Category Comunicats

febr. 1 2023

Comunicat sobre el pacte pressupostari Govern d’ERC amb PSC

Aquest matí s’han publicat els nous pressupostos de la Generalitat, pactats pel govern d’ERC i el PSC. Amb aquest pacte, hem constatat que el Govern de la Generalitat prioritza l’aliança amb l’esquerra espanyola del 155 abans que un acord per fer la independència.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana, trobem indignant aquesta situació. Lamentem que no s’hagi aprofitat la majoria del 52% independentista assolida a les eleccions del 14 de febrer de 2021 i denunciem que s’hagi fet aquest pas.

L’autoanomenada taula de diàleg no ha aconseguit ni amnistia ni autodeterminació. Però ha petrificat l’espoli fiscal i la continuació de la repressió a través del nou delicte de desordres públics agreujats.

Aquest pacte suposa una claudicació  del Govern, que mostra una imatge de feblesa i desorientació en clau nacional i internacional.

També suposa un acord amb aquells que aplaudeixen la repressió, persegueixen els exiliats, petrifiquen l’espoli fiscal i la negació de l’autodeterminació. No implica la solució del conflicte polític i, es miri com es miri, és un pas contrari al que l’independentisme hauria d’estar fent.

Per això des de l’Assemblea ens comprometem a:

  • Denunciar els acords autonomistes amb qualsevol partit del 155 i que no signifiquin la resolució del conflicte polític.
  • Continuar treballant per fer efectiva la declaració d’independència a través de la mobilització, la construcció de noves eines polítiques i socials i d’un acord amb el moviment civil per la independència.
gen. 18 2023

El 19G, ni França ni Espanya: independència i Països Catalans

Davant la cimera que es durà a terme a Barcelona entre l’Estat francès i l’Estat espanyol aquest dijous, 19 de gener de 2023, fem una crida al poble català perquè es manifesti i digui a l’Estat francès i a l’Estat espanyol de manera clara i contundent que:

1) El Primer d’Octubre Catalunya  es va autodeterminar i, amb una majoria del 91% de vots afirmatius,  va decidir esdevenir un estat independent. 

L’Estat francès i l’Estat espanyol han signat i s’han adherit al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (adoptat per l’Assemblea de Nacions Unides mitjançant la Resolució del 16 de desembre de 1966). Aquest pacte estableix, a l’article 1, “la lliure determinació dels pobles”. 

Catalunya farà efectiva la independència de l’Estat català en aplicació del referèndum del Primer d’Octubre i d’acord amb l’article 1 de  l’esmentat Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Els estats francès i espanyol hauran de respectar, si volen ser democràtics, l’autodeterminació exercida i les decisions que en el futur s’adoptin en aplicació del mandat del Primer d’Octubre.  

2) En el Tractat del Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659, el regne francès i l’hispànic es van repartir Catalunya i van vincular el Rosselló i part de la Cerdanya a l’Estat francès. Aquest tractat és Il·legal. Ho era llavors i ho continua sent ara. El tractat no va ser mai sotmès a l’obligatòria deliberació de les institucions catalanes i ha de ser anul·lat pel Parlament de Catalunya.  

3) Denunciem la repressió i la persecució política, judicial i policial de la llengua catalana a tota la comunitat lingüística nacional, des de fa més de tres segles i fins a l’actualitat, i denunciem especialment l’assetjament a què es troba sotmès l’ensenyament en català, pels estats francès i espanyol, en el territori propi. 

En aquest sentit, dia rere dia l’escola en català és perseguida pel govern i els tribunals de justícia espanyols, que, a cop de sentència injusta i no democràtica, imposen l’obligatorietat d’almenys un 25% de castellà a les aules catalanes, sense cap criteri pedagògic.

Igualment, exigim que l’Estat francès faci oficial el català a la Catalunya Nord i el respecti com a llengua pròpia, si és que vol ser coherent amb els valors de la República i dels drets humans que diu defensar. 

També demanem a l’Estat francès que deixi d’intentar obstaculitzar l’ús del català als ajuntaments nord-catalans i reobri el pas del coll de  Banyuls, tot deixant de vulnerar la llibertat de circulació dels ciutadans catalans i europeus. 

Cridem a la participació i a portar armilles grogues com a símbol de lluita


L’Assemblea fa una crida a la participació massiva per mostrar el rebuig a la cimera. També anima tothom a portar armilles grogues, un símbol de lluita amb què la població francesa ha aconseguit victòries. Igualment, es convida els assistents a portar estris que facin soroll estrident, per tal de fer sentir la nostra veu per damunt de qualsevol blindatge policial.

A tothom qui no pugui assistir a la convocatòria, animem a treure l’estelada al balcó. Cal tornar a engalanar edificis i carrers de lluita i recordar que aquí no ha acabat res.

Atentament,

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

des. 12 2022

Les esmenes donen la raó a l’Assemblea i ara cal tombar el nou delicte de desordres públics agreujats

Les esmenes que s’han presentat davant la proposta de nou delicte de desordres públics agreujats donen la raó a les desenes d’entitats i les desenes de milers de persones que, convocades per l’Assemblea, ens vam manifestar el proppassat 6 de desembre contra el nou delicte. Allà, vam alertar dels perills de carta blanca a la repressió que el nou delicte comportava.

En concret, alertàvem dels següents punts que comportaven un increment de la repressió sobre els independentistes i els moviments socials:

  1. Incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó quan el delicte de desordres públics sigui causat per una ‘multitud’.
  2. Incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte.
  3. Incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics.
  4. Es generalitza la possible condemna per desordres públics, no al fet de cometre’ls, sinó a la mera ‘provocació, conspiració i proposició’.

Les esmenes que ha presentat ERC pretenen rebaixar en algun grau la duresa del nou redactat i es proposa rebaixar la pena mínima a què es refereix el punt 1 a un any, proposen eliminar el concepte d’intimidació o, en el seu defecte, passar-lo a una ‘intimidació greu’ i rebaixar la pena mínima d’inhabilitació a un any.

Emperò, segueix sent molt greu que es deixi a mans dels jutges i fiscals la interpretació de la intimidació greu, es mantinguin les penes d’inhabilitació de fins a cinc anys per a funcionaris i vuit anys per a càrrecs públics, i que no s’hagi esmenat la mera ‘provocació, conspiració i proposició’ per a poder ser condemnat.

Des de l’Assemblea constatem que s’ha acabat el discurs triomfalista que bescanviava una sedició que afecta uns pocs per aquest nou delicte de desordres públics agreujats, que ens afecta a totes i a tots, i que, finalment, gràcies a la mobilització, els actors polítics s’han adonat de la gravetat del que havien pactat.

Per això, l’Assemblea torna a exigir a tots els representants independentistesal Congrés dels Diputats, d’ERC, Junts, CUP i PdCat, que no permetin l’aprovació d’aquest nou delicte de desordres públics agreujats i que es mantinguin al costat de la gent. Que no permetin que es faciliti la repressió a l’independentisme i als moviments socials i que tornem a una posició unitària per fer front i guanyar a l’Estat espanyol.

nov. 23 2022

Comunicat sobre el bloqueig de la justícia britànica a un segon referèndum d’independència a Escòcia

Aquest matí, el tribunal superior de justícia de Londres ha dictaminat que el parlament escocès no té competències per convocar un nou referèndum d’independència sense el consentiment del govern britànic.

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha lamentat la decisió del tribunal que “ha negat la democràcia al poble escocès, deixant palès que Gran Bretanya no és verdaderament una unió de nacions voluntària”. La resolució del tribunal superior de justícia posa en joc el principi de democràcia en blocar la voluntat d’un poble d’escollir de manera pacífica el seu futur.

Aquesta resolució, juntament amb la negativa prèvia del govern britànic de permetre a Escòcia votar en un nou referèndum d’independència -tal com sí que va poder fer el 2014, amb un referèndum pactat amb Westminster- mostra que la via unilateral és l’única opció.

“Tot i les diferències entre Escòcia i Catalunya, en ambdós països maldem per aconseguir la independència de manera pacífica i democràtica davant d’estats que no volen ni sentir-ne a parlar”, ha indicat Feliu. “Davant d’estats com l’espanyol o el britànic, que no volen permetre l’exercici democràtic de votar en referèndum, la decisió d’aprofitar les eleccions legislatives britàniques vinents per a convertir-les en unes eleccions plebiscitàries es presenta com una alternativa realista, sòlida i factible. Escòcia enceta ara un camí que a Catalunya ja fa temps que s’ha posat en marxa”.

La lluita per la independència de Catalunya s’emmarca en un moment històric de canvi al continent europeu, i va agafada de la mà d’aquelles lluites per la llibertat nacional que viuen altres nacions i pobles d’Europa, com és el cas d’Escòcia. Davant d’aquest procés tan important que enceta el poble escocès, la presidenta de l’Assemblea ha refermat el suport del moviment independentista català amb el poble d’Escòcia, i ha posat l’experiència i l’expertesa de l’entitat a disposició dels agents civils i polítics independentistes escocesos per a acompanyar i donar suport a les campanyes i accions cíviques de suport al plebiscit que es puguin portar a terme.

Parlament d’Escòcia
nov. 11 2022

El delicte de sedició es transforma en un delicte contra l’1-O i les mobilitzacions de base de l’Assemblea

Des de l’Assemblea Nacional Catalana denunciem que la reforma del delicte de sedició presentada pel govern espanyol no és cap derogació o eliminació d’aquest delicte, sinó un nou aval que facilita la repressió contra accions democràtiques com el referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre i les mobilitzacions de base no violentes que ha protagonitzat l’independentisme en els darrers anys.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha denunciat que “La reforma del delicte de sedició té un doble objectiu no dissimulat: castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més pròpiament i còmoda els fets de l’1-O per envair instal·lacions o edificis.”

El text presentat recull explícitament que seran castigats amb penes de fins a tres anys de presó la “invasió d’instal·lacions o edificis” i “l’obstaculització de vies públiques que representin un perill per a la vida o la salut de les persones” així com qualsevol acte “d’intimidació sobre les persones o les coses”. Un redactat genèric on hi té cabuda el càstig penal contra qualsevol mobilització.

Un text que directament portaria a la presó les desenes de milers persones que van permetre i protegir el referèndum sobre la independència en edificis i escoles públiques, així com els milers de persones que, exercint el dret a la manifestació pacífica, van tallar carreteres o vies públiques per alertar el món de la repressió de l’Estat espanyol.

El moviment independentista ha estat testimoni dels judicis farsa de la justícia espanyola, que han fet servir tot tipus d’evidències i testimonis parcials o directament falsos per atribuir crims des de violència fins a terrorisme a activistes pacífics, i aquesta reforma només corrobora aquesta deriva repressiva de l’Estat.

Aquesta reforma de la sedició pot rebaixar les penes de presó a uns pocs, però facilita i aboca a l’aplicació del codi penal i a penes de presó a milers d’activistes que exerceixin el dret a la manifestació. Bescanviar el benefici a alguns, hipotecant o dificultant l’exercici del dret a la manifestació i a l’autodeterminació, és allò a què cap independentista ni partit independentista pot donar suport.

En aquest sentit fem una crida expressa als diputats d’ERC, Junts, PDeCAT i CUP al Parlament espanyol a oposar-se i combatre aquest atemptat contra els drets fonamentals que representa aquesta reforma.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana es combatrà amb tota la seva determinació aquest atemptat a la democràcia i als drets fonamentals.

Per últim, recordem a tothom que només la independència ens pot permetre construir una república d’acord amb els drets fonamentals i que a aquesta prioritat destinem totes les nostres energies.

nov. 8 2022

La presidenta Dolors Feliu canvia de plaça a la Generalitat, on ja treballava, per tenir més dedicació per a l’Assemblea

Aquest matí, diversos mitjans han publicat que la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha “aconseguit una plaça de funcionària al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya”. Respecte a això, des del Secretariat Nacional volem aclarir els següents punts:

  1. La presidenta, Dolors Feliu, és funcionària i ocupa una plaça de funcionariat al Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya des del 1994, on ha exercit d’advocada de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional. En aquestes funcions, va participar en la defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 2006.
  2. Aquesta plaça i les que ha ocupat com advocada Dolors Feliu, i totes les del Gabinet Jurídic de la Generalitat, pertanyen al Departament de la Presidència des de sempre.
  3. La plaça que ocuparà a partir d’ara la presidenta és d’un nivell menor i de menys dedicació, un canvi que ha demanat ella mateixa per poder dedicar més temps a l’Assemblea.

El Secretariat de l’Assemblea Nacional catalana en conjunt reforça el seu compromís pel que fa a fer la independència, sense importar el cost personal, i continua la seva dedicació diària amb campanyes, accions i activisme per poder-la fer possible. Així és com ha estat sempre i és com continuarà sent fins que aconseguim el nostre objectiu.

oct. 11 2022

L’Estat espanyol ja espiava l’Assemblea abans del Catalangate

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil vanespiar en el període 2018-2019 a la llavors presidenta, Elisenda Paluzie, a quatre exsecretaris nacionals i diversos membres de l’Assemblea, amb un programari previ al Pegasus, el programari SITEL, i/o amb seguiments personals.

Segons anunciava l’agència EFE aquest dilluns, l’Audiència Nacional va intervenir una quarantena d’activistes independentistes de l’entorn de l’Assemblea, la CUP i el Consell de la República entre el 2017 i el 2019 sota l’excusa de que “preparaven actes ‘subversius’ per posar en risc les institucions de l’estat”. Recordem que aquesta investigació és prèvia a les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics.

Les peces secretes que s’han fet públiques i que van ser l’inici de la investigació dels membres del CDR encausats a l’Audiència Nacional del cas 23S, evidencien el que portem denunciant des del 2017: s’utilitza el dret penal de l’enemic amb investigacions prospectives contra l’independentisme. Aquesta informació arriba després que l’Estat espanyol hagi reiterat que no s’havia espiat a l’independentisme, que ara s’evidencia com una nova mentida, amb l’afegit que es van dur a terme seguiments personals als espiats.

Aquest cas se suma a l’escàndol del Catalangate, l’espionatge polític amb Pegasus més gran del món, que ha afectat a la nostra entitat de forma greu. Els abusos de l’Estat espanyol amb l’objectiu de conèixer la nostra estratègia i les nostres accions, quan aquestes són públiques i transparents, només reforcen el nostre argumentari: que l’Estat espanyol ens persegueix per exercir el nostre dret d’associació i de llibertat d’expressió.

L’Assemblea treballa per a què s’acabi declarant i sostenint la independència a partir de majories democràtiques i des de la no-violència. Des de l’Assemblea coneixem els riscos que comporta el nostre activisme, i no ens fem enrere. Constatem el que ja sabíem i que no ens aturarem perquè tot això ens dona més força per seguir.

oct. 10 2022

Posicionament de l’Assemblea amb relació a la nova configuració del Govern

El Govern del president Pere Aragonès ha anunciat el nomenament de les noves conselleries, liderades per Natàlia Mas, Meritxell Serret, Juli Fernández, Quim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart; un govern ple de noms del passat que queda lluny de respectar el mandat de l’1 d’Octubre i el consens del 52% independentista elegit democràticament el 14 de febrer de 2021.

Aquest Govern, que aposta per un suposat “consens del 80% de la ciutadania”, té una minsa legitimitat, un mínim reconeixement al Parlament i només la capacitat de fer autonomisme de mirada curta. Amb aquests nomenaments, l’executiu gira l’esquena a l’únic projecte viable per a una Catalunya de progrés: la independència unilateral.

La població de Catalunya va votar un projecte per dur a terme la independència aquest mandat i amb aquesta tria queda clar del tot que no mantindrà la seva promesa. Ja n’hi ha prou de mentir a la ciutadania. El projecte transversal i realista per a Catalunya és el de fer la independència. Avui, 10 d’octubre, el crit torna a ser el mateix: eleccions per a la independència.

En aquest sentit, aquest dissabte, l’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un posicionament sobre el trencament del Govern independentista. Després de l’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre, l’Assemblea va mantenir reunions amb partits i institucions per presentar una proposta que permeti preparar i activar la declaració d’independència. En concret, es va reunir amb els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, amb l’ex-vicepresident Jordi Puigneró i amb representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

El trencament recent del Govern ha evidenciat, un cop més, la seva manca de projecte independentista.

A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, constatem que:

  1. En aquests moments ni el Govern de la Generalitat ni els partits representats al Parlament tenen un pla definit per fer la independència.
  2. La mobilització de l’Onze de Setembre i la força de la gent ha fet que els partits sentissin la pressió per sortir de l’immobilisme. Això ha comportat una crisi de govern, però continuem constatant que cap partit al Parlament té una estratègia consistent per fer efectiva la independència.
  3. En aquest sentit, l’Assemblea vol conformar i dotar de contingut l’estratègia per fer efectiva la declaració d’independència. Per això organitza per al primer trimestre de 2023 una Conferència Nacional, per definir i consensuar les actuacions necessàries per declarar la independència, fer-la efectiva, sostenir-la en el temps i aconseguir-ne el reconeixement internacional.
oct. 9 2022

Posicionament de l’Assemblea amb relació a la ruptura del Govern i l’estratègia dels partits

L’Assemblea Nacional Catalana ha mantingut, després de l’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre, reunions amb partits i institucions per presentar una proposta que permeti preparar i activar la declaració d’independència. En concret, s’ha reunit amb els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, amb l’exvicepresident Jordi Puigneró i amb representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

El trencament recent del Govern ha evidenciat la seva manca de projecte independentista.

A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, constatem que:

  1. En aquests moments ni el Govern de la Generalitat ni els partits representats al Parlament tenen un pla definit per fer la independència.
  2. La mobilització de l’Onze de Setembre i la força de la gent ha fet que els partits sentissin la pressió per sortir de l’immobilisme. Això ha comportat una crisi de govern, però continuem constatant que cap partit al Parlament té una estratègia consistent per fer efectiva la independència.
  3. En aquest sentit, l’Assemblea vol conformar i dotar de contingut  l’estratègia per fer efectiva la declaració d’independència. Per això organitza per al primer trimestre de 2023 una Conferència Nacional per definir i consensuar les actuacions necessàries per declarar la independència, fer-la efectiva, sostenir-la en el temps i aconseguir-ne el reconeixement internacional.
set. 28 2022

L’Assemblea denuncia la repressió de l’Estat espanyol davant de l’OSCE a Varsòvia

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat el 27 i el 28 de setembre a la Human Dimension Conference de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), a Varsòvia, centrada en la defensa dels drets humans i la democràcia. La trobada reuneix organitzacions internacionals, governs i societat civil per contribuir a la protecció i promoció dels drets humans.

El secretari nacional de l’Assemblea Jordi Vilanova va intervenir a la primera  sessió de la conferència en representació de l’entitat per abordar temes com la repressió, la persecució política de membres electes i activistes catalans, l’escàndol del cas d’espionatge Catalangate i la violació dels drets humans per part de l’Estat espanyol.

En el marc de la sessió, que estava centrada en l’estat de les Institucions Democràtiques, Vilanova va denunciar una onada de repressió sense precedents per part de l’Estat espanyol: “Des del 2017, més de 3.000 persones han estat empresonades, multades, processades, inhabilitades o estan pendents de judici”.

El representant de l’Assemblea va subratllar que les institucions de la Unió Europea també s’han vist afectades per la repressió de l’Estat espanyol contra els catalans, ja que el president català a l’exili Carles Puigdemont i altres eurodiputats han vist vulnerats els seus drets parlamentaris i la seva immunitat.

També, va posar de relleu el fet que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides hagi denunciat recentment que l’Estat “va violar els drets polítics recollits a l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de quatre diputats del Parlament de Catalunya en suspendre’ls el 2018 de les seves funcions públiques abans de la seva condemna, violant, per tant, els drets polítics de milions de ciutadans que els van votar”.

Finalment, Vilanova va fer una crida a les autoritats de l’OSCE, especialment al Comissionat de l’OSCE per a les Minories Nacionals, que visitin Catalunya, investiguin els fets denunciats, i prenguin mesures perquè les autoritats espanyoles cessin la seva persecució política contra els representants i els activistes polítics catalans.

L’Assemblea participa regularment a les conferències i fòrums de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa sobre drets humans, per a realitzar intervencions orals a les respectives sessions, a més de presentar declaracions escrites per denunciar les violacions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.

set. 13 2022

La DI ha d’arribar el 2n semestre de 2023

Aquesta tarda, l’Assemblea ha comunicat la data límit per la Declaració d’Independència (DI) en declaracions davant dels mitjans. Aquesta comunicació s’ha fet moments abans de la reunió convocada pel president Pere Aragonès amb les altres entitats independentistes al Palau de la Generalitat per abordar l’estratègia cap a l’alliberament nacional.

L’entitat ha proposat al Govern, partits i institucions fer la DI de Catalunya durant el segon semestre de 2023. Aprofitant el període de la presidència del Consell de la Unió Europea de l’Estat espanyol, i la gran visibilitat i presència internacional que comporta, dificultarà la repressió i la vulneració de drets fonamentals com les viscudes durant l’1 d’Octubre. És una finestra d’oportunitat que no es pot desaprofitar.

Per aquest motiu, l’Assemblea ha instat el Govern i el Parlament a mostrar el seu compromís amb la independència aprovant una resolució el pròxim 27 de setembre en el debat de política general. El compromís de les institucions quant a activar la DI el segon semestre de 2023 pot donar el tret de sortida a una gran mobilització ciutadana l’1 d’octubre de 2022, junt amb les institucions, per tal d’assegurar que la DI tingui lloc i sigui efectiva.

Aquesta reunió arriba després de l’èxit de la Diada, que va convocar centenars de milers d’independentistes amb el clam de fer realitat el mandat de l’1 d’Octubre.La mobilització als carrers és la clau per fer la independència i la força de la gent ha demostrat un cop més que l’independentisme no es rendeix.

El compromís de l’Assemblea amb la independència és absolut i avui ens refermem en el nostre missatge emès aquest 11-S: o independència o eleccions.

set. 13 2022

L’èxit de la Diada dona resultats

Després de l’èxit de la Diada, l’entitat ha tancat tres reunions bilaterals amb els tres partits independentistes i reunions amb el Govern aquesta mateixa setmana per traslladar-los les nostres propostes i escoltar les seves.

A més, avui a les 12:30 h la presidenta de l’Assemblea mantindrà una reunió amb el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, i aquesta tarda s’ha convocat una reunió de les tres entitats independentistes organitzadores de l’11-S -Assemblea, Òmnium Cultural i AMI- amb Presidència per abordar la independència després de la Diada.

La mobilització als carrers és la clau per fer la independència, i la força de la gent ha demostrat un cop més que l’independentisme no es rendeix i que està disposat a seguir pressionant per fer realitat el mandat de l’1 d’Octubre.

set. 7 2022

Creixen en un 50% el nombre d’autocars per a l’11-S en la darrera setmana

L’entitat està ultimant els detalls de la manifestació d’enguany que, com ja es va anunciar, sortirà de l’avinguda del Paral·lel, passarà pel Moll de la Fusta i el passeig d’Isabel II fins a l’avinguda del Marquès de l’Argentera i acabarà davant l’estació de França, on hi haurà l’escenari. A la web de la Diada es poden consultar la llista de totes les assemblees territorials que han organitzat autocars.

Des de l’entitat es valora molt positivament aquest augment del nombre d’autocars, especialment intens en aquesta darrera setmana.

L’Assemblea confia que la xifra d’autocars i assistents seguirà creixent i fem una crida a tota la ciutadania independentista a participar en la manifestació de la Diada. Així s’expressa la voluntat de superar l’autonomisme i la repressió espanyola. D’aquesta manera també s’exigeix que es faci efectiva la independència i es dona un missatge al món que el poble catala continua en marxa cap a la seva llibertat.

set. 2 2022

La no participació del president Aragonès a la manifestació de la diada no ens atura

Ara és l’hora del poble

Des de l’Assemblea Nacional Catalana no entenem com el president del Govern de Catalunya es fa foto amb el Govern de Madrid i no se la vol fer amb centenars de milers de catalanes i catalans que exigeixen la independència, el mateix que el seu partit porta al programa electoral.

Volem recordar que la manifestació és una mobilització en positiu per la independència, i que no es convoca contra ningú, però no avalem l’ autonomisme. Ha de ser una exigència i una normalitat democràtica que els ciutadans i els seus representants es trobin al carrer. I lamenten que en aquesta ocasió no es pugui fer amb el president de la Generalitat. La manifestació es planteja reivindicativa però pacífica i democràtica, i sempre ha estat així.

També recordem que la mobilització de la Diada no és contra els partits, sinó contra l’estratègia dels partits, que no s’adiu amb la independència. Si el moviment independentista ha avançat aquests anys ha estat gràcies a la no rendició, la lluita continuada i a avançar per la independència més enllà dels partits.

Constatem, ara més que mai, que serem la ciutadania qui farem la independència. Passant per davant de polítics i partits. Convidant-los a sumar però des d’un lideratge que recau en el conjunt del poble i que sabrà trobar els camins i les alternatives necessàries per fer efectiva la independència

ag. 24 2022

Comunicat de l’Assemblea davant la causa contra la MHP Laura Borràs

Al llarg d’aquest juliol hem vist l’esclat de l’enèsima controvèrsia entre els grups parlamentaris independentistes:l’aplicació del Reglament del Parlament de Catalunya a la seva presidenta arran de l’obertura de judici oral per un presumpte delicte de fraccionament de contractes quan era directora de l’Institut de les Lletres Catalanes.

Aquest és un procediment que no era desconegut per part dels grups parlamentaris independentistes quan van pactar la investidura de les presidències del Parlament i de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, hem arribat a l’obertura del judici oral amb retrets i un to agre que denotairresponsabilitat i poc sentit d’estat per part de tots els actors implicats.

També hi arribem constatant que la MHP Laura Borràs no gaudirà de les garanties judicials que li pertoquen: hem vist com (interessadament i il·legalment) l’Estat espanyol filtrava peces del sumari judicial a la premsa, utilitzant de nou les seves clavegueres. Per tant, tot ens porta a pensar que Laura Borràs no gaudirà d’un judici just i amb les garanties judicials que pertoquen perquè és la líder d’un dels principals actors del moviment independentista i la presidenta del Parlament de Catalunya.

Davant d’això i dels fets ocorreguts al Parlament de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana afirma que:

  • L’Assemblea i el moviment independentista estan compromesos amb la lluita contra la corrupció i les males praxis administratives, com s’ha refermat amb la participació de l’entitat en la cimera del Pacte Nacional contra la Corrupció.
  • L’Assemblea està compromesa amb els drets fonamentals, les garanties judicials i la defensa d’un sistema judicial i polític garantista que es blindi davant les clavegueres.
  • La MHP Laura Borràs no està gaudint d’un procés judicial just, i les clavegueres de l’Estat espanyol han filtrat intencionadament fragments del sumari judicial al seu braç mediàtic per crear un ambient propens a la vulneració del dret a la presumpció d’innocència. Instem, doncs, tots els actors polítics a reconèixer aquest fet.
  • Per garantir que la ciutadania d’aquest país tingui processos judicials amb plenes garanties judicials, cal acabar amb les clavegueres de l’Estat espanyol. Per tant, urgeix accelerar el procés d’emancipació nacional i assolir la independència per tenir un sistema judicial independent i sense clavegueres. Només la independència ens durà un marc de llibertat política i d’igualtat davant la llei.
  • La base social independentista no es mereix l’espectacle que ens obliguen a veure dia rere dia els grups parlamentaris independentistes. Tot plegat porta el moviment a la desafecció política i a fer que no ens creguem determinats discursos que pretenen “preservar les institucions” quan no veiem ni un mínim acte de sobirania des d’elles.
  • Són molts els esforços que es fan de forma altruista i voluntària per la independència de Catalunya des del moviment popular, i la base independentista està farta de veure com des de les institucions no s’està a l’alçada. Instem tots els actors polítics (institucionals, populars i internacionals) a trobar-nos de nou per traçar una estratègia que generi una ruptura per arribar a la independència.
PENTAX Image