Així ha estat el nostre 2025

Aquest 2025 l’Assemblea hem mantingut la flama independentista en un context difícil. I ho hem pogut fer gràcies a tu

Ressenya de l’acte fet a Bellaterra amb Jordi Domingo

El passat dia 3 de desembre a Bellaterra es va fer la presentació del Cicle “Països Catalans, darrera colònia d’Espanya” amb la xerrada/col·loqui del President del Consell de la República, Sr. Jordi Domingo.

Ens va parlar de la importància d’aquesta entitat, ja que és l’única que neix de la votació del 1r d’octubre de 2017, i com a tal està cridada a ser la màxima autoritat derivada d’aquell formidable acte de sobirania, fins que un dia pugui ser realitat la nostra desitjada República Catalana.

La bona empenta inicial amb que va néixer, recordem que amb el suport de tots els partits i entitats independentistes, es va estroncar per la mala gestió que se’n va fer, i molts dels socis que inicialment hi varen confiar van sortir-ne decebuts.

Això no vol dir que no sigui necessària i que entre tots hem d’aconseguir fer-la forta. Ens cal deixar el dol, les picabaralles i reprendre el camí iniciat per culminar la plena sobirania que comporti un millor futur per als nostres fills i nets. Per això, ens cal tenir una visió positiva i constructiva del moment.

En Jordi Domingo concep que el Consell de la República (CdR) ha de ser l’Autoritat Nacional de Catalunya que ha de treballar per a l’alliberament del país fins la consecució d’un govern legítim. En estar registrada fora de l’estat espanyol, està protegida dels seus atacs i pot emprendre moltes iniciatives que altres entitats amb seu social a l’Estat no poden fer. Per això, cal crear a l’exterior un potent Fons Nacional Català necessari i controlat, fet impensable dins un estat autonòmic espanyol.

Tot i la situació desendreçada i caòtica del CdR en que se la va trobar en Jordi Domingo, assumeix el repte de presidir-la per tal de guanyar la credibilitat i confiança de la ciutadania i de les entitats cíviques. Es manifesta partidari de la unitat de tot el moviment independentista de la societat civil. Es mostra escèptic en la veritable unitat dels partits polítics ja que aquets cerquen els seus interessos tàctics i/o estratègics i prou. Malgrat que no serà fàcil, és el moment de recuperar forces i tornar a picar pedra.

El ponent comenta l’esforç que suposa assolir la unitat d’entitats independentistes, en el benentès que és difícil que els partits actuals i per iniciativa pròpia tornin a consolidar a curt termini aquesta unitat desitjada. La bona relació entre l’ANC i el Consell (veiem tot sovint els dos Presidents compartint pancarta…), és una bona mostra d’aquesta unitat d’acció que ens cal per avançar.

El President va dir que treballen intensament amb els Consells Locals de tot el territori amb projectes i propostes de mesures de desobediència civil que ens permetin reivindicar la nostra manera de fer, amb independència del què l’estat opressor ens imposa.

Per a ell, la internacionalització és una tasca cabdal. El món ha canviat en pocs anys i, possiblement, de forma no favorable als nostres interessos.

Insisteix en la necessitat de votar per tal de guanyar la Generalitat i el Parlament, fets bàsics per fer entendre al món que l’independentisme és viu i perseverant.

El CdR és transversalitat total. No vol ocupar espais de d’altres entitats independentistes ni interferir en elles.

Ens cal ser conscients que el Consell representa l’única eina institucional nascuda de la legalitat creada pel Parlament de Catalunya en les històriques jornades del setembre del 2017 i en la declaració d’independència votada per la cambra el 27 d’octubre del mateix any. Ningú no es pot prendre a la lleugera un encàrrec com aquest.

Aquest és el repte de qualsevol moviment d’alliberament nacional, i com a tal, també del Consell de la República.

Només així, el CdR esdevindrà l’embrió del futur estat català.

Demana no renunciar a la independència i creure-hi, perquè sinó no s’avança.

Cal fer un salt qualitatiu i caminar tots plegats.

Agraïm molt al Sr. Jordi Domingo la seva tasca al capdavant del Consell de la República i la seva disponibilitat engrescadora per tornar a confiar en aquesta entitat ara per ara imprescindible i transitòria, fins arribar a la fita de la desitjada República Catalana.

Web del Consell de la República: https://boc.consellrepublica.cat/

Vine a jurar les Constitucions Catalanes

La Constitució Espanyola no és la nostra. Els catalans tenim unes constitucions pròpies, de més de 700 anys d’història. El pròxim 6 de desembre vine a jurar les Constitucions Catalanes al Fossar de les Moreres. 

Ens trobarem a la plaça de Pau Vila a les 11 h, davant del màstil i la senyera del monument al General Moragues. Després ens adreçarem a Pla de Palau, on ens desprendrem dels símbols espanyols, que representen la repressió i la colonització, per arribar finalment al Fossar de les Moreres on es llegirà un manifest i es farà l’acte de Jura de les Constitucions Catalanes. 

La constitució del 78 legitima i perpetua els privilegis del rei, manté l’espoli fiscal, imposa la supremacia del castellà i oprimeix el poble català amb el mateix afany que ho va fer Felip V. 

Les Constitucions Catalanes vigents el 1714 són les legítimesconstitucions del poble català i amb aquest acte de jura cadascun dels participants es compromet en la lluita i la defensa de la identitat i la llibertat de Catalunya. La importància d’aquest jurament, personal i voluntari, ha d’anar acompanyat d’un document que acrediti la oficialitat del compromís amb la nació catalana. Per aquest motiu, tots els participants rebreu posteriorment un certificat de l’Assemblea. 

El 6 de desembre t’esperem a l’acte de Jura de les Constitucions Catalanes.

Visca Catalunya lliure!

Lluís Llach: “L’Assemblea està mantenint les brases de l’independentisme per tornar a encendre el foc”

L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat aquest diumenge a Cardedeu el Consell d’Assemblees de Base, la trobada anual de les assemblees territorials i sectorials. Prop de 150 activistes i voluntaris de l’ANC, sumant els membres de les diferents assemblees de base i del Secretariat Nacional de l’entitat, s’han reunit aquest diumenge a la vila vallesana en una jornada de treball per debatre noves línies de treball, reforçar vincles i compartir experiències.

La Tèxtil Rase – Fàbrica de Cultura i el Teatre Auditori de Cardedeu han acollit la trobada que ha servit per reforçar l’entitat i abordar els principals reptes de futur de l’independentisme. Els membres de les assemblees territorials i sectorials i els secretaris nacionals han debatut estratègies i línies d’acció de l’actual Full de ruta, prioritzant la lluita noviolenta i la defensa del catalàL’ANC compta actualment amb unes 300 assemblees territorials, desenes d’assemblees sectorials i assemblees exteriors repartides en tres continents: Europa, Amèrica i Oceania.

La jornada, que ha començat a les 10 del matí i s’ha allargat fins a les 18 h, s’ha tancat amb un resum de les conclusions i la intervenció del president de l’Assemblea, Lluís Llach, que ha agraït la persistència i dedicació de les assemblees territorials, sectorials i exteriors, “el pal de paller de l’ANC, juntament amb la resta dels socis i sòcies de l’entitat”. Davant dels membres de les assemblees de base i del Secretariat Nacional, Llach ha remarcat la importància de mantenir una ANC forta i cohesionada: “sou vosaltres els qui esteu mantenint les brases de l’independentisme per tornar a encendre el foc”. També ha recordat que “els independentistes hi són” i que cal que es tornin a activar: “El moviment independentista pot confiar en l’Assemblea, una entitat honesta, treballadora i incansable que no deixarà mai de lluitar per la llibertat del nostre país, l’única solució per aconseguir una Catalunya justa i pròspera”.

Gran èxit del Simposi Internacional de l’Assemblea “El moviment independentista català en el nou context global”

L’Assemblea Nacional Catalana va reunir el passat 31 d’octubre experts i acadèmics catalans i internacionals a l’Ateneu Barcelonès, al simposi “El moviment independentista català en el nou context global” dedicat durant tot el dia a examinar el futur de les nacions sense estat i el significat de la democràcia en un món cada cop més autoritari.

El president de l’Assemblea, Lluís Llach, va inaugurar el simposi i va recordar les paraules profètiques de l’activista Julian Assange, que el 2017 va predir que Catalunya establiria “un precedent per a la democràcia al món occidental”. Llach va descriure el context mundial com una “regressió flagrant”, i va instar els catalans a reivindicar el referèndum de l’1 d’octubre com una fita democràtica duradora.

Un panorama global canviant

Vuit anys després de la brutal repressió espanyola de l’1-O, el simposi va oferir un espai per a la reflexió crítica sobre com els moviments d’autodeterminació es poden adaptar a un món on l’autoritarisme ressorgeix, l’ús de la força es normalitza i les institucions multilaterals s’afebleixen.

Els ponents van coincidir que aquest context planteja greus reptes a les nacions sense estat, que veuen cada cop més marginades les seves demandes de reconeixement. No obstant això, cal evitar caure en un “pessimisme paralitzant”, com va assenyalar el representant de Gure Esku, Pello Urzelai, ja que les nacions sense estat poden representar una alternativa esperançadora, basada en els drets humans, la dignitat, la solidaritat i la justícia social.

L’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, va emfatitzar que el dret a l’autodeterminació no és una reivindicació aïllada, sinó que està profundament vinculat a drets civils i polítics com la llibertat d’expressió, reunió i participació. Va descriure aquest dret com “un instrument per resoldre conflictes” i un “antídot contra l’imperialisme i l’extrema dreta”. El politòleg Abel Riu va assenyalar la necessitat del moviment independentista de superar els errors de càlcul del passat i enfortir la seva estratègia internacional i de connectar la mobilització interna de Catalunya amb la seva diàspora a l’estranger: “La independència no es pot defensar sense una base nacional clara, i la identitat nacional s’ha d’entendre com una eina d’inclusió, no d’exclusió”.

Nacionalisme inclusiu i aliances globals

La politòloga Núria Franco va parlar del paper de la immigració a les nacions sense estat, i va assenyalar que a Catalunya —com al Quebec i Escòcia— es percep com una oportunitat d’inclusió més que no pas una amenaça. Tanmateix, va advertir que les polítiques d’integració determinaran si els nouvinguts experimenten inclusió o marginació. Franco va emfatitzar que els greuges estructurals que van alimentar el procés d’independència —el reconeixement nacional, el desequilibri fiscal i la defensa de la llengua i les institucions catalanes— continuen sense resoldre’s i inevitablement tornaran a sorgir.

Altres ponents, inclòs el periodista Vicent Partal, van destacar les noves oportunitats creades tant per la crisi de l’Estat espanyol com la globalització, que valora cada cop més la diversitat per sobre de la uniformitat. “Els moviments independentistes arriben en onades”, va observar Paluzie, i va demanar coordinació i preparació per aprofitar el pròxim moment històric.

Perspectives internacionals

La taula rodona de la tarda va aportar una dimensió internacional al simposi, amb les contribucions de John Packer (Universitat d’Ottawa), Timothy Waters (Universitat d’Indiana) i Neus Torbisco (Geneva Graduate Institute).

Packer va emfatitzar la importància de la voluntat política i la creativitat entre les nacions sense estat per gestionar aspectes relacionats amb la sobirania —llengua, cultura i economia— dins dels marcs globals existents. Waters va respondre que obtenir reconeixement requereix aliances estratègiques i visibilitat en l’escenari geopolític, mentre que Torbisco va definir l’autodeterminació com “el dret a tenir drets”, i va advertir que els límits constitucionals d’Espanya fan il·lusòria qualsevol noció d’igualtat entre Catalunya i l’Estat espanyol.

Al llarg del simposi, els participants van compartir la convicció que la causa democràtica de Catalunya continua sent tant una lluita nacional com una qüestió universal sobre la llibertat, la identitat i la legitimitat política.

Com va concloure Quica Sol, coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea: “Hem de tornar a convertir Catalunya en un precedent per a la democràcia al món occidental”.

Pots trobar el simposi complet aquí.

L’Assemblea reivindica la lluita independentista a Urquinaona: “La República Catalana no és un record, és una tasca pendent”

L’Assemblea Nacional Catalana ha rebut aquest migdia a la plaça Urquinaona la marxa que va sortir de Salses, Catalunya Nord, el dia 11 i que, després de 15 etapes, ha arribat avui a Barcelona.  El president de l’ANC, Lluís Llach, ha agraït als integrants de la columna de la Catalunya Nord “la càrrega simbòlica” de la iniciativa: “En un moment de dubtes i renúncies, vosaltres sempre hi sou”.

Vuit anys després del referèndum i de la Declaració d’Independència al Parlament, la columna.catalunyanord.cat —una iniciativa de diferents entitats de la Catalunya Nord, entre les quals la territorial de l’Assemblea— té l’objectiu de recordar als partits polítics independentistes amb representació parlamentària l’obligació de reprendre el mandat del referèndum del Primer d’Octubre. També vol recordar al moviment independentista civil que cal tornar a recuperar l’esperit de lluita. Jep Bonet, coordinador de la territorial nord-catalana de l’ANC ha afirmat que “No ens cansarem de demanar que s’acabi la feina de l’octubre del 2017”.


Amb l’acte polític d’aquest diumenge, l’Assemblea també ha volgut reivindicar la reacció a la sentència del judici de l’octubre de 2019, amb les grans marxes fins a Barcelona i la batalla d’Urquinaona. Pau Pacheco i Bruna Mendo, de l’assemblea de joves de l’ANC, han volgut deixar clar que ara més que mai cal tornar a l’esperit de l’1-O: “És el moment del moviment civil, de la pressió, de la unitat i de la resistència”. Han constatat que “ara ens toca a nosaltres acabar la feina” i han assegurat que els joves “hi som i hi serem sempre i fins al final, perquè sense jovent no hi ha revolució”.


L’històric militant i exeurodiputat de la Catalunya Nord, Miquel Mallol, que també ha participat en alguna de les etapes de la marxa, ha intervingut a la part final de l’acte i ha llegit el manifest de la Columna de la Catalunya Nord: “Només la República Catalana ens pot garantir llibertat, justícia, progrés i democràcia. Continuem caminant junts, perquè el 27-O no és només un record: és la promesa. I aquesta promesa, la farem realitat.”


Llach 
ha tancat l’acte demanant a l’independentisme que assumeixi el compromís de continuar mobilitzat, de continuar treballant per la llibertat, la justícia i la independència del país: “El mandat popular del Primer d’Octubre ens vincula a tots i continua ben viu: la República Catalana no és un record, és una tasca pendent.”

L’Assemblea rebrà la columna de la Catalunya del Nord i reivindicarà la “resistència d’Urquinaona” en un acte polític el 26 d’octubre

L’Assemblea Nacional Catalana organitzarà un acte polític a la plaça Urquinaona el pròxim diumenge 26 d’octubre a les 13 h per rebre els caminaires que van sortir el dia 11 de la Catalunya Nord i arriben aquell dia a Barcelona. També reivindicarà la reacció que hi va haver a la sentència del judici del procés l’octubre de l’any 2019 per deixar clar que “la resistència d’Urquinaona” dels dies 18 i 19 és un llegat que cal tenir molt present.

La columna.catalunyanord.cat és una iniciativa de l’Associació Catalunya Nord, que aixopluga diferents militàncies independentistes, entre les quals la territorial de l’Assemblea. L’ANC rebrà la marxa que va sortir de la Porta Catalana de Salses el dia 11 d’octubre, i arriba a Barcelona el dia 26, després de 15 etapes on s’hi han anat sumant caminaires amb el suport i la implicació de diverses assemblees territorials. L’objectiu polític de la Columna 27 d’Octubre, més enllà de demanar als partits polítics independentistes amb representació parlamentària que assumeixin la represa del mandat del referèndum del Primer d’Octubre, busca també recordar al moviment independentista civil que cal tornar a recuperar l’esperit de lluita, la resistència al colonitzador i la iniciativa en la lluita per la independència.

L’última etapa surt diumenge des del Maresme i arribarà a les 13 h a la plaça Urquinaona. L’Assemblea convoca a tothom que vulgui acompanyar els caminaires en el darrer tram d’aquesta jornada a les 11 h a la cruïlla del passeig Taulat amb el carrer Josep Pla, prop del Parc del Fòrum. 

D’altra banda, l’Assemblea vol reivindicar l’herència de la batalla d’Urquinaona, un símbol de la resistència de l’independentisme català, que va centrar l’atenció de tot el país, així com de la comunitat internacional. En aquest espai emblemàtic de la ciutat de Barcelona, el jovent va plantar cara a les forces d’ocupació espanyoles amb determinació i valentia. El compromís, la constància, l’inconformisme i la resiliència que van representar ens marca el camí a seguir.

L’acte comptarà amb les intervencions del president de l’Assemblea, Lluís Llach; de l’històric militant i exeurodiputat de la Catalunya Nord, Miquel Mallol; del coordinador de l’assemblea territorial de la Catalunya Nord, Jep Bonet i de membres de l’assemblea de joves de l’ANC.

31 d’octubre, a Barcelona, l’Assemblea organitza el simposi “L’independentisme català en el nou context global”

L’Assemblea Nacional Catalana organitza el simposi “L’independentisme català en el nou context global” en què, al llarg de tres taules rodones, s’abordaran els reptes i oportunitats per a l’independentisme català i les nacions sense estat en el nou escenari internacional, així com els retrocessos en drets humans i l’augment de la intervenció estatal. Les xerrades seran a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Aquestes seran les taules rodones i els ponents:

· 10:30 h – L’independentisme català en la nova cruïlla global: perills, reptes i oportunitats (En català)

Ponents: Núria Franco, professora agregada de Ciència Política a la UOC i Abel Riu, politòleg cofundador del think tank Catalonia Global Institute. 

· 12:30 h – El paper de l’independentisme català en el marc de les nacions sense estat. (En català i castellà)

Ponents: Elisenda Paluzie, catedràtica d’Economia a la UB i vicepresidenta de l’Organització de Nacions i Pobles Sense Estat; Vicent Partal, periodista expert en política internacional i director de Vilaweb; i Pello Urzelai, membre de la Junta Directiva de Gure Esku. 

· 15:30 h – Sustaining stateless nations: countering shrinking rights and increased State intervention. (En anglès i subtítols en català)

Ponents: John Packer, professor de Dret i de Resolució de Conflictes Internacionals a la Universitat d’Ottawa; Neus Torbisco, catedràtica de Dret Internacional al Graduate Institute a Ginebra; i Timothy Waters, catedràtic de Dret a la Universitat d’Indiana i autor de ‘Boxing Pandora: Repensant les fronteres, els estats i la secessió en un món democràtic’. 

L’acte també comptarà amb un parlament de benvinguda a les 10 h a càrrec del president de l’Assemblea, Lluís Llach, i amb un parlament d’honor del catalanòfil i professor emèrit d’Estudis Hispànics, Henry Ettinghausen, a les 10:15 h.

Serà una jornada de debat obert i reflexió compartida sobre el present i el futur del moviment independentista català en el marc dels grans canvis globals.

L’Assemblea ens adherim a la convocatòria de la manifestació del 4 d’octubre contre el genocidi a Gaza

L’Assemblea Nacional Catalana ens adherim a la manifestació contra el genocidi de Gaza convocada per al 4 d’octubre per diverses entitats catalanes.

Fidels al ferm compromís que l’Assemblea té en la defensa de la pau i els drets humans, manifestem el nostre més absolut rebuig al genocidi que pateix la població de Gaza i fem una crida a participar en la manifestació amb l’objectiu que s’aturi immediatament aquest vessament de sang i morts.

Des de l’Assemblea reiterem que la violència no pot ser mai la resposta ni la solució als conflictes entre pobles. No podem quedar al marge d’un genocidi com el que s’està fent dia a dia contra el poble palestí. Volem manifestar una absoluta condemna i alhora demanar que s’avanci en una solució de pau que hauria de passar per l’alliberament de tots els segrestats, la fi dels actes terroristes i la creació d’un estat palestí.

Per tot això, convidem el conjunt de l’independentisme democràtic a participar en la manifestació. La llibertat de tots els pobles i el compromís amb els drets humans ens agermanen.

Ni rendits, ni normalitzats: hem tornat a omplir els carrers!

La manifestació de la Diada nacional de Catalunya 2025, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i que ha comptat també amb la col·laboració i suport d’Òmnium Cultural, AMI, Consell de la República, Intersindical, CIEMEN i els CDR, ha tornat a demostrar que, malgrat els temps convulsos que viu el moviment, l’independentisme continua mobilitzat.

Tot i la pluja intensa de Barcelona, la ciutadania ha tornat a donar una lliçó a aquells que donen per mort el moviment independentista. L’èxit de participació en les tres manifestacions convocades avui a Barcelona, Girona i Tortosa ha reunit desenes de milers de persones al carrer. Malgrat que l’Assemblea no acostuma a donar xifres, considera imprescindible no deixar en mans d’aquells que volen acabar amb la nació el relat de la mobilització.

Per tant, a partir de les dades facilitades per les policies locals i de les seves projeccions, l’ANC afirma que la participació conjunta de les tres manifestacions ha superat, de molt, les 100.000 persones.

L’acció d’enguany per l’11-S ha estat descentralitzada, amb manifestacions simultànies a Barcelona, Girona i Tortosa, posant de manifest la força i la coordinació del moviment independentista arreu del territori.

Especialment meritòria ha estat la concentració a Barcelona, després d’una jornada de pluges intenses que ha obligat l’Assemblea a treballar fins a l’últim minut per a poder oferir l’acte polític, que ha patit alguna modificació, sobretot pel que fa a les actuacions musicals.

El gruix de l’acte polític ha estat el discurs unitari pronunciat pel president de l’ANC, Lluís Llach, en què ha destacat la unitat de les entitats i la centralitat del carrer en la defensa dels drets i la construcció d’una Catalunya independent i lliure.

Més motius que mai

Llach ha començat explicant que “ens presentem units amb la voluntat de mantenir un marc estratègic compartit i construir una resposta col·lectiva, sostinguda i compromesa pels drets del nostre poble. I per tots nosaltres, aquesta resposta no és altra que una República Catalana independent i lliure.”

Posteriorment, ha reivindicat que “la independència no sols és un dret legítim de la nostra nació, sinó també l’eina que ha de garantir els drets col·lectius que se’ns neguen: habitatge digne, feina de qualitat i una vida sostenible al nostre territori.”

El president de l’ANC ha denunciat que “els catalans i les catalanes hem de poder viure amb plenitud l’exercici d’aquests drets. La vulneració constant i planificada dels nostres drets fonamentals és escandalosa.”

Sobre la situació institucional, Llach ha remarcat que “vivim sota un cop d’estat judicial permanent des de l’any 2017, amb institucions obligades a obeir abans Madrid que el nostre poble.”

En defensa de la llengua, ha estat contundent: “El català és la llengua nacional de Catalunya. Tan senzill com això. No hi ha d’haver renúncies ni substitucions.”

Davant les vulneracions de drets, ha fet una crida a l’acció: “tenim el dret a la desobediència cívica. L’èxit de l’1 d’octubre va raure en la desobediència.”

Llach ha volgut recordar el paper de la gent com a motor de la legitimitat política: “Sense la força del carrer no hi haurà mai majories sòlides al Parlament. És al carrer on neix la legitimitat.”

El president de l’ANC també ha apel·lat els partits polítics independentistes: “Sabeu que la desunió ens porta al fracàs. El poble espera un nou embat i us reclama que trobeu camins d’entesa.”

Finalment, ha clos el seu discurs amb un missatge esperançador: “Som un poble que, malgrat les ferides, sap curar-se i alçar-se de nou. I quan arribi l’hora, reunirem tota l’energia col·lectiva i cridarem junts: ‘Via fora!’ Que ens queda molt per fer, però res no ens és impossible.”

Un 11-S marcat per un nou atac a la llengua per part dels tribunals espanyols

Un dels tres pilars de la manifestació era la defensa de la llengua catalana, tot just l’endemà que es feia pública la sentència en forma de nou atac del TSJC. En aquest sentit, l’escriptora Iolanda Batallé, presentadora de l’acte, ha enviat un missatge a polítics i institucions: “quantes lleis, decrets i declaracions més faran dient que hem blindat el català?” i ha acabat sentenciant: tots els que som avui aquí, a Terres de l’Ebre i a Girona, tenim clar com es blinda el català: amb la independència”.

18.000 persones participen en la Diada de Girona i consoliden l’èxit de la mobilització

Aquest 11 de Setembre, Girona ha reunit més de 18.000 persones en la mobilització unitària de la Diada, segons càlculs de l’ANC. La jornada ha començat a les 17.14 h davant la seu de la Generalitat i ha avançat fins a la Copa, on s’ha celebrat l’acte central.

L’acte ha combinat intervencions polítiques i culturals amb actuacions musicals i la participació de colles de cultura popular, com els Diables de l’Onyar. Entre les intervencions han destacat Pep Vila, Margarida Falgàs i Josep Vicenç, així com les actuacions de Mikos i Koalas, Ca la Naita i Júlia Balas.

El moment central ha estat la connexió en directe amb Barcelona per escoltar el discurs del president de l’ANC, Lluís Llach.

12.000 persones reclamen independència a Tortosa per la Diada

Prop de 12.000 persones han participat a la mobilització de la Diada a Tortosa, la més multitudinària viscuda a les Terres de l’Ebre.

La jornada ha començat amb la concentració a la plaça Gerard Vergés i ha culminat a l’avinguda de Catalunya amb el passeig de l’Ebre, on s’ha celebrat l’acte central.

Aquest acte ha combinat manifestos de denúncia, cultura popular, una connexió amb Barcelona i ha clos amb el Cant dels Segadors, els Diables i l’actuació d’Obscens.

Vídeo en directe de la manifestació de la Diada 2025

Aquest és el vídeo en directe

L’Assemblea presenta l’espot de la Diada 2025: Més motius que mai!

L’Assemblea presenta l’espot de la Diada 2025 amb l’objectiu de fer reaccionar els independentistes perquè es reactivin, tornin a la lluita i omplin els carrers en una nova manifestació massiva i reivindicativa.

A través de la dansa contemporània i gràcies a la col·laboració de ballarins de diversos esbarts i el coreògraf Pere Seda, l’Assemblea fa una aposta pel llenguatge metafòric i l’expressió corporal. Al vídeo, una noia jove entoma una sèrie de cops sense reaccionar fins a caure a terra, simbolitzant aquests últims anys en què l’independentisme ha quedat tocat, frustrat, dividit i desmotivat.

Els cops que rep arriben sempre després d’una sèrie de talls de veu: el president Salvador Illa apel·lant a la “normalització política”; Pedro Sánchez traient pit d’haver acabat amb el procés independentista; una locutora de ràdio alertant de la situació del català; i finalment, José María Aznar assegurant que abans es trencaria Catalunya que Espanya: “ells mateixos”.

A la part final de l’espot, un grup de gent amb la samarreta de la Diada, simbolitzant l’independentisme més combatiu i que continua lluitant, l’aixeca. La noia també es posa la samarreta i tots junts avancen cap a càmera mentre la veu en off interpel·la l’espectador: “Posem fi a l’espoli, garantim el futur de la llengua, defensem la nació. Aquest 11-S, omplim els carrers per la independència. Tenim Més motius que mai!”

Manifest de l’11-S: Tenim més motius que mai!

Cada Onze de Setembre, centenars de milers de persones sortim al carrer perquè no acceptem ser una colònia. Perquè és humiliant i indigne continuar encadenats a un estat que ens odia, ens espolia i ens vol desapareguts com a poble. I aquest 11-S, més que mai, tenim més motius, més raons i més urgència que mai per lluitar per la independència i per fer efectiva la República Catalana.

I avui tenim encara més motius que mai per desfer-nos-en:
Per combatre la desnacionalització provocada per un Estat espanyol que des de sempre ha atacat la nostra cultura i la nostra llengua, en un desig inusitat d’assimilar-nos i acabar amb la nostra identitat com a poble. L’Estat espanyol ha construït una maquinària legal, mediàtica i judicial per esborrar-nos com a nació. Ara no ho fan amb bales, ho fan amb lleis, sentències, informes i una catalanofòbia impune.

Per garantir el futur de la nostra llengua, sotmesa a una minorització creixent, resultat d’una asfíxia premeditada. El català és marginat a les aules, ignorat als mitjans i expulsat de les xarxes socials i del món digital. Perquè al segle XXI només sobreviuran les nacions i llengües que tinguin un estat que les defensi.

Per lluitar contra l’espoli fiscal de 22.000 milions d’euros anuals. Aquest espoli gegantí és la causa comuna de la crisi de l’habitatge, del caos de Rodalies, de la degradació de l’ensenyament i de la sanitat pública, de les ajudes a la dependència… i més, i més, i més.
Amb aquests diners podríem tenir un sistema públic de salut exemplar, un parc d’habitatge social
com el dels països avançats, una xarxa ferroviària moderna i escoles amb condicions dignes. Però
no: tenim urgències col·lapsades, mestres desbordades i milers de famílies atrapades en lloguers
impagables.

Hem de fugir d’un estat de matriu franquista, colpista, que no respecta ni les seves pròpies lleis, sotmet les nostres grans empreses, ens espia, ens apallissa, anorrea la nostra cultura, impossibilita la integració dels nouvinguts, utilitza la difamació per alterar els nostres resultats electorals i potencia la catalanofòbia.
L’última mostra? El Tribunal Suprem espanyol, que prefereix destruir les pintures romàniques de Sixena abans que permetre que el museu romànic més important del món, el MNAC, les exposi amb dignitat.
Ens volen humiliats. Ens volen resignats. Però no ho estem.

L’independentisme és la força majoritària del país però els dirigents polítics han desobeït el mandat popular. Han renunciat, han abaixat el cap i han escollit la via de la submissió en lloc de la confrontació democràtica. Han canviat la voluntat del poble per cadires, per sous, per quotes de poder fins i tot acceptant pactes amb el 155. Així, des del 2018, tots els partits han alimentat una “ruta de la normalització” estèril i enganyosa, basada en taules buides, promeses falses i pactes sense compliment real.

Tanquen els ulls mentre continua la repressió, l’espoli i la catalanofòbia.
L’amnistia és un frau. El català a Europa és fum. El traspàs de rodalies, una broma.
I el finançament “singular” és una burla disfressada de concessió.

La independència és urgent!
Tenim més motius que mai per tornar al carrer i recuperar el fil de la lluita. La mobilització sostinguda,
l’acció directa noviolenta i la desobediència civil són les eines legítimes i imprescindibles d’un poble que no vol ser esclau.

Ja ho vam demostrar el Primer d’Octubre, amb les escoles obertes i els cossos defensant les urnes. Però no n’hi ha prou amb recordar-ho, cal recuperar aquella força i multiplicar-la. Cal aturar desnonaments, ocupar infraestructures, bloquejar institucions que no ens representen, desobeir lleis injustes, defensar la llengua a les aules i al carrer, i construir espais de sobirania des de baix.

Tenim més motius que mai per organitzar-nos de forma valenta i decidida, perquè no hi haurà independència sense confrontació. I perquè només un poble mobilitzat, alçat i desobedient pot forçar l’Estat a agenollar-se davant la voluntat col·lectiva.

Tenim més motius que mai per tornar a la lluita. Per sortir en massa a ocupar les institucions. Per impulsar la desobediència civil organitzada. Per aconseguir la ruptura política, institucional i social amb Espanya.

Tenim més motius que mai per preparar un nou embat, més fort, més valent i més definitiu que el de 2017. La independència no és una opció, és una necessitat. És urgent!

Tenim més motius que mai per teixir una estratègia independentista enfront de l’Estat espanyol.

Tenim més motius que mai per recuperar una majoria independentista al Parlament determinada a fer efectiva la independència.

Tenim més motius que mai per reprendre la marxa guanyadora de les mobilitzacions de masses i de la
desobediència civil.

Tenim més motius que mai per sortir al carrer a conquerir i defensar la independència

Visca Catalunya Lliure!

Un altre espoli, les pintures de Sixena

Les imperatives sentències sobre les pintures romàniques de Sixena dipositades al MNAC posen en evidència el nivell de colonització de l’aparell de l’estat sobre Catalunya: un llegat històric, fruit de la voluntat de preservar el patrimoni del món cultural català, per uns canvis arbitraris en les demarcacions eclesiàstiques dels bisbats (segregació del bisbat de Lleida a favor de Barbastre Montsó), provoca una mostra més de catalanofòbia. Prefereixen arriscar-se a malmetre les pintures perfectament conservades al MNAC per tal d’humiliar els catalans aplicant una derivada de l’esperit de l’article 155. Ja el 2017 en el context d’aplicació del 155 foren traspassades algunes obres de Sixena per la força dels tribunals espanyols i la Guardia Civil, malgrat les protestes i per restar en part al magatzem. És un genocidi sistemàtic de la catalanofòbia contra el patrimoni cultural català.

Les raons per deixar-ho com està són ben clares: un patrimoni cedit en comodat, conservat i preservat en perfectes condicions, visitable i accessible per tothom durant 89 anys. Però l’aparell de l’estat, en aquest cas el judicial, no dubta a ordenar imperativament la seva entrega, tot i que els tècnics conservacionistes ho desaconsellen pel risc que suposa per a la seva preservació.

Per acabar-ho d’adobar, Generalitat i Ajuntament, en comptes de defensar el patrimoni cultural i la seva conservació, no dubten, sota el control de l’espanyolisme del PSOE, a acatar la sentència del Tribunal Suprem espanyolque ordena traslladar les pintures romàniques de Sixena. Alhora, el govern de l’Aragó aprofita per exhibir la seva catalanofòbia i utilitza electoralment tot l’afer, mentre no diu res de patrimoni aragonès en museus espanyols.

Només quedem nosaltres per defensar la nostra cultura des del carrer. Per això avui ens manifestem. Per què sabem que només amb la independència tindrem un estat propi que la defensi. Quan pensem en la propera Diada no en dubtem: tenim més motius que mai per manifestar-nos, per fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre.

L’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN impulsen una Diada per denunciar l’espoli fiscal, la minorització del català i l’ofensiva contra la nació

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN impulsen una Diada Nacional per denunciar l’espoli fiscal, la minorització de la llengua catalana i la desnacionalització de Catalunya sota el lema Més motius que mai. Independència. Així ho han anunciat els representants de les sis organitzacions en una roda de premsa a Pla de Palau, Barcelona, on els presidents i portaveus han remarcat la importància de la unitat d’acció entre entitats i organitzacions independentistes per combatre els greuges de continuar formant part de l’Estat espanyol.

Durant la roda de premsa, tant el president de l’Assemblea, Lluís Llach, com el president d’Òmnium, Xavier Antich, han destacat la importància que aquest 11 de Setembre la manifestació reculli el sentir del moviment independentista. 

Aquest 11S ha de ser un clam que vaticini la represa definitiva del nostre alliberament nacional i una festa de retrobament per recomençar la lluita per una Catalunya alliberada.”, ha assegurat Llach, que ha fet una crida a la mobilització: “Tenim més motius que mai perquè les entitats aquí representades, ens mostrem més unides que mai per convocar a tota la gent que se senti catalana i cregui en un futur alliberat de la nostra nació a la diada nacional de Catalunya”. En aquest sentit, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha fet una crida a convertir aquesta Diada Nacional en “el mirall d’un catalanisme i un independentisme democràtic fort, transversal, intel·ligent i madur estratègicament”. “Un moviment que ja no mira el passat sinó el futur, i que recull els aprenentatges dels darrers anys per recuperar la intel·ligència política”, ha exposat Antich.

Des del vessant municipalista, el president de l’AMI, Salvador Coll, també ha fet una crida al món local a omplir els carrers: “Hi ha una estructura que ha estat sempre al costat de la gent, que ha sabut escoltar, acompanyar i defensar la dignitat del país en els moments més complexos, aquesta ha estat el món local. El municipalisme. Els nostres ajuntaments”.

D’altra banda, el secretari general de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, ha destacat que la independència també és necessària per aconseguir “un marc propi de relacions socials i laborals i un marc polític que no vagi en contra del nostre poble, sinó a favor”. En aquest sentit, Perelló ha fet una crida a sortir al carrer per l’11S: “Mobilitzem-nos per la Diada nacional de Catalunya perquè volem decidir el nostre futur per viure amb dignitat. Aquí i a tot arreu!”.

El president del CIEMEN, David Minoves, finalment ha subratllat que “cal sortir al carrer per aturar el discurs d’odi i la discriminació, i per enfortir aquesta fraternitat nacional que sempre ens ha caracteritzat, combatent l’extrema dreta l’antipolítica que ens vol trencats”. Així mateix, Minoves ha defensat l’accés al coneixement i l’ús de la llengua catalana a “totes les persones que viuen i treballen a casa nostra”.

Mobilitzacions a Barcelona, Girona i Tortosa

La mobilització de la Diada 2025 tornarà a ser descentralitzada i es farà de forma simultània a les 17:14 h a Barcelona, Girona i Tortosa. A la capital catalana es farà una manifestació que iniciarà a Pla de Palau, seguirà per passeig d’Isabel II, després seguirà per passeig de Colom per acabar a La Rambla, davant el número 1. Hi haurà actes polítics a les tres ciutats, tot i que l’acte central serà a Barcelona i Girona i Tortosa s’hi connectaran per poder seguir el discurs unitari de la mobilització.

Aquest any la manifestació de l’11 de setembre es fa de manera descentralitzada perquè l’ANC vol reforçar el teixit territorial i fomentar la mobilització local, després de l’experiència positiva del 2024”, ha exposat la vicepresidenta de l’Assemblea, Nohemí Zafra. En aquest sentit, ha destacat que l’objectiu és “muscular el territori” i respondre les demandes específiques d’aquestes zones.