L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) inicia una gira per diverses ciutats de Catalunya per escoltar l’independentisme i reactivar-lo. Sota el clam “Reactivem-nos”, Lluís Llach i Jordi Pesarrodona inicien una sèrie de trobades participatives amb l’independentisme, per acostar el Secretariat Nacional a les assemblees territorials i engrescar les bases per a un nou embat.
Una de les prioritats del Secretariat Nacional actual és millorar la comunicació bidireccional amb les assemblees de base. L’objectiu és tornar a activar l’independentisme i escoltar les diferents propostes de les bases fent desenes de trobades pel Principat. D’aquesta manera es vol construir un nou full de ruta, de baix a a dalt, que expressi el que sent l’independentisme. Aquesta campanya ha de servir per enfortir de nou la musculatura de l’independentisme i de l’Assemblea.
En aquest mapa podreu trobar actualitzades totes les xerrades que s’han programat.
Per vergonya de la judicatura espanyola, administrada en nom del rei Felip VI, el dijous 30 de maig Abel Mora va ingressar a Can Brians condemnat a 3 anys i 9 mesos de presó. És un nou pres polític, una nova víctima de la causa general contra l’independentisme, la persecució judicial iniciada amb el discurs del monarca espanyol el 3 d’octubre de 2017, el dia de l’aturada general de país.
L’encarcerament d’Abel Mora evidencia els arrelats prejudicis del sistema judicial espanyol, impropis d’una justícia de la Unió Europea, contra tots els qui qüestionen la “unidad de España”. Els catalans que defensem la independència constituïm el que el TJUE va denominar «Grup Objectivament Identificable». El Tribunal Suprem no condemna l’Abel per l’agressió a un viatger carregat de simbologia espanyola en un vagó del metro el 10 de novembre de 2018, el dia d’una manifestació de Jusapol, associació ultradretana de policies nacionals i guàrdies civils. Els magistrats reconeixen que l’agressor va ser una altra persona, no identificada. L’acusen de vigilar el vagó perquè aquesta desconeguda pogués actuar. En definitiva, l’empresona per ser una persona amb «postulats independentistes de tall anarquista», com diu la sentència, i viatjar en metro en aquell moment.
És tota una advertència que Abel Mora fos tancat a Can Brians el mateix dia en què s’aprovava la Llei d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. Junts per Catalunya i ERC, que van acordar-la amb el govern de Pedro Sánchez, han de tenir molt present que no hi ha normalització possible, perquè el conflicte entre Catalunya i Espanya es manté intacte en tots els seus àmbits: institucional, perquè Catalunya es regeix per un Estatut que no és el que van votar els seus ciutadans; polític, perquè no es reconeix el dret a l’autodeterminació de la nació catalana, i social perquè els 22.000 milions d’espoli fiscal anual ataquen els fonaments de l’estat del benestar català (educació, sanitat, ajudes a la dependència, habitatge social, rodalies, etc.).
L’empresonament d’Abel Mora evidencia que el Regne d’Espanya continua determinat a retenir Catalunya per la força, sense el consentiment dels catalans. Davant d’aquest abús de poder el poble català només té la via de la desobediència civil que han seguit tantes nacions i tants col·lectius, amb referents com Gandhi, Martin Luther King, Nelson Mandela o Václav Havel. La via de la resistència pacífica exigeix no tenir por a la judicatura espanyola ni a la presó. L’Assemblea considera el sacrifici d’Abel Mora un exemple del coratge imprescindible per continuar el conflicte amb Espanya. I estarà al seu costat en tot allò que necessiti i ens demani.
La Junta Electoral ha fet públics aquest dijous 23 de maig els resultats definitius de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Els resultats s’han proclamat passat el termini de dos dies que la Junta Electoral ha disposat per resoldre possibles al·legacions.
En aquestes eleccions s’han elegit un total de 72 secretàries i secretaris nacionals, distribuïts en 52 pel bloc de representació territorial, 13 pel bloc de representació nacional, 5 pel bloc de representació sectorial i 2 pel bloc de representació de joves.
El pròxim dissabte 25 de maig tindrà lloc a Vilafranca del Penedès el Ple constituent del Secretariat Nacional, on s’escolliran els quatre càrrecs orgànics de l’entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria. La seva elecció requereix una majoria de dos terços dels secretaris o secretàries nacionals presents al ple.
Les candidatures als quatre càrrecs orgànics no es presenten amb antelació sinó que s’anuncien en el mateix ple, i qualsevol secretari o secretària nacional, independentment del bloc pel qual s’ha presentat, es pot proposar per a qualsevol dels quatre càrrecs.
Els resultats de les eleccions catalanes d’aquest 12 de maig no poden ser més clarificadors:
Els partits dits independentistes s’han dedicat els darrers set anys (2017-2024), després del Primer d’Octubre, a gestionar la miserable autonomia de Catalunya i a donar suport al Govern espanyol. Han desactivat deliberadament el procés cap a la independència i han bloquejat fer efectiva la independència al Parlament.
El resultat d’aquesta estratègia, com mantes vegades hem dit des de l’Assemblea, ha tornat a ser contundent: la desmobilització del votant independentista, que s’ha passat massivament a l’abstenció, i el malbaratament de la majoria independentista al Parlament.
Del 52% de vot popular a favor de les opcions dites independentistes el 2021 s’ha passat al 43,6% dels vots, i dels 2.079.330 vots a les eleccions del 2017 als 1.355.733 d’enguany. L’autonomisme desmobilitza l’independentisme. Erradicar la independència de la centralitat política només ha beneficiat el PSC-PSOE, el PP i VOX i al seu projecte inequívoc de gestió de la unitat d’Espanya.
Ara per ara, i després d’aquests resultats electorals, l’independentisme no està en condicions d’activar una majoria al Parlament, però sí de bloquejar que s’imposi una majoria autonomista i de tornar a activar la majoria social independentista en els mesos vinents.
En aquest context, l’Assemblea exigeix als partits dits independentistes:
Que no donin cap vot ni abstenció al PSC-PSOE i bloquegin formar un govern autonomista.
Que no negociïn l’abstenció del PSC-PSOE per tal de formar un govern JUNTS-ERC en minoria que quedaria condicionat permanentment al PSC-PSOE.
Que recuperin un programa unitari d’acció independentista per fer efectiva la independència des del Parlament de Catalunya.
Que a partir d’un acord unitari d’acció es torni a mobilitzar la majoria independentista i es convoquin noves eleccions a l’octubre.
Que es promoguin nous lideratges per tal de donar credibilitat a la renovada estratègia independentista.
L’Assemblea continuarà sent-hi amb la mateixa fermesa, treballant des de cada barri i poble per fer palès que la independència de Catalunya és necessària i possible.
Ara, més que mai, és el moment de reforçar l’independentisme civil.
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat recurs de cassació -en català- davant el Tribunal Suprem en el qual s’argumenta que la campanya Consum Estratègic és una campanya informativa de consum centrat en valors, i que prohibir-la i qualificar-la d’acte obstaculitzador en la modalitat de boicot constitueix una violació dels drets i llibertats fonamentals. Aquest moviment s’ha fet després que l’Audiència Provincial de Barcelona confirmés la paralització de la campanya i el tancament del web consumestrategic.cat, contravenint així la Convenció Europea de Drets Humans o la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
L’Assemblea defensa que:
És totalment legítim i emparat en la llibertat de pensament i d’expressió, així com el dret d’associació, que l’Assemblea promogui una campanya d’informació als consumidors animant-los a actuar pacíficament d’acord amb les condicions polítiques i socials necessàries per a la consecució i constitució de l’estat català independent, de dret, social i democràtic.
No existeix prova en les actuacions que l’Assemblea assenyalés a cap empresa, sinó que el seu objectiu era empoderar la societat catalana en les seves decisions de consum quotidià, en línia amb la finalitat estatuària de l’entitat.
El tribunal confon l’expressió d’idees polítiques per part de l’Assemblea, amb l’acompliment real de la campanya i atribueix a l’entitat conductes que mai van tenir lloc i que, a més, no estan prohibides per l’ordenament jurídic.
És doctrina consolidada del Tribunal Europeu de Drets Humans, que la llibertat d’expressió constitueix un pilar fonamental en un estat democràtic de dret i una condició essencial per al seu progrés, i són nombrosos els pronunciaments judicials que reconeixen que aquesta llibertat no sols protegeix les informacions o idees considerades inofensives o neutrals, sinó també aquelles que xoquen, inquieten o ofenen, perquè així ho exigeix el pluralisme i la tolerància. Així, la campanya és totalment legítima i d’acord amb els principis inspiradors d’una societat democràtica.
La sentència de l’Audiència Provincial ignora que tant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea com el Tribunal Europeu de Drets Humans han establert que l’exercici dels drets humans, com la llibertat d’expressió, està per sobre dels drets econòmics i de mercat.
Per aquests motius l’Assemblea Nacional Catalana estudiarà tots els recursos i arribarà, si cal, fins als tribunals internacionals per denunciar la persecució política de la justícia espanyola contra els drets fonamentals de la ciutadania catalana.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat avui a Reus l’últim ple del mandat, on ha debatut el posicionament de l’entitat davant les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig. Ha decidit que no farà actes amb partits polítics ni candidats davant el risc d’instrumentalització de l’entitat i de desviació del debat cap a altres qüestions que no són sobre la independència.
En el plenari també s’ha decidit que els secretaris nacionals i càrrecs de les assemblees de base s’abstindran de donar suport a candidatures electorals.
Així mateix, com especifica el Codi ètic, el Secretariat Nacional s’ha refermat en el respecte a tots els drets humans com el de l’autodeterminació i els lingüístics i culturals, així com en contra del racisme i la xenofòbia.
Finalment, l’actual Secretariat Nacional, que finalitza el mandat el pròxim mes de maig, ha criticat la manca de propostes dels partits per fer efectiva la independència: “tot i tenir gairebé una legislatura amb majoria del 52%, han decidit fer un canvi de rumb radical de tornada a l’autonomisme i al pactisme a Madrid”. També ha volgut recordar-los que l’única via per aconseguir la independència de Catalunya és la unilateral i que és un greu error prioritzar un pacte impossible amb l’Estat espanyol que suposa refer un camí ja fet i estèril.
L’Assemblea Nacional Catalana recorda que les assemblees territorials són sobiranes i que gaudeixen de llibertat per convocar i organitzar actes. Tot i això, el Secretariat Nacional subratlla que d’acord amb els estatuts fundacionals no es pot fer campanya electoral, ni fomentar actes electorals en campanya.
D’altra banda, tot i que les assemblees territorials no requereixen autorització per dur a terme actes ni programar-los, cal tenir en compte que totes les assemblees han de respectar el Codi ètic de l’entitat, que assenyala que a l’Assemblea no hi ha cabuda a l’odi ni a la discriminació a minories o a col·lectius en funció de la seva raça, religió, gènere o orientació sexual.
Per tot això, el Secretariat Nacional remarca que l’Assemblea es manté fora del sistema de partits i que continuarà fomentant el debat democràtic independentista, sempre que aquest no friccioni amb la intolerància i l’odi.
Llegit i analitzat l’acord per la llei d’amnistia signat per Esquerra Republicana i Junts amb el Partit Socialista Obrer Espanyol, que ha estat aprovat per la Comissió de Justícia del Congrés i que haurà de ser ratificat per les corts espanyoles, l’Assemblea Nacional Catalana volem exposar el següent posicionament:
– L’amnistia pactadano soluciona el problema de fons que és el reconeixement del dret a l’autodeterminació i el respecte per part de l’Estat a la declaració d’independència de Catalunya, malgrat pugui suposar un alleujament personal per a algunes de les persones encausades. Ja va passar amb l’amnistia del 1977, que va deixar indemnes els crims del franquisme i va mantenir el sistema polític i judicial en mans del franquisme sociològic.
– Aquesta amnistia del 2024 li treu responsabilitat a l’Estat espanyol respecte a tota la repressió desfermada contra l’independentisme. Vol tancar en fals el procés polític independentista i l’Assemblea no ho permetrem. És una llei trampa que implica que dels més beneficiats puguin ser els policies espanyols encausats, ja que pels independentistes se sol·licitaran nombroses prejudicials al TJUE i en quedaran molts exclosos. Tots els casos seran revisats individualment, i per això tots els represaliats queden a menester del poder judicial espanyol, amb un biaix que no cal ni comentar.
– L’única veritable amnistia és la independència de Catalunya i els represaliats ho són perquè la classe política catalana no va voler fer efectiva la independència. Només hem avançat des de la unilateralitat, com ho férem i guanyàrem el Primer d’Octubre, i només amb la unilateralitat aconseguirem una veritable amnistia, fent efectiva la independència.
– Aquesta amnistia és interpretada per part de l’Estat com una rendició, “una reconciliació”, la “pacificació” i la “normalització” de Catalunya com una llei de punt final al procés polític per la independència que va tenir un dels seus punts culminants el Primer d’Octubre de 2017. Els partits catalans que han pactat aquesta llei també estan fent difusió d’aquesta interpretació ajornant sine die qualsevol projecte d’independència. Amb aquesta intenció es torna a posar sobre la taula un referèndum acordat. Qui més guanya amb aquesta amnistia és l’Estat espanyol, que pretén diluir el moviment independentista, debilitar-lo i liquidar-lo. No ho permetrem. Continuarem posant de manifest que l’única resolució del conflicte polític serà quan a Catalunya exercim el dret a l’autodeterminació per decidir la creació d’un estat independent.
– L’Assemblea no acceptem aquest punt final ni aquesta rendició i mantenim la voluntat intacta de fer efectiva la independència com a continuació del referèndum del Primer d’Octubre i de les majories absolutes reeditades al Parlament de Catalunya en favor de la independència. Malauradament, aquesta amnistia debilita totes les causes al Tribunal Europeu de Drets Humans just quan teníem l’Estat espanyol contra les cordes a la justícia internacional i en cap cas posa fi a la repressió, voluntat clara de l’Estat espanyol envers el nostre moviment.
Des d’avui i fins al 14 de març, tots els socis ja poden votar telemàticament a la consulta sobre la Llista Cívica per la Independència. Per fer-ho només cal que entrin a l’aplicatiu de consultes de l’Assemblea.
Aquesta és la pregunta que hauran de respondre: Estàs d’acord que l’Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, per tal de fer efectiva la independència?
Per facilitar la votació, s’habilitaran més d’una vuitantena de punts presencials arreu del país, que aviat detallarem.
Els resultats de la consulta es donaran el dissabte 16 de març a l’Assemblea General Ordinària, que es celebrarà al Can Costa Centre Cultural de Taradell
Davant de les desinformacions interessades que s’han publicat recentment volem aclarir que:
L’impuls a una llista cívica és en el Full de ruta del 2022 (abans que entrés l’actual Secretariat Nacional). S’hi manté en el Full de ruta del 2023 amb més concreció. Tots dos fulls de ruta van ser aprovats pels socis amb àmplies majories.
Quan es parla de la “direcció” de l’Assemblea es tergiversa sovint el concepte. Som una entitat assembleària. L’òrgan de govern és el Secretariat Nacional, format actualment per més de seixanta persones, totes elles escollides pels socis. Totes les decisions es prenen per àmplies majories en els plenaris que fa cada mes aquest òrgan. Els socis, a més d’escollir el Secretariat Nacional, també decideixen el Full de ruta i se’ls consulten les decisions més transcendents.
Al plenari del mes de gener, aquest grup de treball (format per una trentena de secretaris nacionals) va presentar, ben definit, el projecte de la Llista Cívica per la Independència, la pregunta i el termini de 14 dies per votar a la consulta, així com la posada en marxa d’una pàgina web informativa. Va ser aprovat pel Secretariat Nacional amb un suport del 80% i menys del 10% en contra.
Actualment, s’està explicant el projecte a través d’una web, de comunicació interna, de les XXSS, i de xerrades a tot Catalunya (se’n faran prop de vuitanta), on participaran unes 5.000 persones.
Si els socis avalen el projecte de la Llista Cívica per la Independència, l’Assemblea impulsarà una agrupació d’electors INDEPENDENT de l’entitat, perquè es presenti a les pròximes eleccions al Parlament.
Demanem respecte per a tots els socis que van escollir aquest Secretariat Nacional, que han aprovat els últims dos fulls de ruta a les Assemblees Generals Ordinàries de 2022 i 2023, i que de l’1 al 14 de març decidiran si estan d’acord que l’entitat impulsi aquesta iniciativa.
Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha convocat una concentració davant la seu del Parlament Europeu de Barcelona contra la presència d’una missió de la Comissió de Peticions (PETI) que discrimina els drets de la minoria lingüística catalana.
Acompanyada per desenes de persones, entre les quals, representants de diverses entitats, com Súmate o Acord d’esquerres per la República Catalana, la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, ha llegit la carta que l’Assemblea ha adreçat als membres d’aquesta Missió i a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.
A la carta s’hi denuncia la instrumentalització de la Comissió amb l’objectiu partidista d’atacar la immersió. S’hi explica que aquesta missió prové d’una petició d’Ana Losada en representació de l’Asamblea por una Escuela Bilingue, i que va ser Dolors Montserrat, eurodiputada del Partit Popular, qui la va ressuscitar el 2019. La concentració s’ha fet mitja hora abans de la roda de premsa que Montserrat ha fet a la seu del Parlament Europeu de Barcelona explicant la missió.
L’escrit destaca que “la instrumentalització de les institucions de la UE, com la Comissió PETI, estableix un precedent perillós, ja que qüestiona la seva imparcialitat, sobretot quan s’utilitza com a eina contra els drets d’una minoria nacional com la catalana.”
Durant la lectura de la carta davant de la seu del Parlament Europeu, Dolors Feliu ha recordat que “les forces nacionalistes espanyoles, entre elles un Partit Popular espanyol hereu d’una organització fundada per ministres franquistes feixistes, fa dècades que ataquen la llengua i la identitat catalana amb tota mena de mitjans polítics i legals.”
Feliu també ha volgut deixar clar que “a una Europa plural i democràtica, que se suposa que respecta la diversitat lingüística, aquest atac orquestrat contra els drets dels catalans constitueix un atac greu i desproporcionat al principi de no discriminació per raó de la llengua”.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha aprovat en el plenari d’aquest dissabte, amb més del 90% del suport, la creació d’un grup de treball que desenvolupi el projecte de la llista cívica. L’objectiu és poder definir amb el màxim de detall possible la iniciativa perquè pugui ser votada pels socis i sòcies de l’entitat en la consulta prevista per al primer trimestre de 2024 amb tota la informació i transparència.
El Secretariat Nacional considera que definir bé i poder traslladar tota la informació a les sòcies i socis de l’entitat i a la ciutadania en general és molt important per esvair els dubtes que hi ha amb el projecte de la llista cívica. Tal com expliciten els dos últims fulls de ruta de l’entitat, “que l’Assemblea esdevingui un partit i es presenti a les eleccions no és una opció”.
L’Assemblea no planteja, doncs, convertir-se en un partit polític sinó que, tenint en compte el context actual, proposa un altre instrument de mobilització per arribar com més aviat millor a la independència de Catalunya, l’únic objectiu de l’entitat. En aquest cas, impulsant una agrupació d’electors per a les pròximes eleccions al Parlament. Una iniciativa que busca somoure l’escenari d’autonomisme on es troben instal·lats els partits independentistes.
El grup de treball, que recollirà els posicionaments i propostes dels secretaris nacionals i de les assemblees de base de l’entitat, estarà format pels quatre càrrecs orgànics de l’Assemblea i secretaris nacionals de les diferents comissions. Els seus objectius principals seran: desenvolupar els principis de la llista cívica aprovats al darrer Full de ruta; implementar una web informativa sobre la llista cívica per tal que tota la informació estigui a disposició dels socis i sòcies i de la ciutadania en general; elaborar un codi ètic i una carta de compromís polític amb l’aixecament de la DUI que hauran de signar els candidats i candidates; preparar la consulta i proposar accions per fomentar la participació.
L’Assemblea fa mesos que treballa en la concreció d’aquesta proposta. A la primavera es van fer desenes de xerrades sobre la llista cívica on es va recollir l’opinió de moltes persones que hi van participar i que van ser decisives per actualitzar el Full de ruta que es va acabar aprovant a finals de maig. El 18 de novembre la llista cívica va ser un dels temes centrals del CAB, la trobada anual de les assemblees de base de l’organització, les conclusions del qual seran tingudes en compte pel grup de treball que s’ha creat avui.
La setzena edició del Fòrum d’Afers de Minories de l’ONU ha tingut lloc a Ginebra el 30 de novembre i l’1 de desembre, i s’ha centrat en les minories i els reptes per aconseguir societats cohesionades a partir de la igualtat, la inclusió i la participació.
La coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea, Bàrbara Roviró, ha denunciat que des que Catalunya va celebrar el referèndum el 2017, la persecució contra el poble català ha anat acompanyada de campanyes de desprestigi i de debats públics que estigmatitzen els catalans i les catalanes a les xarxes socials i als mitjans de comunicació de l’Estat espanyol. El llegat no democràtic i autoritari de Franco encara perdura a les institucions espanyoles, i diversos partits polítics espanyols utilitzen la catalanofòbia com a eina electoral, ha destacat Roviró.
En aquest sentit, la representant de l’Assemblea ha condemnat la tendència, que va en augment, al discurs d’odi i la intolerància contra Catalunya. Una pràctica que reforça l’hostilitat política, la repressió, la discriminació i la criminalització de la societat civil catalana.
Per aquests motius, l’Assemblea ha demanat a les autoritats competents de les Nacions Unides que vetllin perquè les autoritats espanyoles compleixin amb les normes i obligacions internacionals de protecció dels drets i la llengua del poble català contra l’odi i la catalanofòbia. L’organització també ha reiterat el dret a l’autodeterminació com a únic instrument vàlid i efectiu per superar la discriminació estructural i històrica que l’Estat espanyol sotmet al poble català.
L’Assemblea participa regularment en trobades i fòrums internacionals de drets humans. Això forma part de la seva tasca d’incidència internacional, per denunciar vulneracions de drets del poble català per part de l’Estat espanyol. El Fòrum de les Nacions Unides sobre minories se celebra anualment i hi poden participar tant estats membres com organismes i agències de l’ONU, organitzacions i experts en la defensa dels drets dels pobles.
Oficina d’Internacional Assemblea Nacional Catalana
Una vegada s’ha conegut el pacte de Junts amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a la propera legislatura, ens refermem en l’anàlisi que vam fer respecte al ja conegut pacte amb ERC.
Renúncia a la unilateralitat i a fer efectiva la independència: el pacte Junts-PSOE expressa clarament un abandonament de la unilateralitat —l’única via possible per fer efectiva la independència— i deixa la posició política catalana ens mans de la voluntat negociadora, sabudament inexistent, dels partits polítics espanyols. Més enllà de referències retòriques per part de Junts al primer d’octubre i a la DUI del 27 d’octubre del 2017 —que van renunciar a fer-la efectiva— el text acordat remarca amb claredat que “La resolució ha de ser negociada i acordada i per tant correspon intentar-ho als actors als quals les urnes els han donat aquesta possibilitat”.Deixar en mans del PSOE una resolució al conflicte significa perpetuar el conflicte i postergar sine die la reva resolució. Més que un acord és una rendició.
Per altra banda, en aquest context de renúncia a la unilateralitat, és ridícula per no dir irònica l’afirmació que “els acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya”.Si això fos cert, el que estarien fent Junts i ERC és un acord per fer efectiva la independència al Parlament, atès que l’independentisme té majoria absoluta i la legitimitat del 52% dels vots. Paradoxalment es posen abans d’acord amb el PSOE per mantenir la submissió a Espanya que entre els independentistes per constituir l’Estat català, que és l’únic instrument que ens assegura un futur de llibertat, dignitat i prosperitat.
Ens sembla una presa de pèl plantejar un acord polític que es vol dir “històric” a través de la simple reproducció de les posicions d’inici negociadores de les parts. Un acord seriós especificaria els acords de les parts i en cap cas unes meres posicions d’inici. El preu que paga l’anomenat independentisme és molt seriós: la presidència d’un Govern espanyol liderat per un PSOE que va aprovar el 155 per anorrear l’autogovern català. Una redacció d’intencions i posicions negociadores no mereix pagar aquest preu. I, a més, aquest plantejament no es fa des d’una posició d’igualtat, ja que una de les parts, el PSOE, es podrà desdir de tota negociació posterior un cop assolit l’objectiu de la investidura.
Una vegada més la política catalana s’ha convertit en un foc d’encenalls. De manera grandiloqüent es parlava de “cobrar per avançat” i l’únic que s’assoleix és un document on es recullen posicions particulars dels actors sense cap acord rellevant. Més que un acord sembla una exposició dels desacords que ens han dut fins aquí i que es mantenen vigents.
L’Assemblea no pensem quedar-nos de braços plegats, continuarem impulsant el procés d’independència i articularem tots els instruments i mecanismes necessaris per aconseguir-la el més aviat possible. El poble català que aspira a la llibertat té una entitat al seu costat que no s’aturarà fins a assolir-la.
Una vegada s’ha conegut el pacte d’ERC amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a falta de saber la posició final de Junts volem fer les següents valoracions:
Lleid’amnistia
L’Acord sobre una amnistia en relació amb les causes obertes arran de les mobilitzacions i accions independentistes suposarà un alleujament per a les persones encausades i entenem que significa quelcom positiu a nivell seu personal. Però tal com s’ha negociat, sense resoldre les causes de fons que van provocar les mobilitzacions, l’amnistia serà utilitzada per part de l’Estat com una mostra de benevolència i apaivagament del moviment independentista. El conflicte polític resta, per tant, obert i sense abordar-se de fons. A més, ni abasta totes les persones encausades ni, evidentment, elimina del codi penal la persecució futura de les mobilitzacions independentistes que s’esdevinguin.
Abandonament de la unilateralitat
El pacte entre ERC i el PSOE implica l’acatament de l’ordre jurídic i constitucional vigent i explicita literalment el “compromiso con el ordenamiento jurídico estatal” i el respecte del “principio de legalidad”. Tot allò que impliqui el futur polític de Catalunya es deixa, doncs, en mans d’un acord amb l’estat. Un acord que evidentment mai implicarà per part de l’Estat l’acceptació de l’exercici del dret a l’autodeterminació i que el Parlament de Catalunya pugui fer efectiva la independència. Aquest fet implica un gir de 180 graus respecte a allò que més ens apropà a la independència que fou la unilateralitat de les decisions democràtiques del Parlament i el referèndum del primer d’octubre. Continuar en el camí de cercar l’acord amb l’estat espanyol i abandonant la unilateralitat és allunyar-nos sine die del camí de la independència i provoca la desmobilització social de l’independentisme i la pèrdua de suport social, especialment entre els joves.
Retorn a l’autonomisme
Plantejar el suport a un president espanyol i a un partit polític com el PSOE que fou part activa de la liquidació de l’autogovern de Catalunya a través del 155 de la constitució, a partir de concessions autonòmiques com la condonació d’una part del deute de la Generalitat o una hipotètica millora mitjançant un traspàs de rodalies supeditat a l’estat, ens situa en una lògica oposada a la independentista i ens retorna a un temps pretèrit ja superat. En tot el procés polític del 2012 al 2017 havíem guanyat la batalla ideològica que era amb la independència com resolíem l’espoli fiscal i la necessària millora de les infraestructures. L’espoli fiscal continuarà invariable malgrat la puntual condonació d’una part molt limitada del deute i el mal funcionament de Rodalies no se solucionarà amb una empresa mixta Generalitat-Estat sinó amb la capacitat d’un país de fer les inversions que consideri oportunes sense haver de demanar permís.
Decadència econòmica i social
Aquests tipus de suports polítics a quelcom tan rellevant com una investidura, vinculats a millores molt limitades en termes econòmics i socials, impliquen impulsar la lògica que és a través de l’Estat espanyol i pidolant, com podem millorar la situació econòmica i social de Catalunya. I no és cert, un recent estudi de l’INE exposa com lamentablement la qualitat de vida a Catalunya ha caigut al nivell de fa deu anys i és la cinquena comunitat per la cua pel que fa a la qualitat de vida. Mantenir-nos a Espanya és pobresa i legitimar aquesta progressiva decadència recolzant el govern espanyol de torn que la provoca, quelcom inacceptable per qualsevol independentista.
Ho continuem dient clar i alt, només la independència ens permetrà recuperar la qualitat de vida i construir un país digne. Només amb la unilateralitat aconseguirem la independència. Tot el que vagi en sentit contrari ens hi allunya. Els acords polítics els volem veure al Parlament de Catalunya. Acords per fer efectiva la independència congelada des de l’octubre del 2017.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 
