L’Assemblea Nacional ha signat, aquest dimarts 14 de maig, un acord amb Archives for National Movements (ADVN) per cedir-los l’arxiu històric. ADVN és un centre d’arxiu i de recerca, amb seu a Anvers (Flandes), especialitzat en moviments nacionals i que inclou àmbits com el nacionalisme o la identitat cultural. La missió principal d’aquest arxiu és recollir, preservar, investigar i fer accessible aquest patrimoni. D’aquesta manera l’entitat independentista conserva, fora de l’estat espanyol, uns documents fonamentals per entendre el creixement i l’acció del moviment sobiranista des del 2012.

El projecte de conservació es va reactivar durant el mandat anterior, amb un treball de valoració i selecció del material i de la informació i documentació produïda o rebuda per l’Assemblea. Aquest projecte es va engegar  amb l’objectiu de custodiar i conservar l’arxiu històric fora de l’abast de l’Estat espanyol. L’objectiu és que pugui ser consultat i analitzat per generacions futures, com a patrimoni històric del nostre país i història de l’independentisme civil. Es va revisar la feina feta en anteriors mandats, es va contactar amb entitats que van assessorar per definir plans d’arxius i es va dipositar el material a la intranet. També es van establir criteris de registre, assegurant que no se cedís material a personal no autoritzat.

Durant l’actual mandat, presidit per Dolors Feliu, que ara finalitza amb les eleccions al Secretariat Nacional de l’entitat, s’ha conclòs la recopilació de l’arxiu de l’Assemblea. Aquesta tasca s’ha fet amb la coordinació del secretari de l’entitat, Jordi Domingo. També s’han recuperat diversos documents extraviats, gràcies a la col·laboració de professionals interessats en la història de l’entitat.

Finalment, a través de la xarxa d’investigadors i acadèmics europeus, anomenada National Movements and Intermediary Structures in Europe (NISE), centrada en la recerca i el patrimoni sobre els moviments nacionals a Europa, es va contactar amb l’arxiu especialitzat en moviments nacionals (ADVN). L’Assemblea va decidir que cediria l’arxiu a aquesta última entitat, però que sempre en conservaria la propietat i que es requeriria el permís explícit de l’Assemblea en el cas de voler retirar documentació confidencial. I així, s’ha consolidat una versió de l’arxiu, que ara serà protegida i guardada, i que estudiants, investigadors i periodistes podran consultar. Entre altres documents, l’arxiu inclou les actes de les assemblees generals i plens del Secretariat de l’Assemblea així com els discursos de cada Onze de Setembre.

L’Assemblea Nacional Catalana considerem que la sentència que referma el tancament de la pàgina web Consum Estratègic, campanya amb què l’entitat pretenia potenciar el consum de proximitat i donar informació rellevant sobre alternatives locals a les companyies més conegudes en àmbit nacional i internacional, posa el dret del mercat per davant dels drets de la ciutadania a escollir lliurement.
La sentència afirma que el lliure mercat només es pot regir per valors com el preu i qualitat dels productes, creant un greu precedent pel que coneixem com consum ètic o consum responsable, que es basa precisament en el fet que el consumidor pugui decidir no només pel que fa al preu i la qualitat dels productes, sinó tenint en compte també característiques de la societat que els produeix. És a dir, els valors ètics o polítics dels consumidors, fet que mai pot ser considerat com un atac a la lliure competència. La sentència doncs, considerem que està basada en posicionaments polítics concrets i no en una base jurídica.
Així mateix, aquesta sentència ignora que tant el TJUE com el TEDH han establert que l’exercici dels drets humans està per sobre dels drets econòmics i de mercat.
Per l’Assemblea, la sentència és una mostra més de ‘lawfare’ en l’àmbit del dret civil, interpretant els conceptes jurídics amb una presa de posició política contra el dret de la ciutadania catalana a exercir els seus drets civils i polítics com a poble, sense intromissions. Alhora, ha admès com a vàlides manipulacions i falsedats sense demostrar que van servir de base per a la denúncia i que el tribunal assumeix com a certes, una mostra més de prejudici ideològic que cal situar en la manera d’actuar de molts tribunals espanyols, allunyada del que ha de ser la justícia independent i imparcial en un estat democràtic.
Per tot això, l’entitat estudiarà els recursos a presentar i no descarta arribar als tribunals internacionals per denunciar la persecució política de la justícia espanyola contra els drets de la ciutadania catalana.

Aquest divendres s’ha presentat a l’Ateneu Barcelonès el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència, impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, l’Associació de Municipis per la Independència i la Intersindical CSC. El Pacte, que neix amb una vintena d’entitats adherides, és un acord de país en el qual les entitats signants es comprometen amb l’objectiu de fer real la independència de Catalunya i manifesten el seu compromís amb el Primer d’Octubre i amb la mobilització ciutadana. 
 
La llavor del Pacte va ser la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista que va organitzar l’Assemblea el mes de març, on una seixantena d’entitats van debatre el paper del moviment civil independentista per fer efectiva la independència. 
 
Les entitats signants ratifiquen cinc acords, entre els quals, el reconeixement de la legalitat i legitimitat del referèndum d’autodeterminació per la independència del Primer d’Octubre de 2017, i el compromís de defensar-ne el resultat i de mantenir la majoria social per la independència que en va resultar. També es comprometen a treballar des dels respectius àmbits d’actuació per tornar a posar el dret d’autodeterminació per la independència al centre del debat polític, econòmic i social, tant en l’àmbit de l’Estat espanyol com internacional, amb l’objectiu de configurar les condicions necessàries per al definitiu embat per fer efectiva la independència. 

El Pacte estableix almenys dues reunions a l’any i també quan, per consens, es consideri necessari si l’actualitat i els esdeveniments així ho requereixen. També indica que caldrà buscar el màxim consens a l’hora de prendre decisions.  

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha obert la presentació destacant que d’aquest pacte de la base del moviment civil “és d’on ha de sorgir la força per assolir la independència definitivament, posant en xarxa totes les entitats per sumar, mobilitzar i generar sinergies, sense renunciar a les iniciatives i identitats pròpies de cadascuna d’elles”. També ha explicat que el Pacte pren el nom i el model dels anteriors “Pacte Nacional pel Dret a Decidir” i “Pacte Nacional pel Referèndum”, amb la diferència que aquest no l’impulsa el Govern sinó que ho fa la societat civil, i “que assenyala l’objectiu sense eufemismes”.   

Marina Gay, vicepresidenta d’Òmnium Cultural ha recordat que “una de les principals riqueses de l’independentisme és el seu pluralisme i transversalitat.” Ha fet una crida perquè tots els independentistes, vinguin d’on vinguin, “ens apleguem per conjurar-nos en allò que ens ha fet veritablement forts: l’organització i la mobilització civil”. També ha remarcat que “és imprescindible que totes les organitzacions que treballen en diferents fronts perquè aquest país sigui lliure, tinguin espais de trobada i de treball permanent”. 

Teresa Vallverdú, membre del govern del Consell de la República, ha situat l’acord com “un pacte que permet escurçar les diferències que en algunes ocasions ens han allunyat, i així poder definir què és realment prioritari en el camí cap a la independència, i ho hem aconseguit sent generosos els uns amb els altres per buscar denominadors comuns”. També ha volgut recordar que aquesta unitat que s’ha presentat avui també cal exigir-la als partits polítics: “si nosaltres ho hem pogut fer, els partits estan obligats a fer-ho”. 
 
Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència, ha volgut destacar la importància de la signatura del Pacte Nacional, “que expressa la voluntat d’avançar cap als nostres objectius d’independència i llibertat, compartits per les entitats”. També ha assegurat que els alcaldes i alcaldesses continuaran tenint un paper clau per “defensar els nostres drets com a país i els drets de les persones”.

 
Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical CSC, ha conclòs les intervencions assegurant que “el nou escenari polític i social pot esdevenir una oportunitat per avançar en els nostres objectius nacionals i socials, i hem de ser capaços de rellançar la mobilització popular com a manifestació clara de la voluntat d’aconseguir la independència del nostre país”. 

Els representants de les cinc entitats impulsores han fet una crida a assistir massivament a la manifestació de l’11 de setembre, “contemplada expressament en el Pacte Nacional com a gran mobilització per la independència”.

L’acte ha comptat també amb la presència de representants de les quinze entitats que ja s’han adherit al Pacte. Tots els signants confien que durant les pròximes setmanes desenes d’entitats també s’hi adhereixin.