ARTE ha fet el documental L’Espagne, un pays divisé sobre l’herència del franquisme i l’extrema dreta a l’Estat espanyol i la seva capacitat d’influir en la política.
La BBC n’ha fet un altre, Death on the Border, sobre la politica migratòria a la tanca de Melilla i els casos amagats de morts i devolucions en calent que el govern de Pedro Sánchez nega.
Aquí teniu els vídeos dels debats que es van organitzar a l’Acampada a la plaça Catalunya dins la campanya Nosaltres Acusem.
Debat Josep Costa, Jordi Flores i Pep Cruanyes
David Fontanals i Meridiana Resisteix
Pep Tomàs i Teresa Maria Cribillers (TRACA) i Roger Verdaguer (represaliat).
Pep Castellarnau, Grup de Suport 15 d’octubre 2019, Albert Tudela, 21 Raons, 1 d’octubre 2018, Josep Maria Gontan, Granollers, 15 octubre 2019 i Tomàs Sayes, La Cerdanya, (Llarena, La Jonquera, Pablo Hasel)
El jutjat mercantil número 11 de Barcelona ha ordenat el tancament del web de consum estratègic de l’Assemblea Nacional Catalana i el “cessament en la realització de qualsevol actuació, per qualsevol mitjà, amb transcendència pública, que suposi la difusió de la campanya”, i qualifica la campanya de “deslleial i contrària a la bona fe”.
Aquesta sentència s’inscriu en la causa general de repressió del moviment independentista i vulnera drets fonamentals en una societat democràtica, com són la llibertat d’associació i la llibertat d’expressió. La llibertat d’expressió no només és la llibertat d’opinar, sinó que també inclou la cerca d’efectes sobre els ciutadans d’aquestes opinions. Amb aquesta sentència es perverteix el dret mercantil i el dret de la competència, convertint-los en un instrument més del dret de l’enemic.
En aquest cas, l’instrument de la repressió ha estat la patronal Foment, que lluny de defensar els interessos de les empreses catalanes, traint la seva història, ha optat per defensar els interessos d’unes poques empreses oligopolístiques i amb seu a Madrid. Com va recordar l’advocat de l’Assemblea, Pep Cruanyes, en el judici, el 1899 Foment va donar suport al Tancament de Caixes, i el seu president va ser acusat de sediciós. El Foment actual, doncs, és molt lluny dels seus orígens.
El 17 de juny passat l’Assemblea anunciava que el Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) havia resolt arxivar l’expedient sancionador contra l’Assemblea per la campanya de Consum Estratègic. Llavors l’entitat ja havia mostrat el desacord amb la resolució del cas, perquè la incoació d’un expedient sancionador com a infractora de la Llei de defensa de la competència (LDC) a una associació civil per haver promogut una campanya en positiu, que se centrava a informar el consumidor, suposava un precedent inquietant per a la llibertat d’expressió i associació. La campanya proposava actuar de forma responsable, tenint en compte altres valors a banda de la qualitat o el preu del producte o servei.
Recordem, també, que considerar l’Assemblea com a empresa en el sentit del dret de la competència, quan no obtenia cap benefici econòmic d’aquesta campanya, és un precedent perillós per a altres associacions que puguin exercir un rol de prescriptors de tendències de consum.
La pàgina consumestrategic.cat tenia com a objectiu promoure el consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, i feia èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0 o el respecte i promoció de la llengua catalana.
És totalment legítim, i emparat en el dret a la llibertat de pensament i d’expressió, que l’Assemblea analitzés la situació de Catalunya des d’un punt de vista polític i econòmic al voltant del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre i, d’acord amb els objectius polítics i socials de l’entitat, promogués una campanya d’informació als consumidors animant-los a actuar en la línia d’aquestes conviccions.
Les recomanacions d’aquest manual t’ajudaran a crear una primera capa de ciberseguretat imprescindible per a qualsevol activista de base que vulgui exercir els seus drets i llibertats sense estar sota vigilància. T’ho posem fàcil. Posa-ho difícil.
Si ets professional de la psicologia i vols promoure el català com a llengua d’ús a la professió i també als estudis i a la bibliografia, la candidatura popular de país @Psicologia_Som a les eleccions al Col·legi Oficial de Psicologia és la teva!
Si vols ajudar a fer que el català estigui present a les consultes de psicologia, envia-ho als teus contactes!
Troba tota la informació aquí
L’Assemblea Nacional Catalana i organitzacions aliades contra la precarietat energètica i l’emergència climàtica, inicien una campanya nacional d’apoderament ciutadà per fer front als abusos de les grans empreses energètiques, construint alternatives des de l’independentisme.
Des de l’Assemblea es treballarà perquè les persones usuàries d’energia s’apoderin i passin a ser-ne productores i usuàries actives, de forma individual i col·lectiva, amb l’objectiu de crear les comunitats d’energies renovables i projectes cooperatius que trenquin amb l’actual dominació dels oligopolis espanyols.
La campanya persegueix diversos objectius:
Per aquest motiu, la Taula Social i la Sectorial e3 (ecologia, energia i entorn) de l’Assemblea Nacional Catalana col·laboraran activament en la creació de comunitats energètiques. S’ha publicat el document Energia comunitària, una guia pràctica per recuperar el poder en l’energia, un manual d’ajut a la constitució de comunitats d’energia (traducció al català de la guia europea) i s’ha dissenyat un díptic informatiu per donar a conèixer què són les comunitats energètiques i de quina manera poden contribuir a preparar el país per a la independència a través de l’acció de la societat civil. Per altra banda, s’estan organitzant visites a diversos projectes cooperatius i comunitats d’energia existents a Catalunya, i xerrades per aconseguir vertebrar-ne de noves a tot el país on l’Assemblea hi és present.
Alhora, des de la campanya Eines de País, s’ha arribat a un acord amb l’Associació de Municipis per la Independència per tal d’impulsar una moció de suport i per promocionar les comunitats d’energia al món local.
Com a tret de sortida de la campanya, llancem el videoclip “Que vinga la llum”, una col·laboració entre l’Assemblea Nacional Catalana, Germà Negre, Roba Estesa, El Diluvi i Ebri Knight, amb l’objectiu de denunciar els abusos de les grans elèctriques en el si de la campanya “Sobirania Energètica per la Independència”.
L’Assemblea Nacional Catalana ha endegat una campanya per impulsar la regulació del dret a l’autodeterminació a Europa, en el marc de la Conferència sobre el Futur d’Europa de la Comissió Europea. La iniciativa prové de l’activista independentista Jaume Bardolet, que ha presentat una proposta de creació d’un mecanisme destinat a facilitar i resoldre, per mitjans democràtics eventuals, conflictes d’autodeterminació a la UE. Aquesta eina hauria de garantir que no es puguin imposar certes posicions polítiques, ni impedir debats.
Per tal que la iniciativa sigui tinguda en consideració per part de la Comissió Europea, és fonamental que rebi el màxim de suport possible abans del diumenge 20 de febrer, data límit de presentació de propostes a la Conferència sobre el Futur d’Europa. Per donar suport a la iniciativa, els ciutadans han de registrar-se al sistema EULogin, seguint aquests quatre senzills passos:
Pas 1: Seguiu aquest enllaç (en castellà, o aquí en anglès) i ompliu els camps. És important que utilitzeu un correu electrònic actiu per registrar-vos, ja que el necessitareu per activar el vostre compte. Un cop premeu el botó “Crear cuenta”, veureu el següent missatge:
Pas 2: Hauríeu de rebre un correu electrònic de confirmació amb un enllaç per generar una contrasenya. Creeu una contrasenya i premeu el botó “Enviar”.
Pas 3: Un cop hagueu generat la contrasenya, ja haureu entrat al vostre compte. També podeu iniciar sessió mitjançant aquest enllaç.
Pas 4: A continuació podeu accedir a la iniciativa seguint aquest enllaç (en castellà, o aquí en anglès), i donar-hi suport prement els botons “Adherir-se” i “Seguir”, i també deixant-hi un comentari de suport a baix.
Feu sentir la vostra veu! Quants més suports obtingui la proposta, més possibilitats hi haurà que sigui tinguda en compte per part de la Comissió Europea.
Gràcies per formar part d’aquest projecte, i pel vostre suport al reconeixement del dret a l’autodeterminació a la Unió Europea!
Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat la fiscalització de l’acció de govern del 4t trimestre del 2021. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat d’acord amb el decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions elaborar per l’entitat.
L’informe d’aquest trimestre destaca que totes aquelles accions que suposen una confrontació directa amb l’Estat espanyol no s’estan duent a terme. Això fa que alguns dels principis, com ara el respecte per la voluntat dels electors, la sobirania i no cooperació institucional i la construcció de la institucionalitat pròpia), els considerem com a no previstos pel Govern.
En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha destacat que “per ara l’estratègia del Govern de la Generalitat no és la de confrontació amb l’Estat espanyol. Ara bé, el nostre decàleg recull accions totalment factibles i legals que es podrien fer sense cap problema i no s’han dut a terme, com per exemple elaborar uns pressupostos de la Generalitat sense dèficit fiscal”.
D’altra banda, ha explicat que: “Hi ha àmbits que considerem estratègics per preparar la ruptura com ara la sobirania energètica. De moment, els resultats en aquest cas, com en d’altres, no són positius”.
El coordinador de la Comissió d’estratègia i discurs, Arnau Padró, i la secretària nacional, Assumpta Vilajosana, han estat les persones encarregades de desgranar aquesta fiscalització trimestral.
En l’àmbit de la sobirania fiscal i financera han destacat que la gran novetat positiva és que el Govern, a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos, ha habilitat l’ICF per l’entrada de dipòsits d’institucions privades. La part negativa és el fet que els grups parlamentaris que sostenen el Govern declinessin blindar jurídicament la sobirania fiscal. D’altra banda, pel que fa a la sobirania econòmica, el Govern no aplica criteris de proximitat en la seva contractació.
En l’àmbit de la sobirania energètica, Padró i Vilajosana han constatat que s’està instal·lant quatre vegades més de potència energètica amb energies renovables a l’Aragó que a Catalunya. D’aquesta manera, si no es reverteix aquesta tendència, Catalunya acabarà tenint una dependència energètica total de l’Aragó.
En l’àmbit de la justícia lingüística han denunciat importants retrocessos pel que fa a la immersió lingüística a l’ensenyament obligatori. Les dades fetes públiques de l’ús del català a l’ESO mostren que només el 46% del professorat manté el català en les seves classes, i de moment el Govern no ha sabut donar resposta a les sentències que imposen el 25% de castellà en diversos centres educatius. Tot just s’acaba de presentar el Pacte Nacional per la Llengua, que l’Assemblea havia proposat en el seu decàleg. L’anunci és positiu però falta veure’n l’execució.
En l’àmbit de la seguretat els secretaris han assenyalat que les promeses fetes pel Govern de retirar-se de les causes contra activistes no s’han complert en la majoria dels casos. I pel que fa a l’àmbit internacional s’han identificat possibilitats de canvi pel que fa al Diplocat i a establir una xarxa internacional de suport amb altres nacions sense estat i estats de recent constitució que de moment es troben a les beceroles.
Per últim, en l’àmbit de la lluita contra els efectes sanitaris i econòmics de la pandèmia es progressa adequadament, ja que el Govern ha aplicat polítiques i mesures pròpies independents de les de l’Estat i està desplegant unes polítiques d’ocupació relativament ambicioses.
Avui és presenten les conclusions de la fiscalització de l’acció de govern del 4t trimestre del 2021.
Aquesta és la roda de premsa.
La Plataforma per la Llengua ha publicat aquest desembre una guia per donar a conèixer la llengua catalana al públic estranger que demana informació sobre la realitat lingüística dels territoris de parla catalana. La publicació, que s’ha editat en anglès, en francès i en alemany, ja es pot consultar a la web de l’entitat i s’enviarà a més de 240 punts d’arreu del món, entre institucions i entitats internacionals, universitats o delegacions catalanes a l’estranger.
T’expliquem la importància de fer un petit gest com la Sobirania Fiscal. Preparem el país per a la ruptura amb l’Estat espanyol!
#JoPagoACatalunya #Independència
Plataforma per la Llengua ha publicat l’InformeCAT 2021, la desena edició d’un report anual que recull 50 dades sobre la situació del català arreu del domini lingüístic. Fet a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, l’InformeCAT 2021 inclou dades preocupants que demostren la situació d’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana. Algunes reflecteixen la deixadesa de les institucions a l’hora de defensar i garantir els drets dels catalanoparlants i d’altres mostren que les actituds lingüístiques dels mateixos parlants sovint són contraproduents.
Una de les dades inèdites del 2021 mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Segons una enquesta encarregada aquesta primavera per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, a Catalunya 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A més, a l’hora d’explicar els motius d’aquesta conducta, el 43,5% afirma que canvia de llengua “per respecte” o “per educació”. Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3% opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.
Destacats
Aquest vídeo d’Octuvre aclareix quina és la manera de fer creure que es fan inversions en els pressupostos de l’Estat però a l’hora de la veritat no s’executen.
Els dies 14 i 15 d’octubre, l’Assemblea Nacional Catalana ha participat en l’acte de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) “Democràcia, drets humans i seguretat a l’OSCE”, en el 30è aniversari de l’Oficina per a les Institucions Democràtiques i Drets Humans (ODIHR).
Representants de l’entitat han intervingut en dues de les sessions de la conferència per denunciar els abusos de les autoritats espanyoles contra les institucions democràtiques catalanes i els representants electes, i les vulneracions dels drets humans contra els activistes pacífics catalans.
La secretària nacional Eva Pruneda ha participat a la segona sessió, “Promoure i protegir conjuntament els drets humans i les llibertats fonamentals”, on ha denunciat l’ús del lawfare per part de l’Estat espanyol: “la ciutadania també ha estat afectada per aquesta persecució, amb més de 3.000 víctimes catalanes de violència institucional o lawfare. És el cas de 13 activistes catalans, empresonats sota acusacions terroristes el 2019. Tot i ser alliberats per la manca de proves, l’Audiència Nacional espanyola els ha tramitat recentment pels mateixos càrrecs. El comportament de les autoritats espanyoles contribueix a l’erosió dels principis democràtics i de l’estat de dret”.
En relació amb aquests comentaris, un dels panelistes de la sessió, el director de la divisió Europea i de l’Àsia Central de l’ONG internacional Human Rights Watch, Hugh Williamson, ha reconegut que les institucions de l’OSCE podrien jugar un paper més actiu pel que fa a la qüestió catalana, quant a observació dels judicis i revisió de la legislació.
Finalment, Bàrbara Roviró, secretària nacional de l’Assemblea i coordinadora de la Comissió Internacional de l’entitat, ha participat a la darrera sessió, “Abordar totes les formes d’intolerància i discriminació i construir societats iguals i inclusives”, en la què ha denunciat la “discriminació generalitzada contra els catalanoparlants per part de l’administració, el poder judicial i les forces de seguretat espanyoles”.
En el marc de la conferència, i com a representants de l’Assemblea, ambdues secretàries nacionals han fet una crida als òrgans de drets humans de l’OSCE per visitar Catalunya i investigar aquestes violacions dels drets humans i, en general, a jugar un paper més actiu pel que fa a la qüestió catalana.
L’Assemblea participa regularment a les reunions de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa sobre drets humans, on els seus representants han realitzat declaracions orals i han presentat declaracions escrites per denunciar les violacions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (setembre de 2019, novembre de 2019, juny de 2020, abril de 2021, juliol de 2021).
Nou èxit de la #CatalanWeek2021
També aquesta setmana i l’anterior, les assemblees exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana han organitzat una nova edició de la #Catalanweek, 14 esdeveniments a 8 països i territoris durant dues setmanes i en més de 5 idiomes, que han reunit centenars d’assistents en línia i presencialment.
A banda de sensibilitzar sobre la causa independentista catalana a l’estranger, els esdeveniments van abordar qüestions com ara les fake news i el seu ús per part d’autoritats espanyoles, casos d’èxit d’independència al segle XXI -com els països bàltics-, la importància de la diversitat lingüística a Europa, aspectes legals i polítics de la repressió de l’Estat espanyol contra els moviments d’autodeterminació, i el marc legal per assolir l’èxit dels moviments independentistes, entre d’altres.
Part fonamental de l’estructura organitzativa de l’Assemblea Nacional Catalana, les assemblees exteriors treballen en l’àmbit popular com a diàspora catalana organitzada amb organitzacions locals, ONG i representants polítics de tot el món per informar sobre la situació política a Catalunya i la seva lluita per la independència, i animen qualsevol persona interessada a contribuir i treballar a favor de la causa independentista catalana a l’estranger, a posar-se en contacte amb elles, per col·laborar i participar en aquests o altres esdeveniments.
Com cada divendres, un nou l’Estat de la Nació.
Al programa d’avui:
El Tribunal de Comptes espanyol rebutja l’aval de l’ICF pels alts càrrecs d’exteriors. En parlem amb Jaume Amat, síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Taula jove sobre oci, cultura i precarietat amb Maria Villaró (La Forja) i Pol Ibós (Jovent Republicà).
Sant Carles o la Ràpita? Parlem de la consulta al municipi amb la coordinadora de l’assemblea territorial de la Ràpita, Mariona Gairí.
Parlem amb Eva Fontova, secretària nacional de l’Assemblea, sobre l’activitat internacional de l’entitat la darrera setmana.
L’Assemblea fa balanç dels 100 primers dies del Govern. En parlem amb Arnau Padró, coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’entitat.
A les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube:
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 