Miro aquestes urnes de cartró, senzilles i barates,
entranyables –com s’estima el que és difícil d’aconseguir!-,
amb dues finestres transparents,
com si fossin un camí nou, inescrutable encara:
quants insults contra elles, quantes amenaces,
quants tribunals per fer il·legal allò més normal:
la veu, la llibertat, la suma, l’explotació, el pacte!.
Que difícil és la democràcia de debò!:
no tan sols votar uns partits cada quatre anys,
sinó tenir present l’altre, els altres,
la diversitat d’objectius i raons,
evitar l’insult i la mentida,
procurar que no hi hagi vençuts del tot ni vencedors del tot
sinó un lloc digne per a tots,
ponderat i matisat segons els vots,
però no un esclafament dels uns ni un xec en blanc als altres.
Miro aquestes urnes, que inviten a pensar per tu mateix,
a ser tu mateix, a decidir per tu mateix,
a triar el sí, el no, el vot en blanc, l’abstenció,
però tant vulnerables davant la prevaricació i la força
dels esclafadors de la veu, dels manipuladors de les lleis,
dels qui es creuen els amos i senyors d’Espanya.
URNES, poesia inèdita. Octubre 2014
Així començava el físic i poeta David Jou la lectura de poesies en l’acte que es va fer a Bellaterra a l’Hostal Sant Pancràs ahir 30 d’octubre per seguidament entrar a comentar el seu llibre l’Avinguda i el Laberint (2013). Un recull de poemes de plena actualitat que s’han anat publicant setmanalment a “l’Eco de Sitges”, poesies que reflecteixen, a manera de crònica poètica, els diferents aspectes que oferia la vida en el moment en que foren escrits i que en tot moment evidencien el moment històric que vivim a Catalunya amb al·lusions poetitzades a favor del dret a decidir i d’actes i manifestacions dels darrers anys a la cerca de llibertat. Són poesies que recullen fets històrics sobre la realitat del país: el setge continu de l’Estat espanyol a la llengua, la cultura, la democràcia, el diàleg, …, un setge i una hostilitat perseverant que contrasta amb la entossudida voluntat de ser català. La mateixa història de fa 100, 200 ó 300 anys plasmada en poesia.
Tot i que sempre els poemes estan recolzats en els valors de l’ètica, traspuen la racionalitat del científic, analitzant lúcidament les diferents situacions plantejades sense estalviar la denúncia de comportaments reprovables. Això sí, tampoc estalvia la crítica al tarannà fratricida dels catalans.
Poesia planera, entenedora, realista, contundent, racional i amb missatges molt directes, farcida de qualificatius i expressions a l’abast de qualsevol oïda. Fa pedagogia dels fets, dels conceptes, de la immediatesa política; és periodisme poètic.
És la poesia que es mou en el camp de la fonètica i el vers lliure, la prosa convertida en poemes.
Un acte a favor de la llibertat que ens volen negar.
Enhorabona!
Dpt. de Comunicació ANC Bellaterra
M'agrada S'està carregant...
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 