La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans —formada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Decidim-País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM)— fa públic un nou informe econòmicdemolidor on denuncien “l’escandalosa” distribució territorial de les licitacions del sector públic estatal. Aquesta nova píndola informativa, que demostra, en paraules del president de l’ASM, Joan Planes, “el preu que paguem els Països Catalans pel fet de pertànyer a Espanya”, forma part de la campanya “Països Catalans, Països Espoliats” que la Confederació va llençar l’estiu passat.
L’informe, fet públic aquest mes de desembre i que ve acompanyat d’un vídeo infogràfic, es basa en un estudi fet per l’Institut d’Estudis Econòmics Valencià que analitza el biaix territorial en la contractació pública, a partir de dades dels anys 2012-2019. L’estudi conclou que el 72% de les licitacions públiques estatals les van atorgar òrgans de la Comunitat de Madrid, que van repartir el 87% dels recursos. I que gairebé el 60% d’aquestes adjudicacions van anar a empreses amb seu a Madrid, que es van endur el 65% dels diners totals tot i que Madrid només representa el 19,5% de l’economia espanyola.
Si ho comparem amb les empreses dels Països Catalans, el resultat és encara més preocupant: les empreses catalanes només reben un 8,2% de les licitacions que representa un 5,7% en termes d’import; les valencianes, un 3,3% i les de les Illes Balears un escàs 0,7%. Totes molt per sota del seu pes real dins l’economia de l’Estat.
L’informe constata que la contractació pública de l’Estat mou milers de milions d’euros cada any i és una eina clau per impulsar l’economia i donar oportunitats a les empreses. En aquest sentit, Zahia Guidoum, presidenta de Decidim, insisteix que aquesta dada és una demostració evident que hi ha un centralisme espanyol que deixa fora de joc les empreses dels Països Catalans: “Madrid concentra recursos, oportunitats i poder i les empreses dels Països Catalans, tot i ser competitives i innovadores, són sistemàticament discriminades.”
El president de l’ANC, Lluís Llach, recorda que, aquest “escàndol” del repartiment dels recursos de les licitacions públiques a l’Estat espanyol, “no queda reflectit en l’enorme i inaguantable espoli fiscal.”
Si penses, parles i escrius en català, per què no tens el mòbil i l’ordinador en català?
Configurant-los en català demostres coherència amb la teva manera de parlar i de viure i contribueixes a fer la nostra llengua visible i més present a Internet. És un petit gest amb un gran impacte.
Volem augmentar el nombre de dispositius electrònics i aplicacions configurades en català per reforçar la presència digital de la nostra llengua. És essencial que els cercadors, les plataformes i les intel·ligències artificials detectin que cada cop més persones triem el català. Només així podrem aconseguir més continguts i serveis en la nostra llengua.
Diverses entitats culturals i de defensa del català de tots els Països Catalans han fet possible aquesta campanya.
Fes-ho tu, facilita que ho facin les persones del teu voltant i escampa la campanya a tot arreu.
L’InformeCAT 2025 revela que hi ha certa incoherència entre l’opinió generalitzada que el català és important en l’àmbit laboral i els fets: només un terç dels treballadors situen el català com la llengua més important a la seva feina i només el 8,6 % dels residents estrangers a Catalunya fa un ús habitual del català
Els castellanoparlants inicials són els que estan més d’acord en la importància del català per progressar professionalment: hi estan d’acord el 84,4 %, per damunt del 80,7 % dels catalanoparlants
Al País Valencià més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant es van decantar pel valencià en la consulta per triar la llengua d’escolarització dels fills, i a les Illes Balears tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament
Aquestes són algunes de les dades de l’InformeCAT 2025 recull altres dades:
Més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant del País Valencià s’han decantat pel valencià en la consulta per triar la llengua d’escolarització dels fills, amb què el president Carlos Mazón pretenia eliminar la llengua a l’escola.
A les Illes Balears, tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament.
De les més de 300 pel·lícules estrenades el 2024 a les Illes Balears, no van arribar a 15 les que es van poder veure en català.
L’ús del català amb els amics va caure 15 punts entre els joves de les Illes Balears entre el 2014 i el 2022.
A Catalunya, les persones que s’identifiquen com a bilingües català – castellà han crescut 7,7 punts entre el 2018 i el 2023: hi ha hagut una erosió gradual del català i, sobretot, una bilingüització creixent dels catalanoparlants.
També a Catalunya, un 50,5 % dels catalanoparlants han renunciat en alguna ocasió a utilitzar la seva llengua per “evitar problemes”.
El 65,0 % dels catalanoparlants de Catalunya considera que la catalanitat té més relació amb compartir una llengua o uns valors i uns costums que amb la condició legal i administrativa que deriva del fet de viure a Catalunya.
És farà un acte en suport a LA BRESSOLA, a Sabadell, el dissabte 5 abril, a les 18h, a la Faràndula.
Aquest acte l’organitzem les entitats de la Taula sabadellenca per la llengua catalana (ANC-SBDxI – Consell local de la República – Ómnium Cultural – Plataforma per la Llengua…)
Pretenem que tingui dues característiques molt importants:
La primera, fer Difusió de la feina de les escoles La Bressola a Catalunya Nord. Llengua catalana i educació.
La segona, recollida econòmica per ajudar a la seva supervivència, perquè l’administració francesa no compleix les seves promeses i, a més a més, el cost del funcionament supera les possibilitats econòmiques actuals.
Pel que fa a la difusió de l’activitat, està garantida amb la presència dels Amics de la Bressola i antics mestres de la entitat i amb les intervencions de molts altres col·laboradors que podeu veure al cartell.
I com podem ajudar econòmicament?
Assistint a l’acte “SABADELL AMB LA BRESSOLA” dissabte 5 a la Faràndula. Podeu comprar les entrades a:
A la taquilla del Teatre Principal (C. Sant Pau, 6): Dimecres i dijous de 18 a 20h i divendres i dissabte d’11 a 13 i de 18 a 20h
Al local de Sabadell per la Independència ANC (carrer Illa 1-3): De dilluns a dijous de 18 a 20h
El mateix dissabte dia 5 a la taquilla de la Faràndula… Si encara en queden!
Comprant el mateix dia de l’acte, a l’entrada, butlletes pel sorteig de varies obres cedides per diversos artistes (veure cartell). Preu: 5€ (Només en efectiu).
Fent alguna aportació a l’urna que hi haurà al vestíbul de la Faràndula.
Fent-vos socis dels Amics de la Bressola, que és la forma d’ajudar econòmica i moralment.
Dissabte tindrem butlletes per fer-vos socis d’Amics de la Bressola, però també podeu fer-vos-en i informar-vos en aquest enllaç.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’ha reunit amb la plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (Decidim) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) per consolidar relacions i coordinar noves accions conjuntes.
El coordinador de la Comissió d’Incidència Política de l’ANC, Josep Vila, conjuntament amb un grup de secretaris nacionals, s’han trobat telemàticament amb la presidenta de Decidim, Zahia Guidoum, el president d’ASM, Joan Planes, la vicepresidenta d’ASM, Francisca Grimalt, la secretària d’ASM, Marina Vergés, l’expresident de Decidim i l’impulsor de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, Antoni Infante.
Les tres entitats han acordar reunir-se trimestralment per consolidar les relacions, coordinar projectes i garantir unitat d’acció amb les corresponents especificitats per adaptar-les i aplicar-les a cada territori.
L’Assemblea General Extraordinària (AGE), que s’ha celebrat del 15 al 19 de gener de forma telemàtica, ha conclòs amb l’aprovació del nou Full de ruta de l’entitat. Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han rebutjat totes les esmenes vives i han avalat el nou document amb el 83% dels vots a favor.El 13% hi ha votat en contra i un 4% en blanc. La participació en la votació delFull de ruta definitiu ha estat de 2.434 socis, un 113% més respecte al 2023 i un 15% més que el 2022.
Després d’un procés participatiu que es va iniciar a la tardor, recollint aportacions prèvies de les assemblees de base —iniciativa innovadora per primer cop a l’Assemblea—, els socis han aprovat àmpliament el nou Full de ruta, un document per aconseguir la independència basada en la unilateralitat, la denúncia de l’espoli fiscal i la fi dels pactes amb l’espanyolisme. El document estratègic de l’entitat es presentarà el pròxim dissabte 25 de gener a les 11:30 h en un acte polític a l’Ateneu Barcelonès. A més a més dels socis que han reservat entrada, està previst que hi assisteixin representants de les principals entitats, associacions i partits independentistes. L’acte es podrà seguir en directe des del canal de YouTube de l’Assemblea.
El Full de ruta aprovat estableix els passos fonamentals per preparar un nou embat amb l’Estat espanyol a les pròximes eleccions al Parlament per aconseguir la independència de Catalunya. L’aposta per la unilateralitat es concreta en la creació d’un moviment de desobediència civil, a través de la lluita noviolenta, com a única resposta a l’actitud totalitària d’Espanya, i la regeneració democràtica. Manté i defensa que cal una Catalunya forta per assolir la República Catalana. El document advoca per una estratègia de renacionalització; per la denúncia de l’espoli fiscal i els altres efectes nefastos de l’ocupació espanyola, amb l’objectiu d’arribar a tota la població més enllà dels més convençuts; per la creació d’estructures de país ben arrelades al teixit social que planifiquin i organitzin la sobirania catalana sobre el territori, l’administració i les infraestructures de país en el moment de fer efectiva la independència; per la reactivació de la mobilització per reprendre la confrontació amb l’Estat espanyol. L’actualització del document estratègic de l’Assemblea, que defensa la fi dels pactes amb l’espanyolisme, també una escalada de mobilitzacions que retorni a l’independentisme la capacitat de paralitzar el país en el moment de fer efectiva la República Catalana.
Per aconseguir aquests objectius el Full de ruta es divideix en tres apartats:
-Front de la societat civil: només una Catalunya forta guanyarà la independència.
El Full de ruta assenyala la importància de preparar una escalada d’accions per canalitzar la indignació ciutadana dels greuges de la dependència d’Espanya, des de l’espoli fiscal fins a l’arraconament de la llengua catalana, vers l’única solució: la independència. En aquestes mobilitzacions caldrà introduir la lluita noviolenta per plantar cara a l’Estat espanyol i per desactivar els possibles efectes de la repressió espanyola. A més, apunta que per prevaler sobre la força de l’Estat espanyol, l’independentisme civil ha de crear estructures de país, a més de l’escalada de mobilitzacions. En aquest sentit, recentment el Secretariat va crear la comissió d’Estructures de País, que té com a coordinador a Julià de Jòdar.
-Front institucional i polític: per una majoria electoral determinada a fer efectiva la independència.
El document conclou que l’actual escenari polític no ens acosta a la independència i aposta per repetir l’operació d’arrenglerar els partits independentistes en la confrontació unilateral amb l’Estat espanyol basada en la desobediència civil. Per fer-ho l’Assemblea promourà una regeneració democràtica i de lideratges per superar la falta de transparència i la manca de democràcia interna dels partits catalans, mantenint-se com una entitat transversal que aposta per la unitat. Davant les futures eleccions es treballarà per un programa comú mínim per a l’assoliment de la independència consensuat amb la resta del Moviment Civil per la Independència. En aquest sentit, el document considera necessari que els partits catalans trenquin els seus pactes amb els socialistes a tot arreu: “Mentre siguin aliats del PSOE a Espanya no podran fer oposició creïble al Parlament.” També aposta perquè l’Assemblea visualitzi que el govern espanyolista d’Illa és completament subsidiari del govern espanyol, i assenyala que cal promoure la mobilització i la confrontació simultània amb els dos governs, de tal manera que resulti insostenible per a qualsevol partit nacional català continuar donant suport a l’un o l’altre. Finalment, proposa una agenda per la independència al Parlament per culminar la independència a les pròximes eleccions al Parlament sempre que hi existeixi una majoria independentista.
-Front internacional: per intensificar la internacionalització del conflicte amb Espanya.
El nou Full de ruta destaca el treball fet en matèria de visibilitat internacional i remarca que l’objectiu de l’acció internacional és preparar i facilitar el reconeixement internacional de la futura República Catalana. Per tant, incideix en el fet de mantenir les aliances establertes i teixir noves aliances arreu del món per a aconseguir suports. A més, com que Catalunya no té accés directe a organitzacions internacionals, l’Assemblea ha de planificar i liderar l’acció de la diàspora per aconseguir suport de tot tipus: governamentals, d’organitzacions internacionals, mediàtics, judicials, d’ONG, etc. D’altra banda, el Full de ruta assegura que l’entitat continuarà fent seguiment i donant suport a totes les querelles i afers de justícia a Europa, en relació amb el moviment independentista.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat una nova campanya d’accions pel territori per denunciar els greuges de la dependència d’Espanya, l’espoli fiscal continuat a Catalunya i els problemes de mobilitat que en deriven. En una roda de premsa, l’ANC ha presentat accions per sensibilitzar la ciutadania que els problemes de Rodalies són una situació produïda per la falta d’inversió crònica agreujada per l’espoli fiscal espanyol, juntament amb una gestió negligent de RENFE, perjudicant milers de persones cada dia i a totes hores. L’entitat vol deixar clar que l’única solució per acabar amb aquest greuge és la independència de Catalunya.
La vicepresidenta de l’Assemblea, Nohemí Zafra, ha situat la nova campanya dins el pla estratègic de l’entitat, que quedarà plasmat en el nou Full de ruta que els socis aprovaran en l’Assemblea General Extraordinària, que comença avui i finalitza el 19 de gener. “L’estratègia passa per la unilateralitat, la desobediència civil i l’aprenentatge del 17, però també per continuar explicant que la independència és l’únic camí per combatre els efectes de ser un país ocupat” ha dit. Llach ha remarcat que l’Assemblea ha de dirigir-se a tota la població, no només als convençuts: ”la independència començarà a les vies del tren”.
La coordinadora de la Comissió de Mobilització, Elisenda Romeu, ha explicat que la campanya ‘Per uns trens dignes, ÚNICA VIA: INDEPENDÈNCIA’ inclou diverses accions, entre les quals la difusió de fulletons amb dades sobre el greuge de l’espoli fiscal en matèria d’infraestructures de mobilitat. “Sense un estat propi, continuarem pagant impostos de país nòrdic, però fent servir infraestructures tercermundistes” ha denunciat. Així mateix, ha aprofitat la roda de premsa per mostrar els fulletons que es repartiran, on es poden llegir dades demolidores com que Rodalies registra de mitjana 31 incidències diàries i una afectació cada 35 minuts, que Espanya només ha executat la meitat d’inversions ferroviàries a Catalunya des del 2010 o que només amb onze dies sense espoli fiscal es podrien comprar 50 nous trens.
Tot seguit, la coordinadora de la sectorial de Gent Gran, Glòria Colet, ha explicat que la campanya neix després que la sectorial de Gent Gran engegués un seguit d’accions informatives per diverses estacions de tren amb pancartes i fulletons per conscienciar als catalans de la necessitat de fer la independència per trencar amb l’espoli fiscal. És per això que la nova campanya d’àmbit nacional enllaça i amplia la iniciada per la sectorial de Gent Gran, que serà l’encarregada de vehicular-la per tot el territori amb el suport de les assemblees territorials: “Precisament, demà dia 16, ja hi ha una acció preparada a les estacions de l’R2 Sud: Sant Vicenç de Calders, Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Gavà”, ha explicat.
Romeu ha detallat que les accions de la campanya es faran en diverses estacions de tren de RENFE de tot Catalunya fins a l’estiu. En els primers tres mesos, fins al març, a banda de les anunciades per Glòria Colet per a demà, també es faran accions a Terrassa, Sabadell, Martorell, Vilafranca del Penedès, Granollers, Sant Celoni, Girona, Lleida, Tàrrega, Cervera, Manresa, Tarragona, L’Hospitalet de l’Infant, Tortosa, Alcanar, Molins de Rei, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Vilassar de Mar i Mataró. L’Assemblea també repartirà un codi QR amb un formulari per registrar queixes a la síndica de greuges i s’encarregarà de recollir les dades dels usuaris en formularis impresos que l’entitat lliurarà a la síndica de greuges. Posteriorment, farà seguiment de la feina que aquesta hagi fet a partir de la documentació aportada. Per acabar, Romeu ha anunciat que s’està preparant també un gran acte central a Barcelona el 29 de març i que l’entitat ha creat la pàgina web trensdignes.assemblea.cat on es recull l’argumentari, els materials de la campanya i els formularis per aquells usuaris que vulguin fer arribar les seves queixes a la síndica de greuges.
L’economista especialitzat en infraestructures i exsecretari nacional de l’ANC, Eduard Gràcia, també ha intervingut a la roda de premsa per denunciar la manca d’inversió: “l’any 2022 s’estima que hi va haver 284 dies amb incidències greus – més de tres de cada quatre dies – i el 62% d’aquestes incidències – gairebé dues de cada tres – van ser causades per problemes d’infraestructures”. Ha volgut deixar clar que no era una dada puntual, sinó que és una situació estructural, i ha recordat que l’any 2021 la inversió ferroviària realitzada va ser un 19% del pressupostat. . Respecte del traspàs de Rodalies a la Generalitat ha comentat que hi ha encara moltes preguntes obertes, incloent-hi qüestions clau com ara de quina manera es resoldria el dèficit d’inversió en la infraestructura que impacta tant el servei.
Aquest dissabte 9 de novembre, l’Assemblea serem a la manifestació convocada per Decidim i desenes d’entitats més.
Serà a les 18 h a la plaça de l’Ajuntament de València, i servirà per solidaritzar-se amb el País Valencià i denunciar la mala gestió política d’aquesta catàstrofe que ha fet el govern de Mazón. També serem presents en altres mobilitzacions de caràcter unitari que s’articulin arreu del territori.
Pots fer donacions per ajudar el País Valencià a recuperar-se dels efectes de la DANA en aquests dos números de compte homologats, activats únicament per aquesta causa:
ES75 3159 0032 9730 4775 4225 Titular: Associació pel dret a decidir del País Valencià
Decidim vol denunciar públicament el nefast treball del Consell, que ha agreujat l’impacte del temporal que de moment s’ha cobrat la vida de 51 persones valencianes
Aquesta nit, milers de persones han vist les seues vides greument afectades pel mal govern de la Generalitat Valenciana.
Gent que ha passat les nits als seus centres de treball, o abocats a passar la nit damunt dels seus cotxes, amb bebés o persones depenents.
Decidim volem, en primer lloc, mostrar el nostre condol i solidaritat amb el poble valencià que ha sigut víctima d’una catàstrofe climàtica, amb un Consell que ha actuat massa tard, quan la situació ja era devastadora per a milers de valencians i valencianes.
En resposta a aquesta tragèdia, des de Decidim exigim les següents mesures:
Exigir responsabilitats polítiques i penals: Les autoritats responsables han de retre comptes pel seu paper en aquesta crisi, que es troba directament lligada a les seues decisions de gestió i prevenció.
Canviar les prioritats polítiques, econòmiques i socials: És necessari un gir radical que situe el benestar del Poble Valencià al centre de les decisions polítiques. El País Valencià ha d’estar preparat per fer front a les conseqüències del canvi climàtic amb garanties, per protegir la vida i l’entorn.
Fem una crida a l’empoderament del poble, perquè es qüestione l’actual situació colonial que limita el desenvolupament sobirà. Demanem que es potencien totes les formes solidàries i comunitàries per a construir un futur més just i sostenible.
Aquesta destrossa del territori és conseqüència directa de l’urbanisme depredador que patim des de fa dècades, que agreuja l’impacte dels temporals. Només sent un país sobirà, sense espoli i disposant plenament dels nostres recursos, podrem fer front en condicions òptimes als reptes del canvi climàtic que ens colpeja amb tanta cruesa. El País València ha de situar-se al capdavant de la lluita mundial contra el canvi climàtic i els seus efectes.
Ens posem a la disposició de les unitats d’emergència pel que puguen necessitar, prioritzant el suport immediat a totes les persones afectades, i renovem el nostre compromís amb la defensa de la vida i la sobirania del nostre poble.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea ha debatut aquest dissabte 21 de setembre en el ple a Cardedeu una guia anomenada “Tesis d’agost”, que consta de deu punts de partida per assolir la independència. El Secretariat ha debatut uns punts argumentals perquè la militància independentista analitzi d’on venim, on som, i decideixi cap a on anem. El document, escrit pel secretari nacional Julià de Jòdar, aborda i analitza el Primer d’Octubre, la posició totalitària d’Espanya, els partits parlamentaris, la necessitat de noves formes de lluita, la decisió ferma de proclamar la República Catalana, o la unilateralitat de la independència, entre d’altres.
D’altra banda, el ple ha elegit el redactor de les “Tesis d’agost”, l’escriptor i exdiputat del Parlament Julià de Jòdar, com a coordinador de la nova Comissió d’Estructures de País. Aquesta comissió prepararà les diverses àrees necessàries per al bon funcionament de qualsevol estat: economia i transició energètica; llengua i cultura; salut, habitatge; terra, pagesia; territori i infraestructures…
Així mateix, el ple del Secretariat Nacional de l’ANC ha decidit obrir un procés durant el mes d’octubre a fi que les assemblees de base facin aportacions per a l’elaboració del Full de ruta, que el Secretariat debatrà per a l’elaboració de la primera ponència. També s’ha aprovat la creació d’un grup de treball per a organitzar el Consell d’Assemblees de Base (CAB); la trobada anual dels coordinadors i membres de les assemblees de base i secretaris nacionals per treballar objectius prioritaris de l’entitat.
Finalment, l’Assemblea ratifica el seu suport a l’ex secretari nacional Martí Claret, i també a Joan Mangues, joves represaliats pel cas del Consell Comarcal de l’Anoia.
L’InformeCAT 2024 revela que un dels principals actius de què disposa el català és la forta vinculació amb la comunitat política i el sentiment de pertinença, fet que facilita la incorporació de nous membres i fa possible la continuïtat comunitària
A les Illes Balears, el 54, 2% dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3 % ho fan en català, mentre que al País Valencià el 9,4 % dels residents que no parlen valencià amb la família sí que l’utilitzen amb els amics, i el 15,9 % a la feina
Plataforma per la Llengua publica aquest dimecres, 3 de juliol, la tretzena edició de l’InformeCAT, un recull de 50 dades significatives sobre l’estat del català arreu del domini lingüístic
Vuit de cada deu catalanoparlants de Catalunya consideren que per ser català és molt important saber parlar la llengua pròpia del país: el català. És una de les dades més destacades de la tretzena edició de l’InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia.
Aquesta dada, extreta de l’Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023 feta pel Centre d’Estudis d’Opinió, indica que, per al 78,1 % dels catalanoparlants, “ser capaç de parlar en català” és molt important per “ser realment català”. L’enquesta demanava als enquestats que posessin nota per indicar el grau d’adhesió a l’afirmació i aquest gairebé 80 % de catalanoparlants hi posaven un 8, un 9 o un 10. A més, un altre 16,2 % hi posaven un 5, un 6 o un 7, de manera que el 94,3 % de catalanoparlants vinculaven, en certa manera, la identitat i la llengua. La nota mitjana entre aquest col·lectiu era del 8,6 mentre que, entre els castellanoparlants, del 6,4, i només el 44,8 % hi posava un 8, un 9 o un 10.
Pel que fa a altres possibles elements d’identitat, els catalanoparlants posaven, de mitjana, un 4,1 al vincle entre “ser realment català” i tenir avantpassats catalans, i un 6,0 al vincle entre la identitat i tenir l’estatus legal de ciutadà (notes, en el cas dels castellanoparlants, del 2,4 i del 5,8, respectivament). Si es preguntava per la identitat espanyola, la vinculació amb la llengua espanyola augmentava per als castellanoparlants i es reduïa per als catalanoparlants. Així, el 62,3 % de castellanoparlants posaven un 8, un 9 o un 10 a l’afirmació “és important ser capaç de parlar en espanyol per ser realment espanyol”mentre que només pensaven igual el 43,5 % dels catalanoparlants. De manera similar, pel que fa a la vinculació entre identitat espanyola i el fet de tenir avantpassats espanyols, la nota mitjana d’adhesió entre els castellanoparlants era del 4,4 i, entre els catalanoparlants, del 2,6.
Per a Plataforma per la Llengua, aquesta dada fa palès que un dels principals actius de què disposa el català, malgrat la situació d’emergència lingüística, és la forta identificació entre identitat de grup i llengua. Això passa a Catalunya, però, com recull l’InformeCat 2024, també a Andorra: al Coprincipat, quatre de cada cinc residents creuen que parlar habitualment la llengua és important per considerar que s’hi està ben integrat. A més, a Catalunya, el 86,0 % de la població creu que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament de la llengua als nouvinguts.
Aquesta vinculació entre llengua i sentiment de pertinença és cabdal per assegurar el futur del català en un context marcat per dos factors. D’una banda, l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol imposa el coneixement del castellà a tothom i això incentiva que els nouvinguts en prioritzin l’aprenentatge i converteix el català en redundant. D’altra banda, l’hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua redueix la presència ambiental del català i contribueix a la seva residualització. Tanmateix, la identificació de la llengua amb la comunitat política facilita la incorporació de nous membresi fa possible la continuïtat comunitària en moments de grans canvis i pressions estructurals. Així, mentre els catalanoparlants s’identifiquin amb la llengua, la valorin, la reivindiquin i la vulguin compartir, el català tindrà futur.
A les Illes Balears i al País Valencià, dificultats però la llengua encara reté certs d’espais d’ús
L’InformeCAT 2024 recull dades d’arreu del domini lingüístic. A les Illes Balears, tan sols un 27,3 % de la població declarava, segons l’Institut Nacional d’Estadística (2021), que parlava sempre en català amb els seus familiars, mentre que més de la meitat, el 54,2 %, utilitzava sempre el castellà. El 46,9 % de la població declarava que no utilitzava mai el català amb la família, i només un 17,6 % que no utilitzava mai el castellà. Cal tenir en compte que, segons dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears extretes del padró municipal, el 2022 només el 54,0 % dels residents eren nascuts a les mateixes Illes Balears.
Pel que fa al País Valencià, una altra dada de l’InformeCat indica que, tot i la situació adversa en què es troba la llengua, el català encara reté certs espais d’ús que inclouen no només els parlants familiars. Segons l’Institut Nacional d’Estadística espanyol, amb dades del 2021, un de cada deu habitants del País Valencià que no parla mai en valencià amb la família sí que utilitza la llengua en alguna ocasió amb els amics. Dels 4.947.527 residents aquell any, 2.739.656 no usaven mai la llengua pròpia amb la família (el 55,4 %) i 2.483.497 no la usaven amb els amics (el 50,2 %). Per tant, el 9,4 % dels no-valencianoparlants familiars, 256.159 sobre 2.739.656, empraven la llengua amb els amics en alguna ocasió.
Entre aquesta població, l’ús del valencià augmentava encara més en el context laboral. Així, 436.175 persones de les 2.739.656 que no parlaven la llengua amb la família sí que la parlaven a la feina, el 15,9 %. Sobre el total de la població, els que no feien cap ús del valencià a la feina eren el 46,6 %.
50 dades sobre l’estat del català a la cultura i als mitjans de comunicació, l’empresa i els serveis, l’educació, la justícia, o Internet
A més d’aquestes dades, l’InformeCAT 2024 també recull dades com les següents:
A Catalunya, el 52,3 % dels joves parlants de llengües no oficials volen parlar català a la feina.
Un 69,9 % de la població de Catalunya considera força o molt important l’etiquetatge en català a l’hora de comprar un producte.
Els centres de català de titularitat del govern d’Andorra incrementen el nombre d’alumnes en el 122,9 %.
El 86 % dels joves de 18 a 24 anys de l’Estat francès són favorables a l’ensenyament de les llengües dites regionals a l’escola pública.
Cap de les vuit denúncies presentades per Plataforma per la Llengua des del 2022 contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics han suposat l’obertura d’un procediment sancionador per depurar possibles responsabilitats.
Només el 25,6 % dels usuaris dels serveis sanitaris de la zona valencianoparlant del País Valencià hi usen el valencià en la mateixa proporció que el castellà o més.
La delegació algueresa de l’ONG del català celebra 10 anys d’activitat.
El 67,8 % dels exàmens de la Selectivitat del juny del 2023 a les Illes Balears es van respondre en llengua catalana.
L’InformeCAT 2024 ja es pot consultar al web de Plataforma per la Llengua. La publicació vol contribuir a difondre les dades més rellevants de la situació lingüística, amb les seves fortaleses i els seus problemes, i ha esdevingut una radiografia imprescindible perquè les institucions i els ciutadans en prenguin consciència. L’entitat vol que el debat públic sobre llengua estigui més basat en dades que en percepcions, i que això afavoreixi que es prenguin les mesures polítiques necessàries per normalitzar el català en tots els àmbits.