El Born ha recordat les preses, les exiliades i les represaliades polítiques amb motiu de l’any d’empresonament de Carme Forcadell

Aquest dissabte, 23 de març, ha fet un any que Carme Forcadell, expresidenta de l’Assemblea, està empresonada. Per això, dins el marc Cap dona en l’oblit i sota el lema “La nostra força, la nostra independència”, l’Assemblea ha organitzat un acte al Born de reconeixement i suport a preses, exiliades i represaliades polítiques.

L’inici de l’acte, presentat per Txe Arana, ha donat pas al parlament d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea. Paluzie ha destacat que no podem normalitzar aquesta situació i ha posat en valor la campanya Cap dona en oblit. “És importantíssim que fem aquests actes i que lluitem contra la repressió política, però la repressió política no pot aconseguir el seu objectiu que és paralitzar-nos” ha alertat.

Paluzie ha recordat que el 24 de març l’actual Secretariat Nacional de l’Assemblea compleix un any de mandat. I ha recordat que el primer que van haver d’organitzar, en poques hores, va ser una manifestació amb motiu de la detenció del president Puigdemont a Alemanya. En aquest sentit, ha destacat “que la nostra força rau a continuar lluitant per aconseguir l’objectiu polític sense aturar-nos” en referència a la independència.

A l’acte hi ha intervingut una representació de la classe política amb els parlaments de Laura Borràs, Ester Capella, Gabriela Serra i Maria Dolors Sabater. Totes han ressaltat que no permetran que se silenciï la veu de les dones, fet imprescindible en la nostra lluita.

Carme Forcadell va permetre un debat parlamentari i per aquest motiu està patint la repressió, és per això que els expresidents de la mesa del Parlament han tingut un lloc especial en l’acte. Núria de Gispert ha recordat que “cada dia som amb vosaltres i no callarem. Com a dones, com a professionals, com a polítiques i com a independentistes”. Joan Rigol al seu torn ha afirmat que Forcadell va fer el correcte, donar la veu als representats del poble, i ha reblat “volem la independència per fer un país més humà, digne i just. Us volem al nostre costat per construir-lo!”. Ernest Benach i Roger Torrent han intervingut a través d’un vídeo. Benach ha denunciat “que ser a la presó quan no has comès cap delicte és de les coses més injustes que et poden passar, com és el cas dels presos polítics” i ha recordat que tots els presidents del Parlament, pràcticament tots, han patit o presó o exili, i ha evidenciat que “això ens indica d’alguna manera la situació que vivim al nostre país”. Roger Torrent ha animat a fer “de les urnes la muralla democràtica contra l’extrema dreta que vol rebentar tots els nostres drets i llibertats fonamentals, fer passos enrere en el feminisme, que vol carregar-se les polítiques d’igualtat del nostre país, que vol fer una societat pitjor que la que tenim”.

Un dels moments més emotius ha estat quan Bernat Pegueroles i Olga Arderiu, marit i advocada de Carme Forcadell, han llegit unes paraules que Forcadell ha fet arribar per a l’acte de suport, “tenim energia per arribar fins al final. La lluita pel nostre país ha d’anar lligada a la lluita pel feminisme”.

A través de vídeo també hi han intervingut Marcel Mauri, Meritxell Serret, Marta Rovira, Tamara Carrasco i el col·lectiu de suport als joves d’Altsasu i Anna Gabriel Sabaté i Dolors Bassa han dirigit unes paraules a través de Maribel Sabaté, mare de Gabriel, i Mireia Mata, amiga de Bassa.

Carme Sansa, acompanyada de membres del col·lectiu Dones per la República, ha llegit el manifest de la campanya Cap dona en l’oblit: “12 mesos d’injustícia, 12 mesos de dignitat”. Reivindiquem la vostra valentia, la vostra força. Reivindiquem els drets fonamentals. Reivindiquem la República catalana!

L’acte ha comptat amb les actuacions de Clara Ayats i Eulalià Bargalló interpretant “Que volen aquesta gent” i “Vull ser lliure” i l’actuació d’Ovidi 4 ha clos l’acte.

31 de març, a Terrassa, Concert per la llibertat

El diumenge 31 de març es farà a Terrassa el Concert per la llibertat en suport dels represaliats i de les seves famílies.

L’acte comptarà amb la presència d’un gran nombre d’intèrprets i cantants.

L’acte començarà a les 18.00 a l’Auditori Municipal del Conservatori (carrer Miquel Vives 2). L’entrada és gratuïta i es farà una recollida de donatius.

24 de març, a Ullastrell, xerrada amb Bea Talegón

Aquest diumenge 24 de març, a Ullastrell, la periodista Bea Talegón farà una xerrada per tractar la situació política del moment.

Començarà a les 12.30 al Casal (altell). Qui vulgui podrà inscriure’s al Consell per la República.

L’Assemblea exigeix un front de bloqueig a les Corts espanyoles

Davant la convocatòria d’eleccions a Corts espanyoles, l’Assemblea Nacional Catalana vol fer paleses les següents consideracions:

  • L’embat polític per resoldre el procés d’autodeterminació del nostre poble continua essent a Catalunya, no a l’Estat espanyol. L’autodeterminació és un dret que s’exerceix i esdevé impossible de pactar amb un estat matriu hostil.
  • Tots els poders de l’Estat espanyol (executiu, legislatiu i judicial) i qualsevol dels partits polítics amb opcions de govern en un futur ja han dit amb claredat que no accepten ni acceptaran cap mena de diàleg sobre l’autodeterminació.
  • Per aquest motiu és un gravíssim error polític generar expectatives de diàleg amb l’Estat espanyol. És un miratge il·lusori i desmobilitzador.
  • Volem denunciar un cop més la preocupant regressió autonomista de les forces polítiques catalanes, que un dia van defensar la República catalana i ara tornen a lluites partidistes per l’hegemonia electoral, en alarmant contrast amb el nivell de mobilització i consciència de ruptura democràtica manifestada per la ciutadania.
  • En un front exterior com les Corts espanyoles i en un context de repressió política, la unitat és necessària. Lamentem que el clam que expressa la ciutadania en totes les manifestacions no s’hagi atès.
  • El nostre Govern i el Parlament resten paralitzats i encarats a la recuperació d’una acció purament autonomista de curt abast, i sense cap estratègia compartida.
  • Cal tractar les eleccions a les Corts espanyoles com un front exterior, en clau de país. I haurem d’exigir a les forces polítiques catalanes que sàpiguen transformar un escenari de diversitat política prèvia a les eleccions en una unitat estratègica d’acció, posteriorment.
  • Hauran d’actuar tant en els fronts exteriors com interiors, amb criteri estratègic coincident, d’acord amb les necessitats del progrés del embat de ruptura democràtica i de desobediència no violenta que hem d’aprofundir al nostre país.

A partir d’aquestes consideracions:

Reclamem a les candidatures independentistes, en els diferents fronts exteriors i interiors, que respectin aquestes premisses i no generin falses expectatives de diàleg amb un estat hostil, que l’únic que provocaran seran noves decepcions i desmobilització.

Demanem que a les Corts espanyoles aquestes candidatures defensin:

  • Avançar clarament en el desenllaç del dret d’autodeterminació.
  • El mandat de l’1 d’Octubre, com a referèndum en què el poble català va votar a favor de la República catalana. Vam votar i vam guanyar.
  • No donar suport a la governabilitat de l’Estat espanyol si no respecta el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El govern del PSOE també ha demostrat que no el respecta ni té voluntat d’acabar amb la repressió política: forma part del bloc del 155. Europa i el món no entendrien que donéssim suport a un partit que ha estat còmplice de la dissolució il·legal del Parlament i el cessament del Govern de la Generalitat.

Que respectin els anhels de la societat civil i actuïn amb una única veu, d’acord amb el Govern i el Parlament, a qui instem a avançar clarament en el desenllaç del procés d’autodeterminació de Catalunya, d’acord amb el mandat de l’1 d’Octubre del 2017, per la via unilateral, únic camí possible per generar un diàleg multilateral posterior de resolució definitiva del conflicte.

Reclamem un compromís ferm de les direccions dels partits o formacions que concorrin a les eleccions espanyoles per culminar el procés iniciat, la qual cosa implica la determinació de posar els seus representants a les Corts espanyoles al servei d’una estratègia col·lectiva per la independència. El temps del peix al cove, dels pactes per unes engrunes, ja s’ha acabat. Ara cal fer República catalana de debò, sense por, amb fermesa, amb dignitat i amb coratge.

23 de març, al Born de Barcelona, acte de reconeixement a les dones represaliades

Aquest dissabte 23 de març es farà un acte de reconeixement a les preses, exiliades i represaliades polítiques. Farà un any que la Carme Forcadell, primera presidenta de l’Assemblea, és injustament empresonada.

L’acte començarà al Born de Barcelona a les 12.00 h.

24 de març, autocar des de Terrassa per anar a la manifestació d’Altsasu

S’han organitzat alguns autocars per anar a la manifestació d’aquest diumenge 24 de març a Altsasu per demanar la llibertat dels joves jutjats per una baralla de bar. Aquest és el que surt del Vallès Occidental.

  • Sortida a les 6.00 des de l’estació d’autobusos de Terrassa. Preu 40€. Venda de tiquets al local de l’ANC de dilluns a divendres, de 17.00 a 19.00 (c. del Nord, 104)

21 de març, a Sabadell, acte d’Òmnium sobre el judici

El dijous 21 de març, a les 19.00, al Centre Cívic de la Creu Alta – Cal Balsach de Sabadell, tindrà lloc l’acte #JOACUSO organitzat per Òmnium Cultural.

En aquesta ocasió, i per parlar sobre el judici, comptarem amb Marcel Mauri de los Rios (vicepresident d’Òmnium Cultural), Esther Cuixart (germana de Jordi Cuixart), Carme Herranz (advocada i sòcia del col·lectiu Ronda) i David Companyon (cooperativista, activista i exdiputat d’ICV-EUiA). Moderarà l’acte Albert Solé, director del Diari de Sabadell.

Vídeo resum del judici a l’1-O

Aquest és el vídeo que resumeix el judici del Tribunal Suprem.

Vídeo de la manifestació de Madrid

Aquest és el vídeo que resumeix la manifestació de Madrid “La autodeterminación no es delito

El 23 de març, a Barcelona, l’Assemblea serà a la manifestació contra el feixisme

L’Assemblea Nacional Catalana s’adhereix a la manifestació en contra el feixisme que ha convocat Unitat contra el feixisme i el racisme aquest dissabte 23 de març a la tarda. Així s’ha comunicat en una roda de premsa aquest migdia a la seu de La Fede en què hi ha participat el secretari nacional i coordinador de la comissió Fem República, David Fernàndez.

La manifestació s’emmarca dins el Dia Internacional contra el Racisme, i és una de les més de les 70 que s’estan fent arreu del món durant la setmana del 16 al 23 de març amb motiu d’aquesta efemèride. La de Barcelona sortirà dels Jardinets de Gràcia, a les 17 h, i baixarà pel passeig de Gràcia fins a la cruïlla amb Gran Via, on hi haurà els parlaments i actuacions musicals.

El lema internacional és “Per un món sense racisme ni feixisme”. Com ha explicat David Karvala, un dels portaveus del moviment, “hi ha massa motius per manifestar-se aquest dissabte”, i ha citat casos de racisme com la prohibició de votar a les persones immigrades, l’existència dels CIE, les agressions als centres de menors, o la repressió i multes que pateixen els manters. “Aquest dissabte és un d’aquells moments en què toca sortir massivament contra l’extrema dreta i tot el que representa”, ha afegit. I és que per Karvala, Barcelona és “la punta de llança” contra l’extrema dreta.

Des del moviment es vol posar èmfasi en l’augment de l’extrema dreta i el que això suposa: misogínia, islamofòbia, antisemitisme, romafòbia, masclisme, LGTBIfòbia… I per aquest motiu, volen omplir la manifestació de dissabte, per denunciar i dir no al racisme institucional. Així mateix, volen dir prou al feixisme, i també que no es criminalitzi l’antifeixisme; evitar cap pas enrere en la igualtat; i apostar fermament per la convivència en la diversitat i per un món sense racisme.

Les entitats que ho vulguin poden adherir-se al web de la UCFR. Ara per ara ja hi ha més de 195 entitats que ho han fet.

27 de març, a Sant Quirze, “Judici al judici” amb Jesús Rodríguez i Mireia Montesinos

El dimecres 27 de març es farà a Sant Quirze del Vallès l’acte “Judici al judici” per analitzar el context en què s’està processant els presos polítics encausats per l’1-O.

L’acte comptarà amb el periodista Jesús Rodríguez de la Directa que acaba de rebre fa poc el premi Ciutat de Barcelona en la categoria Mitjans de Comunicació. Hi va fer aquest discurs que va causar el disgust dels regidors del PP i C’s que van abandonar l’acte de lliurament. És un coneixedor de primera mà dels fets de l’1-O i sap amb detall l’entrellat dels mitjans de comunicació i el tractament que es dóna a les notícies.

També hi serà l’advocada Mireia Montesinos de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans vinculada al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. L’ACDDH és una de les impulsores de l’International Trial Watch que fa seguiment del judici a l’1-O.

Amb tots dos podrem aprofundir en el tractament que rep el judici en els mitjans de comunicació i tindrem totes les respostes dels aspectes jurídics del cas.

L’acte començarà a les 19.30 a la sala Josep Brossa de la Patronal de Sant Quirze.

Clam històric i multitudinari a Madrid en defensa del dret a l’autodeterminació

Manifestació històrica, la d’avui a Madrid. 120.000 persones, segons l’organització, s’han manifestat aquesta tarda a la que ha estat la primera gran manifestació a favor del dret a l’autodeterminació feta a la capital de l’Estat espanyol. Milers de persones s’han manifestat des d’Atocha fins a Cibeles sota el lema “La autodeterminación no es delito. Democràcia és decidir”.

Entre ahir i avui, més de 500 autocars, una quinzena de trens AVE plens i molts cotxes particulars han traslladat milers de persones a Madrid, que s’han unit a moltes d’altres de diversos pobles de l’Estat. L’organització, formada per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, els grups parlamentaris de JxCAT, el grup parlamentari Republicà i el grup parlamentari de la CUP, i col·lectius de Madrid (més d’una cinquantena) i de l’Estat s’han manifestatat sota un clam clar: votar no pot ser mai un delicte, tot al contrari, és un dret universal.

La capçalera de la manifestació ha avançat des de plaza Lealtad fins a Cibeles, on la periodista Patrícia López ha estat l’encarregada de presentar l’acte. La nota musical l’han posat Mario Muñoz i Alícia Ramos, i sobretot el cant conjunt de tots els manifestants de l’Estaca, mentre il·luminaven la nit amb els llums del mòbil.

Una República catalana per a tothom
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha dit durant els discursos que la República catalana que anhela no és contra ningú, sinó una oportunitat per a tothom i per tenir relacions “d’igual a igual” entre pobles veïns i germans, amb relacions “que no estiguin viciades ni per la dominació ni pel victimisme”.

Paluzie ha fet una defensa acèrrima dels drets fonamentals, i ha recordat que, quan es vulnera un dret a un lloc, es vulnera arreu, i ha reiterat que els pobles tenen el dret a l’autodeterminació, perquè l’exercici d’aquest dret per vies democràtiques és un instrument de pau.

La presidenta de l’Assemblea ha dit que és important fer el mateix discurs a tot arreu, ja sigui a Barcelona, Madrid o Brussel·les, i aprofitar totes les oportunitats del judici per reforçar la causa de l’autodeterminació. Així, ha demanat agrair la solidaritat, “vingui d’on vingui”. I a tots aquells que volen dividir per qüestions d’origen, els ha recordat que la societat catalana està feta de motles aportacions, i ho ha exemplificat amb els seus dos cognoms com a mostra d’aquesta barreja. “Cap dels meus dos cognoms és català”, ha dit.

Defensar l’autodeterminació és defensar la democràcia
Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha volgut deixar clar que no s’ha vingut a Madrid a provocar ningú, sinó a defensar colze a colze els drets fonamentals i la democràcia, en risc a l’Estat espanyol, ha dit. De fet, el vicepresident d’Òmnium ha subratllat que hauria d’avergonyir a qualsevol demòcrata que es permeti a l’extrema dreta exercir d’acusació popular i marcar l’agenda política.

Per Mauri, donar suport a l’autodetrminació de Catalunya avui és defensar la democràcia a Espanya, i ha recordat que l’únic que sempre ha demanat Catalunya és votar en llibertat el seu futur.

Col·lectius d’arreu
Des de l’ACDC, Meritxell Lluís ha vaticinat que conjuntament, de manera pacífica i democràtica, es podrà frenar el feixisme que aflora “sense vergonya”. “Defensar drets fonamentals no pot ser mai un delicte”, ha conclòs. En aquesta mateixa línia Antxon Ramírez, en representació dels joves empresonats d’Altsasu, ha destacat tres conceptes que considera clau: dignitat, amb els presos polítics i els familiars de les persones represaliades; solidaritat, per combatre la repressió que pateixen els pobles de l’Estat, i justícia, d’un moviment imparable que treballarà per aconseguir-la.

En representació dels sindicats, Óscar Reina, del sindicat SAT, ha apostat per la unió dels pobles i la seva sobirania per fer fora tota la classe “corrupta” de “mafiosos” i “capitalistes“. Elena Martínez, en representació dels col·lectius de Madrid, ha dit que al Suprem no s’està jutjant els representats de Catalunya, sinó el conjunt del moviment democràtic, i ha demanat treballar per derrocar el “règim monàrquic postfranquista”. En aquesta mateixa línia, Jaime Pastor, també dels col·lectius de Madrid, ha recordat que la història s’ha construït des de la desobediència civil a favor de més drets i més democràcia

Detingut Jordi Alemany, secretari nacional de l’Assemblea, a poques hores de la manifestació en defensa de l’autodeterminació a Madrid

Jordi Alemany, secretari nacional de l’Assemblea, ha estat detingut per agents dels cossos de seguretat de l’Estat espanyol aquest migdia. Desplaçat a Madrid amb motiu de la manifestació del 16M a favor de l’autodeterminació, les forces de seguretat l’han fet identificar a la via pública, al centre de Madrid, i l’han detingut.

Alemany forma part del col·lectiu 21 Raons, que es va crear arrel de les detencions del passat 16 de gener a diversos punts del territori, sense ordre judicial, pels talls de les vies del tren de l’AVE a Girona produïdes durant el primer aniversari de l’1-O.

Fruit d’aquesta acció, s’han ordenat 16 detencions i 21 imputacions, d’entre les quals la d’Alemany, acusat dels delictes d’ultratge a Espanya i de desordres públics per haver despenjat la bandera espanyola de la delegació de la Generalitat a Girona, malgrat que les proves demostren que no va ser ell qui ho va fer.

El passat 7 de març havia de declarar als jutjats de Girona, però en no presentar-se es va activar una ordre de detenció estatal al cap de dues hores, que s’ha efectuat aquest migdia.

Vídeo de la manifestació de Madrid “L’autodeterminació és un dret no un delicte”

Si no heu pogut assistir a la manifestació de Madrid però no us la voleu perdre, aquí la podeu veure.

Aquesta manifestació coincideix amb el 7è aniversari d’aquesta web de l’ANC al Vallès Occidental.

Tot a punt per a la manifestació de dissabte a Madrid

Les entitats sobiranistes i els grups parlamentaris ja ultimen els detalls de la gran manifestació unitària que recorrerà el paseo del Prado aquest dissabte, 16 de març, per reivindicar que l’autodeterminació no és un delicte, sinó un dret.

La capçalera de la manifestació sortirà a les 18 h amb el lema “La Autodeterminación no es delito. Democracia es decidir”. El punt de trobada per a tots els manifestants serà el paseo del Prado, l’espai entre la rotonda Emperador Carlos V i la plaça Neptuno. Una de les principals recomanacions als ciutadans que aniran a la manifestació és que hi arribin com més aviat millor, cap a quarts de sis de la tarda, ja que es preveu una gran aglomeració de gent.

Fa setmanes que s’estan organitzant autocars des de molts punt del país amb destinació Madrid. Actualment hi ha comptabilitzats un total de 400 autocars, prop de 360 de Catalunya i més de 40 de la resta de la península. També sortiran molts trens en direcció Madrid, actualment hi ha uns 10 trens AVE complets o quasi complets.

Per facilitar la mobilitat i l’arribada de vehicles propis d’altres punts de l’Estat, es recomana fer servir els aparcaments dissuassoris a les entrades de Madrid.

Una manifestació molt transversal
La de dissabte, serà una manifestació molt plural i diversa, com ho demostra el gran nombre d’entitats i associacions que s’hi han sumat, no només de Catalunya, sinó també d’altres punts de la península. A més de les entitats i els grups parlamentaris convocants (Assemblea, Òmnium, JxCat, ERC i CUP), des d’Euskal Herria, hi haurà representants Gure Esku Dago, Altsasu Gurasoak i EH Bildu. De Galícia, membres del BNG, Confederación Intersindical Galega, Via Galega i Plataforma Galiza con Catalunya. D’Andalusia, el Sindicato Andaluz de Trabajadores; i d’Aragó, Puyalón.

Les forces sindicals que també han volgut mostrar el seu suport són les següents: IAC Catalunya, Intersindical-CSC Catalunya, Intersindical Valenciana, STEI Intersindical Illes Balears, LAB Euskadi, ESK Euskadi, Steilas Euskadi, CUT Galícia, CUT Aragó, SAT Andalusia, FSOC Canàries, Intersindical Canària, CSI Astúries.