Diàleg fins al referèndum

Article publicat a La Vanguardia el 8 de desembre de 2016 per Jordi Sànchez.

El 1961 Luther King i 47 manifestants van ser detinguts per agenollar-se i pregar davant l’Ajuntament de Birmingham; incomplien les prohibicions de manifestar-se. L’endemà King va llegir a la presó la carta de vuit importants religiosos blancs no racistes: “Reconeixem la natural impaciència de la gent que sent que les seves esperances triguen a fer-se realitat. Però estem convençuts que aquestes manifestacions són errònies i inoportunes. Quan un creu que vulneren els seus drets, hi ha un procediment establert i cal dialogar, abandonar els carrers”. King hi va respondre: “Tenen molta raó de cridar al diàleg. En realitat, aquest era l’objectiu de tot el nostre moviment. La no-violència de les nostres actuacions ha provocat una crisi tal i tanta tensió que els qui havien refusat constantment el diàleg ara es veuen impel·lits a demanar-lo”.
Com es connecta aquesta història amb la Catalunya actual? La resistència a admetre el referèndum com a solució sembla que ja no és tan unànime. Van apareixent declaracions que són escletxes, com les veus amb influència que qüestionen l’statu quo negacionista del referèndum, la incomoditat quasi insostenible al PSC, les declara­cions d’Inés Arrimadas i l’ofensiva dels dirigents polítics espanyols volent apropiar-se el relat del diàleg. De fet, em diuen que en certs ambients de la capital de l’Estat s’ha instal·lat el pessimisme pel que fa a les seves expectatives de veure com en el seu llenguatge es desinfla el “suflé català”. Sembla, doncs, que a Madrid toca rec­tificar.
La paradoxa és que mentrestant, a casa nostra, alguns articulistes no paren de dir que a l’independentisme li sobra estètica, li manca lideratge, que improvisa, i que no té una estratègia. En resum, ens volen dir que encara no estem a punt. Discrepo. Com a president de l’Assemblea Nacional Catalana, volto cada setmana per tot el país, en tota mena de conferències i actes i percebo un convenciment en una part molt important de la societat catalana que dóna per descomptada la desconnexió.
Els contraris a la independència volen treure partit d’aquestes contradiccions. Aquesta estratègia no és nova. Recordo, per citar el darrer exemple, els dubtes que es van voler amplificar arran del fracàs de la tramitació pressupostària. I també quina va ser la reacció, a inicis de juny, davant la proposta de fer un referèndum d’independència. A final de setembre, el panorama havia canviat: la mobilització multitudinària de l’Onze de Setembre va impulsar definitivament el referèndum. I mobilitzacions i referèndum van acabar sacsejant alguns fonaments de la política espanyola, un cop es va fer evident realitats i fets que havien negat sistemàticament. Així doncs, guanyar relat i espai perdut pot estar en la base de les escenificacions dels darrers dies a favor del diàleg.
Hi ha una pressió externa i interna que l’Estat espanyol ja no pot ocultar. A les evidències que arriben de Catalunya –hauríem d’afegir-hi la darrera mobilització del 13 de novembre amb desenes i desenes de milers de persones fent ­costat a les institucions del país– cal sumar-hi ara l’interès poc dissimulat de l’exterior. La conferència del president Puigdemont i dies després de l’expresident Mas amb presència de més d’una desena d’ambaixadors a cada una és un senyal inequívoc. Un ambaixador no hi va sense consultar el seu govern ni saber que el que s’hi dirà va en la línia de defensar el referèndum com a solució política òptima, possible i inevitable per l’Estat espanyol i la Unió Europea. Qui posa la mà al foc, doncs, per la intangibilitat del president espanyol? Qui creu que a la cimera recent de Berlín no va sentir veus que li recordaven que convé diàleg? Qui no pot imaginar que la seva rigidesa incomoda molts mandataris europeus pel risc de generar un problema més a la Unió Europea?
La bastida alçada aquests últims anys per desacreditar el diàleg per al referèndum comença a enfonsar-se. De moment els gestos del Govern espanyol són encara buits de contingut, amb excés de retò­rica i absència de fets. Si mirem enrere, però, el punt present ens fa ser optimistes. Pot ser la prèvia d’una rectificació. Si arriba, serà molt benvinguda. En serem els ­primers valedors. Som-hi, el referèndum espera.

Sant Cugat i Sentmenat, entre els 259 ajuntament catalans encausats per la justícia espanyola

La justícia espanyola té obertes 407 causes contra 259 ajuntaments catalans. 124 ja han estat desestimades i en queden pendents 283.

  • 103 per no penjar la bandera espanyola
  • 106 per impulsar la sobirania fiscal
  • 84 per pagar l’AMI
  • 47 per declarar-se “territori català lliure i sobirà”
  • 58 per treballar el 12 d’octubre

Aquest és el mapa que ha elaborat el diari ARA.

Accediu al mapa.

Captura de pantalla 2016-11-12 a les 18.08.42.png

Dossier d’economia i empresa, elaborat per l’ANC, a les pàgines del diari “20 minutos”

L’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un dossier sobre economia i empresa a Catalunya a l’últim exemplar del diari20 minutos“.

Captura de pantalla 2016-11-11 a les 16.23.41.png

ANC del Vallès Occidental estrena compte a Instagram

Hem ampliat la nostra presència a les xarxes. A partir d’ara, a Instagram, podreu seguir la nostra activitat.

Ens seguim!

https://www.instagram.com/ancvoc/

Captura de pantalla 2016-11-11 a les 16.16.38.png

L’ANC dóna suport a anul·lar els judicis franquistes

L’ANC felicita la iniciativa de la Comissió de la Dignitat i dóna suport al Parlament de Catalunya perquè aprovi la Proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, i al Govern perquè pugui portar a terme les actuacions jurídiques i de memòria històrica que pertoqui.
Entenent que aquesta iniciativa legislativa és pionera arreu de l’Estat espanyol i què no hauria de ser única, l’ANC procurarà fer arribar aquesta resolució a totes aquelles entitats ciutadanes de dins i de fora de Catalunya que treballen per denunciar els horrors de la fosca nit del franquisme i en especial aquells grups sobre els quals la persecució va ser pràcticament una massacre.

La lluita contra el franquisme no és ni ha de ser patrimoni exclusiu de l’independentisme i per això entenem que la proposta de certificar la nul·litat i els fets il·lícits judicials del període franquista ens agermana amb tots els pobles que vam sofrir la guerra civil i és un pas endavant en la normalització democràtica de l’Estat espanyol i en la construcció de la necessària memòria històrica pendent, especialment per a aquells col·lectius ferotgement perseguits: catalanistes, comunistes, maçons, jueus, entre els que ho foren per les seves idees, i de molts altres que ho foren per la seva religió, tendència sexual o singularitat física.

Tenim als arxius oficials de l’Estat encara molts documents protegits i podem fer encara amb grans dificultats tècniques la descoberta i estudi de les fosses, i molts judicis per avaluar i cal que es faci justícia sobre els delictes comesos i d’aquells hereus del franquisme que ho estan encobrint i que actuen ara impunement i sobre els directes culpables que van morint al llit un darrere l’altre, autors materials de tantes injustícies de la guerra, la postguerra i la repressió franquista.

La Declaració de suport s’ha aprovat avui, 8 d’octubre al Secretariat Nacional celebrat a Prats de Lluçanès.

Campanya a Verkami per fer un recull diari en anglès d’informació del procés d’independència

S’està fent una campanya a Verkami per fer un recull diari en anglès d’informació del procés d’independència. 

Es tracta d’un projecte web, en format bloc, que menciona les notícies més rellevants del dia, en anglès, facilitant el context necessari perquè siguin compreses per un lector aliè al procés d’independència de Catalunya, i proveint cites textuals i enllaços a d’altres fonts perquè es pugui ampliar la informació.

Després d’un any de funcionament en fase inicial, des del PDD constatem la necessitat de fer un pas més enllà per tal d’assegurar que complim de manera eficient la funció d’aglutinar les millors fonts d’informació per a un públic internacional.

Fins ara el projecte ha funcionat gràcies principalment al finançament privat. En podeu veure aquí el resultat: http://catalanmonitor.com 
Per tal de garantir la nostra autonomia volem fer un pas més i recórrer al micromecenatge. Per aquest motiu demanen la col·laboració econòmica per poder finançar el projecte.

Trobareu més informació clicant aquests enllaços: catalanmonitor.com facebook.com/PlataformapelDretdeDecidir @PDDnou

Per col·laborar, cliqueu aquí

verkami_f3574b643e175c17ce6b27115f0d8791.jpg

By nani Posted in Eines

Liz Castro entrevista la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell

Liz Castro interviews Carme Forcadell, President of the Parliament of Catalonia

Vídeos dels actes de la campanya “Un estat autoritari” fets a Puigcerdà, Girona, Balaguer i Cervera

Durant l’estiu la campanya “Un estat autoritari” va recórrer la geografia catalana per evidenciar les lleis catalanes que l’estat espanyol impedeix que siguin vigents.

Servien per garantir drets socials o millorar les condicions de vida de tots els catalans.

 

El 27 de setembre, Liz Castro presenta a Terrassa el seu darrer llibre

El proper dimarts 27 de setembre, Liz Castro ens presentarà personalment el seu darrer llibre “Molts granets de sorra”, un llibre, tal com ella ens explica, ple d’idees per canviar el món, provades a Catalunya.

En Miquel Noguera s’encarregarà de fer una introducció per apropar-nos la figura de la Liz i la seva obra.

L’acte se celebrarà a l’Aula Magna del Centre Cultural de Terrassa (Rambla d’Ègara, 340) a les 19:30

lizcastro27_09_2016_xarcxes

Participa al concurs de fotografies de la samarreta de l’11S

Posa’t samarreta de l’11S i penja la teva foto a la xarxa amb l’etiqueta #UnOnzeGuanyador.
Les millors tenen premi! #Apunt


By nani Posted in Eines

Vídeo de la conferència “La manipulació de la història”

A Bellaterra s’ha fet el cicle d’història “Recuperem la nostra història” i aquest és el vídeo de la conferència: “Re-avaluant 1700-2016: La llibertat de Catalunya és la clau de tot

  • El setge de Barcelona ja no era Guerra de Successió sinó Guerra dels Catalans.
  • Va ser el Principat un estat-imperi europeu fins el 10 de setem,bre de 1.714?

El ponent va ser Lluís Botinas, llicenciat en Econòmiques, impulsor de La Gota Catalana.

Vídeos per fer entendre el procés independentista editats per la territorial de Badia i Barberà

La Territorial de Badia i Barberà de l’ANC han fet unes sèrie de vídeos per arribar al màxim nombre de persones. Hi ha versió en català i en espanyol del contingut.

 

La prudència no ens farà traïdors. Aconseguirem la independència també en record de Jordi Carbonell 

Ha mort el lluitador per les llibertats Jordi Carbonell. 

El seu discurs l’11 de setembre de 1.977 a St. Boi on va dir “que la prudència no ens faci traïdors” s’ha convertit en un dels millors resum de l’esperit de generacions lluitadores. 

Personifica la perseverança dels que han patit els pitjors moments de la nostra història i han pogut veure el rebrot de la lluita independentista i per l’avanç social. 

Arribarem al final. Els traïdors ja s’han anat quedant enrere. No en volem cap més. 

Ell no podrà veure els dies definitius que s’acosten. Serà al nostre record i ens inspirarà. Quan ho tinguem davant, ens aturarem un moment per recordar tants lluitadors inoblidables. 

Aquesta és la samarreta de l’11 de setembre de 2016. La vols comprar? Vols posar-hi el nom?

Sí ets del Vallès Occidental  clica aquí i la podràs aconseguir a la vora de casa teva. 

—-

La samarreta d’enguany simula la d’un equip esportiu, un equip de futbol. Té al darrere un 11, en al·lusió a l’Onze de Setembre i al fet que som una pinya, a punt per guanyar. El pit té una variant del motiu gràfic central de tota la campanya, el punt, amb una R que remarca quin és el lema: “a punt per la República Catalana”.

La samarreta és blanca perquè és un color que destaca molt i perquè és personalitzable: el pack conté un retolador perquè cadascú hi pugui posar el seu nom i un gran punt groc.

Us facilitem una plantilla per posar els noms.

La podreu aconseguir-la al Vallès Occidental si us adreceu a les diferents territorials del vostre municipi. Cliqueu aquí per saber com.

Captura de pantalla 2016-08-31 a les 0.59.05

Captura de pantalla 2016-08-31 a les 0.55.50.png

Vídeo de la conferència “Shakespeare era Cervantes, i Cervantes i Shakespeare eren Joan Miquel Servent, de Xixona (Alacant)”

A Bellaterra s’ha fet el cicle d’història “Recuperem la nostra història” i aquest és el vídeo de la conferència: “Shakespeare era Cervantes, i Cervantes i Shakespeare eren Joan Miquel Servent

  • Felip d’Habsburg imposa l’absolutisme com a forma de govern i el castellà com a llengua de l’imperi.
  • Shakespeare era Cervantes. I Cervantes i Shakespeare eren Joan Miquel Servent, de Xixona (Alacant).
  • Amb el deliri inquisitorial reial i eclesiàstic, Sirvent es veu forçat a una triple ocultació:
    • amagar el nom
    • haver d’escriure en clau i
    • traduir o fer traduir la pròpia obra.
  • Posteriorment, l’absolutisme dels Habsburg obliga Sirvent a marxar a Anglaterra, on continuarà treballant en la creació literària sota el nom de William Shakespeare i en anglès.El ponent ha estat Miquel Izquierdo. seguidor de l’INH, del Cercle Català d’Història i de la Fundació d’Estudis Històrics.