Aquest és el full que hem fet per donar a conèixer l’espoli fiscal que pateix Catalunya.
Font: Plataforma per la Llengua
L’InformeCAT 2024 revela que un dels principals actius de què disposa el català és la forta vinculació amb la comunitat política i el sentiment de pertinença, fet que facilita la incorporació de nous membres i fa possible la continuïtat comunitària
A les Illes Balears, el 54, 2% dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3 % ho fan en català, mentre que al País Valencià el 9,4 % dels residents que no parlen valencià amb la família sí que l’utilitzen amb els amics, i el 15,9 % a la feina
Plataforma per la Llengua publica aquest dimecres, 3 de juliol, la tretzena edició de l’InformeCAT, un recull de 50 dades significatives sobre l’estat del català arreu del domini lingüístic
Vuit de cada deu catalanoparlants de Catalunya consideren que per ser català és molt important saber parlar la llengua pròpia del país: el català. És una de les dades més destacades de la tretzena edició de l’InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia.
Aquesta dada, extreta de l’Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023 feta pel Centre d’Estudis d’Opinió, indica que, per al 78,1 % dels catalanoparlants, “ser capaç de parlar en català” és molt important per “ser realment català”. L’enquesta demanava als enquestats que posessin nota per indicar el grau d’adhesió a l’afirmació i aquest gairebé 80 % de catalanoparlants hi posaven un 8, un 9 o un 10. A més, un altre 16,2 % hi posaven un 5, un 6 o un 7, de manera que el 94,3 % de catalanoparlants vinculaven, en certa manera, la identitat i la llengua. La nota mitjana entre aquest col·lectiu era del 8,6 mentre que, entre els castellanoparlants, del 6,4, i només el 44,8 % hi posava un 8, un 9 o un 10.
Pel que fa a altres possibles elements d’identitat, els catalanoparlants posaven, de mitjana, un 4,1 al vincle entre “ser realment català” i tenir avantpassats catalans, i un 6,0 al vincle entre la identitat i tenir l’estatus legal de ciutadà (notes, en el cas dels castellanoparlants, del 2,4 i del 5,8, respectivament). Si es preguntava per la identitat espanyola, la vinculació amb la llengua espanyola augmentava per als castellanoparlants i es reduïa per als catalanoparlants. Així, el 62,3 % de castellanoparlants posaven un 8, un 9 o un 10 a l’afirmació “és important ser capaç de parlar en espanyol per ser realment espanyol”mentre que només pensaven igual el 43,5 % dels catalanoparlants. De manera similar, pel que fa a la vinculació entre identitat espanyola i el fet de tenir avantpassats espanyols, la nota mitjana d’adhesió entre els castellanoparlants era del 4,4 i, entre els catalanoparlants, del 2,6.
Per a Plataforma per la Llengua, aquesta dada fa palès que un dels principals actius de què disposa el català, malgrat la situació d’emergència lingüística, és la forta identificació entre identitat de grup i llengua. Això passa a Catalunya, però, com recull l’InformeCat 2024, també a Andorra: al Coprincipat, quatre de cada cinc residents creuen que parlar habitualment la llengua és important per considerar que s’hi està ben integrat. A més, a Catalunya, el 86,0 % de la població creu que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament de la llengua als nouvinguts.
Aquesta vinculació entre llengua i sentiment de pertinença és cabdal per assegurar el futur del català en un context marcat per dos factors. D’una banda, l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol imposa el coneixement del castellà a tothom i això incentiva que els nouvinguts en prioritzin l’aprenentatge i converteix el català en redundant. D’altra banda, l’hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua redueix la presència ambiental del català i contribueix a la seva residualització. Tanmateix, la identificació de la llengua amb la comunitat política facilita la incorporació de nous membres i fa possible la continuïtat comunitària en moments de grans canvis i pressions estructurals. Així, mentre els catalanoparlants s’identifiquin amb la llengua, la valorin, la reivindiquin i la vulguin compartir, el català tindrà futur.
A les Illes Balears i al País Valencià, dificultats però la llengua encara reté certs d’espais d’ús
L’InformeCAT 2024 recull dades d’arreu del domini lingüístic. A les Illes Balears, tan sols un 27,3 % de la població declarava, segons l’Institut Nacional d’Estadística (2021), que parlava sempre en català amb els seus familiars, mentre que més de la meitat, el 54,2 %, utilitzava sempre el castellà. El 46,9 % de la població declarava que no utilitzava mai el català amb la família, i només un 17,6 % que no utilitzava mai el castellà. Cal tenir en compte que, segons dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears extretes del padró municipal, el 2022 només el 54,0 % dels residents eren nascuts a les mateixes Illes Balears.
Pel que fa al País Valencià, una altra dada de l’InformeCat indica que, tot i la situació adversa en què es troba la llengua, el català encara reté certs espais d’ús que inclouen no només els parlants familiars. Segons l’Institut Nacional d’Estadística espanyol, amb dades del 2021, un de cada deu habitants del País Valencià que no parla mai en valencià amb la família sí que utilitza la llengua en alguna ocasió amb els amics. Dels 4.947.527 residents aquell any, 2.739.656 no usaven mai la llengua pròpia amb la família (el 55,4 %) i 2.483.497 no la usaven amb els amics (el 50,2 %). Per tant, el 9,4 % dels no-valencianoparlants familiars, 256.159 sobre 2.739.656, empraven la llengua amb els amics en alguna ocasió.
Entre aquesta població, l’ús del valencià augmentava encara més en el context laboral. Així, 436.175 persones de les 2.739.656 que no parlaven la llengua amb la família sí que la parlaven a la feina, el 15,9 %. Sobre el total de la població, els que no feien cap ús del valencià a la feina eren el 46,6 %.
50 dades sobre l’estat del català a la cultura i als mitjans de comunicació, l’empresa i els serveis, l’educació, la justícia, o Internet
A més d’aquestes dades, l’InformeCAT 2024 també recull dades com les següents:
L’InformeCAT 2024 ja es pot consultar al web de Plataforma per la Llengua. La publicació vol contribuir a difondre les dades més rellevants de la situació lingüística, amb les seves fortaleses i els seus problemes, i ha esdevingut una radiografia imprescindible perquè les institucions i els ciutadans en prenguin consciència. L’entitat vol que el debat públic sobre llengua estigui més basat en dades que en percepcions, i que això afavoreixi que es prenguin les mesures polítiques necessàries per normalitzar el català en tots els àmbits.
L’Assemblea Nacional ha signat, aquest dimarts 14 de maig, un acord amb Archives for National Movements (ADVN) per cedir-los l’arxiu històric. ADVN és un centre d’arxiu i de recerca, amb seu a Anvers (Flandes), especialitzat en moviments nacionals i que inclou àmbits com el nacionalisme o la identitat cultural. La missió principal d’aquest arxiu és recollir, preservar, investigar i fer accessible aquest patrimoni. D’aquesta manera l’entitat independentista conserva, fora de l’estat espanyol, uns documents fonamentals per entendre el creixement i l’acció del moviment sobiranista des del 2012.
El projecte de conservació es va reactivar durant el mandat anterior, amb un treball de valoració i selecció del material i de la informació i documentació produïda o rebuda per l’Assemblea. Aquest projecte es va engegar amb l’objectiu de custodiar i conservar l’arxiu històric fora de l’abast de l’Estat espanyol. L’objectiu és que pugui ser consultat i analitzat per generacions futures, com a patrimoni històric del nostre país i història de l’independentisme civil. Es va revisar la feina feta en anteriors mandats, es va contactar amb entitats que van assessorar per definir plans d’arxius i es va dipositar el material a la intranet. També es van establir criteris de registre, assegurant que no se cedís material a personal no autoritzat.
Durant l’actual mandat, presidit per Dolors Feliu, que ara finalitza amb les eleccions al Secretariat Nacional de l’entitat, s’ha conclòs la recopilació de l’arxiu de l’Assemblea. Aquesta tasca s’ha fet amb la coordinació del secretari de l’entitat, Jordi Domingo. També s’han recuperat diversos documents extraviats, gràcies a la col·laboració de professionals interessats en la història de l’entitat.
Finalment, a través de la xarxa d’investigadors i acadèmics europeus, anomenada National Movements and Intermediary Structures in Europe (NISE), centrada en la recerca i el patrimoni sobre els moviments nacionals a Europa, es va contactar amb l’arxiu especialitzat en moviments nacionals (ADVN). L’Assemblea va decidir que cediria l’arxiu a aquesta última entitat, però que sempre en conservaria la propietat i que es requeriria el permís explícit de l’Assemblea en el cas de voler retirar documentació confidencial. I així, s’ha consolidat una versió de l’arxiu, que ara serà protegida i guardada, i que estudiants, investigadors i periodistes podran consultar. Entre altres documents, l’arxiu inclou les actes de les assemblees generals i plens del Secretariat de l’Assemblea així com els discursos de cada Onze de Setembre.
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat recurs de cassació -en català- davant el Tribunal Suprem en el qual s’argumenta que la campanya Consum Estratègic és una campanya informativa de consum centrat en valors, i que prohibir-la i qualificar-la d’acte obstaculitzador en la modalitat de boicot constitueix una violació dels drets i llibertats fonamentals. Aquest moviment s’ha fet després que l’Audiència Provincial de Barcelona confirmés la paralització de la campanya i el tancament del web consumestrategic.cat, contravenint així la Convenció Europea de Drets Humans o la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
L’Assemblea defensa que:
Per aquests motius l’Assemblea Nacional Catalana estudiarà tots els recursos i arribarà, si cal, fins als tribunals internacionals per denunciar la persecució política de la justícia espanyola contra els drets fonamentals de la ciutadania catalana.
L’Assemblea Nacional Catalana considerem que la sentència que referma el tancament de la pàgina web Consum Estratègic, campanya amb què l’entitat pretenia potenciar el consum de proximitat i donar informació rellevant sobre alternatives locals a les companyies més conegudes en àmbit nacional i internacional, posa el dret del mercat per davant dels drets de la ciutadania a escollir lliurement.
La sentència afirma que el lliure mercat només es pot regir per valors com el preu i qualitat dels productes, creant un greu precedent pel que coneixem com consum ètic o consum responsable, que es basa precisament en el fet que el consumidor pugui decidir no només pel que fa al preu i la qualitat dels productes, sinó tenint en compte també característiques de la societat que els produeix. És a dir, els valors ètics o polítics dels consumidors, fet que mai pot ser considerat com un atac a la lliure competència. La sentència doncs, considerem que està basada en posicionaments polítics concrets i no en una base jurídica.
Així mateix, aquesta sentència ignora que tant el TJUE com el TEDH han establert que l’exercici dels drets humans està per sobre dels drets econòmics i de mercat.
Per l’Assemblea, la sentència és una mostra més de ‘lawfare’ en l’àmbit del dret civil, interpretant els conceptes jurídics amb una presa de posició política contra el dret de la ciutadania catalana a exercir els seus drets civils i polítics com a poble, sense intromissions. Alhora, ha admès com a vàlides manipulacions i falsedats sense demostrar que van servir de base per a la denúncia i que el tribunal assumeix com a certes, una mostra més de prejudici ideològic que cal situar en la manera d’actuar de molts tribunals espanyols, allunyada del que ha de ser la justícia independent i imparcial en un estat democràtic.
Per tot això, l’entitat estudiarà els recursos a presentar i no descarta arribar als tribunals internacionals per denunciar la persecució política de la justícia espanyola contra els drets de la ciutadania catalana.
Entrevista de Món Terrassa a Natàlia Cugueró, candidata a la presidència de la Cambra de Comerç de Terrassa per Eines de País.
Aquest divendres s’ha presentat a l’Ateneu Barcelonès el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència, impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, l’Associació de Municipis per la Independència i la Intersindical CSC. El Pacte, que neix amb una vintena d’entitats adherides, és un acord de país en el qual les entitats signants es comprometen amb l’objectiu de fer real la independència de Catalunya i manifesten el seu compromís amb el Primer d’Octubre i amb la mobilització ciutadana.
La llavor del Pacte va ser la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista que va organitzar l’Assemblea el mes de març, on una seixantena d’entitats van debatre el paper del moviment civil independentista per fer efectiva la independència.
Les entitats signants ratifiquen cinc acords, entre els quals, el reconeixement de la legalitat i legitimitat del referèndum d’autodeterminació per la independència del Primer d’Octubre de 2017, i el compromís de defensar-ne el resultat i de mantenir la majoria social per la independència que en va resultar. També es comprometen a treballar des dels respectius àmbits d’actuació per tornar a posar el dret d’autodeterminació per la independència al centre del debat polític, econòmic i social, tant en l’àmbit de l’Estat espanyol com internacional, amb l’objectiu de configurar les condicions necessàries per al definitiu embat per fer efectiva la independència.
El Pacte estableix almenys dues reunions a l’any i també quan, per consens, es consideri necessari si l’actualitat i els esdeveniments així ho requereixen. També indica que caldrà buscar el màxim consens a l’hora de prendre decisions.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha obert la presentació destacant que d’aquest pacte de la base del moviment civil “és d’on ha de sorgir la força per assolir la independència definitivament, posant en xarxa totes les entitats per sumar, mobilitzar i generar sinergies, sense renunciar a les iniciatives i identitats pròpies de cadascuna d’elles”. També ha explicat que el Pacte pren el nom i el model dels anteriors “Pacte Nacional pel Dret a Decidir” i “Pacte Nacional pel Referèndum”, amb la diferència que aquest no l’impulsa el Govern sinó que ho fa la societat civil, i “que assenyala l’objectiu sense eufemismes”.
Marina Gay, vicepresidenta d’Òmnium Cultural ha recordat que “una de les principals riqueses de l’independentisme és el seu pluralisme i transversalitat.” Ha fet una crida perquè tots els independentistes, vinguin d’on vinguin, “ens apleguem per conjurar-nos en allò que ens ha fet veritablement forts: l’organització i la mobilització civil”. També ha remarcat que “és imprescindible que totes les organitzacions que treballen en diferents fronts perquè aquest país sigui lliure, tinguin espais de trobada i de treball permanent”.
Teresa Vallverdú, membre del govern del Consell de la República, ha situat l’acord com “un pacte que permet escurçar les diferències que en algunes ocasions ens han allunyat, i així poder definir què és realment prioritari en el camí cap a la independència, i ho hem aconseguit sent generosos els uns amb els altres per buscar denominadors comuns”. També ha volgut recordar que aquesta unitat que s’ha presentat avui també cal exigir-la als partits polítics: “si nosaltres ho hem pogut fer, els partits estan obligats a fer-ho”.
Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència, ha volgut destacar la importància de la signatura del Pacte Nacional, “que expressa la voluntat d’avançar cap als nostres objectius d’independència i llibertat, compartits per les entitats”. També ha assegurat que els alcaldes i alcaldesses continuaran tenint un paper clau per “defensar els nostres drets com a país i els drets de les persones”.
Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical CSC, ha conclòs les intervencions assegurant que “el nou escenari polític i social pot esdevenir una oportunitat per avançar en els nostres objectius nacionals i socials, i hem de ser capaços de rellançar la mobilització popular com a manifestació clara de la voluntat d’aconseguir la independència del nostre país”.
Els representants de les cinc entitats impulsores han fet una crida a assistir massivament a la manifestació de l’11 de setembre, “contemplada expressament en el Pacte Nacional com a gran mobilització per la independència”.
L’acte ha comptat també amb la presència de representants de les quinze entitats que ja s’han adherit al Pacte. Tots els signants confien que durant les pròximes setmanes desenes d’entitats també s’hi adhereixin.
L’Assemblea Nacional Catalana i el grup de punk-rock empordanès Fetus s’alien per recuperar el clàssic “Au, jovent!”. Popularitzat als anys setanta pel grup Coses, el tema pren nova vida per esdevenir la cançó de l’11-S d’enguany. Fetus n’ha fet una nova versió energètica i encomanadissa on la seva essència punk-rock s’alia amb instruments d’arrel.
El grup de punk-rock empordanès Fetus recupera el clàssic “Au, jovent!”, popularitzat als anys setanta pel grup Coses, amb una nova i energètica versió que serà la cançó oficial de la celebració de la Diada aquest 11 de setembre, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana.
El lema “Via fora!“, que presideix enguany la mobilització de la Diada, entronca de ple amb la lletra de la cançó, basada en un text anònim que Jordi Fàbregas va musicar l’any 1976 pel grup Coses. Es tracta d’un crit d’alarma medieval que, acompanyat del repic de campanes, cridava la població per sortir a defensar les llibertats: “Au, jovent, deixeu la feina, preparem-nos a sortir, esmolem de pressa l’eina per quan toquin a ferir. Per donar lo crit d’alerta la campana està amatent! i abans d’hora ja es desperta dins del cor l’enardiment. Au, jovent! Via fora! Via fora, sometent!”
L’Assemblea ha apostat per recuperar la cançó com a tema central d’aquesta Diada i ha convidat a versionar-la als Fetus, un valor en alça de l’escena musical catalana dels darrers anys, en què han destacat per la seva aliança entre punk-rock i instruments d’arrel.
Després de dedicar un revolucionat homenatge a Jaume Arnella al disc Sota, cavall i rei (2020), els Fetus s’han dedicat a expandir en primera persona els camins assenyalats pel mestre. D’una banda, incorporant instruments folk a la seva sonoritat. De l’altra, amb cançons de collita pròpia que parteixen de l’imaginari popular, amb històries de quilòmetre zero que han donat peu a l’aclamat àlbum La Serra dels Perduts (2022) i al recent EP Històries de la carn i de la sang (2023), publicats tots sota el segell Bankrobber.
En el terreny musical, amb ”Au, jovent!” el punk-rock i la cançó de taverna marca de la casa s’endinsen de nou en el folk nostrat. Els empordanesos consoliden aliats de luxe com Carles Belda (acordió diatònic), Ricard Ros (sac de gemecs, whistles, bouzouki) o Guillem Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal, als teclats), al costat de la col·laboració vocal de les Testarudes i del violí de Marta Barbero. Tots ells se sumen al trio bàsic format per Adrià Cortadellas (veu i guitarra), Telm Terradas (baix) i Adrià Jiménez (bateria). La producció musical del tema la signa Joan Colomo i el videoclip l’ha dirigit Jep Jorba.
El grup empordanès, amb aquesta formació ampliada per a l’ocasió, interpretarà en directe “Au, jovent!” a l’acte que clourà la manifestació de la Diada, a la plaça Primer d’Octubre de Barcelona (abans plaça d’Espanya), juntament amb dos temes més del seu repertori: “Goigs de Sant Martí” -un clam contra les males pràctiques de les clavegueres de l’Estat – i la versió de Jaume Arnella “Sé que venen pels camins”.
Després del fracàs del diàleg amb Espanya, l’Assemblea exigeix el final de l’autonomisme i l’inici de l’embat definitiu. Cal que la ciutadania torni a prendre les regnes. Aquest 11 de setembre marca l’inici d’un nou procés cap a la independència de Catalunya, liderat pel poder civil a través dels carrers, de les institucions i de tots els àmbits del país. Aquesta serà una Diada de confrontació. L’11-S, VIA FORA! Tothom als carrers.
El recorregut de la manifestació d’enguany sortirà de quatre punts diferents de la ciutat de Barcelona que confluiran a la plaça Primer d’Octubre (anteriorment plaça d’Espanya): Ciutat de la Justícia, Escola Proa, Estació de Sants i Hisenda. Són enclavaments de denúncia i reivindicació de les llibertats i els drets arrabassats pel colonialisme espanyol, i representen els valors fonamentals que tindrà la República Catalana: llibertat, llengua, país i sobirania. “Pels drets civils i les llibertats”, “Per la llengua i la cultura”, “Per una major qualitat de vida” i “Per la independència econòmica”, seran els quatre lemes de les marxes que confluiran sota un missatge clar: “Per la independència, via fora!”.
L’Assemblea dona suport a les candidatures d’Eines de País de les cambres de Barcelona, Terrassa i Manresa. Des de l’Assemblea vam crear fa uns anys la campanya Eines de País, amb l’objectiu de preparar les eines que Catalunya necessitarà per fer efectiva la independència.
Una d’aquestes eines són les cambres de comerç. El 2019, la candidatura d’Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona, impulsada per l’Assemblea, va guanyar les eleccions. Així va aconseguir una de les victòries més importants de l’independentisme després del referèndum del Primer d’Octubre. La Cambra de Comerç de Barcelona representa al voltant del 63% de l’economia catalana i fa quatre anys que està en mans d’un grup d’empresaris i empresàries amb un ferm compromís amb el país.
Així mateix, la candidatura d’Eines de País a la Cambra de Comerç de Terrassa, amb un cens de més de 35.000 empreses, va aconseguir un terç de la representació. Va guanyar amb vots i ara forma part del comitè executiu.
S’apropa una nova finestra d’oportunitats per a Catalunya i ens convé tenir el suport de les cambres de comerç. Per aquest motiu, cal mobilitzar el vot per tornar a guanyar les eleccions.
Us demanem que, si teniu activitat empresarial, o si teniu familiars o coneguts que la tinguin, no deixeu que aquests vots es quedin a casa. Una alta participació beneficia les candidatures d’Eines de País.
Les eleccions seran del 15 al 19 de setembre via telemàtica, i el dia 20 presencial. Per a qualsevol dubte, o si coneixeu algun familiar, amic o conegut que sigui autònom o tingui una empresa i vulgui rebre informació sobre les eleccions, podeu entrar a la web https://einesdepais.cat/ o contactar amb l’Assemblea mitjançant el correu einesdepais@assemblea.cat.
Plataforma per la Llengua publica aquest dilluns, 3 de juliol, la dotzena edició de l’InformeCAT, un recull de 50 dades significatives sobre l’estat del català arreu del domini lingüístic
El 95,0 % dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears diuen que parlen bé el castellà, i tan sols el 65,1 %, que parlen bé el català. És una de les dades més destacades de la dotzena edició de l’InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia.
L’Organització de Nacions i Pobles No-representats celebra la seva XVII Assemblea General el 21 i 22 d’abril a la capital catalana, i l’Assemblea organitza un acte per aprofundir en l’experiència dels seus membres per debatre sobre autodeterminació i independència.
L’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No-representats) celebrarà per primera vegada la seva Assemblea General Ordinària a Catalunya, on l’Assemblea farà d’amfitriona. Aquesta trobada és una oportunitat excel·lent per a l’independentisme català per reivindicar-se com a un moviment polític amb xarxa i influència internacional.
L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. A més de Catalunya, entre els més de quaranta membres s’hi troben nacions com els Mapuche, els Tàtars de Crimea, el Tibet, el Poble Lakota o la Kabília, entre altres.
Aprofitant la presència dels membres d’UNPO a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana organitzarà la taula rodona “”The struggle for self-determination and independence around the world: success, resilience and survival”, sobre autodeterminació i independència, el dijous 20 d’abril, a les 19:30 h, a la sala principal de la Casa de la Convalescència, al conjunt arquitectònic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
Els ponents seran el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa, l’exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO, Edna Adan Ismail, la presidenta del Congrés Mundial Sindhi i vicepresidenta de l’UNPO Rubina Greenwood, i Taimoor Aliassi, membre del Kurdistan Human Rights Association – Geneva.
L’acte el moderarà Josep Alay, catedràtic d’Història d’Àsia de la Universitat de Barcelona, i comptarà amb la participació d’Abel Riu, president del Catalonia Global Institute, i Jofre Rocabert, director de recerca del Catalonia Global Institute, que presentaran el seu nou informe: Moviments secessionistes i compromís internacional: un estudi comparatiu.
Per participar-hi cal fer inscripció prèvia, tant per al públic com per a la premsa, enviant un missatge abans del 18 d’abril a international@assemblea.cat, indicant nom i cognoms de les persones assistents. Tota la sessió es realitzarà en anglès sense traducció simultània, i l’acte es podrà seguir telemàticament a través del canal de YouTube internacional de l’Assemblea.
La branca exterior de l’Assemblea als Estats Units, ANC USA, està impulsant una campanya de sensibilització i denúncia de la discriminació al català al cercador de Google. Activistes i experts ja denunciaven a finals de l’any passat que fa temps que el gegant americà discrimina el català a les cerques. Malgrat tenir tant el dispositiu, el navegador i la configuració de Google en català, el cercador sol oferir les respostes en anglès i castellà molt abans de les que surten en el nostre idioma.
El problema no és només amb el català, sinó amb moltes llengües minoritàries, i a més del cercador, aquest problema també afecta altres productes, com el Google Maps. Per aquest motiu, una delegació de l’Assemblea a Washington va enviar una missiva el passat mes de febrer, i s’ha reunit amb un representant de Google aquest mes de març, el qual els ha demanat que els enviïn exemples concrets per tal que el seu equip tècnic pugui continuar treballant per arreglar-ho
D’aquesta manera, des de l’Assemblea donem suport a la nostra representació als EUA, i per tal d’aconseguir revertir la situació del català a Google, us animem a participar en la campanya.
Per contribuir a la campanya cal seguir aquests passos:
Així mateix, des d’ANC USA demanen que si teniu coneguts que viuen en llocs on es parlin altres llengües minoritàries, compartiu el missatge per poder aconseguir la quantitat més gran d’informació possible.
Aturem la discriminació al català!
VilaWeb estrena avui La tertúlia proscrita, un debat sobre l’actualitat política presentat per Txell Partal i que comptarà cada setmana amb la presència de Josep Costa i Albano-Dante Fachin. La tertúlia es farà cada dijous i es podrà seguir en vídeo, com un programa de televisió, a les pàgines de VilaWeb. També es podrà descarregar en format de pòdcast, tant en versió de vídeo com en versió d’àudio tot sol.
Aquest dissabte, el Secretariat de l’Assemblea va celebrar un plenari extraordinari centrat en la Llista Cívica, la raó del qual ha estat la necessitat de debatre el projecte, d’acord amb les indicacions del full de ruta aprovat el maig passat a l’última Assemblea General Ordinària. El debat sobre la Llista Cívica va ser ric i intens.
En el transcurs de les votacions, es va rebutjar treballar, per ara, aquest projecte en un Grup de Treball, una proposta que presentava Presidència i la Comissió d’Estratègia i Discurs, previ debat al Comitè Permanent. Tot i això, el compromís de l’Assemblea amb les previsions del seu full de ruta i la Llista Cívica és del tot vigent.
Tal com descriu el full de ruta, “Des d’aquest moment ens plantegem l’impuls d’una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents al Parlament de Catalunya i fer la independència. Caldrà determinar els mecanismes democràtics necessaris per a la composició de la llista cívica i, en qualsevol cas, haurà de ser ratificada pels socis”.
El Secretariat Nacional ha preferit que el debat quedi obert i continuï a través de les Comissions, a les Assemblees Territorials i les bases, i al full de ruta, que es votarà a l’Assemblea General Ordinària dels socis i sòcies. Els socis de l’Assemblea prendran la decisió final sobre l’impuls de la Llista Cívica en una consulta.
El compromís de tot el Secretariat Nacional amb la mobilització va ser explícit i es confirma amb les multitudinàries accions de protesta impulsades aquests darrers mesos i amb la convocada contra Felip VI aquest proper dimarts, 31 de gener, a les 15.30 hores a la plaça d’Ernest Lluch amb la plaça de Leonardo da Vinci, sota el lema “Ni rei, ni corona”.
Des de fa uns mesos, el cercador Google margina les llengües no majoritàries en els seus resultats. Això afectar directament els usuaris catalanoparlants. S’estan fent diverses gestions amb l’empresa per trobar-hi solució però el que és bàsic és que tothom tingui l’ordinador completament catalanitzat.
Per fer-ho, Softcatalà té l’eina Catalanitzador que ho fa tot d’un sol cop i sense cap complicació a l’hora de fer-lo servir.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 