L’Assemblea Nacional Catalana ha preparat una web per reunir tota la informació necessària per exercir el vot des de l’estranger.
Aquí podreu trobar totes les dades per poder votar en el referèndum d’independència: http://votexterior.cat
L’Assemblea Nacional Catalana ha preparat una web per reunir tota la informació necessària per exercir el vot des de l’estranger.
Aquí podreu trobar totes les dades per poder votar en el referèndum d’independència: http://votexterior.cat
7 dies després de l’acte de fundació de l’ANC al Palau St. Jordi va néixer aquesta web de l’Assemblea Nacional Catalana al Vallès Occidental. Avui fem 5 anys.
En tot aquest temps hem aconseguit aquestes dades:
La primera entrada va ser aquesta:

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, la Plataforma Pro Seleccions Catalanes i Drets destaquen que avui serà el primer partit de Champions al Camp Nou sense amenaça de sanció per l’exhibició d’estelades. Serà la primera vegada que, des de l’inici de la campanya el 2015, les entitats no reparteixin banderes entre els aficionats després que la UEFA es comprometés a revisar la seva injusta normativa.
D’aquesta manera, les quatre institucions agraeixen el respecte de la UEFA a l’exhibició de les estelades, i destaquen el triomf de la mobilització ciutadana i dels seguidors del Barça, sense la que no és possible la defensa de la llibertat d’expressió i dels símbols catalans.
Pancarta de benvinguda
A l’inici del partit, es saludarà a l’equip de París amb una pancarta en francès -a l’estil de les que s’han desplegat en d’altres partits-, i que els donarà la benvinguda a una nova república. Es podrà veure quan saltin els jugadors al camp, i s’afegirà a l’acció l’animació i el “tifo” de suport de l’afició a l’equip com a mostra de confiança en la remuntada.
Es mantindrà la denúncia ordinària
Malgrat aquesta victòria de la llibertat d’expressió, Drets no retirarà encara la demanda interposada contra la UEFA davant la justícia ordinària fins que no quedi acreditat que no hi haurà més sancions per l’exhibició d’estelades. En aquest sentit, Drets confia en la justícia perquè resolgui el cas.
Revisar la normativa
Recordem que el desembre passat -i després que el FC Barcelona retirés el seu recurs al TAS contra les sancions pendents-, la UEFA va fer públic un comunicat on es mostrava disposada a examinar el seu Reglament Disciplinari vigent amb la finalitat que les estelades puguin ser lluïdes durant els partits del Barça sense risc de sanció. El màxim organisme del futbol europeu reconeixia que les regles no estan “gravades en pedra” i que poden evolucionar per reflectir “la naturalesa de la societat en la qual vivim”, tot esmentant la importància de la llibertat d’expressió. A més a més, opinava que el límit a l’hora poder prohibir o autoritzar un símbol l’ha de marcar el fet de “si la majoria de les persones raonables se senten ofeses o no”.
Aquest és el vídeo de la campanya Fem Futur titulat “Parlem de drets socials”
Aquests cartells de la sectorial d’immigració de l’ANC poden ser útils per deixar clara la nostra voluntat de ser una República Catalana integradora i diversa.
En la campanya Fem Futur estem repartint aquests fulls sobre el servei ferroviari de Rodalies.

Des de Sabadell per la independència s’ha organitzat un cicle d’actes amb el títol “De la resistència a la nova legalitat“.
La tercera conferència era un debat sota el títol de “Conseqüències de les accions en l’adhesió a la nova legalitat“.
Aquí teniu la primera conferència i la segona.
Hi van intervenir:
Finalment, en Jaume Asens no pogué ser-hi per temes de salut, i va excusar la seva absència.
Hi ha un vídeo de les exposicions dels ponents i un segon amb el debat amb el públic assistent.
Fulls destinats a les persones que han arribat recentment a Catalunya i que tenen un lloc en la construcció de la futura República.


BARCELONA — Are the interests of citizens in a democratic parliament debatable? This is what is at stake in Catalonia, where parliamentary deputies demand the right to exercise their freedom of speech, while the Spanish government says they must accept being censored.
Last July, the Catalonian Parliament debated a report on the road map to independence in Catalonia, and voted on it. Afterward, the state prosecutor filed a complaint that charged me with contempt of court and neglect of duty. My crime was simply to fulfill my duties as president of the Parliament in allowing a debate that had been requested by a majority in the chamber.
This is just one more example of the Spanish government’s strategy of using judicial measures to interfere in the political affairs of Catalonia. And because this government is unable to resolve political challenges through politics, it is using a politicized court system to silence dissent and democratic debate.
What is happening in Catalonia is a judicial assault by Spain on Catalonian democracy and freedom of speech, an assault that violates the principle of the separation of powers that is the foundation of the rule of law in this country.
This violation was denounced as far back as 2010 in a manifesto signed by 1,400 judges, which warned of an excessive politicization and loss of independence in Spain’s judicial branch. In 2014, three Spanish judicial associations warned the United Nations special rapporteur that several initiatives of the Spanish government were “eroding the principle of separation of powers.”
Catalan elected officials who favor independence are now the target. More than 400 town and city councilors, and mayors, have been charged with offenses because of their legitimate advocacy for independence. The previous president and other members of the Catalonian government are to be put on trial merely for organizing a public consultation in 2014 on independence in which more than 2.3 million Catalans participated. Their crime was setting up polling stations so that citizens could express their democratic views.
Aware of the negative publicity its measures have received abroad, the Spanish government has tried to improve its image by rolling out a program called “Operation Dialogue.” This cosmetic initiative, devoid of content, is discredited with every new charge or arrest. Spain’s turn toward judicial authoritarianism continues unchecked.
When the pro-independence Scottish National Party won the 2011 parliamentary elections and formed a government in Scotland, Britain’s prime minister at the time, David Cameron, understood the magnitude of the challenge — and solved it through politics. He agreed with the government of Scotland that it would hold a referendum on independence. The independence movement lost this referendum, in 2014, by 45 percent to 55 percent, but democracy was the winner.
As is true of Scottish nationalism, Catalan politics and society have a profoundly pro-European character — very different from the Euroskeptic movements that have championed Brexit and from the demands of the far-right populists who are increasingly making their mark on the European Union.
Britain’s approach toward Scottish independence also contrasts sharply with the Spanish government’s toward Catalonia. Although the independence movement won 48 percent of the vote and an absolute majority in Parliament in Catalonia’s 2015 elections, the Spanish government has shunned negotiation. Instead, it has bet all its chips on repression. The Spanish government’s restrictive interpretation of the Constitution, which ought to be the guarantor of citizens’ rights and freedoms, has turned it into a shield against dialogue.
Catalonia’s Parliament is a pluralistic assembly that reflects the diversity of Catalan society and permits the expression of all voices and opinions. There, those in favor of independence and those against it — both legitimate options — can debate and vote freely. That is why Catalonia will draw a line in the sand in defense of its parliamentary freedom.
The solution to the situation is not to suppress debate, but to allow democratic, free and informed citizens to be heard. A recent poll showed that more than 80 percent of Catalans favor deciding their future through a referendum. This is, therefore, a majority demand that Catalonian institutions plan to carry out in September, even though the Spanish government has stonewalled and obstructed all efforts by Catalonia to reach an agreement on holding a vote.
In December, before an examining magistrate, I argued that no court has the right to prevent talk of independence in the Parliament of Catalonia, any more than it could suppress discussion of any other subject of interest to citizens. We will not open our doors to censorship. We are committed to preserving the right of free expression for all deputies, no matter what they think and how they vote.
This is the foundation of democracy and freedom, attained at such a high price in all democratic societies. “Liberty, when it begins to take root, is a plant of rapid growth,” George Washington wrote. True enough, but the fight for civil rights and liberties must be constant and unwavering, for history has shown how easy it is to lose them.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) presenten la nova imatge i el lema que acompanyaran fins al Referèndum els casos de judicialització de la política. La marca Love Democracy té un marcat perfil global i s’ha creat amb la voluntat de fer visibles els greuges que pateixen les institucions catalanes per part de l’Estat espanyol.
Love democracy es connecta amb els moviments històrics de resistència pacífica, i evoca Gandhi, Martin Luther King, la Revolució dels clavells de Portugal… Moviments clau de defensa dels drets civils i de la comunitat, moviments exitosos en les seves reivindicacions que han aconseguit no únicament guanyar, sinó ésser reconeguts mundialment com a exemple.
Homenatge a Pau Casals
Aquest lema és un homenatge al discurs que Pau Casals va fer en recollir la Medalla de la Pau de l’ONU de 1971, on deia: “Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per a parlar de pau, al segle XI… pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres…. això és Catalunya”.
Amb aquesta marca, les entitats volen arribar a totes les persones del món, de qualsevol país, identitat, cultura o pensament, en un idioma global i amb un lema que vol generar empatia. L’objectiu és posar Catalunya al centre de la defensa més ferma de la democràcia, amb un clam connectat al missatge de la Revolució dels somriures.
Sabadell per la independència ha organitzat un cicle d’actes amb el títol “De la resistència a la nova legalitat“.
La primera conferència del cicle es va celebrar el dijous 19 de gener de 2017 al Centre Cívic de Can Rull.
Aquesta primera conferència va ser impartida per Artur Domingo, historiador especialitzat en Gandhi i el seu llegat polític.
A la xerrada, titulada “Dissidència i no violència en els processos de canvi social“, es varen tocar els següents temes:
Creiem que són temes molt rellevants i que ens convé conèixer i treballar davant dels reptes que tenim plantejats per als mesos següents.
Conversa d’Albert Noguera i Francesc Robusté sobre Infraestructures.
En relació a la polseguera que han provocat unes manifestacions del president del Banc Sabadell dient que aquest banc podria traslladar la seva seu social ràpidament “… en cas que hi hagués algun risc que ens pogués posar en necessitat de posar-nos sota l’aixopluc de la Unió Europea.”, fent referència a una hipotètica independència de Catalunya en resposta a les preguntes d’uns assistents a una conferència de la Cambra de Comerç de Sabadell el dia 13 de gener de 2017, la sectorial d’Economia de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa públiques les consideracions següents:
En qualsevol cas, Catalunya sempre podria arribar a un acord amb el BCE, al qual no es podria oposar Espanya, igual o semblant al que tenen països com Mònaco, Andorra o San Marino, pel qual tindria accés directe a la liquiditat que proporciona el mateix BCE, al sistema de pagaments interbancaris, de liquidació de valors i a la zona única de pagaments en euros, a l’elegibilitat dels actius financers emesos a Catalunya i als mecanismes de supervisió, resolució i garanties de la Unió Bancària.
