L’Assemblea Nacional Catalana (ANC)ha participat en la Supplementary Human Dimension Meeting I 2026 de l’Organització per la Cooperació i Seguretat a Europa: Lawmaking for Democratic Resilience, on ha intervingut en dues sessions per exposar les seves preocupacions per la reducció de l’espai cívic, la criminalització de la dissidència política i la manca de mecanismes efectius de control judicial a l’Estat espanyol en relació amb el moviment independentista català.

En representació de l’organització, la secretària nacional Teresa Calveras ha intervingut a la Sessió II: Societat civil i supervisió independent en defensa de la legislació democràtica, on ha subratllat que la qualitat de la legislació democràtica depèn de la capacitat real de la ciutadania i de la societat civil per influir en l’elaboració de les lleis. Calveras ha advertit que aquest principi s’ha vist erosionat en el cas català.

Ha explicat que després del referèndum d’independència del 2017, l’Estat espanyol va traslladar el conflicte polític a l’àmbit penal, utilitzant disposicions penals àmplies, com delictes d’ordre públic, narratives antiterroristes o interpretacions expansives del delicte de desobediència, contra representants polítics i mobilitzacions pacífiques vinculades al moviment d’autodeterminació de Catalunya.

A la Sessió III: Revisió judicial i responsabilitat en la legislació democràtica, l’ANC ha posat el focus en les deficiències del control judicial a Espanya. Calveras ha recordat que la independència judicial és essencial per a la democràcia, però ha advertit que la politització del poder judicial espanyol ha debilitat l’efectivitat del control judicial en casos relacionats amb l’activisme polític català.

També ha fet referència al Catalangate, denunciant que malgrat les preocupacions expressades per relators especials de les Nacions Unides, les investigacions avancen lentament, les víctimes no han rebut cap reparació i les recomanacions dels organismes internacionals continuen sense aplicar-se. A més, Calveras ha assenyalat que l’espionatge –justificat amb arguments vinculats a la seguretat nacional– no ha respectat els principis de necessitat i proporcionalitat requerits, ja que es va utilitzar contra activitats polítiques pacífiques i legítimes.

Finalment, l’Assemblea Nacional Catalana ha fet una crida als estats participants i a les institucions de l’OSCE perquè reforcin les garanties d’independència judicial, assegurin l’accés efectiu a la justícia i protegeixin l’espai cívic. L’organització també ha reafirmat el dret a l’autodeterminaciócom a única via per garantir la protecció dels drets fonamentals del poble català.