Això és normal? -ització.
L’Assemblea General Extraordinària (AGE), que s’ha celebrat del 15 al 19 de gener de forma telemàtica, ha conclòs amb l’aprovació del nou Full de ruta de l’entitat. Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han rebutjat totes les esmenes vives i han avalat el nou document amb el 83% dels vots a favor.El 13% hi ha votat en contra i un 4% en blanc. La participació en la votació delFull de ruta definitiu ha estat de 2.434 socis, un 113% més respecte al 2023 i un 15% més que el 2022.
Després d’un procés participatiu que es va iniciar a la tardor, recollint aportacions prèvies de les assemblees de base —iniciativa innovadora per primer cop a l’Assemblea—, els socis han aprovat àmpliament el nou Full de ruta, un document per aconseguir la independència basada en la unilateralitat, la denúncia de l’espoli fiscal i la fi dels pactes amb l’espanyolisme. El document estratègic de l’entitat es presentarà el pròxim dissabte 25 de gener a les 11:30 h en un acte polític a l’Ateneu Barcelonès. A més a més dels socis que han reservat entrada, està previst que hi assisteixin representants de les principals entitats, associacions i partits independentistes. L’acte es podrà seguir en directe des del canal de YouTube de l’Assemblea.
El Full de ruta aprovat estableix els passos fonamentals per preparar un nou embat amb l’Estat espanyol a les pròximes eleccions al Parlament per aconseguir la independència de Catalunya. L’aposta per la unilateralitat es concreta en la creació d’un moviment de desobediència civil, a través de la lluita noviolenta, com a única resposta a l’actitud totalitària d’Espanya, i la regeneració democràtica. Manté i defensa que cal una Catalunya forta per assolir la República Catalana. El document advoca per una estratègia de renacionalització; per la denúncia de l’espoli fiscal i els altres efectes nefastos de l’ocupació espanyola, amb l’objectiu d’arribar a tota la població més enllà dels més convençuts; per la creació d’estructures de país ben arrelades al teixit social que planifiquin i organitzin la sobirania catalana sobre el territori, l’administració i les infraestructures de país en el moment de fer efectiva la independència; per la reactivació de la mobilització per reprendre la confrontació amb l’Estat espanyol. L’actualització del document estratègic de l’Assemblea, que defensa la fi dels pactes amb l’espanyolisme, també una escalada de mobilitzacions que retorni a l’independentisme la capacitat de paralitzar el país en el moment de fer efectiva la República Catalana.
Per aconseguir aquests objectius el Full de ruta es divideix en tres apartats:
-Front de la societat civil: només una Catalunya forta guanyarà la independència.
El Full de ruta assenyala la importància de preparar una escalada d’accions per canalitzar la indignació ciutadana dels greuges de la dependència d’Espanya, des de l’espoli fiscal fins a l’arraconament de la llengua catalana, vers l’única solució: la independència. En aquestes mobilitzacions caldrà introduir la lluita noviolenta per plantar cara a l’Estat espanyol i per desactivar els possibles efectes de la repressió espanyola. A més, apunta que per prevaler sobre la força de l’Estat espanyol, l’independentisme civil ha de crear estructures de país, a més de l’escalada de mobilitzacions. En aquest sentit, recentment el Secretariat va crear la comissió d’Estructures de País, que té com a coordinador a Julià de Jòdar.
-Front institucional i polític: per una majoria electoral determinada a fer efectiva la independència.
El document conclou que l’actual escenari polític no ens acosta a la independència i aposta per repetir l’operació d’arrenglerar els partits independentistes en la confrontació unilateral amb l’Estat espanyol basada en la desobediència civil. Per fer-ho l’Assemblea promourà una regeneració democràtica i de lideratges per superar la falta de transparència i la manca de democràcia interna dels partits catalans, mantenint-se com una entitat transversal que aposta per la unitat. Davant les futures eleccions es treballarà per un programa comú mínim per a l’assoliment de la independència consensuat amb la resta del Moviment Civil per la Independència. En aquest sentit, el document considera necessari que els partits catalans trenquin els seus pactes amb els socialistes a tot arreu: “Mentre siguin aliats del PSOE a Espanya no podran fer oposició creïble al Parlament.”
També aposta perquè l’Assemblea visualitzi que el govern espanyolista d’Illa és completament subsidiari del govern espanyol, i assenyala que cal promoure la mobilització i la confrontació simultània amb els dos governs, de tal manera que resulti insostenible per a qualsevol partit nacional català continuar donant suport a l’un o l’altre. Finalment, proposa una agenda per la independència al Parlament per culminar la independència a les pròximes eleccions al Parlament sempre que hi existeixi una majoria independentista.
-Front internacional: per intensificar la internacionalització del conflicte amb Espanya.
El nou Full de ruta destaca el treball fet en matèria de visibilitat internacional i remarca que l’objectiu de l’acció internacional és preparar i facilitar el reconeixement internacional de la futura República Catalana. Per tant, incideix en el fet de mantenir les aliances establertes i teixir noves aliances arreu del món per a aconseguir suports. A més, com que Catalunya no té accés directe a organitzacions internacionals, l’Assemblea ha de planificar i liderar l’acció de la diàspora per aconseguir suport de tot tipus: governamentals, d’organitzacions internacionals, mediàtics, judicials, d’ONG, etc. D’altra banda, el Full de ruta assegura que l’entitat continuarà fent seguiment i donant suport a totes les querelles i afers de justícia a Europa, en relació amb el moviment independentista.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat una nova campanya d’accions pel territori per denunciar els greuges de la dependència d’Espanya, l’espoli fiscal continuat a Catalunya i els problemes de mobilitat que en deriven. En una roda de premsa, l’ANC ha presentat accions per sensibilitzar la ciutadania que els problemes de Rodalies són una situació produïda per la falta d’inversió crònica agreujada per l’espoli fiscal espanyol, juntament amb una gestió negligent de RENFE, perjudicant milers de persones cada dia i a totes hores. L’entitat vol deixar clar que l’única solució per acabar amb aquest greuge és la independència de Catalunya.
La vicepresidenta de l’Assemblea, Nohemí Zafra, ha situat la nova campanya dins el pla estratègic de l’entitat, que quedarà plasmat en el nou Full de ruta que els socis aprovaran en l’Assemblea General Extraordinària, que comença avui i finalitza el 19 de gener. “L’estratègia passa per la unilateralitat, la desobediència civil i l’aprenentatge del 17, però també per continuar explicant que la independència és l’únic camí per combatre els efectes de ser un país ocupat” ha dit. Llach ha remarcat que l’Assemblea ha de dirigir-se a tota la població, no només als convençuts: ”la independència començarà a les vies del tren”.
La coordinadora de la Comissió de Mobilització, Elisenda Romeu, ha explicat que la campanya ‘Per uns trens dignes, ÚNICA VIA: INDEPENDÈNCIA’ inclou diverses accions, entre les quals la difusió de fulletons amb dades sobre el greuge de l’espoli fiscal en matèria d’infraestructures de mobilitat. “Sense un estat propi, continuarem pagant impostos de país nòrdic, però fent servir infraestructures tercermundistes” ha denunciat. Així mateix, ha aprofitat la roda de premsa per mostrar els fulletons que es repartiran, on es poden llegir dades demolidores com que Rodalies registra de mitjana 31 incidències diàries i una afectació cada 35 minuts, que Espanya només ha executat la meitat d’inversions ferroviàries a Catalunya des del 2010 o que només amb onze dies sense espoli fiscal es podrien comprar 50 nous trens.
Tot seguit, la coordinadora de la sectorial de Gent Gran, Glòria Colet, ha explicat que la campanya neix després que la sectorial de Gent Gran engegués un seguit d’accions informatives per diverses estacions de tren amb pancartes i fulletons per conscienciar als catalans de la necessitat de fer la independència per trencar amb l’espoli fiscal. És per això que la nova campanya d’àmbit nacional enllaça i amplia la iniciada per la sectorial de Gent Gran, que serà l’encarregada de vehicular-la per tot el territori amb el suport de les assemblees territorials: “Precisament, demà dia 16, ja hi ha una acció preparada a les estacions de l’R2 Sud: Sant Vicenç de Calders, Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Gavà”, ha explicat.
Romeu ha detallat que les accions de la campanya es faran en diverses estacions de tren de RENFE de tot Catalunya fins a l’estiu. En els primers tres mesos, fins al març, a banda de les anunciades per Glòria Colet per a demà, també es faran accions a Terrassa, Sabadell, Martorell, Vilafranca del Penedès, Granollers, Sant Celoni, Girona, Lleida, Tàrrega, Cervera, Manresa, Tarragona, L’Hospitalet de l’Infant, Tortosa, Alcanar, Molins de Rei, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Vilassar de Mar i Mataró. L’Assemblea també repartirà un codi QR amb un formulari per registrar queixes a la síndica de greuges i s’encarregarà de recollir les dades dels usuaris en formularis impresos que l’entitat lliurarà a la síndica de greuges. Posteriorment, farà seguiment de la feina que aquesta hagi fet a partir de la documentació aportada. Per acabar, Romeu ha anunciat que s’està preparant també un gran acte central a Barcelona el 29 de març i que l’entitat ha creat la pàgina web trensdignes.assemblea.cat on es recull l’argumentari, els materials de la campanya i els formularis per aquells usuaris que vulguin fer arribar les seves queixes a la síndica de greuges.
L’economista especialitzat en infraestructures i exsecretari nacional de l’ANC, Eduard Gràcia, també ha intervingut a la roda de premsa per denunciar la manca d’inversió: “l’any 2022 s’estima que hi va haver 284 dies amb incidències greus – més de tres de cada quatre dies – i el 62% d’aquestes incidències – gairebé dues de cada tres – van ser causades per problemes d’infraestructures”. Ha volgut deixar clar que no era una dada puntual, sinó que és una situació estructural, i ha recordat que l’any 2021 la inversió ferroviària realitzada va ser un 19% del pressupostat. . Respecte del traspàs de Rodalies a la Generalitat ha comentat que hi ha encara moltes preguntes obertes, incloent-hi qüestions clau com ara de quina manera es resoldria el dèficit d’inversió en la infraestructura que impacta tant el servei.
Aquest dissabte 9 de novembre, l’Assemblea serem a la manifestació convocada per Decidim i desenes d’entitats més.
Serà a les 18 h a la plaça de l’Ajuntament de València, i servirà per solidaritzar-se amb el País Valencià i denunciar la mala gestió política d’aquesta catàstrofe que ha fet el govern de Mazón. També serem presents en altres mobilitzacions de caràcter unitari que s’articulin arreu del territori.
Pots fer donacions per ajudar el País Valencià a recuperar-se dels efectes de la DANA en aquests dos números de compte homologats, activats únicament per aquesta causa:
ES75 3159 0032 9730 4775 4225
Titular: Associació pel dret a decidir del País Valencià
ES30 2045 6014 6330 0024 7608
Titular: Intersindical Solidària
Decidim vol denunciar públicament el nefast treball del Consell, que ha agreujat l’impacte del temporal que de moment s’ha cobrat la vida de 51 persones valencianes
Aquesta nit, milers de persones han vist les seues vides greument afectades pel mal govern de la Generalitat Valenciana.
Gent que ha passat les nits als seus centres de treball, o abocats a passar la nit damunt dels seus cotxes, amb bebés o persones depenents.
Decidim volem, en primer lloc, mostrar el nostre condol i solidaritat amb el poble valencià que ha sigut víctima d’una catàstrofe climàtica, amb un Consell que ha actuat massa tard, quan la situació ja era devastadora per a milers de valencians i valencianes.
En resposta a aquesta tragèdia, des de Decidim exigim les següents mesures:
Aquesta destrossa del territori és conseqüència directa de l’urbanisme depredador que patim des de fa dècades, que agreuja l’impacte dels temporals. Només sent un país sobirà, sense espoli i disposant plenament dels nostres recursos, podrem fer front en condicions òptimes als reptes del canvi climàtic que ens colpeja amb tanta cruesa. El País València ha de situar-se al capdavant de la lluita mundial contra el canvi climàtic i els seus efectes.
Ens posem a la disposició de les unitats d’emergència pel que puguen necessitar, prioritzant el suport immediat a totes les persones afectades, i renovem el nostre compromís amb la defensa de la vida i la sobirania del nostre poble.
Decidim, a 30 d’octubre de 2024
El Secretariat Nacional de l’Assemblea ha debatut aquest dissabte 21 de setembre en el ple a Cardedeu una guia anomenada “Tesis d’agost”, que consta de deu punts de partida per assolir la independència. El Secretariat ha debatut uns punts argumentals perquè la militància independentista analitzi d’on venim, on som, i decideixi cap a on anem. El document, escrit pel secretari nacional Julià de Jòdar, aborda i analitza el Primer d’Octubre, la posició totalitària d’Espanya, els partits parlamentaris, la necessitat de noves formes de lluita, la decisió ferma de proclamar la República Catalana, o la unilateralitat de la independència, entre d’altres.
D’altra banda, el ple ha elegit el redactor de les “Tesis d’agost”, l’escriptor i exdiputat del Parlament Julià de Jòdar, com a coordinador de la nova Comissió d’Estructures de País. Aquesta comissió prepararà les diverses àrees necessàries per al bon funcionament de qualsevol estat: economia i transició energètica; llengua i cultura; salut, habitatge; terra, pagesia; territori i infraestructures…
Així mateix, el ple del Secretariat Nacional de l’ANC ha decidit obrir un procés durant el mes d’octubre a fi que les assemblees de base facin aportacions per a l’elaboració del Full de ruta, que el Secretariat debatrà per a l’elaboració de la primera ponència. També s’ha aprovat la creació d’un grup de treball per a organitzar el Consell d’Assemblees de Base (CAB); la trobada anual dels coordinadors i membres de les assemblees de base i secretaris nacionals per treballar objectius prioritaris de l’entitat.
Finalment, l’Assemblea ratifica el seu suport a l’ex secretari nacional Martí Claret, i també a Joan Mangues, joves represaliats pel cas del Consell Comarcal de l’Anoia.
Aquest és el full que hem fet per donar a conèixer l’espoli fiscal que pateix Catalunya.
Font: Plataforma per la Llengua
L’InformeCAT 2024 revela que un dels principals actius de què disposa el català és la forta vinculació amb la comunitat política i el sentiment de pertinença, fet que facilita la incorporació de nous membres i fa possible la continuïtat comunitària
A les Illes Balears, el 54, 2% dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3 % ho fan en català, mentre que al País Valencià el 9,4 % dels residents que no parlen valencià amb la família sí que l’utilitzen amb els amics, i el 15,9 % a la feina
Plataforma per la Llengua publica aquest dimecres, 3 de juliol, la tretzena edició de l’InformeCAT, un recull de 50 dades significatives sobre l’estat del català arreu del domini lingüístic
Vuit de cada deu catalanoparlants de Catalunya consideren que per ser català és molt important saber parlar la llengua pròpia del país: el català. És una de les dades més destacades de la tretzena edició de l’InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia.
Aquesta dada, extreta de l’Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023 feta pel Centre d’Estudis d’Opinió, indica que, per al 78,1 % dels catalanoparlants, “ser capaç de parlar en català” és molt important per “ser realment català”. L’enquesta demanava als enquestats que posessin nota per indicar el grau d’adhesió a l’afirmació i aquest gairebé 80 % de catalanoparlants hi posaven un 8, un 9 o un 10. A més, un altre 16,2 % hi posaven un 5, un 6 o un 7, de manera que el 94,3 % de catalanoparlants vinculaven, en certa manera, la identitat i la llengua. La nota mitjana entre aquest col·lectiu era del 8,6 mentre que, entre els castellanoparlants, del 6,4, i només el 44,8 % hi posava un 8, un 9 o un 10.
Pel que fa a altres possibles elements d’identitat, els catalanoparlants posaven, de mitjana, un 4,1 al vincle entre “ser realment català” i tenir avantpassats catalans, i un 6,0 al vincle entre la identitat i tenir l’estatus legal de ciutadà (notes, en el cas dels castellanoparlants, del 2,4 i del 5,8, respectivament). Si es preguntava per la identitat espanyola, la vinculació amb la llengua espanyola augmentava per als castellanoparlants i es reduïa per als catalanoparlants. Així, el 62,3 % de castellanoparlants posaven un 8, un 9 o un 10 a l’afirmació “és important ser capaç de parlar en espanyol per ser realment espanyol”mentre que només pensaven igual el 43,5 % dels catalanoparlants. De manera similar, pel que fa a la vinculació entre identitat espanyola i el fet de tenir avantpassats espanyols, la nota mitjana d’adhesió entre els castellanoparlants era del 4,4 i, entre els catalanoparlants, del 2,6.
Per a Plataforma per la Llengua, aquesta dada fa palès que un dels principals actius de què disposa el català, malgrat la situació d’emergència lingüística, és la forta identificació entre identitat de grup i llengua. Això passa a Catalunya, però, com recull l’InformeCat 2024, també a Andorra: al Coprincipat, quatre de cada cinc residents creuen que parlar habitualment la llengua és important per considerar que s’hi està ben integrat. A més, a Catalunya, el 86,0 % de la població creu que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament de la llengua als nouvinguts.
Aquesta vinculació entre llengua i sentiment de pertinença és cabdal per assegurar el futur del català en un context marcat per dos factors. D’una banda, l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol imposa el coneixement del castellà a tothom i això incentiva que els nouvinguts en prioritzin l’aprenentatge i converteix el català en redundant. D’altra banda, l’hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua redueix la presència ambiental del català i contribueix a la seva residualització. Tanmateix, la identificació de la llengua amb la comunitat política facilita la incorporació de nous membres i fa possible la continuïtat comunitària en moments de grans canvis i pressions estructurals. Així, mentre els catalanoparlants s’identifiquin amb la llengua, la valorin, la reivindiquin i la vulguin compartir, el català tindrà futur.
A les Illes Balears i al País Valencià, dificultats però la llengua encara reté certs d’espais d’ús
L’InformeCAT 2024 recull dades d’arreu del domini lingüístic. A les Illes Balears, tan sols un 27,3 % de la població declarava, segons l’Institut Nacional d’Estadística (2021), que parlava sempre en català amb els seus familiars, mentre que més de la meitat, el 54,2 %, utilitzava sempre el castellà. El 46,9 % de la població declarava que no utilitzava mai el català amb la família, i només un 17,6 % que no utilitzava mai el castellà. Cal tenir en compte que, segons dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears extretes del padró municipal, el 2022 només el 54,0 % dels residents eren nascuts a les mateixes Illes Balears.
Pel que fa al País Valencià, una altra dada de l’InformeCat indica que, tot i la situació adversa en què es troba la llengua, el català encara reté certs espais d’ús que inclouen no només els parlants familiars. Segons l’Institut Nacional d’Estadística espanyol, amb dades del 2021, un de cada deu habitants del País Valencià que no parla mai en valencià amb la família sí que utilitza la llengua en alguna ocasió amb els amics. Dels 4.947.527 residents aquell any, 2.739.656 no usaven mai la llengua pròpia amb la família (el 55,4 %) i 2.483.497 no la usaven amb els amics (el 50,2 %). Per tant, el 9,4 % dels no-valencianoparlants familiars, 256.159 sobre 2.739.656, empraven la llengua amb els amics en alguna ocasió.
Entre aquesta població, l’ús del valencià augmentava encara més en el context laboral. Així, 436.175 persones de les 2.739.656 que no parlaven la llengua amb la família sí que la parlaven a la feina, el 15,9 %. Sobre el total de la població, els que no feien cap ús del valencià a la feina eren el 46,6 %.
50 dades sobre l’estat del català a la cultura i als mitjans de comunicació, l’empresa i els serveis, l’educació, la justícia, o Internet
A més d’aquestes dades, l’InformeCAT 2024 també recull dades com les següents:
L’InformeCAT 2024 ja es pot consultar al web de Plataforma per la Llengua. La publicació vol contribuir a difondre les dades més rellevants de la situació lingüística, amb les seves fortaleses i els seus problemes, i ha esdevingut una radiografia imprescindible perquè les institucions i els ciutadans en prenguin consciència. L’entitat vol que el debat públic sobre llengua estigui més basat en dades que en percepcions, i que això afavoreixi que es prenguin les mesures polítiques necessàries per normalitzar el català en tots els àmbits.
L’Assemblea Nacional ha signat, aquest dimarts 14 de maig, un acord amb Archives for National Movements (ADVN) per cedir-los l’arxiu històric. ADVN és un centre d’arxiu i de recerca, amb seu a Anvers (Flandes), especialitzat en moviments nacionals i que inclou àmbits com el nacionalisme o la identitat cultural. La missió principal d’aquest arxiu és recollir, preservar, investigar i fer accessible aquest patrimoni. D’aquesta manera l’entitat independentista conserva, fora de l’estat espanyol, uns documents fonamentals per entendre el creixement i l’acció del moviment sobiranista des del 2012.
El projecte de conservació es va reactivar durant el mandat anterior, amb un treball de valoració i selecció del material i de la informació i documentació produïda o rebuda per l’Assemblea. Aquest projecte es va engegar amb l’objectiu de custodiar i conservar l’arxiu històric fora de l’abast de l’Estat espanyol. L’objectiu és que pugui ser consultat i analitzat per generacions futures, com a patrimoni històric del nostre país i història de l’independentisme civil. Es va revisar la feina feta en anteriors mandats, es va contactar amb entitats que van assessorar per definir plans d’arxius i es va dipositar el material a la intranet. També es van establir criteris de registre, assegurant que no se cedís material a personal no autoritzat.
Durant l’actual mandat, presidit per Dolors Feliu, que ara finalitza amb les eleccions al Secretariat Nacional de l’entitat, s’ha conclòs la recopilació de l’arxiu de l’Assemblea. Aquesta tasca s’ha fet amb la coordinació del secretari de l’entitat, Jordi Domingo. També s’han recuperat diversos documents extraviats, gràcies a la col·laboració de professionals interessats en la història de l’entitat.
Finalment, a través de la xarxa d’investigadors i acadèmics europeus, anomenada National Movements and Intermediary Structures in Europe (NISE), centrada en la recerca i el patrimoni sobre els moviments nacionals a Europa, es va contactar amb l’arxiu especialitzat en moviments nacionals (ADVN). L’Assemblea va decidir que cediria l’arxiu a aquesta última entitat, però que sempre en conservaria la propietat i que es requeriria el permís explícit de l’Assemblea en el cas de voler retirar documentació confidencial. I així, s’ha consolidat una versió de l’arxiu, que ara serà protegida i guardada, i que estudiants, investigadors i periodistes podran consultar. Entre altres documents, l’arxiu inclou les actes de les assemblees generals i plens del Secretariat de l’Assemblea així com els discursos de cada Onze de Setembre.
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat recurs de cassació -en català- davant el Tribunal Suprem en el qual s’argumenta que la campanya Consum Estratègic és una campanya informativa de consum centrat en valors, i que prohibir-la i qualificar-la d’acte obstaculitzador en la modalitat de boicot constitueix una violació dels drets i llibertats fonamentals. Aquest moviment s’ha fet després que l’Audiència Provincial de Barcelona confirmés la paralització de la campanya i el tancament del web consumestrategic.cat, contravenint així la Convenció Europea de Drets Humans o la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
L’Assemblea defensa que:
Per aquests motius l’Assemblea Nacional Catalana estudiarà tots els recursos i arribarà, si cal, fins als tribunals internacionals per denunciar la persecució política de la justícia espanyola contra els drets fonamentals de la ciutadania catalana.
L’Assemblea Nacional Catalana considerem que la sentència que referma el tancament de la pàgina web Consum Estratègic, campanya amb què l’entitat pretenia potenciar el consum de proximitat i donar informació rellevant sobre alternatives locals a les companyies més conegudes en àmbit nacional i internacional, posa el dret del mercat per davant dels drets de la ciutadania a escollir lliurement.
La sentència afirma que el lliure mercat només es pot regir per valors com el preu i qualitat dels productes, creant un greu precedent pel que coneixem com consum ètic o consum responsable, que es basa precisament en el fet que el consumidor pugui decidir no només pel que fa al preu i la qualitat dels productes, sinó tenint en compte també característiques de la societat que els produeix. És a dir, els valors ètics o polítics dels consumidors, fet que mai pot ser considerat com un atac a la lliure competència. La sentència doncs, considerem que està basada en posicionaments polítics concrets i no en una base jurídica.
Així mateix, aquesta sentència ignora que tant el TJUE com el TEDH han establert que l’exercici dels drets humans està per sobre dels drets econòmics i de mercat.
Per l’Assemblea, la sentència és una mostra més de ‘lawfare’ en l’àmbit del dret civil, interpretant els conceptes jurídics amb una presa de posició política contra el dret de la ciutadania catalana a exercir els seus drets civils i polítics com a poble, sense intromissions. Alhora, ha admès com a vàlides manipulacions i falsedats sense demostrar que van servir de base per a la denúncia i que el tribunal assumeix com a certes, una mostra més de prejudici ideològic que cal situar en la manera d’actuar de molts tribunals espanyols, allunyada del que ha de ser la justícia independent i imparcial en un estat democràtic.
Per tot això, l’entitat estudiarà els recursos a presentar i no descarta arribar als tribunals internacionals per denunciar la persecució política de la justícia espanyola contra els drets de la ciutadania catalana.
Entrevista de Món Terrassa a Natàlia Cugueró, candidata a la presidència de la Cambra de Comerç de Terrassa per Eines de País.
Aquest divendres s’ha presentat a l’Ateneu Barcelonès el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència, impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, l’Associació de Municipis per la Independència i la Intersindical CSC. El Pacte, que neix amb una vintena d’entitats adherides, és un acord de país en el qual les entitats signants es comprometen amb l’objectiu de fer real la independència de Catalunya i manifesten el seu compromís amb el Primer d’Octubre i amb la mobilització ciutadana.
La llavor del Pacte va ser la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista que va organitzar l’Assemblea el mes de març, on una seixantena d’entitats van debatre el paper del moviment civil independentista per fer efectiva la independència.
Les entitats signants ratifiquen cinc acords, entre els quals, el reconeixement de la legalitat i legitimitat del referèndum d’autodeterminació per la independència del Primer d’Octubre de 2017, i el compromís de defensar-ne el resultat i de mantenir la majoria social per la independència que en va resultar. També es comprometen a treballar des dels respectius àmbits d’actuació per tornar a posar el dret d’autodeterminació per la independència al centre del debat polític, econòmic i social, tant en l’àmbit de l’Estat espanyol com internacional, amb l’objectiu de configurar les condicions necessàries per al definitiu embat per fer efectiva la independència.
El Pacte estableix almenys dues reunions a l’any i també quan, per consens, es consideri necessari si l’actualitat i els esdeveniments així ho requereixen. També indica que caldrà buscar el màxim consens a l’hora de prendre decisions.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha obert la presentació destacant que d’aquest pacte de la base del moviment civil “és d’on ha de sorgir la força per assolir la independència definitivament, posant en xarxa totes les entitats per sumar, mobilitzar i generar sinergies, sense renunciar a les iniciatives i identitats pròpies de cadascuna d’elles”. També ha explicat que el Pacte pren el nom i el model dels anteriors “Pacte Nacional pel Dret a Decidir” i “Pacte Nacional pel Referèndum”, amb la diferència que aquest no l’impulsa el Govern sinó que ho fa la societat civil, i “que assenyala l’objectiu sense eufemismes”.
Marina Gay, vicepresidenta d’Òmnium Cultural ha recordat que “una de les principals riqueses de l’independentisme és el seu pluralisme i transversalitat.” Ha fet una crida perquè tots els independentistes, vinguin d’on vinguin, “ens apleguem per conjurar-nos en allò que ens ha fet veritablement forts: l’organització i la mobilització civil”. També ha remarcat que “és imprescindible que totes les organitzacions que treballen en diferents fronts perquè aquest país sigui lliure, tinguin espais de trobada i de treball permanent”.
Teresa Vallverdú, membre del govern del Consell de la República, ha situat l’acord com “un pacte que permet escurçar les diferències que en algunes ocasions ens han allunyat, i així poder definir què és realment prioritari en el camí cap a la independència, i ho hem aconseguit sent generosos els uns amb els altres per buscar denominadors comuns”. També ha volgut recordar que aquesta unitat que s’ha presentat avui també cal exigir-la als partits polítics: “si nosaltres ho hem pogut fer, els partits estan obligats a fer-ho”.
Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència, ha volgut destacar la importància de la signatura del Pacte Nacional, “que expressa la voluntat d’avançar cap als nostres objectius d’independència i llibertat, compartits per les entitats”. També ha assegurat que els alcaldes i alcaldesses continuaran tenint un paper clau per “defensar els nostres drets com a país i els drets de les persones”.
Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical CSC, ha conclòs les intervencions assegurant que “el nou escenari polític i social pot esdevenir una oportunitat per avançar en els nostres objectius nacionals i socials, i hem de ser capaços de rellançar la mobilització popular com a manifestació clara de la voluntat d’aconseguir la independència del nostre país”.
Els representants de les cinc entitats impulsores han fet una crida a assistir massivament a la manifestació de l’11 de setembre, “contemplada expressament en el Pacte Nacional com a gran mobilització per la independència”.
L’acte ha comptat també amb la presència de representants de les quinze entitats que ja s’han adherit al Pacte. Tots els signants confien que durant les pròximes setmanes desenes d’entitats també s’hi adhereixin.
L’Assemblea Nacional Catalana i el grup de punk-rock empordanès Fetus s’alien per recuperar el clàssic “Au, jovent!”. Popularitzat als anys setanta pel grup Coses, el tema pren nova vida per esdevenir la cançó de l’11-S d’enguany. Fetus n’ha fet una nova versió energètica i encomanadissa on la seva essència punk-rock s’alia amb instruments d’arrel.
El grup de punk-rock empordanès Fetus recupera el clàssic “Au, jovent!”, popularitzat als anys setanta pel grup Coses, amb una nova i energètica versió que serà la cançó oficial de la celebració de la Diada aquest 11 de setembre, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana.
El lema “Via fora!“, que presideix enguany la mobilització de la Diada, entronca de ple amb la lletra de la cançó, basada en un text anònim que Jordi Fàbregas va musicar l’any 1976 pel grup Coses. Es tracta d’un crit d’alarma medieval que, acompanyat del repic de campanes, cridava la població per sortir a defensar les llibertats: “Au, jovent, deixeu la feina, preparem-nos a sortir, esmolem de pressa l’eina per quan toquin a ferir. Per donar lo crit d’alerta la campana està amatent! i abans d’hora ja es desperta dins del cor l’enardiment. Au, jovent! Via fora! Via fora, sometent!”
L’Assemblea ha apostat per recuperar la cançó com a tema central d’aquesta Diada i ha convidat a versionar-la als Fetus, un valor en alça de l’escena musical catalana dels darrers anys, en què han destacat per la seva aliança entre punk-rock i instruments d’arrel.
Després de dedicar un revolucionat homenatge a Jaume Arnella al disc Sota, cavall i rei (2020), els Fetus s’han dedicat a expandir en primera persona els camins assenyalats pel mestre. D’una banda, incorporant instruments folk a la seva sonoritat. De l’altra, amb cançons de collita pròpia que parteixen de l’imaginari popular, amb històries de quilòmetre zero que han donat peu a l’aclamat àlbum La Serra dels Perduts (2022) i al recent EP Històries de la carn i de la sang (2023), publicats tots sota el segell Bankrobber.
En el terreny musical, amb ”Au, jovent!” el punk-rock i la cançó de taverna marca de la casa s’endinsen de nou en el folk nostrat. Els empordanesos consoliden aliats de luxe com Carles Belda (acordió diatònic), Ricard Ros (sac de gemecs, whistles, bouzouki) o Guillem Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal, als teclats), al costat de la col·laboració vocal de les Testarudes i del violí de Marta Barbero. Tots ells se sumen al trio bàsic format per Adrià Cortadellas (veu i guitarra), Telm Terradas (baix) i Adrià Jiménez (bateria). La producció musical del tema la signa Joan Colomo i el videoclip l’ha dirigit Jep Jorba.
El grup empordanès, amb aquesta formació ampliada per a l’ocasió, interpretarà en directe “Au, jovent!” a l’acte que clourà la manifestació de la Diada, a la plaça Primer d’Octubre de Barcelona (abans plaça d’Espanya), juntament amb dos temes més del seu repertori: “Goigs de Sant Martí” -un clam contra les males pràctiques de les clavegueres de l’Estat – i la versió de Jaume Arnella “Sé que venen pels camins”.
Després del fracàs del diàleg amb Espanya, l’Assemblea exigeix el final de l’autonomisme i l’inici de l’embat definitiu. Cal que la ciutadania torni a prendre les regnes. Aquest 11 de setembre marca l’inici d’un nou procés cap a la independència de Catalunya, liderat pel poder civil a través dels carrers, de les institucions i de tots els àmbits del país. Aquesta serà una Diada de confrontació. L’11-S, VIA FORA! Tothom als carrers.
El recorregut de la manifestació d’enguany sortirà de quatre punts diferents de la ciutat de Barcelona que confluiran a la plaça Primer d’Octubre (anteriorment plaça d’Espanya): Ciutat de la Justícia, Escola Proa, Estació de Sants i Hisenda. Són enclavaments de denúncia i reivindicació de les llibertats i els drets arrabassats pel colonialisme espanyol, i representen els valors fonamentals que tindrà la República Catalana: llibertat, llengua, país i sobirania. “Pels drets civils i les llibertats”, “Per la llengua i la cultura”, “Per una major qualitat de vida” i “Per la independència econòmica”, seran els quatre lemes de les marxes que confluiran sota un missatge clar: “Per la independència, via fora!”.
L’Assemblea dona suport a les candidatures d’Eines de País de les cambres de Barcelona, Terrassa i Manresa. Des de l’Assemblea vam crear fa uns anys la campanya Eines de País, amb l’objectiu de preparar les eines que Catalunya necessitarà per fer efectiva la independència.
Una d’aquestes eines són les cambres de comerç. El 2019, la candidatura d’Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona, impulsada per l’Assemblea, va guanyar les eleccions. Així va aconseguir una de les victòries més importants de l’independentisme després del referèndum del Primer d’Octubre. La Cambra de Comerç de Barcelona representa al voltant del 63% de l’economia catalana i fa quatre anys que està en mans d’un grup d’empresaris i empresàries amb un ferm compromís amb el país.
Així mateix, la candidatura d’Eines de País a la Cambra de Comerç de Terrassa, amb un cens de més de 35.000 empreses, va aconseguir un terç de la representació. Va guanyar amb vots i ara forma part del comitè executiu.
S’apropa una nova finestra d’oportunitats per a Catalunya i ens convé tenir el suport de les cambres de comerç. Per aquest motiu, cal mobilitzar el vot per tornar a guanyar les eleccions.
Us demanem que, si teniu activitat empresarial, o si teniu familiars o coneguts que la tinguin, no deixeu que aquests vots es quedin a casa. Una alta participació beneficia les candidatures d’Eines de País.
Les eleccions seran del 15 al 19 de setembre via telemàtica, i el dia 20 presencial. Per a qualsevol dubte, o si coneixeu algun familiar, amic o conegut que sigui autònom o tingui una empresa i vulgui rebre informació sobre les eleccions, podeu entrar a la web https://einesdepais.cat/ o contactar amb l’Assemblea mitjançant el correu einesdepais@assemblea.cat.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 