L’Assemblea Nacional Catalana vol fer avinent que la DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, aprovada en seu parlamentària per majoria absoluta de vots el 27 d’octubre de 2017, fou la darrera decisió sobirana del Parlament de Catalunya.
Perquè a continuació fou dissolt, il·legalment i il·legítima, pel president del Gobierno de España, Mariano Rajoy, tot convocant ell mateix de Madrid estant noves eleccions autonòmiques, sense tenirne les facultats estatutàries i emparant-se amb una aplicació fraudulenta i perversa de l’article 155 de la Constitució espanyola.
Des d’aleshores, el Parlament de Catalunya, en tant que poder legislatiu, s’ha convertit en un Parlament bord i segrestat. Ha estat violat constantment pel poder judicial i el TC amb ingerències coercitives vers els seus diputats impedint-los el lliure exercici de la seva representació democràtica per mitjà d’empresonaments, inhabilitacions i exili, i repetides amenaces i alteracions de la correlació de forces sorgides de les eleccions i, fins i tot, blocaments forçats de legislatura a mig curs, etc.
Amb tot això, afirmem amb tota contundència que aquest Parlament Autonòmic de Catalunya, des de fa 7 anys, és un parlament bord i segrestat d’on no en poden fructificar lleis ni decisions sobiranes i que ha quedat, democràticament, devaluat.
I també afirmem amb tota contundència: que les constants ingerències del poder judicial i del TC tornen a evidenciar que Espanya està ocupant per la força el Principat de Catalunya des de 1714 i que aquesta ocupació s’ha aguditzat més encara des de fa 7 anys. Perquè es porta a terme contra la voluntat dels catalans expressada amb el Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre i amb la Declaració d’Independència del Parlament del 27 d’octubre del 2017.
EN CONSEQÜÈNCIA: Fem una crida al poble català a continuar el camí de l’alliberament nacional a partir del punt on ho vam deixar ara fa 7 anys, amb la DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA, i a reprendre el camí cap a la CONSTITUCIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA, per mitjans pacífics i de lluita noviolenta. L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, per mitjà del nou Full de ruta proposarà al poble català noves formes de lluita i obrir nous escenaris que ens duran a la victòria final. VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
Aquesta Diada hem evidenciat la intenció de seguir defensant el dret a l’autodeterminació demostrant que seguim als carrers, que no renunciem als nostres principis i aspiracions i que serà amb aquesta força social que defensarem la llengua, la cultura i les nostres institucions, organitzant-nos per treballar incansablement per avançar cap a un futur de llibertat.
Tot i l’abatiment provocat per les darreres disputes electorals, la inacció institucional i alguns pactes contra natura, en els actes d’ahir milers i milers de persones ens van demostrar que el poble català segueix decidit a continuar la lluita per la independència fugint dels pactes autonomistes. Més encara que altres anys.
La participació massiva és un exemple de la fermesa de la nostra lluita, forta davant els reptes actuals: la repressió, la pèrdua de la majoria parlamentària, els atacs a la llengua, l’espoli fiscal…
Davant de l’objectiu d’Espanya de desarticular el moviment independentista, la nostra resposta ahir va ser la mobilització ferma i insubornable. Ahir van sortir als carrers la gent més combativa amb l’objectiu de desafiar els pacificadors, els desmobilitzadors. Amb l’objectiu de plantar cara als colonitzadors i als seus còmplices.
Vam demostrar, una vegada més, que existeix una massa social decidida a encapçalar la lluita per la llibertat de Catalunya. I és amb la gent mobilitzada que l’ANC compta per fer possible les properes campanyes. Estem convençuts que la persistència i determinació del nostre poble superarà les dificultats pròpies de qualsevol lluita per la sobirania d’una nació sense estat.
Ahir, les entitats vam demostrar que quan hi ha voluntat és possible arribar a una entesa amb un pensament de marc estratègic i de país, que podem unir les nostres forces a partir de la importància del nostre projecte. Aquest és el mateix esforç que demanem als partits, però que també traslladem a tots i cadascun dels independentistes de Catalunya: militeu, organitzeu-vos, treballem junts perquè així és com hem aconseguit grans fites històriques.
No n’hi ha prou de dir que som independentistes. L’independentisme, com ha dit en Lluís Llach un munt de vegades, implica militar, militar, militar. I implica mobilitzar-se, implica lluitar. I davant el capteniment espanyol per imposar a la força el fals idil·li entre Catalunya i Espanya, la nostra resposta ha de ser la lluita, des de la perseverança i la intel·ligència.
Per això és feina nostra, dels independentistes organitzats, buscar les noves formes de lluita que ens permetin trencar amb el domini demofòbic i despòtic d’Espanya.
A finals del mes de juny el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana es va comprometre en la defensa de la integritat del MHP Carles Puigdemont si el poder judicial espanyol intentava arrestar-lo. Tot i aquest suport, l’Assemblea no considerava positiu que el president Puigdemont es lliurés a la judicatura espanyola.
El president a l’exili va anunciar el seu retorn per assistir al ple d’investidura de Salvador Illa, desafiant l’ordre de detenció del Tribunal Suprem espanyol. Per plantar cara al seu empresonament,l’Assemblea va sumar-se a l’acte unitari del dia 8 d’agost.
En conseqüència, l’ANC es va posar en contacte amb les altres entitats independentistes per tal de rebre’l de manera coral i com correspon a la figura institucional del president a l’exili. Aquest gest de desobediència compartit, tal com es va fer el 2017, ens ha de fer recordar que la nostra resistència és legítima i que amb ella complim amb el mandat del Primer d’Octubre.
Una policia democràtica hauria garantit l’assistència del MHP Carles Puigdemont al ple com a cap de l’oposició, elegit per centenars de milers de votants. En canvi, per impedir-ho, el conseller d’Interior i els alts comandaments dels Mossos d’Esquadra van convertir el Parlament de Catalunya en un búnquer fortificat. Van avantposar l’ordre de detenció del Tribunal Suprem espanyol a la voluntat de centenars de milers d’electors catalans; una ordre que és un cop d’estat judicial contra la llei d’amnistia, amb una tergiversació ignominiosa del delicte de malversació.
Davant del desaforat desplegament policial, el president Puigdemont va optar per no ser empresonat pel jutge Pablo Llarena i va desaparèixer.
El discurs del president Puigdemont va durar pocs minuts, però la seva repercussió als mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals va ser extraordinària. La seva cerca desmesurada va captar l’atenció de milions d’oients. Va eclipsar la sessió d’investidura de Salvador Illa, fins i tot els diputats estaven més pendents del mòbil que no pas del discurs del candidat. Al mateix temps el Tribunal Suprem i els mitjans de comunicació espanyols, es van sentir profundament humiliats, perquè la persona que els havia posat en evidència davant les justícies democràtiques europees se’ls havia tornat a escapar de les mans.
Per capturar el president a l’exili la direcció de la policia va posar en marxa l’operació Gàbia, destinada a terroristes, que va bloquejar centenars de milers de persones a tot el país. Tot per congraciar-se amb la més alta judicatura espanyola, abans que respectar la democràcia. A més, els Mossos d’Esquadra van atacar amb gas pebre els manifestants que de manera no-violenta volien penetrar al parc de la Ciutadella. Aquesta acció està reservada a casos de violència extrema, que no va ser el cas, tal com demostren les imatges gravades dels fets. La direcció policial també ha perseguit els mossos d’esquadra, als quals acusa d’haver ajudat, fora de servei, el president Puigdemont a tornar a casa seva sa i estalvi. I a més, ha anunciat continuar prenent represàlies contra tothom que hagi participat en l’acte.
Com a entitat líder independentista volem expressar l’orgull que ens suposa haver vist milers de persones decidides en un acte pacífic de protesta absolutament memorable, que referenda la persistència de l’existència del moviment civil organitzat independentista. Al mateix temps, reconeixem que ens hauria agradat mantenir més informades les nostres bases durant tot el dia, però la naturalesa dels fets feia que no es pogués disposar d’informació suficientment clara.
La investidura del candidat del PSC-PSOE com a president de la Generalitat amb els vots d’ERC i els Comuns, va ser l’altra cara del dia. Per la seva trajectòria a favor del règim constitucional borbònic, de la repressió del Primer d’Octubre, de l’aplicació de l’article 155, Salvador Illa podia haver assolit els 68 vots necessaris per ser elegit president de la Generalitat amb els vots de PP i Vox.
Tanmateix el nou president va ser escollit gràcies als vots d’Esquerra Republicana i dels Comuns. Amb aquest pas la direcció d’ERC ha culminat el seu trencament amb l’estratègia unitària seguida des de la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. ERC ha retornat a la política fracassada dels governs tripartits, a l’aliança amb el PSOE, Sumar i les seves respectives sucursals a Catalunya.
Aquesta estratègia tornarà a fracassar. Perquè els recursos i competències del Parlament i la Generalitat no permeten afrontar els grans reptes nacionals, econòmics i socials del nostre país en el món globalitzat del segle XXI. Catalunya, amb vuit milions d’habitants, té al davant uns desafiaments que l’aboquen a la desnacionalització i a la descapitalització econòmica i posen en perill la seva supervivència com a nació avançada. L’antagonisme nacional, social i econòmic entre Catalunya i Espanya, és estructural i genera un potentíssim corrent històric de fons que, malgrat la repressió espanyola, acabarà fent triomfar la República Catalana.
En definitiva, el retorn del president Puigdemont i la mobilització del dia 8 d’agost de 2024 beneficia tot el moviment independentista, i ha estat un gran pas per dinamitar l’intent de normalització institucional, política i social que persegueix la llei d’amnistia i la votació de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat.
L’Assemblea, en una carta signada pel coordinador de Gestió Jurídica i Seguretat, Pep Cruanyes, i en nom de tots els testimonis que l’han impulsat, denuncia una actuació policial per part dels Mossos d’Esquadra, que qualifiquen de “desproporció”.
La carta denuncia que, durant la concentració davant de la porta d’entrada del Parc de la Ciutadella, els Mossos van llençar gas pebre als manifestants, sense que s’hagués produït una situació violenta. Els policies, a més, van llençar aquest gas de manera discriminada, no es va respectar la distància pertinent i no es va avisar prèviament per altaveu que es llençaria, tal com estableix la forma d’aplicació que van detallar el 2019.
Sanitaris per la República va haver d’atendre 51 persones afectades per aquest gas i en alguns dels casos el SEM també hi va haver d’intervenir.
És per aquest motiu que l’Assemblea ha demanat:
Que s’obri una investigació dels fets i es depurin responsabilitats dels responsables de l’operatiu, del nombre de les persones ferides i els perjudicis causats a través de les dades que proporcioni el SEM i els Sanitaris per la República, els enregistraments dels fets i els testimonis que tenim a disposició del departament.
Que es revisin operatius com aquest i la seva desproporció, que limita el dret de la ciutadania a expressar davant del Parlament les seves opinions sobre els fets que es debaten. Els operatius mai no poden ser anul·lant aquest dret, i cal que es facin d’acord amb les interpretacions de les resolucions de les Nacions Unides i el TEDH.
A la carta també s’hi adjunten vídeos i testimonis de la utilització d’aquest gas, com aquest d’Albert Bagué, on es pot apreciar el moment en què el disparen, o aquest de Neus Matamala, on s’observen els efectes de l’actuació policial.
La direcció d’ERC ha arrossegat la seva militància a donar suport a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. De manera inexplicable els afiliats republicans s’han cregut que l’acord amb el PSC-PSOE era un èxit fabulós, però que calia passar a l’oposició al govern socialista.
Les funestes conseqüències d’aquesta contradicció per Catalunya s’evidenciaran de manera immediata en el moment mateix del discurs del nou president de la Generalitat i en el nomenament dels seus consellers. El seu relat de passar pàgina de l’1 d’Octubre i de la repressió espanyola mostrarà que no creuen en l’existència de conflicte amb Espanya. La seva visió triomfalista de la realitat els portaran a negar els greus perills que planen sobre el nostre futur com a nació avançada; per exemple la minorització lingüística que aboca a l’extinció, el creixement de baixa qualitat que fomenta les desigualtats socials i la destrucció del medi natural.
El vot favorable d’ERC a Salvador Illa aguditza una fatídica divisió de l’independentisme perquè abandona qualsevol confrontació amb l’Estat espanyol i d’unitat estratègica independentista. En canvi explicita l’acatament del marc de la constitució espanyola i la subordinació estratègica permanent del partit republicà al socialisme espanyol. Aquesta deriva d’ERC afebleix greument el moviment independentista perquè debilita el seu flanc esquerre compromès amb els interessos i sentiments de les classes populars. De manera inevitable aquest buit serà cobert per altres formacions polítiques. Tanmateix retardarà la marxa del moviment cap a la República Catalana.
La contradicció entre l’aliança estable amb els socialistes catalans i espanyols i estar a l’oposició al Parlament aguditzarà la davallada electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest plantejament no ha ampliat la base electoral sinó que l’ha encongit, tendència que s’agreujarà després d’investir Salvador Illa.
Els dirigents d’ERC que han portat Esquerra a aquests contrasentits són culpables dels seus efectes fatals per a Catalunya, per a l’independentisme i per al seu partit. La història els jutjarà.
El preacord amb el PSC per investir Salvador Illa president de la Generalitat aprovat per l’Executiva Nacional d’ERC tindrà funestes conseqüències per a Catalunya, per al moviment independentista i per a Esquerra Republicana. L’única esperança és que els seus militants el rebutgin.
GREUS REPERCUSSIONS PER A CATALUNYA
La història jutjarà amb severitat els dirigents que han aprovat votar com a president de la Generalitat una persona que va defensar la brutalitat policial de la Policía Nacional i la Guardia Civil contra pacífics ciutadans el Primer d’octubre de 2017 i va donar suport a la intervenció de la Generalitat i la dissolució del Parlament en l’aplicació de l’article 155.
Per assolir aquesta investidura aquests dirigents han presentat de manera triomfalista un preacord amb el PSC, sense el compromís del PSOE, que és imprescindible per canviar les lleis espanyoles. Per exemple, no és possible la solució al conflicte amb l’Estat espanyol només amb un ampli consens a Catalunya. L’Estatut d’Autonomia de 2006 el tenia i va fracassar perquè va ser desnaturalitzat pel Tribunal Constitucional. Sense la implicació dels socialistes espanyols els punts més rellevants del preacord són simples bons desitjos.
Els dirigents republicans han posat el focus en el «Concert Econòmic Solidari» que no traurà el nostre país del sistema de finançament autonòmic comú. Perquè el preacord deixa clar que la relació bilateral amb l’Estat és compatible amb la participació en òrgans multilaterals; és a dir, la situació actual. Aquesta glorificació és calcada a la que van fer els dirigents d’ERC al sistema de finançament autonòmic de 2009. Havia d’aportar 3.800 milions d’euros i només va comportar grans retallades els anys següents en ensenyament, sanitat, inversions i en general al nostre estat del benestar.
Al mateix temps que aprovava el preacord, l’Executiva d’ERC ratificava que el partit passava a l’oposició. Aquest fet que demostra que no creuen que els nombrosos apartats del preacord, entre els quals el Concert Econòmic Solidari, es facin realitat. Suposa esperar que el govern de Salvador Illa portarà a terme el programa d’ERC. Amb aquest pas a l’oposició els hipotètics rèdits polítics del fabulós preacord se’ls emportaria el partit socialista.
De manera significativa el PSC-PSOE no ha dit res sobre la interpretació del preacord d’ERC, indicant als militants d’ERC «voteu-nos i digueu el que vulgueu». Tampoc els mitjans de comunicació espanyols s’han escandalitzat. Fonts del PSOE han dit: «vamos a respetar los plazos y a las bases de ERC», perquè saben que es tracta d’una operació de màrqueting polític per guanyar la consulta; un cop assolida, incompliran els acords.
GREU DIVISIÓ EN EL MOVIMENT INDEPENDENTISTA
El preacord d’ERC amb els socialistes aguditzarà la divisió de l’independentisme. El president Puigdemont, destituït il·legítimament i que ha passat set anys a l’exili, s’ha compromès a assistir a la sessió d’investidura del Parlament. Serà detingut a causa del cop d’estat judicial del Tribunal Suprem espanyol tergiversant el concepte de malversació. L’Assemblea ens preparem per donar-li el més ampli suport.
Malgrat que la repressió de l’independentisme continua, malgrat que l’Estat espanyol no executa ni la meitat de les inversions compromeses, els actuals dirigents d’ERC mantenen el seu compromís amb la «normalització institucional, política i social» que propugnen els socialistes espanyols. Una normalització que és rendició perquè suposa l’acatament de la ridícula autonomia que han deixat les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra la voluntat dels catalans expressada en referèndum. Aquesta opció suposa una fractura profunda en el moviment independentista que l’Assemblea crida a superar.
GREUS RESULTATS PER A ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
Els dirigents d’ERC podien triar entre la dignitat d’unes noves eleccions o la ignomínia d’aprovar la investidura de Salvador Illa. La por a la repetició d’eleccions; la por a uns resultats pitjors als obtinguts des de les eleccions municipals de l’any passat els ha portat a triar la ignomínia.
Tanmateix, tot i optar per la vergonya, la direcció republicana es pot trobar amb unes eleccions espanyoles a finals d’any. Perquè la hipotètica detenció del MHP Puigdemont faria impossible la «normalització-rendició» i repercutiria al carrer i al Congrés dels Diputats. En aquests nous comicis s’aguditzaria la davallada dels resultats electorals d’ERC.
Tornem-ho a dir: la gran esperança són els militants d’Esquerra: només el seu vot en la consulta pot aturar la investidura de Salvador Illa i la deriva de la seva direcció. Serà el primer pas per refer la unitat de l’independentisme.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, en el ple presencial que ha celebrat a Valls, ha aprovat la creació d’una Comissió d’Estructures de País i una declaració política sobre la possible convocatòria de noves eleccions.
La nova Comissió d’Estructures de País estarà formada per diversos grups que elaboraran treballs sectorials (Defensa; Economia i Transició Energètica; Geopolítica i Relacions Internacionals; Llengua i Cultura; Migració i Inserció Social; Protecció Pública, Salut i Habitatge; Terra, Pagesia i Consum Agrari o Territori i Infraestructures) per a desenvolupar les pràctiques encaminades tant a la proclamació de la independència com a mantenir-la, un cop decretada.
Després del fracàs de sostenir la declaració d’independència, i amb l’experiència acumulada d’aleshores ençà, “és prou evident que qualsevol treball d’aquest caràcter emprès per l’ANC no pot tenir un rol secundari respecte a les institucions, sinó que ha de disposar d’autonomia per garantir-ne l’aplicació i el manteniment quan s’haurà proclamat de nou la independència”.
Pel que fa a la declaració política aprovada, l’Assemblea proposa als partits i a les entitats independentistes debatre una “agenda per la Independència” a la legislatura vinent si hi ha majoria independentista.
L’Agenda per la Independència planteja exigir, des del carrer i les institucions, les estructures d’estat que Catalunya necessita per afrontar els reptes democràtics, lingüístics i econòmics que n’amenacen la supervivència com a nació avançada.
L’agenda que inicialment l’Assemblea proposa als partits independentistes inclou:
Una campanya de mobilitzacions i denúncia de les conseqüències de l’espoli fiscal, que es combinaria amb una iniciativa per la sobirania fiscal que el Parlament presentaria a les Corts espanyoles.
L’elaboració i presentació mitjançant una iniciativa legislativa popular de la “Carta per la llengua catalana”, que aplegaria totes les mesures legals necessàries per garantir el futur de la nostra llengua.
La creació d’un sistema judicial català.
La projecció internacional de la demanda independentista, recuperant una eina com el Diplocat per preparar el reconeixement diplomàtic de la República Catalana.
La culminació de l’escalada de tensió i nou embat per fer efectiva la independència. Davant la negativa espanyola a les lleis imprescindibles per garantir el nostre futur nacional, el Parlament de Catalunya presentaria l’exigència de la independència a les Corts espanyoles, mitjançant la fórmula d’una reforma constitucional. El rebuig d’aquesta proposta esdevindria el detonant de la nova confrontació amb l’Estat. Els diputats i senadors independentistes abandonarien el Congrés i el Senat espanyols. A continuació, el president de la Generalitat convocaria eleccions constituents al Parlament de Catalunya.
Davant l’escenari de noves eleccions, l’Assemblea planteja a Junts, ERC i la CUP que acordin un programa compartit basat en l’Agenda per la Independència, un pacte que podria denominar-se Entesa per la República. Per a l’entitat independentista, la seva signatura esdevindria un revulsiu per recuperar la majoria electoral independentista.
L’Assemblea i l’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO) han enviat una queixa conjunta a diversos relators especials de Nacions Unides on denuncien la repressió continuada de l’Estat espanyol i l’ús de legislació antiterrorista contra el moviment d’autodeterminació de Catalunya.
L’informe, enviat ahir als experts de l’ONU, detalla nombroses violacions de drets civils i polítics relatius a la llibertat d’expressió, llibertat de reunió i associació, dret a participar en els afers públics, dret a la privacitat i dret a la dignitat.
Aquestes violacions de drets humans formen part d’un patró de repressió sistèmica i d’assetjament judicial contra activistes i representants catalans per part de les autoritats espanyoles, que han intensificat la criminalització del moviment d’autodeterminació català, etiquetant-lo com a violent i recorrent a un poder judicial extremadament polititzat per abordar i silenciar el moviment, especialment des del referèndum del 2017.
L’ús de mecanismes antiterroristes contra dissidència política i defensors de drets humans és extremadament preocupant, i alinea l’Estat espanyol amb altres estats cada vegada més autoritaris, que utilitzen els conceptes d’”unitat nacional” per justificar la repressió de moviments d’autodeterminació, de minories nacionals i de poblacions indígenes.
L’UNPO és una organització internacional dedicada a defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres d’arreu del món, que inclouen pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. L’Assemblea representa Catalunya a l’UNPO des de 2018, com a part de la seva estratègia internacional, i actualment n’ocupa la vicepresidència amb l’expresidenta de l’Assemblea Elisenda Paluzie.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha aprovat una declaració política que apel·la a Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP a no proporcionar cap suport actiu o passiu a l’eventual investidura del primer secretari del PSC, Salvador Illa. L’Assemblea adverteix que els partits independentistes no poden votar un candidat que en el conflicte amb l’Estat espanyol va donar suport a l’aplicació de l’article 155 i que defensa les posicions de les institucions espanyoles i els seus tribunals.
Catalunya es troba en una cruïlla històrica per al seu futur com a nació avançada. En aquest entreforc el Secretariat Nacional reclama als partits independentistes no facilitar la presidència al candidat socialista. El seu relat des de fa anys presenta el procés independentista com la causa de la suposada fractura de la convivència a Catalunya i la seva decadència, quan la realitat és la contrària: la dominació espanyola genera la inestabilitat política, la baixa qualitat de la nostra economia, la desnacionalització del nostre país i la degradació del seu medi natural. A més, els partits d’obediència catalana no poden fer president de la Generalitat un candidat que utilitza sistemàticament la llengua castellana en els seus actes públics i que castellanitza topònims i ciutats. Un president de la Generalitat amb aquesta pràctica degradarà el prestigi i l’ús social del català.
Per tot això, el Secretariat Nacional anuncia que l’Assemblea respondrà davant una eventual investidura de Salvador Illa intensificant el pla de mobilitzacions.
D’altra banda, en el moment del retorn, el Secretariat Nacional creu que el MHP Carles Puigdemont mereix el reconeixement del poble català pels seus anys d’exili i per la tasca de projecció internacional del conflicte entre Catalunya i Espanya. Un reconeixement que esdevindrà defensa popular de la seva integritat si el poder judicial espanyol intenta arrestar-lo. En aquest sentit, l’Assemblea estarà llesta i preparada per rebre i acompanyar Puigdemont en un retorn sense qualsevol ombra de partidisme.
El Secretariat Nacional també ha aprovat un altre document que conté un seguit de prioritats per encaminar l’acció política de l’Assemblea pels pròxims dos anys de mandat per revertir la situació d’estancament i desencís de l’independentisme.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) inicia una gira per diverses ciutats de Catalunya per escoltar l’independentisme i reactivar-lo. Sota el clam “Reactivem-nos”, Lluís Llach i Jordi Pesarrodona inicien una sèrie de trobades participatives amb l’independentisme, per acostar el Secretariat Nacional a les assemblees territorials i engrescar les bases per a un nou embat.
Una de les prioritats del Secretariat Nacional actual és millorar la comunicació bidireccional amb les assemblees de base. L’objectiu és tornar a activar l’independentisme i escoltar les diferents propostes de les bases fent desenes de trobades pel Principat. D’aquesta manera es vol construir un nou full de ruta, de baix a a dalt, que expressi el que sent l’independentisme. Aquesta campanya ha de servir per enfortir de nou la musculatura de l’independentisme i de l’Assemblea.
En aquest mapa podreu trobar actualitzades totes les xerrades que s’han programat.
Per vergonya de la judicatura espanyola, administrada en nom del rei Felip VI, el dijous 30 de maig Abel Mora va ingressar a Can Brians condemnat a 3 anys i 9 mesos de presó. És un nou pres polític, una nova víctima de la causa general contra l’independentisme, la persecució judicial iniciada amb el discurs del monarca espanyol el 3 d’octubre de 2017, el dia de l’aturada general de país.
L’encarcerament d’Abel Mora evidencia els arrelats prejudicis del sistema judicial espanyol, impropis d’una justícia de la Unió Europea, contra tots els qui qüestionen la “unidad de España”. Els catalans que defensem la independència constituïm el que el TJUE va denominar «Grup Objectivament Identificable». El Tribunal Suprem no condemna l’Abel per l’agressió a un viatger carregat de simbologia espanyola en un vagó del metro el 10 de novembre de 2018, el dia d’una manifestació de Jusapol, associació ultradretana de policies nacionals i guàrdies civils. Els magistrats reconeixen que l’agressor va ser una altra persona, no identificada. L’acusen de vigilar el vagó perquè aquesta desconeguda pogués actuar. En definitiva, l’empresona per ser una persona amb «postulats independentistes de tall anarquista», com diu la sentència, i viatjar en metro en aquell moment.
És tota una advertència que Abel Mora fos tancat a Can Brians el mateix dia en què s’aprovava la Llei d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. Junts per Catalunya i ERC, que van acordar-la amb el govern de Pedro Sánchez, han de tenir molt present que no hi ha normalització possible, perquè el conflicte entre Catalunya i Espanya es manté intacte en tots els seus àmbits: institucional, perquè Catalunya es regeix per un Estatut que no és el que van votar els seus ciutadans; polític, perquè no es reconeix el dret a l’autodeterminació de la nació catalana, i social perquè els 22.000 milions d’espoli fiscal anual ataquen els fonaments de l’estat del benestar català (educació, sanitat, ajudes a la dependència, habitatge social, rodalies, etc.).
L’empresonament d’Abel Mora evidencia que el Regne d’Espanya continua determinat a retenir Catalunya per la força, sense el consentiment dels catalans. Davant d’aquest abús de poder el poble català només té la via de la desobediència civil que han seguit tantes nacions i tants col·lectius, amb referents com Gandhi, Martin Luther King, Nelson Mandela o Václav Havel. La via de la resistència pacífica exigeix no tenir por a la judicatura espanyola ni a la presó. L’Assemblea considera el sacrifici d’Abel Mora un exemple del coratge imprescindible per continuar el conflicte amb Espanya. I estarà al seu costat en tot allò que necessiti i ens demani.
La Junta Electoral ha fet públics aquest dijous 23 de maig els resultats definitius de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Els resultats s’han proclamat passat el termini de dos dies que la Junta Electoral ha disposat per resoldre possibles al·legacions.
En aquestes eleccions s’han elegit un total de 72 secretàries i secretaris nacionals, distribuïts en 52 pel bloc de representació territorial, 13 pel bloc de representació nacional, 5 pel bloc de representació sectorial i 2 pel bloc de representació de joves.
El pròxim dissabte 25 de maig tindrà lloc a Vilafranca del Penedès el Ple constituent del Secretariat Nacional, on s’escolliran els quatre càrrecs orgànics de l’entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria. La seva elecció requereix una majoria de dos terços dels secretaris o secretàries nacionals presents al ple.
Les candidatures als quatre càrrecs orgànics no es presenten amb antelació sinó que s’anuncien en el mateix ple, i qualsevol secretari o secretària nacional, independentment del bloc pel qual s’ha presentat, es pot proposar per a qualsevol dels quatre càrrecs.
Els resultats de les eleccions catalanes d’aquest 12 de maig no poden ser més clarificadors:
Els partits dits independentistes s’han dedicat els darrers set anys (2017-2024), després del Primer d’Octubre, a gestionar la miserable autonomia de Catalunya i a donar suport al Govern espanyol. Han desactivat deliberadament el procés cap a la independència i han bloquejat fer efectiva la independència al Parlament.
El resultat d’aquesta estratègia, com mantes vegades hem dit des de l’Assemblea, ha tornat a ser contundent: la desmobilització del votant independentista, que s’ha passat massivament a l’abstenció, i el malbaratament de la majoria independentista al Parlament.
Del 52% de vot popular a favor de les opcions dites independentistes el 2021 s’ha passat al 43,6% dels vots, i dels 2.079.330 vots a les eleccions del 2017 als 1.355.733 d’enguany. L’autonomisme desmobilitza l’independentisme. Erradicar la independència de la centralitat política només ha beneficiat el PSC-PSOE, el PP i VOX i al seu projecte inequívoc de gestió de la unitat d’Espanya.
Ara per ara, i després d’aquests resultats electorals, l’independentisme no està en condicions d’activar una majoria al Parlament, però sí de bloquejar que s’imposi una majoria autonomista i de tornar a activar la majoria social independentista en els mesos vinents.
En aquest context, l’Assemblea exigeix als partits dits independentistes:
Que no donin cap vot ni abstenció al PSC-PSOE i bloquegin formar un govern autonomista.
Que no negociïn l’abstenció del PSC-PSOE per tal de formar un govern JUNTS-ERC en minoria que quedaria condicionat permanentment al PSC-PSOE.
Que recuperin un programa unitari d’acció independentista per fer efectiva la independència des del Parlament de Catalunya.
Que a partir d’un acord unitari d’acció es torni a mobilitzar la majoria independentista i es convoquin noves eleccions a l’octubre.
Que es promoguin nous lideratges per tal de donar credibilitat a la renovada estratègia independentista.
L’Assemblea continuarà sent-hi amb la mateixa fermesa, treballant des de cada barri i poble per fer palès que la independència de Catalunya és necessària i possible.
Ara, més que mai, és el moment de reforçar l’independentisme civil.
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat recurs de cassació -en català- davant el Tribunal Suprem en el qual s’argumenta que la campanya Consum Estratègic és una campanya informativa de consum centrat en valors, i que prohibir-la i qualificar-la d’acte obstaculitzador en la modalitat de boicot constitueix una violació dels drets i llibertats fonamentals. Aquest moviment s’ha fet després que l’Audiència Provincial de Barcelona confirmés la paralització de la campanya i el tancament del web consumestrategic.cat, contravenint així la Convenció Europea de Drets Humans o la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
L’Assemblea defensa que:
És totalment legítim i emparat en la llibertat de pensament i d’expressió, així com el dret d’associació, que l’Assemblea promogui una campanya d’informació als consumidors animant-los a actuar pacíficament d’acord amb les condicions polítiques i socials necessàries per a la consecució i constitució de l’estat català independent, de dret, social i democràtic.
No existeix prova en les actuacions que l’Assemblea assenyalés a cap empresa, sinó que el seu objectiu era empoderar la societat catalana en les seves decisions de consum quotidià, en línia amb la finalitat estatuària de l’entitat.
El tribunal confon l’expressió d’idees polítiques per part de l’Assemblea, amb l’acompliment real de la campanya i atribueix a l’entitat conductes que mai van tenir lloc i que, a més, no estan prohibides per l’ordenament jurídic.
És doctrina consolidada del Tribunal Europeu de Drets Humans, que la llibertat d’expressió constitueix un pilar fonamental en un estat democràtic de dret i una condició essencial per al seu progrés, i són nombrosos els pronunciaments judicials que reconeixen que aquesta llibertat no sols protegeix les informacions o idees considerades inofensives o neutrals, sinó també aquelles que xoquen, inquieten o ofenen, perquè així ho exigeix el pluralisme i la tolerància. Així, la campanya és totalment legítima i d’acord amb els principis inspiradors d’una societat democràtica.
La sentència de l’Audiència Provincial ignora que tant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea com el Tribunal Europeu de Drets Humans han establert que l’exercici dels drets humans, com la llibertat d’expressió, està per sobre dels drets econòmics i de mercat.
Per aquests motius l’Assemblea Nacional Catalana estudiarà tots els recursos i arribarà, si cal, fins als tribunals internacionals per denunciar la persecució política de la justícia espanyola contra els drets fonamentals de la ciutadania catalana.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat avui a Reus l’últim ple del mandat, on ha debatut el posicionament de l’entitat davant les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig. Ha decidit que no farà actes amb partits polítics ni candidats davant el risc d’instrumentalització de l’entitat i de desviació del debat cap a altres qüestions que no són sobre la independència.
En el plenari també s’ha decidit que els secretaris nacionals i càrrecs de les assemblees de base s’abstindran de donar suport a candidatures electorals.
Així mateix, com especifica el Codi ètic, el Secretariat Nacional s’ha refermat en el respecte a tots els drets humans com el de l’autodeterminació i els lingüístics i culturals, així com en contra del racisme i la xenofòbia.
Finalment, l’actual Secretariat Nacional, que finalitza el mandat el pròxim mes de maig, ha criticat la manca de propostes dels partits per fer efectiva la independència: “tot i tenir gairebé una legislatura amb majoria del 52%, han decidit fer un canvi de rumb radical de tornada a l’autonomisme i al pactisme a Madrid”. També ha volgut recordar-los que l’única via per aconseguir la independència de Catalunya és la unilateral i que és un greu error prioritzar un pacte impossible amb l’Estat espanyol que suposa refer un camí ja fet i estèril.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 
