L’Assemblea Nacional Catalana recorda que les assemblees territorials són sobiranes i que gaudeixen de llibertat per convocar i organitzar actes. Tot i això, el Secretariat Nacional subratlla que d’acord amb els estatuts fundacionals no es pot fer campanya electoral, ni fomentar actes electorals en campanya.
D’altra banda, tot i que les assemblees territorials no requereixen autorització per dur a terme actes ni programar-los, cal tenir en compte que totes les assemblees han de respectar el Codi ètic de l’entitat, que assenyala que a l’Assemblea no hi ha cabuda a l’odi ni a la discriminació a minories o a col·lectius en funció de la seva raça, religió, gènere o orientació sexual.
Per tot això, el Secretariat Nacional remarca que l’Assemblea es manté fora del sistema de partits i que continuarà fomentant el debat democràtic independentista, sempre que aquest no friccioni amb la intolerància i l’odi.
Llegit i analitzat l’acord per la llei d’amnistia signat per Esquerra Republicana i Junts amb el Partit Socialista Obrer Espanyol, que ha estat aprovat per la Comissió de Justícia del Congrés i que haurà de ser ratificat per les corts espanyoles, l’Assemblea Nacional Catalana volem exposar el següent posicionament:
– L’amnistia pactadano soluciona el problema de fons que és el reconeixement del dret a l’autodeterminació i el respecte per part de l’Estat a la declaració d’independència de Catalunya, malgrat pugui suposar un alleujament personal per a algunes de les persones encausades. Ja va passar amb l’amnistia del 1977, que va deixar indemnes els crims del franquisme i va mantenir el sistema polític i judicial en mans del franquisme sociològic.
– Aquesta amnistia del 2024 li treu responsabilitat a l’Estat espanyol respecte a tota la repressió desfermada contra l’independentisme. Vol tancar en fals el procés polític independentista i l’Assemblea no ho permetrem. És una llei trampa que implica que dels més beneficiats puguin ser els policies espanyols encausats, ja que pels independentistes se sol·licitaran nombroses prejudicials al TJUE i en quedaran molts exclosos. Tots els casos seran revisats individualment, i per això tots els represaliats queden a menester del poder judicial espanyol, amb un biaix que no cal ni comentar.
– L’única veritable amnistia és la independència de Catalunya i els represaliats ho són perquè la classe política catalana no va voler fer efectiva la independència. Només hem avançat des de la unilateralitat, com ho férem i guanyàrem el Primer d’Octubre, i només amb la unilateralitat aconseguirem una veritable amnistia, fent efectiva la independència.
– Aquesta amnistia és interpretada per part de l’Estat com una rendició, “una reconciliació”, la “pacificació” i la “normalització” de Catalunya com una llei de punt final al procés polític per la independència que va tenir un dels seus punts culminants el Primer d’Octubre de 2017. Els partits catalans que han pactat aquesta llei també estan fent difusió d’aquesta interpretació ajornant sine die qualsevol projecte d’independència. Amb aquesta intenció es torna a posar sobre la taula un referèndum acordat. Qui més guanya amb aquesta amnistia és l’Estat espanyol, que pretén diluir el moviment independentista, debilitar-lo i liquidar-lo. No ho permetrem. Continuarem posant de manifest que l’única resolució del conflicte polític serà quan a Catalunya exercim el dret a l’autodeterminació per decidir la creació d’un estat independent.
– L’Assemblea no acceptem aquest punt final ni aquesta rendició i mantenim la voluntat intacta de fer efectiva la independència com a continuació del referèndum del Primer d’Octubre i de les majories absolutes reeditades al Parlament de Catalunya en favor de la independència. Malauradament, aquesta amnistia debilita totes les causes al Tribunal Europeu de Drets Humans just quan teníem l’Estat espanyol contra les cordes a la justícia internacional i en cap cas posa fi a la repressió, voluntat clara de l’Estat espanyol envers el nostre moviment.
Des d’avui i fins al 14 de març, tots els socis ja poden votar telemàticament a la consulta sobre la Llista Cívica per la Independència. Per fer-ho només cal que entrin a l’aplicatiu de consultes de l’Assemblea.
Aquesta és la pregunta que hauran de respondre: Estàs d’acord que l’Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, per tal de fer efectiva la independència?
Per facilitar la votació, s’habilitaran més d’una vuitantena de punts presencials arreu del país, que aviat detallarem.
Els resultats de la consulta es donaran el dissabte 16 de març a l’Assemblea General Ordinària, que es celebrarà al Can Costa Centre Cultural de Taradell
Davant de les desinformacions interessades que s’han publicat recentment volem aclarir que:
L’impuls a una llista cívica és en el Full de ruta del 2022 (abans que entrés l’actual Secretariat Nacional). S’hi manté en el Full de ruta del 2023 amb més concreció. Tots dos fulls de ruta van ser aprovats pels socis amb àmplies majories.
Quan es parla de la “direcció” de l’Assemblea es tergiversa sovint el concepte. Som una entitat assembleària. L’òrgan de govern és el Secretariat Nacional, format actualment per més de seixanta persones, totes elles escollides pels socis. Totes les decisions es prenen per àmplies majories en els plenaris que fa cada mes aquest òrgan. Els socis, a més d’escollir el Secretariat Nacional, també decideixen el Full de ruta i se’ls consulten les decisions més transcendents.
Al plenari del mes de gener, aquest grup de treball (format per una trentena de secretaris nacionals) va presentar, ben definit, el projecte de la Llista Cívica per la Independència, la pregunta i el termini de 14 dies per votar a la consulta, així com la posada en marxa d’una pàgina web informativa. Va ser aprovat pel Secretariat Nacional amb un suport del 80% i menys del 10% en contra.
Actualment, s’està explicant el projecte a través d’una web, de comunicació interna, de les XXSS, i de xerrades a tot Catalunya (se’n faran prop de vuitanta), on participaran unes 5.000 persones.
Si els socis avalen el projecte de la Llista Cívica per la Independència, l’Assemblea impulsarà una agrupació d’electors INDEPENDENT de l’entitat, perquè es presenti a les pròximes eleccions al Parlament.
Demanem respecte per a tots els socis que van escollir aquest Secretariat Nacional, que han aprovat els últims dos fulls de ruta a les Assemblees Generals Ordinàries de 2022 i 2023, i que de l’1 al 14 de març decidiran si estan d’acord que l’entitat impulsi aquesta iniciativa.
Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha convocat una concentració davant la seu del Parlament Europeu de Barcelona contra la presència d’una missió de la Comissió de Peticions (PETI) que discrimina els drets de la minoria lingüística catalana.
Acompanyada per desenes de persones, entre les quals, representants de diverses entitats, com Súmate o Acord d’esquerres per la República Catalana, la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, ha llegit la carta que l’Assemblea ha adreçat als membres d’aquesta Missió i a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.
A la carta s’hi denuncia la instrumentalització de la Comissió amb l’objectiu partidista d’atacar la immersió. S’hi explica que aquesta missió prové d’una petició d’Ana Losada en representació de l’Asamblea por una Escuela Bilingue, i que va ser Dolors Montserrat, eurodiputada del Partit Popular, qui la va ressuscitar el 2019. La concentració s’ha fet mitja hora abans de la roda de premsa que Montserrat ha fet a la seu del Parlament Europeu de Barcelona explicant la missió.
L’escrit destaca que “la instrumentalització de les institucions de la UE, com la Comissió PETI, estableix un precedent perillós, ja que qüestiona la seva imparcialitat, sobretot quan s’utilitza com a eina contra els drets d’una minoria nacional com la catalana.”
Durant la lectura de la carta davant de la seu del Parlament Europeu, Dolors Feliu ha recordat que “les forces nacionalistes espanyoles, entre elles un Partit Popular espanyol hereu d’una organització fundada per ministres franquistes feixistes, fa dècades que ataquen la llengua i la identitat catalana amb tota mena de mitjans polítics i legals.”
Feliu també ha volgut deixar clar que “a una Europa plural i democràtica, que se suposa que respecta la diversitat lingüística, aquest atac orquestrat contra els drets dels catalans constitueix un atac greu i desproporcionat al principi de no discriminació per raó de la llengua”.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha aprovat en el plenari d’aquest dissabte, amb més del 90% del suport, la creació d’un grup de treball que desenvolupi el projecte de la llista cívica. L’objectiu és poder definir amb el màxim de detall possible la iniciativa perquè pugui ser votada pels socis i sòcies de l’entitat en la consulta prevista per al primer trimestre de 2024 amb tota la informació i transparència.
El Secretariat Nacional considera que definir bé i poder traslladar tota la informació a les sòcies i socis de l’entitat i a la ciutadania en general és molt important per esvair els dubtes que hi ha amb el projecte de la llista cívica. Tal com expliciten els dos últims fulls de ruta de l’entitat, “que l’Assemblea esdevingui un partit i es presenti a les eleccions no és una opció”.
L’Assemblea no planteja, doncs, convertir-se en un partit polític sinó que, tenint en compte el context actual, proposa un altre instrument de mobilització per arribar com més aviat millor a la independència de Catalunya, l’únic objectiu de l’entitat. En aquest cas, impulsant una agrupació d’electors per a les pròximes eleccions al Parlament. Una iniciativa que busca somoure l’escenari d’autonomisme on es troben instal·lats els partits independentistes.
El grup de treball, que recollirà els posicionaments i propostes dels secretaris nacionals i de les assemblees de base de l’entitat, estarà format pels quatre càrrecs orgànics de l’Assemblea i secretaris nacionals de les diferents comissions. Els seus objectius principals seran: desenvolupar els principis de la llista cívica aprovats al darrer Full de ruta; implementar una web informativa sobre la llista cívica per tal que tota la informació estigui a disposició dels socis i sòcies i de la ciutadania en general; elaborar un codi ètic i una carta de compromís polític amb l’aixecament de la DUI que hauran de signar els candidats i candidates; preparar la consulta i proposar accions per fomentar la participació.
L’Assemblea fa mesos que treballa en la concreció d’aquesta proposta. A la primavera es van fer desenes de xerrades sobre la llista cívica on es va recollir l’opinió de moltes persones que hi van participar i que van ser decisives per actualitzar el Full de ruta que es va acabar aprovant a finals de maig. El 18 de novembre la llista cívica va ser un dels temes centrals del CAB, la trobada anual de les assemblees de base de l’organització, les conclusions del qual seran tingudes en compte pel grup de treball que s’ha creat avui.
La setzena edició del Fòrum d’Afers de Minories de l’ONU ha tingut lloc a Ginebra el 30 de novembre i l’1 de desembre, i s’ha centrat en les minories i els reptes per aconseguir societats cohesionades a partir de la igualtat, la inclusió i la participació.
La coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea, Bàrbara Roviró, ha denunciat que des que Catalunya va celebrar el referèndum el 2017, la persecució contra el poble català ha anat acompanyada de campanyes de desprestigi i de debats públics que estigmatitzen els catalans i les catalanes a les xarxes socials i als mitjans de comunicació de l’Estat espanyol. El llegat no democràtic i autoritari de Franco encara perdura a les institucions espanyoles, i diversos partits polítics espanyols utilitzen la catalanofòbia com a eina electoral, ha destacat Roviró.
En aquest sentit, la representant de l’Assemblea ha condemnat la tendència, que va en augment, al discurs d’odi i la intolerància contra Catalunya. Una pràctica que reforça l’hostilitat política, la repressió, la discriminació i la criminalització de la societat civil catalana.
Per aquests motius, l’Assemblea ha demanat a les autoritats competents de les Nacions Unides que vetllin perquè les autoritats espanyoles compleixin amb les normes i obligacions internacionals de protecció dels drets i la llengua del poble català contra l’odi i la catalanofòbia. L’organització també ha reiterat el dret a l’autodeterminació com a únic instrument vàlid i efectiu per superar la discriminació estructural i històrica que l’Estat espanyol sotmet al poble català.
L’Assemblea participa regularment en trobades i fòrums internacionals de drets humans. Això forma part de la seva tasca d’incidència internacional, per denunciar vulneracions de drets del poble català per part de l’Estat espanyol. El Fòrum de les Nacions Unides sobre minories se celebra anualment i hi poden participar tant estats membres com organismes i agències de l’ONU, organitzacions i experts en la defensa dels drets dels pobles.
Oficina d’Internacional Assemblea Nacional Catalana
Una vegada s’ha conegut el pacte de Junts amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a la propera legislatura, ens refermem en l’anàlisi que vam fer respecte al ja conegut pacte amb ERC.
Renúncia a la unilateralitat i a fer efectiva la independència: el pacte Junts-PSOE expressa clarament un abandonament de la unilateralitat —l’única via possible per fer efectiva la independència— i deixa la posició política catalana ens mans de la voluntat negociadora, sabudament inexistent, dels partits polítics espanyols. Més enllà de referències retòriques per part de Junts al primer d’octubre i a la DUI del 27 d’octubre del 2017 —que van renunciar a fer-la efectiva— el text acordat remarca amb claredat que “La resolució ha de ser negociada i acordada i per tant correspon intentar-ho als actors als quals les urnes els han donat aquesta possibilitat”.Deixar en mans del PSOE una resolució al conflicte significa perpetuar el conflicte i postergar sine die la reva resolució. Més que un acord és una rendició.
Per altra banda, en aquest context de renúncia a la unilateralitat, és ridícula per no dir irònica l’afirmació que “els acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya”.Si això fos cert, el que estarien fent Junts i ERC és un acord per fer efectiva la independència al Parlament, atès que l’independentisme té majoria absoluta i la legitimitat del 52% dels vots. Paradoxalment es posen abans d’acord amb el PSOE per mantenir la submissió a Espanya que entre els independentistes per constituir l’Estat català, que és l’únic instrument que ens assegura un futur de llibertat, dignitat i prosperitat.
Ens sembla una presa de pèl plantejar un acord polític que es vol dir “històric” a través de la simple reproducció de les posicions d’inici negociadores de les parts. Un acord seriós especificaria els acords de les parts i en cap cas unes meres posicions d’inici. El preu que paga l’anomenat independentisme és molt seriós: la presidència d’un Govern espanyol liderat per un PSOE que va aprovar el 155 per anorrear l’autogovern català. Una redacció d’intencions i posicions negociadores no mereix pagar aquest preu. I, a més, aquest plantejament no es fa des d’una posició d’igualtat, ja que una de les parts, el PSOE, es podrà desdir de tota negociació posterior un cop assolit l’objectiu de la investidura.
Una vegada més la política catalana s’ha convertit en un foc d’encenalls. De manera grandiloqüent es parlava de “cobrar per avançat” i l’únic que s’assoleix és un document on es recullen posicions particulars dels actors sense cap acord rellevant. Més que un acord sembla una exposició dels desacords que ens han dut fins aquí i que es mantenen vigents.
L’Assemblea no pensem quedar-nos de braços plegats, continuarem impulsant el procés d’independència i articularem tots els instruments i mecanismes necessaris per aconseguir-la el més aviat possible. El poble català que aspira a la llibertat té una entitat al seu costat que no s’aturarà fins a assolir-la.
Una vegada s’ha conegut el pacte d’ERC amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a falta de saber la posició final de Junts volem fer les següents valoracions:
Lleid’amnistia
L’Acord sobre una amnistia en relació amb les causes obertes arran de les mobilitzacions i accions independentistes suposarà un alleujament per a les persones encausades i entenem que significa quelcom positiu a nivell seu personal. Però tal com s’ha negociat, sense resoldre les causes de fons que van provocar les mobilitzacions, l’amnistia serà utilitzada per part de l’Estat com una mostra de benevolència i apaivagament del moviment independentista. El conflicte polític resta, per tant, obert i sense abordar-se de fons. A més, ni abasta totes les persones encausades ni, evidentment, elimina del codi penal la persecució futura de les mobilitzacions independentistes que s’esdevinguin.
Abandonament de la unilateralitat
El pacte entre ERC i el PSOE implica l’acatament de l’ordre jurídic i constitucional vigent i explicita literalment el “compromiso con el ordenamiento jurídico estatal” i el respecte del “principio de legalidad”. Tot allò que impliqui el futur polític de Catalunya es deixa, doncs, en mans d’un acord amb l’estat. Un acord que evidentment mai implicarà per part de l’Estat l’acceptació de l’exercici del dret a l’autodeterminació i que el Parlament de Catalunya pugui fer efectiva la independència. Aquest fet implica un gir de 180 graus respecte a allò que més ens apropà a la independència que fou la unilateralitat de les decisions democràtiques del Parlament i el referèndum del primer d’octubre. Continuar en el camí de cercar l’acord amb l’estat espanyol i abandonant la unilateralitat és allunyar-nos sine die del camí de la independència i provoca la desmobilització social de l’independentisme i la pèrdua de suport social, especialment entre els joves.
Retorn a l’autonomisme
Plantejar el suport a un president espanyol i a un partit polític com el PSOE que fou part activa de la liquidació de l’autogovern de Catalunya a través del 155 de la constitució, a partir de concessions autonòmiques com la condonació d’una part del deute de la Generalitat o una hipotètica millora mitjançant un traspàs de rodalies supeditat a l’estat, ens situa en una lògica oposada a la independentista i ens retorna a un temps pretèrit ja superat. En tot el procés polític del 2012 al 2017 havíem guanyat la batalla ideològica que era amb la independència com resolíem l’espoli fiscal i la necessària millora de les infraestructures. L’espoli fiscal continuarà invariable malgrat la puntual condonació d’una part molt limitada del deute i el mal funcionament de Rodalies no se solucionarà amb una empresa mixta Generalitat-Estat sinó amb la capacitat d’un país de fer les inversions que consideri oportunes sense haver de demanar permís.
Decadència econòmica i social
Aquests tipus de suports polítics a quelcom tan rellevant com una investidura, vinculats a millores molt limitades en termes econòmics i socials, impliquen impulsar la lògica que és a través de l’Estat espanyol i pidolant, com podem millorar la situació econòmica i social de Catalunya. I no és cert, un recent estudi de l’INE exposa com lamentablement la qualitat de vida a Catalunya ha caigut al nivell de fa deu anys i és la cinquena comunitat per la cua pel que fa a la qualitat de vida. Mantenir-nos a Espanya és pobresa i legitimar aquesta progressiva decadència recolzant el govern espanyol de torn que la provoca, quelcom inacceptable per qualsevol independentista.
Ho continuem dient clar i alt, només la independència ens permetrà recuperar la qualitat de vida i construir un país digne. Només amb la unilateralitat aconseguirem la independència. Tot el que vagi en sentit contrari ens hi allunya. Els acords polítics els volem veure al Parlament de Catalunya. Acords per fer efectiva la independència congelada des de l’octubre del 2017.
Sempre, però especialment cada 11 de setembre, cal recordar que l’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu fundacional l’assoliment de la independència de Catalunya. I tenim pressa per assolir-lo.
L’any passat, la mobilització de l’11 de setembre va servir per denunciar l’estratègia autonomistadel Govern de la Generalitat, la qual cosa va comportar que una bona part de l’independentisme deixés de donar-hi suport.
Alhora, s’ha consolidat una creixent exigència cap a la classe política amb increments notables de l’abstenciópel fet que la majoria independentista del Parlament es nega a fer efectiva la independència, tot i haver-s’hi compromès al principi de la legislatura.
En paral·lel, el moviment civil continua fent xarxa i preparant-se per assolir l’objectiu comú de la independència. És per això que fruit de la Conferència Nacional pel Moviment Civil Independentista, organitzada per l’Assemblea, s’ha acabat impulsant el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència.
Enguany, la mobilització de l’11 de setembre es convoca en un context de presidència espanyola de la Unió Europea i de debilitat de l’estat espanyol, que no pot conformar una estabilitat institucional sense els vots de l’independentisme. És, doncs, una bona oportunitat perquè la mobilització independentista exigeixi aprofundir en el debilitament de l’estat repressor i alhora activar la majoria del Parlament per fer efectiva la independència.
Entenem que aquest també hauria de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de Diputados de l’estat espanyol. Creiem i hem exposat reiteradament que podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar l’estat.Només cal no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament de Catalunya decideixi per fer efectiva la independència. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol ha de ser aprofitat per la majoria del Parlament per activar, des d’ara, i fer efectiva la Declaració d’Independència congelada des d’octubre de 2017.
Qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat des d’una posició independentista,només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència.
Exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d’acord, no per votar presidents espanyols de l’estat repressor, sinó per activar, amb la majoria parlamentària que conformen els partits independentistes, i fer efectiva la independència. I ens correspon a l’Assemblea i a la resta de la societat civil activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la.
Si aquesta majoria política continua sense ser eficaç i sense respondre als anhels dels ciutadans que l’han sostingut, que ningú no dubti que s’acabaran activant nous instruments polítics perquè la independència sigui una realitat en la propera legislatura. La Llista Cívica serà l’instrument a desenvolupar, doncs, per a assolir la majoria parlamentària si els partits actuals no decideixen aixecar la DUI i fer efectiva la independència.
Cada dia la necessitat d’independència se’ns mostra diàfana: amb la necessitat de gestionar i controlar els recursos hídrics, amb la manca d’infraestructures, amb la persistent persecució política i judicial de la llengua catalana, amb la continuïtat invariable de l’espoli fiscal que ens converteix en una societat de segona quant a polítiques econòmiques i socials.
Confiar amb l’estat per resoldre aquests problemes o acceptar-ne reformes cosmètiques ens desvien de l’objectiu immediat que necessitem i ens fan perdre un temps preciós que Espanya utilitza per debilitar-nos i assimilar-nos com a nació.
Fem una crida, doncs, a la mobilització perquè aquest 11 de setembre es llenci un missatge molt clar: l’acord que volem és la independència de Catalunya! I el volem aquí, a Catalunya, ara.
L’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu fundacional l’assoliment de la independència de Catalunya. Entenem que aquest també ha de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de Diputados de l’estat espanyol.
És des d’aquesta perspectiva que des de l’Assemblea plantegem ja, d’entrada, els perills de perdre de vista l’objectiu de la independència a l’hora de definir la postura útil i eficaç dels partits independentistes per afrontar les decisions que hauran de prendre respecte al seu paper institucional amb l’estat.
Creiem i hem exposat reiteradament que, només amb el fet de no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència, podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar l’estat. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol ha de ser aprofitat per la majoria del Parlament per activar des d’ara i fer efectiva la Declaració d’Independència congelada des de l’octubre de 2017.
Les negociacions amb els partits estatals, que defensen la unitat d’Espanya per damunt de tot, no són una opció creïble, atès que l’estat espanyol incompleix sistemàticament qualsevol compromís.
És per això que, qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat des d’una posició independentista, només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència.
Des de l’Assemblea creiem que només amb aquestes premisses es pot desenvolupar una estratègia d’embat amb l’estat, amb garanties per aconseguir el nostre objectiu.
Exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d’acord, no per votar presidents de l’estat repressor, sinó per activar la majoria política del Parlament i fer efectiva la independència. I correspon a l’Assemblea i a la resta de la societat civil activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la.
Fem una crida, doncs, a la mobilització perquè aquest 11 de setembre es llenci un missatge molt clar: L’acord que volem és la independència de Catalunya!
Qualsevol altre objecte de negociació que no inclogui el respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència rebaixa els mínims democràtics i regala el blanqueig de l’estat davant la Unió Europea. Cal no perdre mai de vista que aquest és l’objectiu dels partits estatals amb possibilitats de governar: emblanquir l’estat i debilitar l’independentisme. A més, cal no oblidar l’impacte que pot tenir a nivell de la presidència de la UE per part de l’estat espanyol, una posició forta de l’independentisme.
El que aconsegueix l’estat amb qualsevol pacte que no sigui encarar el conflicte nacional amb Catalunya i la seva independència rebaixa, i molt, les expectatives que els partits independentistes ens havien plantejat: la confrontació amb l’estat per assolir la independència. Deixant de banda l’objectiu amb el qual s’han presentat a les eleccions espanyoles, els partits independentistes reforcen l’autonomisme a Catalunya.
El resultat dels partits independentistes catalans a les eleccions espanyoles reflecteix sobretot el desencant del votant independentista per la inacció per fer efectiva la independència i el col·laboracionisme amb un estat repressor, que pretén aniquilar-nos com a poble.
Ara estem en un escenari molt semblant a l’anterior legislatura. Un cop més, els partits independentistes catalans tenen les claus de les majories i tindran l’ocasió de ser “els salvadors de l’estat espanyol”, en perjudici del seu propi poble català.
Ja hem viscut aquest suport al govern del mateix Pedro Sánchez per part dels independentistes en la darrera legislatura, sense cap mena de pressió, ni confrontació, ni exigències d’independència. Sense guanys, ni millores a nivell social ni en l’àmbit nacional. Escenificant un diàleg fals, on el mateix govern espanyol rebutjava explícitament parlar d’independència i treia pit pel fet d’haver aplicat el 155 a Catalunya, cosa que també ha fet Sánchez durant aquesta campanya electoral, i amb unes proclames buides i en castellà, malbaratant la força i la voluntat de la ciutadania independentista.
Guanyi qui guanyi a l’Estat espanyol, l’única solució per a Catalunya és la independència.
Prou enganys! Cap president espanyol mai no reconeixerà els nostres drets legítims com a nació que vol esdevenir un estat, ni la fi de l’espoli fiscal, ni la fi de la repressió. Fins i tot, si un govern espanyol mentís en el sentit d’acceptar el diàleg o de fer promeses de futur, tinguem present que:
Mai no ho compliran, és un engany!
Per damunt de qualsevol govern espanyol encara quedarà el sistema judicial espanyol per anul·lar qualsevol avenç que es pugui acordar.
Prou enganys! Ara més que mai, després d’aquesta legislatura, els partits catalans haurien de ser plenament conscients d’això: que només perpetuen falsos diàlegs o ploren a través d’un victimisme innocu per no liderar el moviment i fer efectiva la independència.
El seguidisme a la política estatal espanyola ha esdevingut flagrant, i ha provocat una política d’assimilació que es reflecteix en totes les polítiques públiques i es visualitza de manera alarmant en la persecució política i judicial del català, i en la negació de la nostra identitat com a nació.
Ara, s’albira una repetició de pantalla dels quatre darrers anys de govern socialista a Espanya. Cal fer-ho diferent! Cal identificar l’ocasió per fer la independència i fer efectiu el referèndum del Primer d’Octubre com l’únic objectiu del bloqueig independentista al Congrés dels Diputats i a la formació d’un govern a l’estat espanyol. I si els partits independentistes no hi estan disposats, que facin un pas al costat, perquè la societat civil, que s’obrirà camí als carrers i a les institucions, faci la independència. L’Assemblea hi manté el seu compromís ben ferm!
Ja que es va a Madrid, cal confrontar amb l’estat espanyol, afeblir-lo mitjançant el bloqueig i mantenir-s’hi ferms fins a aconseguir la independència! No ens calen salvapàtries de pàtries alienes, ha arribat l’hora de salvar la nostra, Catalunya!
La convocatòria d’una consulta de l’Assemblea Nacional Catalana als membres de ple dret per decidir si s’advocarà pel vot nul polític i l’abstenció activa a les pròximes eleccions espanyoles, serà del 30 de juny al 3 de juliol. La convocatòria s’emmarca dins del Full de ruta aprovat pels socis i les sòcies de l’entitat recentment, en resposta a la incapacitat dels partits independentistes per formar un front comú de bloqueig a Madrid.
La pregunta plantejada als socis serà la següent: “Estàs d’acord que l’Assemblea, a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, promogui l’abstenció i el vot nul polític amb la papereta del sí a la independència del primer d’octubre?”. Només els socis i sòcies de ple dret tindran dret a participar en aquesta votació.
Els resultats de la consulta es presentaran el dimarts 4 de juliol, i serviran per orientar l’acció de l’Assemblea en relació amb les pròximes eleccions espanyoles. Cal recordar que el Full de ruta es va aprovar per majoria amb un suport del 76% a l’Assemblea General Ordinària del passat 24 de maig.
L’Assemblea reafirma la seva denúncia de l’absència d’una acció efectiva dels partits independentistes per aconseguir la independència després de les eleccions municipals, en les quals el moviment cívic va expressar la seva insatisfacció amb els partits a través de l’abstenció i el vot nul o en blanc.
En aquest context, des de l’Assemblea veiem una oportunitat en les pròximes eleccions espanyoles perquè el moviment independentista iniciï un canvi de rumb i es visualitzi una unitat estratègica coherent.
D’aquesta manera, l’Assemblea fa una crida a la participació activa en aquesta consulta per contribuir a decidir el camí a seguir en aquest moment crucial per al moviment independentista català.
Després de les recents eleccions municipals, en les quals el moviment independentista cívic ha enviat un missatge clar als partits independentistes representats al Parlament mitjançant l’abstenció i el vot nul o en blanc, l’Assemblea Nacional Catalana es reitera en la seva denúncia que els partits han renunciat a fer efectiva la independència.
Aquesta renúncia és especialment preocupant si es té en compte la majoria absoluta en vots i en escons que els partits independentistes tenen al Parlament, la qual es va obtenir amb el compromís de culminar el procés d’independència.
En aquest context, des de l’Assembleaveiem una oportunitat en les properes eleccions espanyoles perquè el moviment independentista iniciï un canvi de rumb i es visualitzi una unitat estratègica coherent, ja sigui a través d’una candidatura unitària o d’un acord estratègic unitari.
L’Assemblea defensa una unitat basada en la coherència, no en les aparences buides. El recent full de ruta aprovat per les bases de l’Assemblea estableix una estratègia fonamentada en els següents principis: bloquejar el funcionament del Congreso i votar en contra de qualsevol govern espanyol, fins i tot en la investidura del president.
Aquest bloqueig té l’objectiu de denunciar en l’àmbit internacional la falta de respecte de l’Estat espanyol envers el dret a l’autodeterminació, així com envers la realitat nacional i social dels Països Catalans, així com la persecució política de l’independentisme.
Amb aquesta finalitat, l’Assemblea pretén iniciar una sèrie de reunions amb tots els partits polítics independentistes que hagin obtingut representació al Congeso en les eleccions espanyoles, amb l’objectiu de proposar aquesta forma d’unitat amb coherència.
Cal deixar ben clar que, si aquesta unitat no es consolida una vegada més i els interessos partidistes prevalen sobre la representació unitària de l’independentisme, l’Assemblea convocarà, a la primera setmana de juliol, una consulta als seus socis per decidir si recomanarà al moviment independentista de base un vot nul polític o l’abstenció activa en les eleccions espanyoles.
L’Assemblea fa un balanç dels dos primers anys del Govern de la Generalitat del president Aragonès, d’un govern que havia de “culminar” el procés d’independència, i ho fa just al final del termini que es va posar el mateix president per sotmetre’s a una qüestió de confiança. L’Assemblea deplora que aquestes promeses no s’hagin dut a terme per inacció del Parlament de Catalunya i per incompliment del propi president Aragonès.
Així, l’entitat constata que el pacte de govern de la majoria del 52% independentista, amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya i assolir la República catalana, ha fracassat estrepitosament. Les propostes de l’anomenada Taula de diàleg han acabat en una modificació del Codi penal, que ha comportat l’indult per a uns pocs representants polítics, però que pot suposar, amb el nou delicte de desordres públics agreujats, la repressió dels activistes independentistes participant en mobilitzacions.
Els signants de l’acord de Govern tenien el deure d’aprofitar la gran oportunitat que l’electorat els va donar per exercir el mandat inequívoc per fer la independència, com així es reconeix pels mateixos signants.
L’Assemblea considera que el Govern de la Generalitat ha optat per donar suport al govern espanyol sense cap mena de pressió, ni confrontació, ni exigències per fer la independència. S’ha malbaratat la força i voluntat de l’electorat independentista, incomplint greument el principal compromís de la legislatura.
L’acord de claredat és la darrera suposada iniciativa per fer la independència i l’entitat ja s’hi ha manifestat, constatant que aquesta darrera proposta és fruit d’un govern mancat de lideratge independentista, amb una submissió autonomista absoluta a les indicacions i exigències del govern de l’estat repressor.
L’Assemblea no acata, no es rendeix, lluita i lluitarà sempre per una Catalunya independent.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 