L’Assemblea ha presentat al tall de la Meridiana la samarreta de la doble mobilització que l’entitat independentista prepara per a l’11-S i l’1-O. Amb el lema “Lluitem i guanyem la independència”, que també es pot llegir a la samarreta, l’Assemblea vol fer que l’esperit de lluita torni a fer-se veure als carrers, i espera que les mobilitzacions anunciades siguin un punt d’inflexió cap a la independència efectiva en l’actual legislatura.
La manifestació de l’11-S, que aquest any no serà estàtica i serà centralitzada a Barcelona, anirà de la plaça Urquinaona, símbol de la determinació de la ciutadania catalana davant la repressió de l’Estat, fins al Parlament, on resideix la sobirania popular. Elisenda Paluzie ha remarcat que volen exigir a les institucions “que posin en valor el 52% de vot independentista i que es posin en marxa per fer la independència”.
L’assemblea ha anunciat que l’1 i el 3 d’octubre continuarà la mobilització i que es pot allargar en el temps, “perquè hi hagi un altre cicle de mobilització explícitament per la independència” i perquè no triomfi “el pacte d’estabilitat fals que no representa cap canvi”, com exemplifica la persecució que aquesta setmana viu l’independentisme des del Tribunal de Cuentas espanyol. “Ens hem d’autodeterminar nosaltres, ho hem de fer la gent”, ha conclòs la presidenta de l’Assemblea.
Aquest dilluns, 19 de juliol, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la Independència han mantingut una trobada amb l’objectiu de treballar conjuntament en els àmbits que afecten els objectius comuns de totes dues entitats i de seguir sumant esforços per assolir la independència de Catalunya. La reunió forma part de les trobades institucionals que està fent la nova executiva de l’AMI, que va prendre possessió el passat 4 de juny a l’assemblea general de l’entitat celebrada a Tarragona.
Per part de l’Assemblea hi han assistit la presidenta, Elisenda Paluzie, la responsable d’Accions Territorials, Esther Güell, el responsable de la Comissió Fem República, Aleix Andreu, i el responsable d’Incidència Política, Martí Claret. Per part de l’AMI, hi han assistit el president, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar), la vicepresidenta primera, Sònia Gràcia (Fornells de la Selva), el vicepresident quart, Jordi Molinera (Altafulla), el vocal Antoni Villas (Juneda) i la vocal Cristina Mundet (Vilobí d’Onyar).
El president de la Caixa de Solidaritat, Pep Cruanyes, ha manifestat que “el Tribunal de Comptes s’ha transformat en un organisme de censura política del Govern i les institucions catalanes: és un organisme d’excepció“.
Cruanyes ha volgut deixar clar que “la Caixa de Solidaritat és de tothom i està al servei de totes les persones que són atacades per la repressió: volem donar les gràcies a totes aquelles persones que no han deixat de fer donacions. Ja hem ajudat a més de 600 persones, 70 de les quals aquest any”.
Finalment, ha afegit que “fem una crida a la ciutadania catalana perquè segueixi col·laborant amb la Caixa de Solidaritat. Farem el possible i l’impossible per recuperar aquests milions d’euros destinats a fiances injustes de tota mena”.
Pep Cruanyes ha estat acompanyat de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha volgut posar en valor “la creació del fons assegurador per part del Govern de la Generalitat: estem molt satisfets per l’aprovació d’aquesta mesura“.
Paluzie ha afegit que “no sabem quan resistirà la mesura presa avui per la Generalitat, perquè la repressió de l’Estat espanyol no té aturador. És imprescindible nodrir la Caixa de Solidaritat, una eina indispensable contra la repressió”.
Pel que fa al cas concret del Tribunal de Comptes, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que “volem remarcar l’extrema gravetat de la resolució d’aquest organisme. S’ha arribat a l’extrem de criminalitzar, per exemple, seminaris en universitats estrangeres o visites de periodistes i acadèmics internacionals a Catalunya”.
Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha remarcat que “la repressió de l’Estat no s’atura i ens empeny a cridar a la solidaritat econòmica. La ciutadania de Catalunya segueix apostant per estar al costat de les persones represaliades i no deixar ningú enrere”.
A la roda de premsa també hi ha assistit Albert Royo, un dels excàrrecs perseguits pel Tribunal de Comptes: “Aquestes represàlies cerquen espantar els servidors públics. Es vol limitar l’autonomia de Catalunya i no permetre fer una acció exterior que sí que es permet a altres territoris dins de l’Estat espanyol”.
Finalment, Francisco Garrobo ha explicat que la Caixa de Solidaritat “ha ajudat moltíssimes causes i està al servei de totes les persones represaliades. Les caixes de resistència són vitals per evitar que la gent no es deixi de mobilitzar”.
Els dies 7 i 8 de maig, exrepresentants i líders de la societat civil dels Estats bàltics i Eslovènia van participar en un congrés internacional en línia que tractava els processos d’independència dels seus respectius països. L’objectiu era aprendre lliçons que puguin donar impuls al moviment independentista català. En total, més de 200 participants van participar en 5 tallers a porta tancada, mentre que les sessions es van emetre en obert.
Durant l’acte de cloenda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va agrair als ponents la seva participació i expertesa. També va fer referència a l’actualitat de part del moviment independentista: “No podem seguir esperant taules de negociació obsoletes, no podem deixar perdre les finestres d’oportunitat mirant l’Estat espanyol i cedint terreny. Des de l’Assemblea creiem que és un error, no només perquè no donarà cap resultat, sinó que també suposaria perdre una generació”.
La presidenta va considerar el Congrés com un gran èxit de participació i un camí a seguir per al futur del procés independentista català.
La coordinadora de la Comissió Internacional de l’Assemblea, Joana Pujol, va explicar que “podem concloure que sense unilateralisme, la independència no serà possible. La rellevància de la pressió popular al carrer i una estratègia diplomàtica per defensar els objectius nacionals en un gran nombre de països estrangers són punts clau.”
Joana Pujol va afegir que “la via unilateral ha estat estigmatitzada, sent l’Assemblea l’única organització que l’ha defensada en els darrers anys. El temps ha demostrat l’error estratègic d’abandonar-la i per aquest motiu, la necessitat d’organitzar aquest congrés per a defensar-la”.
El periodista Roger Tugas, del diari Nació Digital, va moderar l’acte de clausura i va destacar que “el moviment independentista català s’ha de preparar per a aquestes finestres d’oportunitat, ser proactiu i no reactiu. Cal que la societat civil estigui preparada quan hagi de sortir al carrer –i probablement hi romangui més temps- però també les institucions, per estar a l’altura de les circumstàncies”.
L’esdeveniment de dos dies va consistir en cinc tallers, realitzats a través de Zoom en sessions tancades. La inauguració i el tancament, emesos en obert a través dels canals de xarxes socials de l’Assemblea, es poden tornar a veure aquí i aquí.
El congrés va tractar temes com l’economia, la defensa i la seguretat, les relacions internacionals, els seus processos constitutius o les seves estratègies de desobediència civil. Les conclusions s’analitzaran i es publicaran més endavant en un llibre blanc sobre la independència unilateral centrada en el cas català.
L’esdeveniment va comptar amb la participació de l’exministre eslovè d’Afers Exteriors Dimitrij Rupel i dels exlíders de la societat civil dels països bàltics, Ülo Laanoja i Vents Armands. A més, també es va comptar amb Ramón Grosfóguel, activista portoriqueny i sociòleg pel Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i dels experts i els acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Xavier Cuadras, Jordi Arrufat i Daniel Soler.
Els exemples dels països bàltics i d’Eslovènia s’han escollit ja que són geogràficament i cronològicament propers a Catalunya. Aquest any és el 30è aniversari de la seva independència i la van aconseguir davant d’un estat molt més poderós, mitjançant un sistema de desbordament democràtic, desobediència civil i fets consumats.
Aquest divendres, 7 de maig, exrepresentants institucionals i líders de la societat civil dels països bàltics i d’Eslovènia han participat com a ponents a la inauguració del Congrés d’Independències Unilaterals, un congrés internacional en línia que analitza els processos d’independència unilateral. L’objectiu és extreure lliçons d’aquests processos històrics que puguin ser aprofitades a Catalunya per donar impuls al seu moviment independentista. El Congrés durarà dos dies, i a part de la conferencia inaugural i la cloenda constarà de cinc tallers, que tindran lloc en sessions tancades per Zoom. La inauguració, que s’ha emès a través dels canals de xarxes socials de l’Assemblea, es pot tornar a veure aquí.
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha donat el tret de sortida a l’esdeveniment, afirmant que “la forma més freqüent de reeixir en la independència ha estat a través de la unilateralitat. Podem trobar exemples en tota mena de contextos, siguin propers o distants al cas català. Fa falta tornar a col·locar la unilateralitat en l’àmbit del debat públic i guanyar coneixement sobre com aconseguir la independència de Catalunya”.
Dimitrij Rupel, ministre d’Afers Exteriors eslovè durant el procés d’independència d’aquell país i de nou entre el 2000 i el 2008, a més d’exalcalde de Ljubljana i portaveu dels observadors internacionals durant el referèndum de l’1 d’octubre, ha declarat: “Eslovènia va declarar la independència, i la guerra va començar. La Unió Europa va dir que havíem de cancel·lar el procés d’independència unilateral. Els eslovens no ho vam acceptar. Si ho haguéssim fet, hauríem perdut.”
Ülo Laanoja, un dels organitzadors de la Via Bàltic i parlamentari del primer parlament independent d’Estònia, ha afegit: “Els diplomàtics espanyols han fet una gran tasca aconseguint el silenci del govern d’Estònia, que no parla dels presos polítics ni de la independència de Catalunya. Amb la meva presència aquí, vull expressar que la majoria del poble estonià està amb vosaltres.”
Finalment, Vents Armands Krauklis, alcalde del municipi de Valka i líder del Front Popular Letó a la regió de Valka durant el procés d’independència, ha acabat la seva intervenció afirmant: “La meitat de la nostra societat era russa; així que vam cercar el seu suport o, com a mínim, que no rebutgessin el nostre projecte. La independència representava una clara millora econòmica, i van entendre que això era el millor per a tots.”
Vicent Partal, periodista i director del digital Vilaweb, ha moderat l’acte inaugural, on ha destacat:“En tots els seus països, al principi sempre hi havia gent que deia que la independència era impossible, especialment de cara a una superpotència com Rússia, o Eslovènia de cara a Iugoslàvia. Però hi ha punts d’inflexió, quan el poble s’adona que té poder, i que el pot fer servir per fer canviar les coses.”
Després de la inauguració, ha tingut lloc el primer taller a porta tancada, que ha posat el focus sobre la independència política i la qüestió monetària, moderat per Jordi Galí i amb Xavi Cuadras com a ponent, ambdós reconeguts economistes i professors d’institucions de prestigi.
Dissabte el Congrés comptarà amb la participació de Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg del Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i dels experts i acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Jordi Arrufat i Daniel Soler. Els temes de debat seran la defensa i la seguretat, les relacions internacionals, els processos constituents i la desobediència civil. L’acte de cloenda, en línia, tindrà lloc a les 18 h amb la participació de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i Joana Pujol, coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’entitat, i serà presentat i moderat pel periodista de Nació Digital Roger Tugas.
Els exemples dels països bàltics i d’Eslovènia s’han escollit perquè són geogràficament i cronològicament propers a Catalunya (aquest any és el 30è aniversari de la seva independència). També perquè es van aconseguir davant d’estats molt més poderosos mitjançant un sistema de desbordament democràtic, desobediència civil i fets consumats.
Avui, a les 17 h, en directe, podreu seguir la sessió inaugural del Congrés d’Independències Unilaterals.
La sessió serà en anglès i comptarà amb la participació dels ponents internacionals Dimitrij Rupel (Eslovènia), Ülo Laanoja (Estònia) i Vents Armands Krauklis (Letònia), juntament amb Elisenda Paluzie. Presentarà i moderarà l’acte Vicent Partal.
Podràs traslladar preguntes als ponents a través del xat en directe.
Els dies 7 i 8 de maig, exrepresentants públics i antics líders de la societat civil dels països bàltics i Eslovènia participaran en un congrés internacional digital, que tractarà els processos d’independència dels seus respectius països, per tal de guanyar perspectiva sobre els passos a seguir per part de l’independentisme català. El congrés durarà dos dies i constarà de cinc seminaris, en sessions a porta tancada per Zoom. La inauguració i la clausura de l’acte s’emetran en directe a través de les xarxes socials de l’Assemblea.
La sessió inaugural comptarà amb la participació dels ponents internacionals Dmitrij Rupel (Eslovènia), Ülo Laanoja (Estònia) i Vents Armands Krauklis (Letònia), juntament amb Elisenda Paluzie. Presentarà i moderarà l’acte Vicent Partal.
Podràs seguir la sessió en directe a partir de les 17 h a través de la nostra pàgina de Facebook i al canal de Youtube. Subscriu-t’hi i no t’ho perdis: https://anc.si/Youtube Podràs traslladar preguntes als ponents a través del xat en directe.
Aquest informe breu recull els principals resultats i conclusions de l’Anuari 2020: L’estat de l’educació a Catalunya. Dirigida per César Coll i Bernat Albaigés, la publicació ofereix un diagnòstic exhaustiu de la realitat de l’educació a Catalunya i situa els principals desafiaments i opcions de millora que té per davant el nostre sistema educatiu.
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la conferència “Supplementary Human Dimension Meeting – Democratic Law-Making: Ensuring Participation” (Legislació democràtica: assegurant la participació) de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), els dies 26 i 27 d’abril, per denunciar els efectes de la judicialització de l’Estat espanyol pel que fa a l’activitat parlamentària a Catalunya i l’ús de la persecució judicial amb motius polítics (lawfare) contra representats elegits democràticament i activistes. Totes aquestes violacions dels drets humans estan destinades a mantenir la integritat territorial d’Espanya.
En aquest sentit, els secretaris nacionals de l’Assemblea Carles Fité, Erika Casajoana i Bàrbara Roviró han participat en les tres sessions de la conferència, on s’han tractat qüestions com ara la legislació oberta i inclusiva; els reptes, les oportunitats i les amenaces pel que fa a la participació pública, i l’esfera digital.
Fité ha denunciat l’increment de l’ús del lawfare per part de les autoritats espanyoles d’ençà del referèndum d’independència de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017: “Les autoritats espanyoles han llançat una onada de persecució política contra activistes de la societat civil i representants elegits democràticament”. I ha afegit: “El poder judicial espanyol ha intervingut l’activitat parlamentària catalana, abolint lleis i anul·lant resolucions sobre drets socials, econòmics, civils i polítics aprovades per la cambra catalana”.
Per la seva banda, Casajoana ha denunciat la repressió espanyola contra l’expresidenta de l’Assemblea i del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell: “Malgrat les crides de llibertat per part d’organitzacions internacionals com el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitrària i Amnistia Internacional, la Carme Forcadell va passar dos anys en presó preventiva i va ser condemnada a onze anys i sis mesos de presó el 2019 per haver permès un debat parlamentari sobre la independència”.
Finalment, Roviró ha exposat els casos de censura i persecució basats en l’esfera digital: “Des del 2017, les autoritats espanyoles limiten la capacitat de les organitzacions de la societat civil a Catalunya per desenvolupar les seves activitats, fent ús del lawfare i la persecució política, i reduint el dret a la llibertat d’expressió i participació pública”.
Els tres secretaris nacionals han denunciat l’obstrucció sistemàtica de les autoritats de l’Estat espanyol a l’activitat legislativa catalana, així com la persecució de membres de la mesa del Parlament, i han fet una crida a l’Estat demanant que respectés el dret a la participació política dels representants catalans i de la societat civil. De la mateixa manera, han convidat els experts de l’OSCE a visitar Catalunya i conèixer la situació de primera mà.
L’Assemblea participa regularment en les conferències sobre drets humans de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (com ara el setembre i el novembre del 2019 o el juny del 2020), amb l’objectiu de fer intervencions i presentar dossiers per denunciar les violacions de drets humans de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.
L’Anuari Mèdia.cat és la publicació en paper de l’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, que cada any treu a la llum temes que han estat silenciats als mitjans de comunicació durant l’any anterior i analitza els principals ‘sorolls’ informatius. Presenta un recull de reportatges en profunditat sobre temàtiques que no han estat portada de cap diari ni han obert cap informatiu i, alhora, aprofundeix de manera crítica en qüestions que massa sovint han marcat l’agenda, amb articles d’anàlisi a càrrec d’expertes, infografies i continguts especials.
La primera edició de l’Anuari Mèdia.cat es va publicar el 2011 i recollia els silencis mediàtics de 2010. El projecte pren com a model la iniciativa periodística nord-americana Project Censored, de la Universitat de Sonoma (San Francisco), que des de fa gairebé quaranta anys s’encarrega de fer un seguiment dels mitjans de comunicació dels EUA per detectar-ne els silencis i les omissions més importants.
És un projecte coeditat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i Pol·len edicions, amb el suport de la Fundació Catalunya. Compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, Verkami, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Vic, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Ramon Llull.
Eduard Berraondo parlarà sobre les claus de la negociació política amb Maria Munné, experta en mediació i resolució dialogada de conflictes i codirectora del màster en Mediació Professional (UPF).
Unió de Pagesos ha guanyat les eleccions agràries. Entrevista a Joan Caball, el seu coordinador nacional.
L’Enxaneta en òrbita. Entrevista a Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.
A partir de les 21.30 h a Teve.cat, a les xarxes de l’Assemblea i al seu canal de YouTube.
Eduard Berraondo tractarà la sobirania fiscal i entrevistarà Carme Teixidó, impulsora de Catalunya Diu Prou, i Andreu Francisco, exalcade d’Alella, un dels municipis pioners a exercir-la.
També s’entrevistarà a Leo Martínez, director comercial de Mutuacat i es farà una tertúlia política jove amb Eloi Güell, Mar Besses i Anthony Sànchez.
A partir de les 21.30 h a Teve.cat, a les xarxes de l’Assemblea i al seu canal de YouTube.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 