Partint de la idea que el Dret ha de ser un mecanisme capaç de recollir les inquietuds, evolució i transformacions d’una societat, i de donar respostes que facilitin el progrés i la bona convivència, un grup inicial de juristes va elaborar aquest manifest en el que consideraven que la celebració del referèndum era plenament constitucional. Aquest manifest, va començar a circular per aules universitàries, per despatxos d’advocats, de procuradors, de notaris, de registradors, dins el món de l’administració.

L’adhesió del manifest segueix oberta en els correus electrònics eldretperlaconvivencia@gmail.com o collectiupraga@gmail.com

Manifest en PDF

1. Més de dues terceres parts dels CIUTADANS de Catalunya demanen des de fa temps la celebració d’un REFERÈNDUM per decidir el seu futur com a país. Igualment, una gran majoria dels REPRESENTANTS del poble de Catalunya defensa nítidament aquesta opció i l’ha plantejada de forma reiterada, i per diverses vies, però sempre sense èxit, davant les institucions de l’Estat. Els sota signants,  juristes actius en diversos sectors, entenem que el DRET, com a instrument de resolució de conflictes, ha de FACILITAR LA RESOLUCIÓ d’aquesta situació a través d’un procediment democràtic. El DRET és  justament l’instrument que històricament ha canalitzat les evolucions de totes les societats, observant-les i escoltant-les.
2. En un ESTAT DEMOCRÀTIC I DE DRET, com l’Estat espanyol, és el propi MARC CONSTITUCIONAL INTERN el que empara que els ciutadans puguin proposar canvis substancials en l’organització política i territorial, i el que els ofereix instruments per canalitzar aquesta aspiració democràtica. Aix  s’ha reconegut al Canadà i al Regne Unit, on el Quebec i Escòcia han celebrat, dins del respectiu quadre constitucional, sengles referèndums de secessió.
3. La Constitució espanyola reconeix el PRINCIPI DEMOCRÀTIC com a principi estructurador del sistema polític i  jurídic, que permet imposar límits a la capacitat de decisió de les majories sobre les minories dissidents. El principi democràtic possibilita que l’exercici dels drets no depengui de les majories, atès que constitueix la forma de protecció permanent de les minories; per això ofereix una oportunitat democràtica a grups que per raons demogràfiques no poden esdevenir majoria. El sistema constitucional vigent no exclou de la legalitat subjectes o grups que tinguin una idea del dret o de l’organització social o territorial diferent o contradictòria a la de la Constitució.
4. 4. En conseqüència, AFIRMEM que en el marc constitucional i des del seu principi democràtic es reconeix un dret –que denominem “dret a decidir”– que atorga als seus titulars les facultats de DISCREPAR obertament de l’ordre constitucional establert i també de la unitat territorial, de PROPOSAR ALTERNATIVES expressades a través d’un procediment democràtic – ordinàriament el REFERÈNDUM en els països del nostre entorn – i de REALITZAR de manera negociada amb els representants de l’Estat la consecució del resultat obtingut.
5. Els sota signants ens posicionem, per tant, en aquest debat sobre el procés donant ple suport a la CELEBRACIÓ D’UN REFERÈNDUM SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA COM A COMUNITAT POLÍTICA. Entenem –i no només nosaltres – que aquest referèndum té cabuda en el marc constitucional espanyol ja que, en constituir un estat de dret i democràtic, ofereix els instruments suficients per donar sortida a aquest conflicte. També considerem que una NEGATIVA CONTINUADA de l’Estat legitimaria d’obrir ALTRES VIES per tal que la ciutadania de Catalunya expressés com vol decidir el seu futur.
6. Declarem que la celebració d’aquest referèndum no és només LEGÍTIMA, perquè és reclamada per una immensa majoria de la ciutadania catalana, sinó que també és LEGAL, perquè el DRET A DECIDIR dels ciutadans de Catalunya arrenca de la Constitució espanyola i d’una ponderació dels seus principis estructurals: el d’Estat de dret i democràtic, juntament amb el d’unitat i sobirania del poble espanyol. Per això mateix, la celebració del referèndum també és JURÍDICAMENT EXIGIBLE a l’Estat.
7. Entenem, en definitiva, que El DRET, mai no pot ser un mecanisme obstatiu per a les societats, ans al contrari, ha de ser l’EINA capaç de recollir les inquietuds, evolucions i transformacions de tota la comunitat, donant respostes que facilitin el progrés i la bona convivència.

Els 30 primers signants i impulsors del Manifest són:

• Abel Pié Lacueva. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa. President del Consell de l’Advocacia Catalana 2014-2015.
• Mercè Barceló i Serramalera. Catedràtica de Dret constitucional (UAB). Coordinadora del Col·lectiu Praga.
• Josep M. Vilajosana i Rubio. Catedràtic de Filosofia del Dret (UPF). Coordinador del Col·lectiu Praga.
• Miquel Sàmper Rodríguez. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa 2007-2014. President del Consell de l’Advocacia Catalana 2013-2014. Adjunt a presidència del CGAE 2009-2014.
• Joaquim Ferret Jacas. Catedràtic de Dret administratiu (UAB). Membre del Col·lectiu Praga
• Ester Garcia Clavel. Procuradora dels Tribunals. Degana Il·lustre Col·legi de Procuradors de Manresa.
• Enric Argullol i Murgadas. Catedràtic de Dret Administratiu (UPF). Membre del Col·lectiu Praga. Membre del Col·lectiu Praga.
• Enoch Albertí i Rovira. Catedràtic de Dret constitucional (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
• Josep Cruanyes i Tor. Advocat. President de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics.
• Joan Queralt Jiménez. Catedràtic de Dret penal (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
• Gemma Calvet Barot. Advocada.
• Pilar Rebaque i Mas. Advocada. Presidenta de la Comissió de Dones Advocades de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
• Joan Vintró Castells. Catedràtic de Dret Constitucional (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
•  Sergi Blázquez i Quevedo. Advocat. President de l’Associació d’advocats Drets.
• Eladi Crehuet Serra. Notari de Barcelona. Membre del Col·lectiu Praga.
• Simeó Miquel Roé. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida (2000-2004). Professor de Dret Romà (UdLl) (jubilat).
• Marc Marsal Ferret. Advocat i Professor de Dret administratiu (UB). Membre del Col·lectiu Praga i de l’Associació d’advocats Drets.
• Mireia Casals i Isart. Advocada. Presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia
• Josep R. Barberà Gomis. Professor de Dret administratiu (UPF). Membre del Col·lectiu Praga.
• Eva Labarta i Ferrer. Advocada. Membre de l’Associació d’advocats Drets.
• Xavier Bernadí Gil. Professor de Dret administratiu (UPF). Membre del Col·lectiu Praga.
• Josep M. Badia Sala. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa 2001-2009. President del Consell de l’Advocacia Catalana 2007-2008. 
• Mercè Corretja i Torrens. Doctora en Dret. Advocada de la Generalitat. Membre del Col·lectiu Praga.
• Josep Masó i Aliberas. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró 2008-2012.
• Dolors Feliu i Torrent. Advocada de la Generalitat. Membre del Col·lectiu Praga.
• Agustí Carles i Garau. Advocat. Membre de l’Associació d’advocats Drets i de l’Associació Constituïm.
• Josep Pagès Massó. Lletrat de l’Ajuntament de Barcelona. Professor associat de Dret constitucional (UAB). Secretari del Col·lectiu Praga.
• Jordi Palou Loverdos. Advocat i mediador en conflictes.
• Ramon Estebe Blanch. Advocat. Membre de l’Associació d’advocats Drets.
• Eva Pons Parera. Professora titular de Dret constitucional (UB). Membre del Col·lectiu Praga.

Mercè Barceló, coordinadora del Col.lectiu Praga, llegint el manifest