La convocatòria d’una consulta de l’Assemblea Nacional Catalana als membres de ple dret per decidir si s’advocarà pel vot nul polític i l’abstenció activa a les pròximes eleccions espanyoles, serà del 30 de juny al 3 de juliol. La convocatòria s’emmarca dins del Full de ruta aprovat pels socis i les sòcies de l’entitat recentment, en resposta a la incapacitat dels partits independentistes per formar un front comú de bloqueig a Madrid.
La pregunta plantejada als socis serà la següent: “Estàs d’acord que l’Assemblea, a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, promogui l’abstenció i el vot nul polític amb la papereta del sí a la independència del primer d’octubre?”. Només els socis i sòcies de ple dret tindran dret a participar en aquesta votació.
Els resultats de la consulta es presentaran el dimarts 4 de juliol, i serviran per orientar l’acció de l’Assemblea en relació amb les pròximes eleccions espanyoles. Cal recordar que el Full de ruta es va aprovar per majoria amb un suport del 76% a l’Assemblea General Ordinària del passat 24 de maig.
L’Assemblea reafirma la seva denúncia de l’absència d’una acció efectiva dels partits independentistes per aconseguir la independència després de les eleccions municipals, en les quals el moviment cívic va expressar la seva insatisfacció amb els partits a través de l’abstenció i el vot nul o en blanc.
En aquest context, des de l’Assemblea veiem una oportunitat en les pròximes eleccions espanyoles perquè el moviment independentista iniciï un canvi de rumb i es visualitzi una unitat estratègica coherent.
D’aquesta manera, l’Assemblea fa una crida a la participació activa en aquesta consulta per contribuir a decidir el camí a seguir en aquest moment crucial per al moviment independentista català.
Després de les recents eleccions municipals, en les quals el moviment independentista cívic ha enviat un missatge clar als partits independentistes representats al Parlament mitjançant l’abstenció i el vot nul o en blanc, l’Assemblea Nacional Catalana es reitera en la seva denúncia que els partits han renunciat a fer efectiva la independència.
Aquesta renúncia és especialment preocupant si es té en compte la majoria absoluta en vots i en escons que els partits independentistes tenen al Parlament, la qual es va obtenir amb el compromís de culminar el procés d’independència.
En aquest context, des de l’Assembleaveiem una oportunitat en les properes eleccions espanyoles perquè el moviment independentista iniciï un canvi de rumb i es visualitzi una unitat estratègica coherent, ja sigui a través d’una candidatura unitària o d’un acord estratègic unitari.
L’Assemblea defensa una unitat basada en la coherència, no en les aparences buides. El recent full de ruta aprovat per les bases de l’Assemblea estableix una estratègia fonamentada en els següents principis: bloquejar el funcionament del Congreso i votar en contra de qualsevol govern espanyol, fins i tot en la investidura del president.
Aquest bloqueig té l’objectiu de denunciar en l’àmbit internacional la falta de respecte de l’Estat espanyol envers el dret a l’autodeterminació, així com envers la realitat nacional i social dels Països Catalans, així com la persecució política de l’independentisme.
Amb aquesta finalitat, l’Assemblea pretén iniciar una sèrie de reunions amb tots els partits polítics independentistes que hagin obtingut representació al Congeso en les eleccions espanyoles, amb l’objectiu de proposar aquesta forma d’unitat amb coherència.
Cal deixar ben clar que, si aquesta unitat no es consolida una vegada més i els interessos partidistes prevalen sobre la representació unitària de l’independentisme, l’Assemblea convocarà, a la primera setmana de juliol, una consulta als seus socis per decidir si recomanarà al moviment independentista de base un vot nul polític o l’abstenció activa en les eleccions espanyoles.
L’Assemblea fa un balanç dels dos primers anys del Govern de la Generalitat del president Aragonès, d’un govern que havia de “culminar” el procés d’independència, i ho fa just al final del termini que es va posar el mateix president per sotmetre’s a una qüestió de confiança. L’Assemblea deplora que aquestes promeses no s’hagin dut a terme per inacció del Parlament de Catalunya i per incompliment del propi president Aragonès.
Així, l’entitat constata que el pacte de govern de la majoria del 52% independentista, amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya i assolir la República catalana, ha fracassat estrepitosament. Les propostes de l’anomenada Taula de diàleg han acabat en una modificació del Codi penal, que ha comportat l’indult per a uns pocs representants polítics, però que pot suposar, amb el nou delicte de desordres públics agreujats, la repressió dels activistes independentistes participant en mobilitzacions.
Els signants de l’acord de Govern tenien el deure d’aprofitar la gran oportunitat que l’electorat els va donar per exercir el mandat inequívoc per fer la independència, com així es reconeix pels mateixos signants.
L’Assemblea considera que el Govern de la Generalitat ha optat per donar suport al govern espanyol sense cap mena de pressió, ni confrontació, ni exigències per fer la independència. S’ha malbaratat la força i voluntat de l’electorat independentista, incomplint greument el principal compromís de la legislatura.
L’acord de claredat és la darrera suposada iniciativa per fer la independència i l’entitat ja s’hi ha manifestat, constatant que aquesta darrera proposta és fruit d’un govern mancat de lideratge independentista, amb una submissió autonomista absoluta a les indicacions i exigències del govern de l’estat repressor.
L’Assemblea no acata, no es rendeix, lluita i lluitarà sempre per una Catalunya independent.
Davant la recent iniciativa llançada a l’aire pel Govern de la Generalitat d’elaborar una proposta d’acord amb l’Estat anomenada “Acord de claredat”, l’Assemblea manifesta:
Els acords de claredat fins ara només han servit als estats per controlar unilateralment els referèndums d’autodeterminació plantejats per nacions que volen independitzar-se, o per deixar la potestat d’atorgar arbitràriament l’exercici (o no) del dret d’autodeterminació als parlaments estatals. Per tant, aquesta proposta pretén assolir un referèndum on la pròpia nació catalana renunciï a la independència autoimposant-se condicions abusives i suplementàriesque facin improbable la legítima victòria de l’opció independentista amb majoria de vots.
Aquesta proposta d’”Acord de claredat” porta adjunt un procediment previst per elaborar-lo que ens sembla com a mínim poc clar, llarg i feixuc, però sobretot ignora el camí ja recorregut de demanda frustrada d’acord amb les institucions espanyoles, on s’han buscat reiteradament i sense èxit resultats per aquesta via. Els darrers intents són molt recents i l’Estat no està disposat a dialogar ni abans, ni ara, ni mai.
La nostra fermesa com a nació lliure ens va portar a l’acte de sobirania més important en segles amb la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, l’octubre de l’any 2017. Legítimament ens vàrem autodeterminar com a poble. Després vam deixar en mans de les institucions la voluntat i perseverança de segles de resistència i se’ls hi ha escolat com sorra entre les mans.
Suposadament el Govern havia de negociar en la Taula de diàleg amb l’Estat espanyol com encarar la situació generada pel referèndum; un referèndum que va ser referendat pels resultats de les darreres eleccions i el conseqüent govern. La Taula era per seure i parlar de com fer efectiva l’autodeterminació.
Ara, després d’un nou fracàs, també previsible, de negociació amb l’Estat, ens volen distreure amb una proposta d’”Acord de claredat” que no ha estat avalada per ningú, que no compta amb cap majoria independentista i ha estat rebutjada pel Parlament de Catalunya. És per això que el Govern s’ha posicionat fora de la legitimitat democràtica que li ha atorgat el mandat popular per fer la independència.
D’altra banda, sembla que la comissió encarregada d’elaborar aquest acord busca legitimar el discurs en què s’ha instal·lat l’actual govern català: renunciar a l’1 d’Octubre. Sobretot si tenim en compte la trajectòria de la majoria dels seus membres: o bé han escrit obertament contra el dret d’autodeterminació dels catalans, o bé han qualificat de fracassat i inútil el referèndum del Primer d’Octubre. Tota una declaració d’intencions.
L’objectiu no és altre que referendar, amb la connivència d’uns suposats especialistes, la decisió política que ja ha pres l’executiu català, i abandonar del tot i menysprear al màxim l’opció de la via unilateral.
La ciutadania va parlar i ha parlat clar.El Govern espanyol també ha tornat a parlar amb claredat: “no” rotund a qualsevol referèndum acordat.
El que ara és necessari és posar-se a treballar de debò per fer efectiva la independència: amb estratègies clares, contundents i unilaterals; perquè totes les negociacions comencen amb els fets consumats que fan realitat la llibertat nacional, mai demanant a l’opressor que deixi d’oprimir. No volem desfer el camí que ja hem fet, ni fer passos enrere. L’Assemblea continuarà persistint. No ens hem rendit ni ens rendirem, i continuarem lluitant per fer realitat el nostre únic objectiu: fer efectiva la independència de Catalunya.
Havent esgotat el seu propi marge de diàleg fracassat, i sense més recorregut, a aquest govern col·laboracionista no li queda més via que abandonar la seva aposta cap al no-res, i si no està disposat a materialitzar la República Catalana ha de dimitir i convocar eleccions plebiscitàries per fer la independència.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha votat en ple extraordinari les línies generals del full de ruta d’enguany, en què reconeix que després del primer procés per la independència del període 2012-2017, l’independentisme ha viscut uns anys difícils, però també ha dut a terme uns aprenentatges, com la necessitat de mantenir la mobilització permanent en el moment de fer-se efectiva la declaració d’independència, i la necessitat d’una classe política absolutament compromesa en el manteniment i desplegament de la República Catalana, un cop proclamada. La mobilització sostinguda i la coherència de l’Assemblea a través del temps és el que ha mantingut encesa la flama i ha permès superar aquest escull, i que ara s’albiri la represa del moviment independentista.
Així, en vista del gran èxit de la manifestació de l’11 de setembre passat –malgrat la presidència de la Generalitat cridant a la no participació-, la important mobilització del 6 de desembre contra el delicte de desordres públics agreujats pactat entre els governs català i espanyol, la multitudinària protesta davant la cimera francoespanyola el gener d’enguany i la recent Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, l’entitat certifica que estem davant d’un nou embat independentista, i així ho reflecteix el seu Full de Ruta.
Després d’aquesta aprovació s’obre un procés de participació territorial que culminarà a la propera Assemblea General Ordinària amb la votació definitiva dels socis i sòcies, la votació del qual tindrà lloc del 18 al 24 de maig, i el contingut sencer es farà públic a l’acte polític del 18 de juny.
L’entitat remarca que aquest nou embat per la independència té tres fronts de lluita, que porta desenvolupant des de fa anys, determinada a intervenir-hi i liderant on calgui per superar les mancances del passat: el front civil, el front institucional i el front internacional.
En el front civil, l’Assemblea planteja el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència com a instrument d’anàlisi, creació de sinèrgies i d’actuacions en l’àmbit de la mobilització, així com la consecució de nous espais de poder civil per a l’independentisme, des del sindicalisme a les cambres de comerç i a l’empresariat.
El front institucional reivindica la necessitat que l’independentisme unilateral recuperi el lideratge a les institucions i es plantegin noves iniciatives com la llista cívica per aixecar la declaració d’independència. L’Assemblea remarca que cal fugir de l’autonomisme i del pacte sense escrúpols amb el govern repressiu de l’Estat i els partits del 155. Pel que fa al front internacional, l’Assemblea continuarà amb la tasca de projectar la realitat nacional catalana i la lluita independentista i denunciar les actuacions antidemocràtiques dels estats espanyol i francès cercant suports i complicitats per a la causa catalana.
Finalment, el full remarca l’ocupació i la repressió històrica que han patit els Països Catalans, i la minorització de la nació catalana dins dels estats espanyol i francès. L’intervencionisme polític de la justícia, la repressió política i lingüística, l’espoli fiscal i els abusos als drets fonamentals estan arribant a nivells intolerables.
L’Assemblea manté el seu compromís en contra d’aquestes injustícies, reivindica la confrontació a través de la llengua, la construcció de la sobirania nacional catalana, la solidaritat i un front comú contra la repressió. Defensem el Primer d’Octubre i la necessitat d’implementar-lo per fer efectiu el mandat del poble i la independència.
La Comissió d’Investigació sobre l’espionatge a Pegasus del Parlament Europeu ha presentat aquesta tarda les conclusions de la seva missió d’investigació a l’Estat espanyol i ha remarcat que només hi ha una ordre judicial per a 18 de les 65 víctimes conegudes fins ara, i que s’ha utilitzat la seguretat nacional com a excusa per no revelar informació al públic.
L’eurodiputada i ponent de la comissió d’investigació, Sophie In’t Veld, ha afirmat que les víctimes de l’espionatge es troben atrapades en el sistema, i que la definició espanyola de seguretat nacional és massa àmplia. Per tot això, ha demanat a les autoritats espanyoles que acotin la definició de seguretat nacional, augmentin la transparència i reforcin els drets de les víctimes de l’espionatge. In’t Veld també ha remarcat que l’espionatge ha durat anys, i que “si realment hi hagués hagut una amenaça imminent per a la seguretat nacional, ja s’haurien presentat causes penals, cosa que no és així”.
En aquest sentit, el president del Comitè, Jeroen Lenaers, ha denunciat que “les causes judicials s’arrosseguen durant molt de temps sense que passi res”, i que les víctimes consideren que no hi ha hagut una investigació imparcial i neutral. “Les víctimes del programari espia mereixen més informació i transparència”, ha afirmat. A més, tant ell mateix com In’t Veld han subratllat la importància que podria tenir l’Europol per proporcionar proves forenses als estats membres europeus per avançar en la investigació dels casos i ajudar les víctimes.
Els membres de la comitiva s’han entrevistat amb diversos experts i amb algunes víctimes, però han deixat de banda les persones afectades de la societat civil. A més, l’Estat ha maniobrat perquè l’impacte de les reunions quedi difuminat per un dia festiu a la Comunitat de Madrid i per la moció de censura de Vox al Congrés dels Diputats. De fet, la comissió de Defensa espanyola ha deixat plantats als eurodiputats amb l’excusa d’assistir a la moció, demostrant una altra vegada una falta de respecte a les institucions europees i als drets humans.
Pel que fa a les crítiques de les autoritats espanyoles a l’informe del Citizen Lab sobre el Catalangate, Sophie In’t Veld ha assenyalat que és evident que treballen amb criteris acadèmics i “totes les acusacions han estat degudament refutades”. Tan sols ahir, el Departament d’Estat dels EUAvalidava els informes de Citizen Lab sobre l’ús de Pegasus a l’Estat espanyol contra l’independentisme català, davant l’intent incessant de les autoritats espanyoles de desacreditar-lo.
Els membres del Comitè PEGA s’han reunit amb experts i algunes víctimes, però han deixat enrere els de la societat civil. Des de l’Assemblea Nacional Catalana expressem la nostra profunda decepció perquè no hi hagi hagut representació de les víctimes de la societat civil, especialment perquè a la comunicació de les Nacions Unides sobre l’espionatge amb Pegasus es destacava que l’atac contra les víctimes civils és especialment preocupant perquè crea un “efecte paralitzador” a l’activisme polític, i al “dret a la llibertat d’expressió i a la llibertat de reunió,així com altres violacions dels drets de les minories i la seva participació efectiva en la vida pública”, els quals són un element imprescindible en la definició d’un estat de dret, democràtic i social.
La setmana passada, l’Assemblea Nacional Catalana va remetre una carta a la Comissió d’Investigació de Pegasus per denunciar l’intent d’Espanya de boicotejar i dificultar el seu viatge a Madrid, en un comunicat conjunt amb Òmnium Cultural, Esquerra, Junts i CUP. Els eurodiputats del Comitè només s’han reunit amb víctimes catalanes del govern català, que no representen tota la diversitat de les víctimes catalanes de Pegasus. Només a l’Assemblea Nacional Catalana hi ha hagut almenys sis víctimes, entre elles els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez.
L’Assemblea Nacional Catalana ha remès una carta a la Comissió d’Investigació Pegasus del Parlament Europeu per denunciar l’intent de les autoritats espanyoles d’impedir i dificultar el viatge de la comissió a Madrid, previst per la propera setmana, en un escrit conjunt elaborat amb Òmnium Cultural, ERC, Junts i la CUP.
El Comitè Pegasus del Parlament Europeu té previst viatjar a la capital de l’Estat espanyol els propers 20 i 21 de març per investigar el cas d’espionatge sobre el terreny. Els membres de la comitiva s’entrevistaran amb diversos experts i amb algunes víctimes, deixant de banda les persones afectades de la societat civil.
A més, l’Estat ha maniobrat perquè l’impacte de les reunions quedi difuminat per un dia festiu a la Comunitat de Madrid i per la moció de censura de Vox al Congrés dels Diputats.
Per tots aquests motius, l’Assemblea denuncia els intents de les autoritats espanyoles d’impedir i dificultar el viatge d’investigació a Espanya a la Comissió PEGA del Parlament Europeu i els demana que es reuneixin amb les víctimes de la societat civil.
El comunicat també critica que hi ha una invisibilitat de la diversitat de víctimes, ja que el Comitè només es reunirà amb membres del Govern de Catalunya i del partit de govern, excloent persones espiades il·legítimament de la societat civil, com les víctimes de l’Assemblea.
Amb tot, l’Assemblea vol denunciar la situació i interpel·lar els membres de la Comissió PEGA per donar veu a tots els actors implicats en el cas, i reclama que el Parlament Europeu no torci el braç davant les manipulacions espanyoles.
El Secretariat de l’Assemblea aprova per una àmplia majoria que les assemblees territorials valorin el caràcter independentista o no de les diferents candidatures municipals i promoguin el vot a aquelles que compleixin una sèrie de requisits indispensables.
El Full de Ruta vigent defensa promoure el vot a partits i plataformes independentistes a les pròximes eleccions municipals. D’aquesta manera, al ple de dissabte passat, la màxima representació dels socis de l’Assemblea va aprovar amb 40 vots a favor, 1 en contra i 8 abstencions, una Proposta de Resolució que assenyala els compromisos a assumir per part de les candidatures per poder rebre aquest suport.
L’Assemblea considera que per valorar el compromís d’una candidatura amb la independència de Catalunya i poder-ne recomanar el vot, cal que en els documents del programa municipal i en les presentacions públiques s’explicitin de forma clara els següents compromisos:
El compromís d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència durant tota la legislatura.
El reconeixement de la validesa del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 i del seu resultat favorable a la independència de Catalunya.
El reconeixement de la declaració d’independència feta al Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017.
El compromís amb els principis democràtics bàsics, en especial amb la igualtat per raó de gènere, de cultura d’ètnia o de creences.
El compromís a no fer cap acord de govern amb altres candidatures o persones significades en la defensa de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.
Defensar la llengua catalana en tots els àmbits municipals.
Donar suport i potenciar l’Assemblea Nacional Catalana.
Donar suport i potenciar el Consell de la República.
Aplicar la sobirania fiscal. Fer les declaracions a la Hisenda Catalana.
Rebuig de qualsevol acte de la monarquia espanyola dins l’àmbit del mateix municipi.
En el document aprovat s’especifica que no recomanar el vot a una candidatura no implica necessàriament desaconsellar-lo. Senzillament, vol dir que no compleix els requisits.
Les assemblees territorials, que s’abstindran de valorar altres aspectes del programa, faran pública la recomanació de vot a les candidatures del seu municipi. Mesos després de les eleccions també faran pública l’avaluació o avaluacions successives del compliment dels compromisos.
El plenari del Secretariat ha aprovat per gran majoria una Proposta de Resolució comprometent-se amb els valors de democràcia i diàleg interns, amb la voluntat de reconduir desavinences. Tot i això, 13 membres del Secretariat Nacional han decidit finalment deixar el càrrec, mentre que Jordi Pesarrodona deixa la vicepresidència però roman al Secretariat. També s’ha aprovat per unanimitat la creació del Grup de Treball de l’11S i l’1O per començar a preparar les dues mobilitzacions més importants de l’any.
L’Assemblea Nacional Catalana ha valorat la salut de la democràcia interna de l’entitat, a petició d’un grup de 25 secretaris nacionals. En aquest sentit, s’ha aprovat, per una gran majoria de 40 vots a favor, 8 en contra i 8 en blanc, una Proposta de Resolució sobre el compromís del Secretariat Nacional amb els valors de democràcia interna i diàleg de l’Assemblea, en la línia de millorar les relacions i el funcionament intern del Secretariat Nacional. Malauradament, 13 dels seus membres han decidit deixar el càrrec, mentre que Jordi Pesarrodona deixa la vicepresidència, però es manté en funcions mentre espera la seva substitució.
L’entitat lamenta que s’hagi produït aquesta decisió, agraeix la feina dels secretaris nacionals sortints, i es compromet a rellevar-los seguint els procediments democràtics establerts. L’Assemblea reivindica el seu compromís per fer la independència, i recorda la seva llibertat d’acció respecte de grups econòmics i polítics. El proper full de ruta de l’Assemblea General Ordinària del juny servirà per actualitzar i validar l’estratègia política que executa el Secretariat Nacional.
El Secretariat també ha decidit posar en marxa la maquinària de cara a la Diada. Com cada any, l’entitat es disposa a planejar la mobilització independentista més important de l’any, centrant-se en el recorregut i el missatge polític, entre altres detalls. El pròxim gran objectiu és la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que se celebrarà l’11 i 12 de març, on l’Assemblea unirà les principals entitats i la societat civil per buscar estratègies compartides que ens portin a la independència.
Davant les informacions que s’han publicat darrerament sobre les tensions internes al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, des de l’entitat es volen precisar alguns punts:
L’Assemblea compta amb uns Estatuts i un Reglament de règim intern queatorguen tot el poder als seus membres de ple dret i garanteixen diversos mecanismes de democràcia interna. Els membres del Comitè Permanent s’escullen democràticament entre tots els Secretaris Nacionals, i les decisions de l’Assemblea les pren el Secretariat en conjunt en els plenaris que es duen a terme mensualment, sempre en aplicació del Full de ruta vigent.
El moviment independentista es troba en un moment estratègic clau on és necessari prendre decisions sobre què cal fer i com. Aquest gran debat es viu dins de l’entitat i és lògic i natural que es formin opinions diverses. Sempre hi ha hagut debats intensos en el si del Secretariat Nacional de l’entitat, i la presència de posicions diverses certifica la transversalitat de l’Assemblea. El tractament obert d’aquests temes en els plenaris del secretariat mostra l’elevat grau de democràcia interna de l’entitat.
L’impuls per part de l’Assemblea d’una Llista Cívica es va incloure al Full de ruta pels mateixos socis via esmenes i va ser aprovat pel 96% dels membres de ple dret el maig de 2022.
El debat sobre la Llista Cívica tot just comença. És i serà totalment transparent i no serà breu. Els processos de decisió a l’entitat són llargs i democràtics. L’última decisió sobre si l’Assemblea impulsarà o no una Llista Cívica, i la forma que adoptarà -en el cas que s’impulsi- ho decidiran finalment els membres de ple dret de l’entitat.
L’Assemblea vol obrir el debat sobre què cal fer per avançar cap a la independència més enllà de la pròpia entitat. Per això fa temps que treballa en l’organització de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que se celebrarà el cap de setmana de l’11 i 12 de març a Barcelona, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la participació de les principals entitats independentistes. La Llista Cívica és un dels punts que es debatran, però no l’únic. De fet hi haurà set ponències que abordaran el front civil, el front institucional i el front internacional.
L’Assemblea rebutja les filtracions que hi ha hagut aquestes últimes setmanes, ja que es tracta d’informació confidencial. Tot el Secretariat Nacional està vinculat a un contracte de confidencialitat signat en acceptar el càrrec. Els debats, els acords i les discrepàncies sobre els temes tractats als plens s’han de considerar d’ordre intern i no s’haurien d’haver filtrat mai als mitjans.
Aquest matí s’ha fet pública la interlocutòria del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol, en ponència del jutge Manuel Marchena, on es condemna l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i els consellers i consellera represaliats, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, per un delicte de desobediència amb concurs de malversació greu.
Això implica que la inhabilitació és ferma per a aquests representants escollits democràticament; fins al 2030, en el cas de Romeva i Turull, i fins al 2031, Junqueras i Bassa,i certifica que la repressió espanyola contra l’independentisme segueix ben viva malgrat la suposada “taula de diàleg”.
En el cas de l’expresidenta del Parlament i de l’Assemblea, Carme Forcadell, i els exconsellers represaliats, Josep Rull i Joaquim Forn, que no estaven condemnats per malversació, la sentència substitueix la condemna per sedició per la del delicte de desobediència, tot i que se’ls declara extingida la pena en haver passat més de tres anys a la presó.
L’expresident de l’Assemblea, Jordi Sànchez, i l’expresident d’Òmnium Cultural, que no eren polítics, no poden ser condemnats per desobediència, però l’alt tribunal els acusa de desordres públics, tot considerant que “van practicar actes concrets de violència o intimidació sobre persones o coses” en la manifestació del 20 de setembre del 2017. A ells, presos durant gairebé quatre anys, també se’ls considera extingida la pena. Així, comprovem i denunciem que, en el seu cas, es continua titllant de violència l’exercici dels drets fonamentals.
L’Assemblea ja ha alertat diverses vegades dels efectes del nou delicte de desordres públics agreujats sobre el dret de manifestació dels moviments socials, i la revisió de la sentència del Suprem ho confirma, atès que els únics a qui la sentència entén que han comès desordres públics són els exlíders de l’Assemblea i d’Òmnium.
A més, comprovem, amb la interpretació del Suprem sobre la malversació, les perspectives de la trentena d’encausats en els judicis pendents al TSJC i al Jutjat número 13 de Barcelona no milloren. Constatem que la reforma del Codi Penal no haurà servit de res per als càrrecs polítics de segon nivell.
Ja en la manifestació del passat 6 de desembre, convocada per l’Assemblea amb el suport de desenes d’entitats i l’assistència de desenes de milers de persones, es va protestar per la reforma del delicte de desordres públics i es va assenyalar que aquesta reforma semblava estar dissenyada per anar contra els drets de manifestació de la societat civil independentista, com s’ha confirmat avui.
Es constata que els tribunals espanyols utilitzen el concepte de democràcia de manera esbiaixada i contrària als drets fonamentals.
Només amb la independència aconseguirem la fi de la repressió!
Aquest matí s’han publicat els nous pressupostos de la Generalitat, pactats pel govern d’ERC i el PSC. Amb aquest pacte, hem constatat que el Govern de la Generalitat prioritza l’aliança amb l’esquerra espanyola del 155 abans que un acord per fer la independència.
Des de l’Assemblea Nacional Catalana, trobem indignant aquesta situació. Lamentem que no s’hagi aprofitat la majoria del 52% independentista assolida a les eleccions del 14 de febrer de 2021 i denunciem que s’hagi fet aquest pas.
L’autoanomenada taula de diàleg no ha aconseguit ni amnistia ni autodeterminació. Però ha petrificat l’espoli fiscal i la continuació de la repressió a través del nou delicte de desordres públics agreujats.
Aquest pacte suposa una claudicació del Govern, que mostra una imatge de feblesa i desorientació en clau nacional i internacional.
També suposa un acord amb aquells que aplaudeixen la repressió, persegueixen els exiliats, petrifiquen l’espoli fiscal i la negació de l’autodeterminació. No implica la solució del conflicte polític i, es miri com es miri, és un pas contrari al que l’independentisme hauria d’estar fent.
Per això des de l’Assemblea ens comprometem a:
Denunciar els acords autonomistes amb qualsevol partit del 155 i que no signifiquin la resolució del conflicte polític.
Continuar treballant per fer efectiva la declaració d’independència a través de la mobilització, la construcció de noves eines polítiques i socials i d’un acord amb el moviment civil per la independència.
Davant la cimera que es durà a terme a Barcelona entre l’Estat francès i l’Estat espanyol aquest dijous, 19 de gener de 2023, fem una crida al poble català perquè es manifesti i digui a l’Estat francès i a l’Estat espanyol de manera clara i contundent que:
1) El Primer d’Octubre Catalunya es va autodeterminar i, amb una majoria del 91% de vots afirmatius, va decidir esdevenir un estat independent.
L’Estat francès i l’Estat espanyol han signat i s’han adherit al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (adoptat per l’Assemblea de Nacions Unides mitjançant la Resolució del 16 de desembre de 1966). Aquest pacte estableix, a l’article 1, “la lliure determinació dels pobles”.
Catalunya farà efectiva la independència de l’Estat català en aplicació del referèndum del Primer d’Octubre i d’acord amb l’article 1 de l’esmentat Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
Els estats francès i espanyol hauran de respectar, si volen ser democràtics, l’autodeterminació exercida i les decisions que en el futur s’adoptin en aplicació del mandat del Primer d’Octubre.
2) En el Tractat del Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659, el regne francès i l’hispànic es van repartir Catalunya i van vincular el Rosselló i part de la Cerdanya a l’Estat francès. Aquest tractat és Il·legal. Ho era llavors i ho continua sent ara. El tractat no va ser mai sotmès a l’obligatòria deliberació de les institucions catalanes i ha de ser anul·lat pel Parlament de Catalunya.
3) Denunciem la repressió i la persecució política, judicial i policial de la llengua catalana a tota la comunitat lingüística nacional, des de fa més de tres segles i fins a l’actualitat, i denunciem especialment l’assetjament a què es troba sotmès l’ensenyament en català, pels estats francès i espanyol, en el territori propi.
En aquest sentit, dia rere dia l’escola en català és perseguida pel govern i els tribunals de justícia espanyols, que, a cop de sentència injusta i no democràtica, imposen l’obligatorietat d’almenys un 25% de castellà a les aules catalanes, sense cap criteri pedagògic.
Igualment, exigim que l’Estat francès faci oficial el català a la Catalunya Nord i el respecti com a llengua pròpia, si és que vol ser coherent amb els valors de la República i dels drets humans que diu defensar.
També demanem a l’Estat francès que deixi d’intentar obstaculitzar l’ús del català als ajuntaments nord-catalans i reobri el pas del coll de Banyuls, tot deixant de vulnerar la llibertat de circulació dels ciutadans catalans i europeus.
Cridem a la participació i a portar armilles grogues com a símbol de lluita
L’Assemblea fa una crida a la participació massiva per mostrar el rebuig a la cimera. També anima tothom a portar armilles grogues, un símbol de lluita amb què la població francesa ha aconseguit victòries. Igualment, es convida els assistents a portar estris que facin soroll estrident, per tal de fer sentir la nostra veu per damunt de qualsevol blindatge policial.
A tothom qui no pugui assistir a la convocatòria, animem a treure l’estelada al balcó. Cal tornar a engalanar edificis i carrers de lluita i recordar que aquí no ha acabat res.
Les esmenes que s’han presentat davant la proposta de nou delicte de desordres públics agreujats donen la raó a les desenes d’entitats i les desenes de milers de persones que, convocades per l’Assemblea, ens vam manifestar el proppassat 6 de desembre contra el nou delicte. Allà, vam alertar dels perills de carta blanca a la repressió que el nou delicte comportava.
En concret, alertàvem dels següents punts que comportaven un increment de la repressió sobre els independentistes i els moviments socials:
Incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó quan el delicte de desordres públics sigui causat per una ‘multitud’.
Incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte.
Incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics.
Es generalitza la possible condemna per desordres públics, no al fet de cometre’ls, sinó a la mera ‘provocació, conspiració i proposició’.
Les esmenes que ha presentat ERC pretenen rebaixar en algun grau la duresa del nou redactat i es proposa rebaixar la pena mínima a què es refereix el punt 1 a un any, proposen eliminar el concepte d’intimidació o, en el seu defecte, passar-lo a una ‘intimidació greu’ i rebaixar la pena mínima d’inhabilitació a un any.
Emperò, segueix sent molt greu que es deixi a mans dels jutges i fiscals la interpretació de la intimidació greu, es mantinguin les penes d’inhabilitació de fins a cinc anys per a funcionaris i vuit anys per a càrrecs públics, i que no s’hagi esmenat la mera ‘provocació, conspiració i proposició’ per a poder ser condemnat.
Des de l’Assemblea constatem que s’ha acabat el discurs triomfalista que bescanviava una sedició que afecta uns pocs per aquest nou delicte de desordres públics agreujats, que ens afecta a totes i a tots, i que, finalment, gràcies a la mobilització, els actors polítics s’han adonat de la gravetat del que havien pactat.
Per això, l’Assemblea torna a exigir a tots els representants independentistesal Congrés dels Diputats, d’ERC, Junts, CUP i PdCat, que no permetin l’aprovació d’aquest nou delicte de desordres públics agreujats i que es mantinguin al costat de la gent. Que no permetin que es faciliti la repressió a l’independentisme i als moviments socials i que tornem a una posició unitària per fer front i guanyar a l’Estat espanyol.
Aquest matí, el tribunal superior de justícia de Londres ha dictaminat que el parlament escocès no té competències per convocar un nou referèndum d’independència sense el consentiment del govern britànic.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha lamentat la decisió del tribunal que “ha negat la democràcia al poble escocès, deixant palès que Gran Bretanya no és verdaderament una unió de nacions voluntària”. La resolució del tribunal superior de justícia posa en joc el principi de democràcia en blocar la voluntat d’un poble d’escollir de manera pacífica el seu futur.
Aquesta resolució, juntament amb la negativa prèvia del govern britànic de permetre a Escòcia votar en un nou referèndum d’independència -tal com sí que va poder fer el 2014, amb un referèndum pactat amb Westminster- mostra que la via unilateral és l’única opció.
“Tot i les diferències entre Escòcia i Catalunya, en ambdós països maldem per aconseguir la independència de manera pacífica i democràtica davant d’estats que no volen ni sentir-ne a parlar”, ha indicat Feliu. “Davant d’estats com l’espanyol o el britànic, que no volen permetre l’exercici democràtic de votar en referèndum, la decisió d’aprofitar les eleccions legislatives britàniques vinents per a convertir-les en unes eleccions plebiscitàries es presenta com una alternativa realista, sòlida i factible. Escòcia enceta ara un camí que a Catalunya ja fa temps que s’ha posat en marxa”.
La lluita per la independència de Catalunya s’emmarca en un moment històric de canvi al continent europeu, i va agafada de la mà d’aquelles lluites per la llibertat nacional que viuen altres nacions i pobles d’Europa, com és el cas d’Escòcia. Davant d’aquest procés tan important que enceta el poble escocès, la presidenta de l’Assemblea ha refermat el suport del moviment independentista català amb el poble d’Escòcia, i ha posat l’experiència i l’expertesa de l’entitat a disposició dels agents civils i polítics independentistes escocesos per a acompanyar i donar suport a les campanyes i accions cíviques de suport al plebiscit que es puguin portar a terme.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 