es denuncien.

Finalment, l’Assemblea considera que aquesta situació planteja seriosos dubtes sobre l’efectivitat del sistema de protecció de drets fonamentals a Espanya. Tant pel que fa al dret a la participació política que, en aquest cas va resultar lesionat en impedir que s’iniciessin els tràmits per possibilitar un debat parlamentari sobre una proposta ciutadana, com per no admetre’s a tràmit el recurs d’empara interposat contra la decisió de la mesa del Parlament de Catalunya.

El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach, ha afirmat aquest dissabte, durant la sessió plenària del Secretariat Nacional celebrada a la ciutat de Lleida, que “el país se sent orfe d’una instància política que representi la urgència d’alliberar-se d’Espanya, tot recollint, actualitzant i canalitzant l’energia històrica del Primer d’Octubre”.

Segons Llach, aquesta necessitat només pot ser satisfeta des de dues vies: des de dalt o des de baix. Si es fa des de dalt —com ha estat el cas d’Alhora o d’AC, i com ho seria ara Dempeus— no s’aporta cap novetat en la manera d’articular el vincle entre mobilització i organització. A parer seu, aquestes formacions només han obtingut fins ara resultats parlamentaris minsos, insuficients per assolir una majoria independentista sòlida al Parlament. Llach considera que la tàctica que segueixen aquestes candidatures no canvia en res el model autonomista existent, que es basa en la passivitat de la ciutadania fins que se la crida a les urnes.

Per contra, ha subratllat que encara és prematur concretar com s’ha d’articular políticament —des de baix— la primera lliçó del Primer d’Octubre: la mobilització i organització de base. Aquesta via, ha remarcat, s’oposa frontalment a la delegació del poder en partits allunyats de la ciutadania o en moviments impulsats des de dalt, amb personalitats, llistes de signatures o iniciatives similars.

Llach ha defensat que la possibilitat real de participar en el sistema electoral autonòmic, amb una majoria indiscutible, només pot sorgir —com el Primer d’Octubre— d’un poble mobilitzat que hagi creat les organitzacions ad hoc necessàries per actuar com a politja de transmissió entre el carrer i les institucions.

Per aquest motiu, ha reivindicat el paper de l’Assemblea com a eina massiva, democràtica i transversal a través de la qual el poble s’organitzi per fer efectiva la independència. Ha advertit que, per fidelitat a la seva essència fundacional, l’ANC no pot afavorir, sense desnaturalitzar-se, cap instància política ni cap conglomerat electoral, per més benintencionats que siguin.

En aquest sentit, ha afirmat que crear una nova organització no és només una qüestió de noms, voluntats, programes, diners o eficàcia, sinó que requereix una massa militant activa, crítica i organitzada. En cas contrari, només es construiria una estructura d’electors passius, incapaç de liderar i sostenir el procés independentista. “Fins i tot si la independència es proclamés des d’un Parlament amb majoria independentista, la qüestió de fons continuaria sent la mateixa: a qui se cediria el poder? Qui controlaria el país? Qui garantiria el manteniment del nou embrió d’estat?”, ha plantejat.

D’altra banda, el Secretariat Nacional ha elegit Xavier Aibar com a nou secretari de l’entitat. Aibar ha estat escollit amb 39 vots, un més del que marca la majoria necessària de 2/3 del total dels assistents al ple. El segon candidat, el secretari nacional Josep Costa, ha aconseguit 15 vots, i 2 han votat blanc.

Xavi Aibar, nascut a Torà (Lleida) el 1993, va iniciar el seu compromís polític arran de l’impacte emocional del Primer d’Octubre i el paper de l’ANC. Aibar es va presentar al Secretariat Nacional per reactivar l’ANJI i implicar més els joves en el moviment independentista. Considera que cal reprendre el rumb i cal recuperar la connexió amb la base. Defensa que cal parlar el llenguatge dels joves per tornar a mobilitzar-los.