La Plataforma per la Llengua ha publicat aquest desembre una guia per donar a conèixer la llengua catalana al públic estranger que demana informació sobre la realitat lingüística dels territoris de parla catalana. La publicació, que s’ha editat en anglès, en francès i en alemany, ja es pot consultar a la web de l’entitat i s’enviarà a més de 240 punts d’arreu del món, entre institucions i entitats internacionals, universitats o delegacions catalanes a l’estranger.
Plataforma per la Llengua ha publicat l’InformeCAT 2021, la desena edició d’un report anual que recull 50 dades sobre la situació del català arreu del domini lingüístic. Fet a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, l’InformeCAT 2021 inclou dades preocupants que demostren la situació d’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana. Algunes reflecteixen la deixadesa de les institucions a l’hora de defensar i garantir els drets dels catalanoparlants i d’altres mostren que les actituds lingüístiques dels mateixos parlants sovint són contraproduents.
Una de les dades inèdites del 2021 mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Segons una enquesta encarregada aquesta primavera per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, a Catalunya 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A més, a l’hora d’explicar els motius d’aquesta conducta, el 43,5% afirma que canvia de llengua “per respecte” o “per educació”. Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3% opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.
Destacats
Només 1 de cada 3 catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el Procés
A les Illes Balears, tan sols el 19% dels alumnes de sisè de primària tenen un nivell alt de català
Dels 214 jutjats del País Valencià, només 1 funciona habitualment en català
1 de cada 5 casos de discriminació lingüística a mans de l’Administració passa en l’àmbit de la sanitat
El 20,1% dels algueresos fa servir el català amb el primer fill.
Aquest vídeo d’Octuvre aclareix quina és la manera de fer creure que es fan inversions en els pressupostos de l’Estat però a l’hora de la veritat no s’executen.
Els dies 14 i 15 d’octubre, l’Assemblea Nacional Catalana ha participat en l’acte de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) “Democràcia, drets humans i seguretat a l’OSCE”, en el 30è aniversari de l’Oficina per a les Institucions Democràtiques i Drets Humans (ODIHR).
Representants de l’entitat han intervingut en dues de les sessions de la conferència per denunciar els abusos de les autoritats espanyoles contra les institucions democràtiques catalanes i els representants electes, i les vulneracions dels drets humans contra els activistes pacífics catalans.
La secretària nacional Eva Pruneda ha participat a la segona sessió, “Promoure i protegir conjuntament els drets humans i les llibertats fonamentals”, on ha denunciat l’ús del lawfare per part de l’Estat espanyol: “la ciutadania també ha estat afectada per aquesta persecució, amb més de 3.000 víctimes catalanes de violència institucional o lawfare. És el cas de 13 activistes catalans, empresonats sota acusacions terroristes el 2019. Tot i ser alliberats per la manca de proves, l’Audiència Nacional espanyola els ha tramitat recentment pels mateixos càrrecs. El comportament de les autoritats espanyoles contribueix a l’erosió dels principis democràtics i de l’estat de dret”.
Finalment, Bàrbara Roviró, secretària nacional de l’Assemblea i coordinadora de la Comissió Internacional de l’entitat, ha participat a la darrera sessió, “Abordar totes les formes d’intolerància i discriminació i construir societats iguals i inclusives”, en la què ha denunciat la “discriminació generalitzada contra els catalanoparlants per part de l’administració, el poder judicial i les forces de seguretat espanyoles”.
En el marc de la conferència, i com a representants de l’Assemblea, ambdues secretàries nacionals han fet una crida als òrgans de drets humans de l’OSCE per visitar Catalunya i investigar aquestes violacions dels drets humans i, en general, a jugar un paper més actiu pel que fa a la qüestió catalana.
L’Assemblea participa regularment a les reunions de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa sobre drets humans, on els seus representants han realitzat declaracions orals i han presentat declaracions escrites per denunciar les violacions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (setembre de 2019, novembre de 2019, juny de 2020, abril de 2021, juliol de 2021).
Nou èxit de la #CatalanWeek2021
També aquesta setmana i l’anterior, les assemblees exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana han organitzat una nova edició de la #Catalanweek, 14 esdeveniments a 8 països i territoris durant dues setmanes i en més de 5 idiomes, que han reunit centenars d’assistents en línia i presencialment.
A banda de sensibilitzar sobre la causa independentista catalana a l’estranger, els esdeveniments van abordar qüestions com ara les fake news i el seu ús per part d’autoritats espanyoles, casos d’èxit d’independència al segle XXI -com els països bàltics-, la importància de la diversitat lingüística a Europa, aspectes legals i polítics de la repressió de l’Estat espanyol contra els moviments d’autodeterminació, i el marc legal per assolir l’èxit dels moviments independentistes, entre d’altres.
Part fonamental de l’estructura organitzativa de l’Assemblea Nacional Catalana, les assemblees exteriors treballen en l’àmbit popular com a diàspora catalana organitzada amb organitzacions locals, ONG i representants polítics de tot el món per informar sobre la situació política a Catalunya i la seva lluita per la independència, i animen qualsevol persona interessada a contribuir i treballar a favor de la causa independentista catalana a l’estranger, a posar-se en contacte amb elles, per col·laborar i participar en aquests o altres esdeveniments.
El Tribunal de Comptes espanyol rebutja l’aval de l’ICF pels alts càrrecs d’exteriors. En parlem amb Jaume Amat, síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Taula jove sobre oci, cultura i precarietat amb Maria Villaró (La Forja) i Pol Ibós (Jovent Republicà).
Sant Carles o la Ràpita? Parlem de la consulta al municipi amb la coordinadora de l’assemblea territorial de la Ràpita, Mariona Gairí.
Parlem amb Eva Fontova, secretària nacional de l’Assemblea, sobre l’activitat internacional de l’entitat la darrera setmana.
L’Assemblea fa balanç dels 100 primers dies del Govern. En parlem amb Arnau Padró, coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’entitat.
A les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube:
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí la valoració dels primers 100 dies de govern. Aquest informe, que es farà trimestralment, s’ha realitzat comparant el Pla de Govern i les accions realitzades amb el decàleg de l’Assemblea.
Amb aquesta iniciativa, l’entitat pretén democratitzar l’accés a la informació i augmentar el coneixement de la ciutadania respecte a la tasca que realitzen els electes. En definitiva, es vol ajudar a la ciutadania a prendre decisions informades, abans i després de les eleccions.
Per tal d’elaborar aquest informe s’ha tingut en compte en quin punt es troben les propostes que recull el decàleg de l’Assemblea: no previst, parcialment previst, previst, execució parcial i executat.
En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “els principis que no s’inclouen de forma majoritària al Pla de Govern són els encarats a la ruptura amb l’Estat espanyol: respecte per la voluntat dels electors, sobirania i no cooperació institucional i construcció de la Institució pròpia”.
“En alguns àmbits sectorials que són necessaris per preparar el país per la ruptura, sí que es poden veure certes tendències que s’inclinarien en aquest sentit“. Aquestes avaluacions “tenen un caràcter propositiu”, ha afegit la presidenta de l’Assemblea.
Paluzie ha conclòs que “aquests dos anys no seran perduts si realment es prepara el país per poder afrontar una futura ruptura amb l’Estat. La nostra proposta d’accions concretes és en positiu. Podem preparar-nos des de les institucions per a la independència“.
Per la seva banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Arnau Padró, i el secretari nacional Jordi Domingo, han estat els encarregats de desgranar els diferents punts del decàleg tot analitzant el Pla de Govern i l’acció realitzada fins aquest moment.
En aquest enllaç es poden consultar totes les valoracions dels diferents punts del decàleg.
Els dies 12 i 13 d’octubre, el Fòrum Regional Europeu de les Nacions Unides ha reunit uns 150 representants d’estats, de l’ONU, d’organitzacions regionals, d’agrupacions de la societat civil i de minories nacionals.
En aquest sentit, representants de l’Assemblea han intervingut en cadascuna de les quatre sessions del fòrum per denunciar les violacions dels drets humans que les autoritats espanyoles cometen contra el poble de Catalunya.
Bàrbara Roviró, secretària nacional de l’Assemblea i Coordinadora de la Comissió Internacional, va participar ahir a la primera sessió, titulada “Les causes fonamentals dels conflictes contemporanis que involucren minories”, en la què va denunciar que les autoritats espanyoles estaven abusant d’aquests drets catalans: “més de 3.300 activistes i representants pacífics catalans han estat perseguits políticament per les autoritats espanyoles, creant un efecte dissuassori en l’exercici de la llibertat d’expressió, reunió i el dret a la participació política”.
El secretari nacional Carles Fitéva intervenir a la segona sessió, “Marc normatiu: els drets humans de les minories i prevenció de conflictes”, on va denunciar la intervenció i persecució de la justícia espanyola de l’activitat parlamentària a Catalunya: “Els tribunals espanyols han intervingut activament en l’activitat parlamentària catalana, abolint lleis i anul·lant resolucions sobre drets socials, econòmics, civils i polítics aprovades per la cambra catalana, basant-se en una interpretació extremadament restrictiva de la Constitució espanyola, anul·lant així la representació política de les minories nacionals.”
Les conferències s’han reprès aquest matí, amb una sessió centrada en “Els obstacles a la implementació dels drets de les minories i la prevenció eficaç dels conflictes”. Roviró hi ha tornat a intervenir, alertant del risc que comporta ignorar les vulneracions de drets perpetrades per un estat membre a la UE: “El 2019, el govern de Turquia va justificar la destitució i la persecució judicial de representants electes kurds amb les mesures repressives de l’Estat espanyol contra els representants democràtics bascos i catalans, tot reconeixent que en tots aquests casos no s’havia fet ús de la violència.”
Els debats resultants a les diferents sessions de treball serviran per redactar els informes i les recomanacions de la 14a sessió del Fòrum mundial de les Nacions Unides sobre les minories, que tindrà lloc a Ginebra el desembre de 2021, i que es titularà “La prevenció de conflictes i la protecció dels drets humans de les minories”.
L’Assemblea ha estat present en diverses reunions de les Nacions Unides sobre minories i drets humans per denunciar violacions de drets contra els catalans, així com esdeveniments clau com l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a Espanya (2020), i els seus representants també han realitzat diverses declaracions orals com a declaracions escrites presentades per a denunciar les vulneracions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (novembre de 2020, juny de 2018).
Aquest és el vídeo que han fet des del mitjà Octuvre sobre la persecució que ha tingut la campanya Consum estratègic de l’Assemblea Nacional Catalana i com la justícia discrimina els catalans a l’hora d’aplicar la llibertat d’expressió.
Els dies 7 i 8 de maig, l’Assemblea Nacional Catalana va organitzar el primer Congrés d’independències unilaterals, un esdeveniment internacional concebut amb l’objectiu d’estudiar i extreure aprenentatges dels processos d’independència dels països bàltics i d’Eslovènia aplicables al cas català, per donar un nou impuls al moviment independentista català. En total, més de 200 inscrits van participar en 5 tallers a porta tancada, mentre que les sessions es van emetre en obert van comptar amb prop de 3.000 participants.
L’esdeveniment va comptar amb la participació de l’exministre eslovè d’Afers Exteriors, Dimitrij Rupel, i dels exlíders de la societat civil dels països bàltics, Ülo Laanoja i Vents Armands. A més, els diferents tallers que es van organitzar van comptar amb la participació de figures com Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg pel Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i els acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Xavier Cuadras, Jordi Arrufat, Jordi Galí i Daniel Soler.
Els temes i casos que es van exposar durant el marc del Congrés han estat ara recollits en un document de propostes en format de llibre blanc, en els àmbits de l’economia, les relacions internacionals, la defensa, la desobediència civil i els processos constituents. El contingut se sintetitza en 14 conclusions i recomanacions finals que inclouen aspectes com:
La importància de defensar de facto allò que s’ha declarat de jure per part de les institucions.
Un procés d’independència té costos, tant individuals com col·lectius.
La importància d’aprofitar els moments de debilitat de l’adversari i les seves febleses, per distingir i aprofitar les finestres d’oportunitat que es puguin obrir.
Al document també es destaca el paper que ha de jugar la societat civil organitzada per potenciar les estratègies i tàctiques de defensa civil, i els instruments de control popular del territori, especialment pel que fa a infraestructures estratègiques i edificis que representin la sobirania popular. També es destaca la necessitat d’impulsar l’anàlisi i el debat acadèmics de polítiques de defensa i seguretat en clau nacional.
Per últim, en aquest llibre blanc es posa en relleu com a element fonamental el fet que quan els lideratges polítics i institucionals fallen, la societat civil ha d’estar preparada per prendre la iniciativa i mantenir la tensió als carrers, així com el fet que la repressió de l’Estat contra el moviment independentista pot i ha de ser utilitzada en favor del moviment, en àmbit nacional i internacional, per afegir més legitimitat a les demandes democràtiques d’autodeterminació i impulsar un increment de la mobilització popular.
Amb la publicació d’aquest document, l’Assemblea reforça el seu argumentari per incidir públicament en relació a la necessitat de preparar i avançar cap a la ruptura amb l’Estat en base a la via dels fets, amb mesures concretes en els fronts institucional, popular i exterior, les tres potes que han de fer possible la culminació de la independència, d’acord amb el mandat del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.
Antoni Bassas conversa amb la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie. L’ANC vol que la manifestació de la Diada sigui un punt d’inflexió per reactivar la mobilització al carrer i reinvindicar el mandat de l’1-O. En aquests dies previs a la manifestaicó, Paluzie ha defensat que el missatge d’aquesta Diada no anirà destinat a l’Estat sinó al Govern perquè culmini la independència. Paluzie també ha reconegut que l’independentisme no està en un moment àlgid perquè no hi ha full de ruta unitari.
Avui Eduard Berraondo entrevistarà Eliseu Vilaclara, director del Servei Meteorològic de Catalunya. Són previsibles els aiguats? Són conseqüència del canvi climàtic?
Conferència Nacional Antirepressiva, el 2 d’octubre a Girona. En parlem amb Ramon Piqué (Associació Memòria contra la Tortura) i Àngels Coté (Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea).
Adeu a 50 anys de peatges a les principals autopistes catalanes. Jaume Argerich, economista, ens n’explica les claus.
Pere Alemany, del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, posarà llum sobre la pujada històrica de la tarifa elèctrica.
A partir de les 21.30 h, a TeveCat i al nostre canal de Youtube. Subscriu-t’hi i no t’ho perdis:
L’Assemblea ha presentat al tall de la Meridiana la samarreta de la doble mobilització que l’entitat independentista prepara per a l’11-S i l’1-O. Amb el lema “Lluitem i guanyem la independència”, que també es pot llegir a la samarreta, l’Assemblea vol fer que l’esperit de lluita torni a fer-se veure als carrers, i espera que les mobilitzacions anunciades siguin un punt d’inflexió cap a la independència efectiva en l’actual legislatura.
La manifestació de l’11-S, que aquest any no serà estàtica i serà centralitzada a Barcelona, anirà de la plaça Urquinaona, símbol de la determinació de la ciutadania catalana davant la repressió de l’Estat, fins al Parlament, on resideix la sobirania popular. Elisenda Paluzie ha remarcat que volen exigir a les institucions “que posin en valor el 52% de vot independentista i que es posin en marxa per fer la independència”.
L’assemblea ha anunciat que l’1 i el 3 d’octubre continuarà la mobilització i que es pot allargar en el temps, “perquè hi hagi un altre cicle de mobilització explícitament per la independència” i perquè no triomfi “el pacte d’estabilitat fals que no representa cap canvi”, com exemplifica la persecució que aquesta setmana viu l’independentisme des del Tribunal de Cuentas espanyol. “Ens hem d’autodeterminar nosaltres, ho hem de fer la gent”, ha conclòs la presidenta de l’Assemblea.