juny 26 2015

El Consell d’Europa admet a tràmit una moció de resolució sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya

El Consell d’Europa ha admès via el seu secretariat la moció de resolució del diputat Jacob Lund, membre del Folketing (Parlament danès) i del Grup Socialista del Consell. Lund ha aconseguit 30 signatures per presentar el text, 10 més de les 20 necessàries que requereix el tràmit, entre les quals es troben les de membres de diversos grups polítics de la cambra. Ara la moció serà tractada a la Mesa del Consell. Un cop ratificada, es fa arribar a un comitè per tal de ser objecte de la preparació d’un informe.

Es tracta d’un nou pas endavant en la qüestió catalana, fruit de l’estreta col·laboració de l’ANC Dinamarca amb els diputats del Folketing, per tal que l’acció es pugui dur a terme després del debat i la votació que ja es van produir el passat mes de maig a Copenhaguen. Com en aquella ocasió, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) també ha participat de la iniciativa.

La moció expressa ja obertament el dret d’autodeterminació de Catalunya i aprofundeix en el punt segons el qual aquest és un debat que cal discutir a nivell europeu, punt manifestat per diversos parlamentaris en al debat del Folketing del passat 12 de maig.

La moció destaca especialment els següents punts:

El Consell d’Europa hauria d’examinar la qüestió de l’autodeterminació per a Catalunya, i per a d’altres regions europees on s’intenti impedir que la població pugui exercir el seu dret d’autodeterminació.
A més, la discussió sobre la independència hauria de succeir en un context de diàleg pacífic i democràtic entre la regió en qüestió i el govern de l’Estat.
S’hauria d’encoratjar al diàleg pacífic i democràtic i d’altres respostes constructives per a la situació, com és el cas dels membres del Consell d’Europa: Regne Unit, Dinamarca, Suècia i Noruega.
Europa hauria d’impulsar les millors, i no les pitjors, pràctiques en qüestions d’autodeterminació a tot el continent.

juny 21 2015

Spain’s new old politics

Aquest és l’últim comunicat del Col·lectiu Emma: “Spain’s new old politics”

També el pots trobar en català, castellà, francès, italià i portuguès.

—

The latest reports from Spain have tended to focus on two newcomers to the political scene, Podemos and Ciudadanos, and their challenge to the comfortable status quo that the Socialist PSOE and the rightist Popular Party had settled into since the end of Franco’s dictatorship in the 1970s. Exploiting the general indignation with the handling of the economic crisis and the distrust of a political establishment tainted by corruption – and with the invaluable assistance of certain media organizations – those two populist groups made a good showing in the local and regional elections of May 24. Although far from the landslide victories that some had been predicting for them, they are now in a position to play kingmakers in certain municipal and regional councils. That includes Madrid, with a new mayor nominated by Podemos. In Barcelona, a coalition of leftist organizations has won city hall by a nose on promises that will be hard to keep.

On the other hand, the Catalan independence project, which had been making international headlines as recently as last November, seems to have become less of an issue in the past few months. Its main political proponents failed to take advantage of the momentum generated by the informal – and, some say, illegal – referendum in which close to two million people voted for separation from Spain. And the all-too-public squabbles within their uneasy alliance have caught much attention, somewhat dampening the people’s enthusiasm for the cause. Yet, pro-independence parties gained 300,000 new votes in the latest election. They now stand at 45 per cent of the ballot, while another 12 per cent went to those that won’t pronounce for independence but support nonetheless a referendum on it. That includes the left coalition that will be running the city of Barcelona. Unionist groups fell to 32 per cent altogether. Never mind that these results confirm a strong support for separation, some interested voices have claimed nonetheless that the Catalan push for full national sovereignty is all but defunct.

But then, every time that the Catalan question is proclaimed dead something comes up to remind everyone that this centuries-old conflict remains unsolved. On the 30th of May, just before the start of the final match for the Spanish king’s soccer cup between Athletic Bilbao and FC Barcelona, the 90,000-strong crowd of Basques and Catalans at Barcelona’s Camp Nou booed and jeered and whistled at the Spanish national anthem that was being played full-blast over the stadium’s public address system. Their disapproval was not addressed to any of the politicians present, nor to the king personally or even to the institution of monarchy. It was simply a reminder that a large number of Basques and Catalans don’t perceive the Spanish State as their own, don’t feel represented by Spanish national symbols and don’t appreciate those symbols being shoved on to them

The message – that this was a direct hit at the foundations of the State – was well understood by the Spanish side. And Spain doesn’t take kindly to dissent. The authoritarian streak that has been its trademark through the centuries will reappear every time that those in power sense a threat to their position. The next day much of the Madrid press was crying bloody murder about such an insufferable affront to national honor. A fresh spate of insults against Catalans – but not so much against Basques, interestingly enough – immediately flooded the social networks. A right-wing organization threatened to bring legal action, although it’s not very clear against whom, or for what crimes. In a communiqué published shortly after the events – while the match was still being played – the Spanish government requested the official sports authorities to find a way to penalize the clubs on the grounds of incitement to violence, although in fact there had been no violent incidents. The Spanish Ombudsperson – don’t let her title fool you, this Andalusian marquise and former cabinet minister for the Popular Party is hardly an unbiased voice – found features of hate speech in the protest, and the Minister of the Interior rushed to state that such an incitement to hatred should not go unpunished. And, sure enough, a Spanish government spokesman soon announced legislative changes intended to criminalize certain forms of dissent involving the national symbols.

In a more rational vein, one of FC Barcelona’s star players, Xavi Hernandez, suggested that rather than threatening with sanctions the authorities should be reflecting on the causes of the protest. Indeed, such a clear show of opposition from what could be taken to be a cross-section of Basque and Catalan public opinion should have given the other side some food for thought. But this is Spain. No one there, not the officials and not the general public, seems to have stopped for a minute to ponder why those two national groups have been made so uncomfortable in a political order that has been imposed from outside.

This episode proves that the Spanish State’s conflict with its composing nations is very much alive. The crowd’s protest at Camp Nou is an indication of basic flaws in the configuration of the State, and Spain’s rabid reaction illustrates its unwillingness to acknowledge those flaws. Those traditionally in power have always refused to face the country’s plurinational reality and work for an arrangement that all could live with. And now, for all the radical posturing of the new left or the half-baked reformism of the new right, and for all their proclamations of a new style in politics, neither has any ideas that could help advance on the issue. In fact, Ciudadanos had its start as a pressure group against Catalan demands of self-government, which makes it more part of the problem than of the solution. Podemos – much like their Trotskyist forefathers of the 1920s – combines generic expressions of support for every people’s right to self-determination with a strong reluctance to forsake the benefits of a centralized state. On this the old and the new politics are in full agreement. It is not in Spain’s character to question its own ways, no matter how self-defeating they have proved to be throughout history. And this permanent refusal to choose compromise over imposition can only encourage Catalans to go ahead on their own independent path.

juny 19 2015

L’ANC torna al carrer per repartir 500.000 diaris parlant de la relació Catalunya-Espanya

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) torna al carrer aquest divendres 19 de juny per repartir mig milió d’exemplars d’un nou diari centrat en la relació Catalunya-Espanya després de parlar, en anteriors números, de drets socials i pensions i regeneració democràtica i Europa. Centenars de voluntaris de l’Assemblea faran arribar a milers de persones nous arguments que expliquen la República catalana que volem construir. Un país nou on hi cabrà tothom. Un país nou que respectarà drets i sentiments. Un país nou obert al món que es convertirà en un aliat natural de l’Estat espanyol.

Diari 3

juny 2 2015

L’ANC vol mobilitzar els catalans residents a l’estranger per guanyar el 27S

Amb l’objectiu d’assegurar el màxim de vots per opcions independentistes el 27S, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) potencia la campanya Mobilitzem el Vot Exterior. Es tracta de la iniciativa internacional prioritària a l’ANC aquest 2015, especialment per les 37 Assemblees Exteriors que té arreu del món. Actualment, els catalans residents a l’estranger amb dret a vot superen els 200.000 (192.608 estaven inscrits al Cens Electoral de Residents Absents –CERA- l’abril del 2015; xifra a la que cal sumar-hi aquells catalans que estan inscrits al Registre d’Espanyols Residents Temporalment Absents (ERTA), així com també aquells que, tot i residir a l’estranger, no s’han registrat ni a l’un ni a l’altre) i poden ser decisius per assegurar una majoria independentista a les plebiscitàries.L’eix principal de la campanya Mobilitzem el vot exterior és la web informativa http://www.votexterior.cat , amb les explicacions per fer els tràmits necessaris en funció de la situació de cadascun dels catalans residents a l’estranger. A més, també s’ofereixen eines per animar a votar als familiar i amics residents a l’estranger, mitjançant les xarxes socials, la missatgeria mòbil i un model de correu electrònic per poder enviar a tots els contactes. La campanya, per tant, pretén mobilitzar els catalans residents a l’estranger, però apel·la especialment als catalans que resideixen a Catalunya a fer-se responsables de transmetre aquesta informació.

En roda de premsa, la nova coordinadora d’Internacional, Liz Castro, ha explicat que cal “potenciar la presència internacional per aconseguir que el món sàpiga què passa a Catalunya”. “Tenim més de 200.000 catalans a l’exterior. No podem perdre cap vot sobiranista el 27S” ha explicat Castro, que ha remarcat que cal que els catalans residents a Catalunya parlin amb amics i familiars a l’estranger per conscienciar-los de la importància del seu vot.

Per la seva banda, Antoni Montserrat, de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) i Arnau Galobardes, del Secretariat Nacional de l’ANC, han explicat els tràmits necessaris per poder votar. La conclusió és que fer-ho no és fàcil, però “no és impossible”. El principal escull, han dit, és la manca d’informació existent per un sistema de vot exterior “desastrós”, fet pel qual han insistit en la necessitat de transmetre tots els passos perquè tothom que vulgui votar pugui fer-ho el 27S.

Actualment, l’ANC contempla diverses vies perquè els catalans residents a l’estranger puguin exercir el seu dret a vot:

Els que ja estan inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) o al registre d’Electors Residents Temporalment Absents (ERTA), han d’esperar a la signatura del decret de convocatòria de les eleccions per començar a realitzar els tràmits necessaris per a poder votar des de l’estranger.
Aquells que no estan inscrits a cap d’aquests dos registres NO s’han d’inscriure al CERA. Les alternatives són:
- Un cop el President de la Generalitat signi el decret de convocatòria de les eleccions, inscriure’s a l’ERTA per poder exercir el vot des de l’estranger.
- Si el dies previs al 27 de setembre ets a Catalunya, pots considerar utilitzar el vot per correu anticipat a Catalunya.
- Si el dia 27 de setembre és a Catalunya, optar pel vot presencial a Catalunya.

En tot cas, per a una informació el més complerta i actualitzada possible, es recomana visitar la web www.votexterior.cat

L’acció exterior

A més de la campanya, Castro ha explicat d’altres accions que organitzarà l’ANC a nivell internacional, com la crida a portar estelades a Berlin i el repartiment de 10.000 estelades de paper per a reforçar-ne la presència a la final de la Champions League del proper 6 de juny.

maig 30 2015

Es presenta “Reinicia Catalunya” per aplegar el debat de la nova constitució catalana

Aquest matí s’ha presentat Reinicia Catalunya, un espai que aplega les iniciatives en les que la ciutadania ja ha començat a debatre sobre el procés constituent, el país que volem o els esborranys de possibles textos constitucionals. Entre els grups promotors hi ha Òmnium, “El País que Volem” i la Sectorial de Juristes de l’ANC.
Podeu accedir a totes les iniciatives que tenen a veure amb el diàleg sobre les bases d’un nou país i els textos constitucionals a través de www.reiniciacatalunya.cat

maig 29 2015

Vas a la final de Berlín i vols que es conegui el procés d’independència de Catalunya?

De cara a la Final de la Lliga de Campions del proper 6 de juny que es disputarà a Berlín entre la Juventus i el F.C.Barcelona, estem preparant una acció que permeti donar visibilitat al procés d’independència de Catalunya.

Per a fer-ho, estem buscant voluntaris que es desplacin a Berlín i que estiguin disposats a realitzar una petita tasca que durarà poca estona i que cada voluntari podrà realitzar de forma autònoma.

Aquells que estiguin disposats a donar un cop de mà agrairem que enviïn un correu a actes@assemblea.cat indicant-nos:

Lloc de residència.
Amb quin mitjà de transport vas cap a Berlín (avió, bus, cotxe particular) i des d’on surts.
En cas que sigueu socis o simpatitzants de l’ANC, a quina Assemblea Territorial pertanyenui si hi teniu algun càrrec (coordinador/a, secretari/a o tresorer/a).

Us agrairem que pugueu fer difusió d’aquesta cerca de voluntaris entre els vostres amics i entre les Penyes Blaugranes del vostre territori.

maig 28 2015

Sèrie de mapes per analitzar gràficament les eleccions municipals al Vallès Occidental

Font: Vilaweb Vilaweb a elaborat una sèrie de mapes per interpretar gràficament les eleccions municipals del 24 de maig. Us passem les ampliacions pel Vallès Occidental.

Quina força governava abans de les eleccions municipals:

Quina força ha guanyat les eleccions:

Quin percentatge tenen els partits independentistes (CiU, CUP i ERC)?

Quina de les tres forces sobiranistes (CiU, CUP i ERC) ha estat primera quan s’hi han presentat totes tres:

Percentatge de vot a ERC

Pèrdua de vot del PP comparat amb les municipals del 2011 (hi ha pobles amb candidatures fantasma que poden donar increment)

maig 25 2015

Anàlisi gràfica del nombre de regidors dels Vallès Occidental escollits a les municipals que han signat el compromís de l’ANC

En aquest gràfic podeu veure l’evolució del nombre de regidors de candidatures que han signat els Compromís de l’ANC que han sortit escollits en les municipals 2015. Podeu comparar-ho amb les del 2011.

En les dades del 2012 hi ha candidatures que han canviat i no es pot deduir el seu posicionament amb exactitud.

En bastants casos hi ha candidatures (per exemple moltes de les que participen a les Candidatures Alternatives del Vallès) que no han signat el Compromís de l’ANC però que hi són molt pròximes o bé són clarament independentistes a nivell nacional.

Aquests serien els casos en concret:

Badia Alternativa d’Esquerres per Badia 5 regidors
Barberà del Vallès Junts per Barberà 4 regidors
Castellar del Vallès Nosaltres Decidim 4 regidors
Castellbisbal CiU 2 regidors
Palau-solità i Plegamans CUP 1 regidor
Polinyà CiU 4 regidors
Ripollet Ara Decidim Ripollet 9 regidors
Santa Perpètua de Mogoda CUP 1 regidor

Fins ara els regidors de candidatures que han signat el Compromís de l’ANC sumaven 147. Després de les eleccions del 24 de maig sumen 164. Si s’hi afegissin els de les candidatures molt pròximes però que no han signat s’arribaria a 194 regidors.

maig 20 2015

Les Sectorials de l’ANC enfilen el Debat Constituent de la futura República Catalana Independent

La IV Jornada de Sectorials ha fixat les bases de col·laboració amb la Convenció Constitucional

El debat constituent és protagonista de la nova fase del procés sobiranista i això havia de fer-se notar. Més d’un centenar de delegats en representació de 29 assemblees sectorials han celebrat la IV Jornada de Sectorials de l’ANC per posar en comú el fruit dels debats constituents, discutits i elaborats durant les darreres setmanes i que l’Equip de Coordinació Intersectorial de l’ANC (ECI) ha organitzat i dinamitzat.

Aquesta IV Jornada estava centrada en el “Debat Constituent per a la República Catalana Independent”, és a dir: assenyalar els eixos fonamentals per a una futura Constitució d’una Catalunya independent. Els debats s’han desenvolupat al llarg d’una intensa jornada matinal d’aquest dissabte primaveral 16 de maig al Recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

La benvinguda als assistents ha anat a càrrec del coordinador de l’ECI, Josep Antolí, que ha assegurat que l’objectiu de la Jornada no és redactar cap nou projecte de Constitució, sinó “el de sumar propostes i aspectes de les nostres sectorials als 4 projectes constitucionals ja existents”.

Per la seva banda Josep Arranz, secretari de l’Equip de coordinació Intersectorial, ha remarcat que la participació de l’ANC en el debat constituent no fa sinó recollir allò que ja està en el carrer. “Catalunya, si per voluntat pròpia esdevé una nova nació independent, haurà de dotar-se d’una Constitució i d’unes normes de desenvolupament que li siguin pròpies. És a dir, Catalunya comptarà amb un marc jurídic d’aprofundiment de la democràcia en allò econòmic, polític i social”. Segons continua Arranz “per a les sectorials de l’ANC no és possible elaborar una constitució en el segle XXI sense la participació directa dels ciutadans, és necessari incentivar la participació del conjunt del poble i per això des de les diverses Sectorials que conformem l’ANC estem disposats a aportar el nostre treball en aquesta direcció”.

L’experiència de nous estats a Europa, el paper de Diplocat i la Convenció Constitucional

Previ als debats s’ha comptat amb tres intervencions de nivell que han suscitat una participació intensa i apassionada en el posterior col·loqui. El periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha amenitzat els membres de l’ANC sobre la formació de nous Estats amb algunes de les seves experiències com a corresponsal en els processos d’independència com a l’ex-república soviètica d’Estònia i el cas d’Eslovènia a començaments dels anys 90. Les seves experiències viscudes li han servit per a advertir als assistents a la Jornada que “la independència no és una Nit de Reis. És un procés lent, amb fites, que cal veure’l al cap dels anys per a comprovar que el país ha canviat com un mitjó”. I ha reblat: “És possible que algú no s’hagi adonat, però Catalunya ja hi està de ple en el procés cap a la independència”. També ha parlat del paper clau que exercirà Barcelona, Cap i Casal, en el reconeixement internacional del nou estat. “Barcelona té un pes econòmic i polític molt important a nivell internacional i hi ha massa interessos en joc com perquè les potències europees i internacionals no ens facin cas en el precís moment de la independència”. També ha dedicat la seva intervenció en destacar el valor del 9N en l’escena internacional on es va posar en evidència la feblesa de l’Estat espanyol a Catalunya on no va poder imposar la seva autoritat (tot i les sentències del TC i l’extraordinària i inhabitual presència policial). I en canvi el contrapés del comportament exemplarment cívic i l’impressionant nivell organitzatiu de la societat i de les institucions catalanes que foren vistes com a factor d’estabilitat.

Martí Estruch, responsable de comunicació internacional del Diplocat -el Consell de la diplomàcia pública de Catalunya- ha explicat durant la seva intervenció la importància de la internacionalització d’un procés d’independència d’un nou estat, per a assegurar que a Catalunya, “els resultats comencen a ser mesurables”, posant com a exemple recent el Debat celebrat al Parlament danès sobre la independència de Catalunya.
Estruch ha mantingut que per a que algú et reconegui, abans és necessari que et conegui. I en essència això és el que està fent Diplocat arreu del món amb Jornades acadèmiques, contactes al més al nivell amb els principals mitjans de comunicació internacionals i corresponsals del món, treballant de manera coordinada institucions privades de tot tipus -l’ANC entre elles-, agents socials i Govern.

Finalment, Jordi Rich ha pres la paraula. Rich és membre promotor de la Convenció Constitucional i de la qual emana la iniciativa Reinicia Catalunya des d’on també es pretén fomentar el debat constitucional recollint aportacions d’entitats, d’experts i del territori i per la qual cosa disposarà del suport d’una web per on canalitzar el debat. Reinicia, a finals de mes, farà la seva presentació en societat. El sobiranisme civil ja fa mesos que impulsa la discussió sobre com ha de ser el nou estat. S’han redactat diversos esborranys d’una eventual Constitució catalana, i aquesta nova iniciativa aixoplugarà la discussió constituent. En la plataforma hi són presents entitats independentistes i també altres que, malgrat no ser-ho, donen suport al procés d’un nou estat. La Convenció Constitucional impulsa un procés de deliberació de la Constitució que és definit com un procés participatiu i radicalment democràtic. La Convenció Constitucional vetllarà perquè el procés de redacció de la Constitució catalana es desenvolupi com a mínim en tres fases: una de “participativa”, amb el debat ciutadà, una segona de “representativa” conjunta entre parlamentaris i representants de la societat civil i una darrera etapa de “ratificació” a través d’un referèndum vinculant.
Rich ha versat sobre les parts que ha de tenir una Constitució, les més importants i bàsiques: Definir quin és el subjecte que exerceix la sobirania: el Parlament o el Poble. D’on es desprenen dos grans models: el parlamentari (anglosaxó) o el participatiu o democràcia semi-directa (suís). Els Drets individuals i col·lectius. Així com el repartiment i el control del Poder (divisió de poders). També ha remarcat la importància del sistema electoral, donat que mai és neutre. Conforma majories i l’estabilitat d’un país pot dependre del seu sistema electoral. Tant important com és definir el sistema d’elecció dels representants públics, també ho hauria de ser el disposar d’un sistema de revocabilitat que poques legislacions contemplen. Igualment important és definir el tipus de sistema executiu: presidencialista o semi-presidencialista (una variant del qual és la monarquia parlamentaria) o el conegut com a Directorial o de consens (sistema col·legial en que el Parlament elegeix l’executiu i reflexa la seva diversitat).

Sessió de Treball i conclusions

A mig matí s’ha procedit a la constitució de cinc taules de treball per grups per a posar en comú el fruit dels diferents debats fets durant les setmanes anteriors i elaboració de les conclusions genèriques que seran ara recollides i sintetitzades per l’Equip de Coordinació Intersectorial i enviades a la iniciativa Reinicia per a la seva canalització i aportació al debat. Un debat que a la cloenda de la Jornada s’ha deixat ben clar que aquesta d’avui només era el començament d’un llarg i intens procés deliberatiu i participatiu que cal aprofundir al màxim.

Els grups de sectorials formats han estat: Ciutadania, coordinat per Martha Moreo de la Sectorial d’Immigrants, Benestar, coordinat per Maria Rosa Güell de Sanitat, Economia i Territori, coordinat per David Ros d’Economistes, Cultura,coordinat per Josep Solé de Cultura i Administració, coordinat per Josep Antolí d’Administració Pública. A cada grup hi han participat en l’elaboració de propostes diverses sectorials.

El gruix de les conclusions s’han centrat en aportacions referents als Drets de ciutadania i a l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, a un Estat al servei de la persona i la col·lectivitat. Dret a una vida digna: serveis socials, alimentació, habitatge, ingressos econòmics mínims, educació i salut universals. A la nacionalitat. A la socialització de l’espai públic com a àmbit de foment de la participació ciutadana. Protecció i prevenció contra les discriminacions i la desigualtat. Dret al treball i defensa d’un lloc de treball digne com a base per aconseguir el bé comú de les persones. Defensa dels valors republicans i democràtics com a base de la dignitat i la llibertat de la persona. Dret a l’accés a la Cultura en igualtat de condicions, considerant aquesta com un dret social de tot ciutadà al mateix nivell que l’educació, l’habitatge o la salut. L’esport com a foment de valors com la cohesió social. Garantir la recerca i la llibertat de càtedra. Debat entre neutralitat de l’estat respecte el fet religiós vs laïcitat. Escola catalana i en català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Català i aranès úniques llengües oficials. Un model únic d’ocupació pública per a totes les administracions (una sola escola de l’administració pública, un sol catàleg de treball…) Avaluació continua del servei, transparència de l’administració. Tot ciutadà ha d’arribar a conèixer què es fa amb els recursos i els diners públics. I una direcció pública professional a través dels propis mèrits no subjecte als canvis dels polítics de torn.l’estat respecte el fet religiós vs laïcitat. Escola catalana i en català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Català i aranès úniques llengües oficials. Un model únic d’ocupació pública per a totes les administracions (una sola escola de l’administració pública, un sol catàleg de treball…) Avaluació continua del servei, transparència de l’administració. Tot ciutadà ha d’arribar a conèixer què es fa amb els recursos i els diners públics. I una direcció pública professional a través dels propis mèrits no subjecte als canvis dels polítics de torn.

maig 19 2015

Dinamarca es converteix en un vigilant internacional del procés d’independència de Catalunya

La Interpel·lació del partit Enhedslisten (Aliança Roja-Verda) sobre el dret a vot dels catalans per decidir el seu futur polític, presentada pels diputats Nikolaj Villumsen i Christian Juhl el passat dimarts 12 de maig es concretà després del debat en la següent resolució “El parlament danès pren nota de l’explicació del Govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l’opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid”.

Aquesta proposta de resolució comuna acordada ha sigut ratificada avui per 64 vots a favor, cap vot en contra i 41 abstencions. Els partits que s’han abstingut han sigut el Dansk Folkeparti i Venstre que ha canviat el seu vot favorable de la setmana anterior. La resolució ha sigut doncs aprovada per 6 dels 8 partits parlamentaris amb el consens general de la cambra.

“L’aprovació és un triomf per la democràcia, perquè demana resoldre la voluntat d’independència dels catalans a través del diàleg democràtic entre Catalunya i el govern espanyol” indica Toni Segovia, coordinador de l’ANC Dinamarca, que ha impulsat la interpel·lació. Segovia ha afegit que “fins ara cap de les ofertes de diàleg ha sigut atesa pel govern espanyol, sinó que ens hem trobat amb un mur legal enlloc de governants responsables disposats a trobar solucions democràtiques a aquesta qüestió política”.

El coordinador de l’ANC Dinamarca ha afegit que “amb aquest pas endavant del Parlament danès, Dinamarca es converteix en un vigilant internacional del procés d’independència de Catalunya. Ja no es parla d’afer intern espanyol, sinó que presenta els dos actors (Catalunya i l’Estat espanyol) com a subjectes polítics en igualtat de condicions. Catalunya és reconeguda com a subjecte polític per se en l’escena internacional”.

L’ANC de Dinamarca valora també molt positivament com s’ha desenvolupat el debat en sí i la resolució mateixa del Folketinget, que ja situa el procés d’independència de Catalunya a l’escenari polític danès i el fa propi. Confien que ara sortiran encara més iniciatives de debat polític sobre el tema de la independència de Catalunya a Dinamarca i des de Dinamarca.

Avui també, l’ANC de Dinamarca presenta al Ministre d’afers exteriors danès Martin Liedegaard les 15.882 signatures de suport a la proposta d’interpel·lació d’Enhedslisten recollides arreu del món a través de la pàgina skrivunter.net, pàgina que acull les peticions de suport a les interpel·lacions parlamentàries. El text que presentava l’ANC Dinamarca en aquesta campanya resava: ”En democràcia totes les persones tenen el dret fonamental a expressar-se, a fer sentir la seva veu, a emetre el seu vot. Et demanem que donis el teu suport personal a aquesta petició i, d’aquesta manera, enviïs un fort missatge de compromís amb la democràcia al Parlament danès”. L’ANC de Dinamarca dóna les gràcies a tots els que han col·laborat signant i per difondre la campanya.

maig 15 2015

L’ANC reparteix 500.000 diaris per fer un “país millor”

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) està repartint aquest matí mig milió d’exemplars d’un diari que ha editat centrat en la voluntat de fer un país millor que alci la bandera de la regeneració democràtica. Quasi 400 voluntaris de l’Assemblea s’han repartit en més de 100 punts d’arreu del país, especialment en parades de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona, per fer arribar el diari al màxim de gent possible.

“Vols fer un país millor?”
La portada del diari apel·la directament a la voluntat de construir un país millor amb, entre d’altres, democràcia participativa; lluita contra la corrupció; igualtat d’oportunitats i llibertat d’expressió. L’interior de la publicació compta amb l’Editorial (“La teva bandera”), i l’apartat Gente com tú, en què se cita persones reconegudes de diversos àmbits que, independentistes o no, expressen el seu respecte per la idea d’independència, en uns casos, o apel·len a ella com a oportunitat de canvi, en d’altres. Així, la secció compta amb noms com l’humorista Andreu Buenafuente; el periodista Iñaki Gabilondo, Killian Jornet o el grup Txarango, entre d’altres.

El diari també repassa a “El mundo nos mira” diverses informacions i estudis internacionals sobre la qualitat democràtica de l’Estat espanyol i l’oportunitat per a Catalunya de construir un país nou. A “La Catalunya que volem” hi ha un decàleg de mesures necessàries per al país, mentre que a “Estem preparats per ser un país capdavanter” el diari mostra com l’aparició de nous països és una constant històrica i que son els països petits, de dimensions semblants a les de Catalunya, el que lideren els rànquings en benestar i qualitat democràtica. “Somos y seremos Europa” clou el diari amb un repàs de raons per les quals els catalans podran decidir quina relació tenen amb les institucions europees i quin serà el seu paper a Europa.

maig 13 2015

El Parlament danès tracta com a actors iguals Catalunya i Espanya, i els insta a dialogar i a trobar una solució democràtica i pacífica al procés català

L’ANC Dinamarca ha valorat molt positivament el desenvolupament del debat que s’ha produït al Folketinget (Parlament danès), en el qual han intervingut els portaveus d’afers exteriors de l’àmplia majoria dels partits polítics de la cambra. En paraules del seu portaveu, Carlos Villaró, el debat ha estat “molt positiu i molt interessant, el Parlament danès ha expressat la seva admiració pel poble i la història de Catalunya, i ha proposat que de igual a igual Catalunya i Espanya dialoguin i negociïn una solució democràticament i pacíficament”.

La branca exterior de l’Assemblea va impulsar fa uns mesos l’acció des de Copenhaguen en contacte amb partits polítics del Parlament amb la organització de dues taules rodones de l’ANC al Parlament danès, al juny i al novembre de 2014. El representant de l’ANC ha subratllat que “el que inicialment havia de ser una interpel·lació d’un partit al Ministre d’Afers Exteriors danès es va convertir en un debat que es va allargar 45 minuts amb les intervencions de set dels vuits grups parlamentaris, de tot l’arc, des de l’esquerra a la dreta, l’assumpte ha generat interès per a tots”.

En el marc de la sessió ‘Dret a la lliure determinació dels pobles‘, ha fet la interpel·lació inicial el partit Enhedslisten (Aliança Roja i Verda), de la mà del seu diputat Nicolaj Villumsen: “Com demanarà el govern danès que es respecti el dret dels pobles a la lliure determinació, en relació amb l’àmplia majoria del parlament català, la societat catalana i el govern català que vol celebrar un referèndum sobre la independència?”. Com a resposta, el Ministre d’Afers Exteriors danès Martin Liedegaard, ha fet referència a Catalunya de manera molt pedagògica i ha fet una crida a cercar una solució per la via democràtica i pacífica. El diputat del Socialistisk Folkeparti i exministre d’afers exteriors de Dinamarca Holger K. Nielsen ha expressat la seva admiració per la cultura i el poble de Catalunya i per la resistència durant la Guerra Civil espanyola i dictadura posterior. Al debat també s’ha parlat del model d’Europa que hi haurà probablement d’aquí a uns anys, amb més països, i s’ha fet la comparativa amb el que està passant a Escòcia.

La resolució comuna es votarà el 19 de maig

Els grups han acordat el text d’una proposta de resolució comuna que el plenari del Parlament danès té previst aprovar en la votació del proper 19 de maig, d’aquí a una setmana. “El parlament danès pren nota de l’explicació del Govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l’opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid”. El text posa de manifest, tal com han expressat els grups parlamentaris, que el diàleg pacífic i democràtic s’ha de dur a terme entre dos actors, d’igual a igual, Catalunya i Espanya.

La campanya de recollida de firmes de suport “Diem sí al dret dels catalans a votar” des de la pàgina danesa skrivunder.net, on s’acullen les peticions de suport a les interpel·lacions parlamentàries ha recollit més de 15.850 firmes de suport d’arreu del món.

maig 7 2015

Vídeo “Pensiones: La República catalana nos sale a cuenta”

Estan en perill les pensions en una República Catalana?

maig 4 2015

L’ANC recull 15.000 signatures de suport a la ILP Habitatge

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha recollit 15.000 signatures de suport a la ILP Habitatge: contra els desnonaments i la pobresa energètica, que pretén que “el Parlament aprovi noves polítiques d’habitatge i pobresa energètica que facin front a aquesta emergència social”. Des que el passat 16 de febrerl’Assemblea va anunciar el seu suport a la iniciativa al costat dels representants de les entitats impulsores –PAH, Aliança contra la Pobresa Energètica, i Observatori DESC– les seves territorials han fet campanya i recollida de signatures per assegurar i empènyer en l’èxit de la iniciativa. Finalment, en dos mesos i mig s’han recollit 15.000 signatures que se sumaran a les recollides per la resta d’entitats que s’han sumat a la ILP. El passat 27 de març n’hi havia ja 70.000.

Aquest dilluns a la tarda, la coordinadora d’accions sectorials de l’ANC, Gemma Cots, i el coordinador de mobilització social, Josep Sabaté, han entregat les 15.000 signatures recollides a la seu de la PAH a Barcelona. Els representants s’han felicitat per la xifra i han demanat al Parlament i, en concret, a les forces sobiranistes, que actuïn amb valentia aprovant la iniciativa per començar a construir un país nou.

Avenç social i nacional: “dues cares de la mateixa moneda”

A la roda de premsa del passat 16 de febrer, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, va explicar el suport a la ILP ja que, per l’Assemblea, lluitar contra els desnonaments i la pobresa energètica és un pas necessari per construir una “república catalana lliure i socialment justa”. La presidenta de l’ANC va afegir que avenç social i nacional són “dues cares de la mateixa moneda”. A més, va explicar que “l’Estat espanyol no resol els problemes dels catalans”, i va demanar“valentia” als partits i al govern, així com un “pas endavant per demostrar que el país que farem serà més just”.

Al Vallès Occidental destaquen les prop de 600 recollides a Sabadell o les més de 800 de Sant Quirze.

abr. 30 2015

1.200 empresaris demanem a la Generalitat que s’afanyi en el desenvolupament de la Hisenda pròpia

L’Assemblea sectorial de l’ANC Empresaris per la Independència, formada per més de 1.200 empresaris de petites i mitjanes empreses, considera que l’Estat espanyol està perjudicant greument el teixit industrial de Catalunya amb la seva política centralitzadora.

Aquests són alguns exemples d’aquestes actuacions que dissuadeixen la inversió estrangera a Catalunya i ofeguen les seves possibilitats d’expansió:

Catalunya acaba de perdre la concessió d’un gran centre logístic de distribució de 200.000 vehicles Mercedes Benz i Smart al port de Tarragona per no disposar d’ample de via europeu. Hauria donat feina a milers de treballadors.
Manca una inversió molt necessària i rendible a les Rodalies de Barcelona (enlloc dels 55.000 milions d’€ d’un AVE
Manca de l’Eix Mediterrani, aturat des de fa anys.
La inversió en autovies de franc al costat d’unes autopistes amb manca de viatgers va contra la millora de les nostres xarxes de carreteres i ofega les nostres possibilitats d’expansió.
La indemnització de 1.350 milions d’euros pel cas plataforma Castor són milions que repercutiran en els rebuts del gas de tota la població durant 30 anys. Hauria de fer dimitir al Govern que va acceptar aquestes condicions.
L’ anticatalanitat en l’afer Endesa va provocar que l’empresa passés a ser de capital italià.

A aquesta política centralitzadora cal afegir-hi la fiscalitat confiscadora del Govern espanyol, que:

Genera un ofec econòmic a la Generalitat, perjudicant clarament els recursos que es podrien dedicar a la rebaixa i millor redistribució d’impostos, al suport productiu i a l’eficiència de les empreses catalanes.
Obliga a una reducció del dèficit de la Generalitat insuportable mentre que l’Estat no s’aprima en absolut.
Puja l’IVA i recapta tot el benefici generat mentre la Generalitat ha de pagar l’increment a l’Estat.
Deixa d’invertir entre 12.000 i 16.000 milions d’euros generats a Catalunya cada any i posteriorment obliga a la Generalitat a acudir al FLA, que presta amb interessos, uns diners que Catalunya no necessitaria si no fos pel dèficit fiscal que pateix.
Posa un IVA cultural del 21% ensorrant totes les industries culturals del país

Només si recuperem els guanys fiscals podrem:

ajudar a les nostres empreses tot rebaixant els impostos,
facilitar la millora de la nostra productivitat,
protegir el desenvolupament del nostre talent,
crear noves regles de joc que generin riquesa social i econòmica
donar suport a les nostres empreses en la seva tasca d’expansió als mercats exteriors.

Per tot això els empresaris, necessitem que:

El procés endegat no s’aturi
La Generalitat acceleri el desenvolupament de la Hisenda pròpia

ANC – Sectorial d’Empresaris per la independència

Assemblea Nacional Catalana – VALLÈS OCCIDENTAL

L'Assemblea al Vallès Occidental

Category Eines