Així ha estat el nostre 2025

Aquest 2025 l’Assemblea hem mantingut la flama independentista en un context difícil. I ho hem pogut fer gràcies a tu

Gran èxit del Simposi Internacional de l’Assemblea “El moviment independentista català en el nou context global”

L’Assemblea Nacional Catalana va reunir el passat 31 d’octubre experts i acadèmics catalans i internacionals a l’Ateneu Barcelonès, al simposi “El moviment independentista català en el nou context global” dedicat durant tot el dia a examinar el futur de les nacions sense estat i el significat de la democràcia en un món cada cop més autoritari.

El president de l’Assemblea, Lluís Llach, va inaugurar el simposi i va recordar les paraules profètiques de l’activista Julian Assange, que el 2017 va predir que Catalunya establiria “un precedent per a la democràcia al món occidental”. Llach va descriure el context mundial com una “regressió flagrant”, i va instar els catalans a reivindicar el referèndum de l’1 d’octubre com una fita democràtica duradora.

Un panorama global canviant

Vuit anys després de la brutal repressió espanyola de l’1-O, el simposi va oferir un espai per a la reflexió crítica sobre com els moviments d’autodeterminació es poden adaptar a un món on l’autoritarisme ressorgeix, l’ús de la força es normalitza i les institucions multilaterals s’afebleixen.

Els ponents van coincidir que aquest context planteja greus reptes a les nacions sense estat, que veuen cada cop més marginades les seves demandes de reconeixement. No obstant això, cal evitar caure en un “pessimisme paralitzant”, com va assenyalar el representant de Gure Esku, Pello Urzelai, ja que les nacions sense estat poden representar una alternativa esperançadora, basada en els drets humans, la dignitat, la solidaritat i la justícia social.

L’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, va emfatitzar que el dret a l’autodeterminació no és una reivindicació aïllada, sinó que està profundament vinculat a drets civils i polítics com la llibertat d’expressió, reunió i participació. Va descriure aquest dret com “un instrument per resoldre conflictes” i un “antídot contra l’imperialisme i l’extrema dreta”. El politòleg Abel Riu va assenyalar la necessitat del moviment independentista de superar els errors de càlcul del passat i enfortir la seva estratègia internacional i de connectar la mobilització interna de Catalunya amb la seva diàspora a l’estranger: “La independència no es pot defensar sense una base nacional clara, i la identitat nacional s’ha d’entendre com una eina d’inclusió, no d’exclusió”.

Nacionalisme inclusiu i aliances globals

La politòloga Núria Franco va parlar del paper de la immigració a les nacions sense estat, i va assenyalar que a Catalunya —com al Quebec i Escòcia— es percep com una oportunitat d’inclusió més que no pas una amenaça. Tanmateix, va advertir que les polítiques d’integració determinaran si els nouvinguts experimenten inclusió o marginació. Franco va emfatitzar que els greuges estructurals que van alimentar el procés d’independència —el reconeixement nacional, el desequilibri fiscal i la defensa de la llengua i les institucions catalanes— continuen sense resoldre’s i inevitablement tornaran a sorgir.

Altres ponents, inclòs el periodista Vicent Partal, van destacar les noves oportunitats creades tant per la crisi de l’Estat espanyol com la globalització, que valora cada cop més la diversitat per sobre de la uniformitat. “Els moviments independentistes arriben en onades”, va observar Paluzie, i va demanar coordinació i preparació per aprofitar el pròxim moment històric.

Perspectives internacionals

La taula rodona de la tarda va aportar una dimensió internacional al simposi, amb les contribucions de John Packer (Universitat d’Ottawa), Timothy Waters (Universitat d’Indiana) i Neus Torbisco (Geneva Graduate Institute).

Packer va emfatitzar la importància de la voluntat política i la creativitat entre les nacions sense estat per gestionar aspectes relacionats amb la sobirania —llengua, cultura i economia— dins dels marcs globals existents. Waters va respondre que obtenir reconeixement requereix aliances estratègiques i visibilitat en l’escenari geopolític, mentre que Torbisco va definir l’autodeterminació com “el dret a tenir drets”, i va advertir que els límits constitucionals d’Espanya fan il·lusòria qualsevol noció d’igualtat entre Catalunya i l’Estat espanyol.

Al llarg del simposi, els participants van compartir la convicció que la causa democràtica de Catalunya continua sent tant una lluita nacional com una qüestió universal sobre la llibertat, la identitat i la legitimitat política.

Com va concloure Quica Sol, coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea: “Hem de tornar a convertir Catalunya en un precedent per a la democràcia al món occidental”.

Pots trobar el simposi complet aquí.

31 d’octubre, a Barcelona, l’Assemblea organitza el simposi “L’independentisme català en el nou context global”

L’Assemblea Nacional Catalana organitza el simposi “L’independentisme català en el nou context global” en què, al llarg de tres taules rodones, s’abordaran els reptes i oportunitats per a l’independentisme català i les nacions sense estat en el nou escenari internacional, així com els retrocessos en drets humans i l’augment de la intervenció estatal. Les xerrades seran a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Aquestes seran les taules rodones i els ponents:

· 10:30 h – L’independentisme català en la nova cruïlla global: perills, reptes i oportunitats (En català)

Ponents: Núria Franco, professora agregada de Ciència Política a la UOC i Abel Riu, politòleg cofundador del think tank Catalonia Global Institute. 

· 12:30 h – El paper de l’independentisme català en el marc de les nacions sense estat. (En català i castellà)

Ponents: Elisenda Paluzie, catedràtica d’Economia a la UB i vicepresidenta de l’Organització de Nacions i Pobles Sense Estat; Vicent Partal, periodista expert en política internacional i director de Vilaweb; i Pello Urzelai, membre de la Junta Directiva de Gure Esku. 

· 15:30 h – Sustaining stateless nations: countering shrinking rights and increased State intervention. (En anglès i subtítols en català)

Ponents: John Packer, professor de Dret i de Resolució de Conflictes Internacionals a la Universitat d’Ottawa; Neus Torbisco, catedràtica de Dret Internacional al Graduate Institute a Ginebra; i Timothy Waters, catedràtic de Dret a la Universitat d’Indiana i autor de ‘Boxing Pandora: Repensant les fronteres, els estats i la secessió en un món democràtic’. 

L’acte també comptarà amb un parlament de benvinguda a les 10 h a càrrec del president de l’Assemblea, Lluís Llach, i amb un parlament d’honor del catalanòfil i professor emèrit d’Estudis Hispànics, Henry Ettinghausen, a les 10:15 h.

Serà una jornada de debat obert i reflexió compartida sobre el present i el futur del moviment independentista català en el marc dels grans canvis globals.

L’Assemblea denuncia davant l’OSCE la manca d’independència judicial i les violacions dels drets humans a Espanya

L’Assemblea Nacional Catalana ha tornat a portar la lluita del poble català per la democràcia i l’autodeterminació a l’escenari internacional, participant en la Conferència sobre la Dimensió Humana de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) celebrada a Varsòvia.

La conferència d’aquest any commemora el 50è aniversari de la Conferència de Hèlsinki, i ha reunit representants de la societat civil i dels governs dels 57 Estats participants en l’OSCE per debatre sobre l’estat de dret, la democràcia i les llibertats fonamentals.

Ariadna Heinz, secretaria nacional de l’ANC, ha intervingut en dues sessions sobre l’estat de dret, on ha denunciat les contínues violacions dels drets civils i polítics per part d’Espanya, la manca d’independència judicial i la persecució política dels líders i activistes catalans.

A la quarta sessió, dedicada a la prevenció i erradicació de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i als drets humans en la lluita contra el terrorisme, Heinz ha condemnat la brutal repressió policial espanyola durant el referèndum d’independència del 2017, quan més de mil votants pacífics van ser ferits, molts d’ells d’edat avançada, quan la policia espanyola va disparar bales de goma i colpejar els ciutadans que intentaven votar pacíficament.

La representant de l’ANC també ha denunciat que, en virtut de la llei d’amnistia del 2024, 129 dels 133 agents de policia espanyols acusats de violència –el 97%– ja s’han beneficiat de l’amnistia, mentre que gairebé la meitat dels activistes independentistes processats continuen criminalitzats, inclosos els de l’Operació Judes.

Ariadna Heinz ha advertit que Espanya continua utilitzant lleis antiterroristes com a arma contra la dissidència pacífica, citant casos com el del raper Pablo Hasél, que fa gairebé cinc anys que és a la presó per les lletres de les seves cançons i tweets, i al qual, segons s’informa, se li nega una atenció mèdica adequada.

A la cinquena sessió, sobre ‘Independència judicial, judicis justos i elaboració democràtica de lleis’, Heinz ha denunciat la politització del poder judicial espanyol, criticada en repetides ocasions per organismes internacionals com el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa.

De fet, des del 2017, més de 4.000 catalans –entre ells professors, alcaldes i activistes– han sigut víctimes de persecució judicial. La llei d’amnistia del 2024, destinada a reparar aquestes injustícies, ha estat bloquejada pels jutges espanyols, que l’apliquen de manera selectiva per beneficiar els agents de policia, mentre que la neguen als presos polítics i exiliats catalans.

Finalment, Heinz ha recordat que el 2022, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va declarar a Espanya culpable de violar els drets de participació política dels parlamentaris catalans, i que el 2023, els relators especials de l’ONU van condemnar l’escàndol d’espionatge conegut com a Catalangate. Tot i aquestes conclusions, Espanya no ha aplicat les resolucions i recomanacions internacionals.

Per aquestes raons, l’Assemblea ha instat l’OSCE a pressionar Espanya per:

• Garantir l’aplicació imparcial de la llei d’amnistia del 2024.

• Garantir investigacions independents sobre la brutalitat policial.

• Posar fi a l’ús indegut de les lleis antiterroristes contra l’activisme pacífic.

• Garantir que Espanya apliqui les resolucions dels organismes internacionals de drets humans.

La participació d’Assemblea a la Conferència sobre la Dimensió Humana de Varsòvia reafirma el compromís d’internacionalitzar la causa catalana per la democràcia i l’autodeterminació, denunciant les violacions dels drets humans per part d’Espanya davant les principals institucions internacionals.

Vegeu aquí les intervencions completes:

Manifest de l’1 d’Octubre de 2025

El primer d’octubre del 2017 vam fer l’acte de desobediència civil col·lectiu més important de la nostra vida i quedarà gravat a les nostres retines i a la nostra ment per sempre més. La realitat viscuda, ningú no la podrà esborrar: l’ocupació dels col·legis electorals per garantir-ne l’obertura, els nervis per si arribarien les urnes i les paperetes i els qui feien guàrdia per alertar si les forces d’ocupació s’hi acostaven. Tampoc es podrà esborrar la indignació que sentíem amb les imatges que ens anaven arribant de la veritable cara de l’estat espanyol, que era la cara violenta, destructiva, imperialista i colonitzadora, lluny dels estàndards democràtics que pensàvem que, com a societat, havíem assolit.

El primer d’octubre no només vam votar: ens vam autodeterminar com a poble i vam ensenyar a tot el món la nostra maduresa democràtica mentre l’estat espanyol va mostrar sense enganys que viu ancorat en el segle passat. El que va fer possible aquell dia històric no van ser els despatxos ni els partits, sinó el poder popular autoorganitzat, la força col·lectiva del poble. Aquesta és la lliçó més valuosa de l’1-O: quan el poble esdevé subjecte actiu i s’organitza, és imparable.

L’actual govern de la Generalitat de Catalunya ens vol imposar un fals relat de normalitat, mentre el cop d’estat judicial continua actuant. En tenim nombrosos exemples recents: els represaliats del 23-S, a qui no es vol aplicar l’amnistia i els qui són a l’exili des de fa vuit anys. La mateixa sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa el 25% de castellà a les escoles, en un nou intent d’anorrear la nostra llengua arreu dels Països Catalans.

Els partits, subordinats al marc mental i polític espanyol, representen justament allò que és contrari a l’esperit de l’1-O. La regeneració democràtica no vindrà d’ells, sinó de la construcció d’estructures de poder popular directe, assembleari i transformador, eines de lluita que es nodreixen de l’ANC i de l’autoorganització del poble.

Cal trobar les eines necessàries perquè els partits polítics que encara s’autoanomenen independentistes es vegin obligats a tornar a situar la independència al centre de la seva acció. Per això, l’estratègia de l’ANC és clara i inajornable: exercir de contrapoder organitzat, persistent i incòmode, capaç d’arrossegar les institucions cap a la voluntat del poble. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional de Catalunya ens com prometem a pressionar-les des del moviment civil organitzat, i comptem amb tots vosaltres per fer-ho. Des de l’Assemblea Nacional Catalana us convidem a continuar endavant, a fer sentir la vostra veu i a no malbaratar l’objectiu. Estem convençuts que, com a poble, tenim la força per fer-ho.

Som els amos del nostre destí i no hi renunciarem. La nostra tossuderia i la nostra resistència, demostrades durant més de tres-cents anys, en són la prova i alhora en són la clau.

Davant de la raó de la força d’un estat ancorat en el passat, continuarem responent amb la força de la raó i amb la desobediència col·lectiva, tants cops com faci falta, tal com vam fer fa vuit anys. En tenim més motius que mai.

Només la Independència ens farà lliures.
Visca la República Catalana dins dels Països Catalans!

L’Assemblea denuncia les vulneracions de drets humans de l’Estat espanyol davant del Consell de Drets Humans de l’ONU

Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana ha intervingut al Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra, en ocasió de l’aprovació de l’informe final de l’Examen Periòdic Universal (EPU) sobre Espanya, que revisa la implementació dels tractats i convenis als quals l’Estat està subjecte.

La membre del Secretariat Nacional Ariadna Heinz ha pres la paraula per reclamar a Espanya que implementi les recomanacions de l’EPU, que posi fi a les persecucions infundades contra catalans i que garanteixi una aplicació imparcial de la llei d’amnistia. Heinz també ha recordat que l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles, és negat al poble català, i que d’aquesta negació en deriven altres vulneracions.

En aquest cicle de l’EPU, els estats membres de l’ONU han fet diverses recomanacions a Espanya, algunes relatives a l’ús excessiu de la força policial durant protestes, a la independència judicial, a la discriminació, als discursos d’odi, a la criminalització de les veus dissidents i a l’abús de les llibertats. Aquestes van en la línia del que l’Assemblea i l’UNPO havien demanat en l’informe presentat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humansl’octubre passat.

Tot i que l’examen ha assenyalat els incompliments d’Espanya en diverses de les seves obligacions en matèria de rets humans, la delegació espanyola ha fracassat en abordar molts d’aquests punts durant la seva intervenció. De fet, ha omès deliberadament fer esment de la discriminació lingüística que pateixen els catalanoparlants o de l’ús il·legal de programes espia contra la dissidència, en el conegut escàndol del Catalangate.

La intervenció davant el Consell de Drets Humans de l’ONU s’ha fet en col·laboració amb l’ONG ginebrina Genève for Human Rights i amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), que han instat els estats membres a assegurar que les recomanacions de l’EPU a Espanya es tradueixin en garanties concretes d’acord amb els tractats i convenis internacionals.

L’EPU és un mecanisme que revisa com els estats membres de l’ONU apliquen els tractats en matèria de drets humans als quals estan subjectes, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions, impulsar el suport i promoure i protegir els drets humans arreu del món. Cada país és examinat cada cinc anys, i la revisió és duta a terme pels altres estats membres de l’ONU.

La participació en el Consell de Drets Humans s’emmarca en la tasca d’incidència internacional que du a terme l’Assemblea, una de les línies d’acció principals de l’entitat, per denunciar les vulneracions de drets de l’Estat espanyol davant de mecanismes, fòrums i organismes internacionals, i per internacionalitzar la lluita per la independència de Catalunya.

La col·laboració de l’Assemblea amb l’UNPO, iniciada el 2018, forma part d’aquests esforços d’internacionalització i ha estat molt fructífera: ha comportat la publicació d’informes com Tools of Repression (2022) i In the Name of Unity(2024), així com denúncies als relators especials de l’ONU el 2022 sobre el Catalangate i el 2024 sobre l’ús del antiterrorisme com a pretext per perseguir catalans.

Consulta la intervenció sencera a YouTube

Manifest unitari de l’11-S 2025

Senyores i senyors, amigues i amics, companyes i companys en la lluita per les llibertats de Catalunya.

Un any més, les entitats ens presentem unides davant vostre, per commemorar la nostra festa nacional, però també per refermar el compromís amb el futur del poble català. Tenim la voluntat de mantenir un marc estratègic compartit i construir una resposta col·lectiva, sostinguda i compromesa pels drets del nostre poble. I aquesta resposta no és altra que una República Catalana independent i lliure.

Plegats, reivindiquem la independència no sols com un dret legítim de la nostra nació, sinó també com l’eina que ha de garantir els drets col·lectius que se’ns neguen: el dret a un habitatge digne, a una feina de qualitat, a una vida sostenible en el mateix territori de la nostra nació. Volem la República Catalana perquè necessitem una societat més equitativa i justa. Perquè necessitem una democràcia més
participativa. Perquè necessitem i volem un país on les dones i els homes visquin d’una vegada amb els mateixos drets individuals i socials. I perquè necessitem que la prosperitat econòmica de Catalunya no tingui com a preu la destrucció del nostre patrimoni col·lectiu més valuós: la nostra terra.

Durant els darrers cent anys, les societats avançades han definit un conjunt de drets i deures per a les persones i les societats. Una quantitat ingent de lleis, principis i tractats que tenen noms que evoquen un món millor i possible: la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte internacional de Drets civils i polítics, el Conveni sobre drets polítics de la dona/ la Convenció sobre l’Estatut dels refugiats, el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals/ la Convenció sobre els drets de l’infant i molts d’altres.

Aquests tractats recullen un conjunt de normes que defineixen una moral cívica de convivència democràtica. Doncs bé. Les entitats i institucions que representem, fem d’aquesta moral cívica el nostre far. Fem dels seus principis i normes, una exigència de convivència, tant per les persones com per l’organització social i política de Catalunya.

Els catalans i les catalanes hem de poder viure amb plenitud l’exercici d’aquests drets, sense renunciar als deures. I som aquí de nou, per denunciar que la vulneració dels drets fonamentals de Catalunya i contra Catalunya, és constant, planificada i escandalosa.

O és que no és escandalosa la política d’un estat, que en nom de la seva democràcia, ens espolia-roba 22 mil milions anuals dels nostres recursos econòmics, deixant la nostra societat cada any que passa més empobrida?
O és que no és indignant, veure que mentre amb una mà l’estat ens roba, amb l’altra reparteix sobres, privilegis i contractes a les elits corruptes del deep stat o al famós “palco del Bernabeu”?
O és que no ens escarneixen amb els continuats fraus multimilionaris de ministres i administradors estatals, mentre se’ns neguen recursos per a la sanitat o el transport públic, per a les escoles o els ajuntaments?
És que algú pot dubtar que vivim sota un cop d’estat judicial permanent des de l’any 17, obsessionat en empobrir les competències i atribucions de les nostres institucions, sempre obligades a obeir els interessos de Madrid abans que els del nostre poble?
O és que no és un insult a la dignitat democràtica el sabotatge dels tribunals espanyols a la llei d’amnistia quan deixen fora centenars de persones represaliades?
O quan criminalitzen els que lluiten pacíficament? Quan acusen d´activistes de terrorisme a gent com els del 23-S, mentre absolen els policies que ens atonyinen??
¿o quan condemnen a l’exili o a la inhabilitació els càrrecs electes de l’1 d’octubre?¿i no parlem de l’a por ellos del rei Felipe que va proclamar la impunitat de la policia i de les forces d’ocupació, a l’hora de salvar l’unitat d’Espanya? I és que no tenim més motius que mai per defensar la nostra llengua? L’ànima de la nostra nació? Les entitats aquí representades us demanem el vostre compromís individual i col·lectiu
per mantenir-ne l’ús. La nostra llengua ha de tenir una presència plena i continuada en tots els àmbits de la nostra vida nacional. Sense renúncies ni substitucions. I des d’aquí us animem a enfortir-ne la vitalitat i continuïtat com a eix vertebrador de la nostra nació. I si ho fem tots plegats, no en tingueu cap dubte, guanyarem. Acabem amb actituds acomplexades que només beneficien els nostres depredadors.

El TSJC ha tornat a fer política contra Catalunya i el seu model d’escola. No podem permetre que un tribunal polititzat i anticatalanista al servei d’ l’Estat desmunti un consens parlamentari i social avalat durant dècades al nostre país.

Exigim a les nostres institucions que no permetin que l’obsessió d’un jutge dinamiti
la nostra escola.

I si l’Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència, desobeïm. Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir. Catalans, posem-nos dempeus, però aquesta vegada amb els punys tancats, ferms, decidits a defensar la nostra llengua. Perquè el català és i serà la llengua nacional de Catalunya. Tan senzill com això. I la llista és més llarga, Sixena, Renfe i centenars d’expressions catalanofòbiques que ens agredeixen dia sí, dia també. Davant de la contínua vulneració dels nostres drets, només hi podem respondre amb una defensa aferrissada. I per aquesta defensa necessitem organitzar nos, enfortir-nos, estructurar la nostra lluita no violenta i recordar que davant la vulneració de drets fonamentals tenim el dret a la desobediència cívica. Us en recordeu? L’èxit de l’1 d’octubre va raure en la desobediència. Cadascun de vosaltres, amb la força de tots plegats, vàreu fer un gran acte de desobediència civil, quan vàreu defensar amb els vostres cossos les llibertats nacionals. Aquest és el gran aprenentatge d’aquell octubre. La desobediència civil organitzada, persistent i obstinada, que només serà efectiva si sabem convertir els espais de resistència en espais de contrapoder, d’autoorganització i de construcció nacional. Podem fer-ho perquè ja ho hem fet.

Som els mateixos protagonistes de la gesta del primer d’octubre, els mateixos de l’aturada de país del 3 d’octubre, d’Urquinaona, de les contínues mobilitzacions de fa uns anys. Sí, podem fer-ho i que tothom ho tingui clar: sense la força del carrer, l’independentisme mai no tindrà majories sòlides al Parlament.

És per això que acabem amb una demanda explícita als partits independentistes que ja existeixen o als que puguin arribar. Mireu aquest escenari. Som entitats diverses, diferents i, a vegades, ens contradiem en les decisions puntuals. Però quan hem de parlar del futur d’una Catalunya lliure, ens agafem de les mans, perquè sabem que els uns sense els altres no arribarem enlloc. Mireu la munió de gent que ens
acompanya. Ningú demana a ningú què vota o què pensa, perquè sabem que si no hi anem plegats, tampoc arribarem a port.

Des del carrer, des de les entitats, us reclamem, partits, que trobeu camins d’entesa i que, aprofitant la força de l’independentisme i de la gent que vol una Catalunya lliure, retorneu a les institucions el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals del nostre poble. Us hi empenyerem, com ja fer-ho fer fa només deu anys.

Sabrem curar-nos les ferides i ens alçarem de nou. Perquè el poble de Catalunya ja ha deixat clar que no pensa renunciar a la seva llibertat i que, la nostra voluntat de ser, és un camí sense retorn. Per la memòria i pel llegat dels nostres ancestres que varen lluitar per deixar-nos un país viu. Pel futur lluminós i lliure que volem deixar als que ens succeiran. Perquè la voluntat de ser del poble català és un camí sense retorn.

Vídeo en directe de la manifestació de la Diada 2025

Aquest és el vídeo en directe

L’Assemblea presenta l’espot de la Diada 2025: Més motius que mai!

L’Assemblea presenta l’espot de la Diada 2025 amb l’objectiu de fer reaccionar els independentistes perquè es reactivin, tornin a la lluita i omplin els carrers en una nova manifestació massiva i reivindicativa.

A través de la dansa contemporània i gràcies a la col·laboració de ballarins de diversos esbarts i el coreògraf Pere Seda, l’Assemblea fa una aposta pel llenguatge metafòric i l’expressió corporal. Al vídeo, una noia jove entoma una sèrie de cops sense reaccionar fins a caure a terra, simbolitzant aquests últims anys en què l’independentisme ha quedat tocat, frustrat, dividit i desmotivat.

Els cops que rep arriben sempre després d’una sèrie de talls de veu: el president Salvador Illa apel·lant a la “normalització política”; Pedro Sánchez traient pit d’haver acabat amb el procés independentista; una locutora de ràdio alertant de la situació del català; i finalment, José María Aznar assegurant que abans es trencaria Catalunya que Espanya: “ells mateixos”.

A la part final de l’espot, un grup de gent amb la samarreta de la Diada, simbolitzant l’independentisme més combatiu i que continua lluitant, l’aixeca. La noia també es posa la samarreta i tots junts avancen cap a càmera mentre la veu en off interpel·la l’espectador: “Posem fi a l’espoli, garantim el futur de la llengua, defensem la nació. Aquest 11-S, omplim els carrers per la independència. Tenim Més motius que mai!”

Manifest de l’11-S: Tenim més motius que mai!

Cada Onze de Setembre, centenars de milers de persones sortim al carrer perquè no acceptem ser una colònia. Perquè és humiliant i indigne continuar encadenats a un estat que ens odia, ens espolia i ens vol desapareguts com a poble. I aquest 11-S, més que mai, tenim més motius, més raons i més urgència que mai per lluitar per la independència i per fer efectiva la República Catalana.

I avui tenim encara més motius que mai per desfer-nos-en:
Per combatre la desnacionalització provocada per un Estat espanyol que des de sempre ha atacat la nostra cultura i la nostra llengua, en un desig inusitat d’assimilar-nos i acabar amb la nostra identitat com a poble. L’Estat espanyol ha construït una maquinària legal, mediàtica i judicial per esborrar-nos com a nació. Ara no ho fan amb bales, ho fan amb lleis, sentències, informes i una catalanofòbia impune.

Per garantir el futur de la nostra llengua, sotmesa a una minorització creixent, resultat d’una asfíxia premeditada. El català és marginat a les aules, ignorat als mitjans i expulsat de les xarxes socials i del món digital. Perquè al segle XXI només sobreviuran les nacions i llengües que tinguin un estat que les defensi.

Per lluitar contra l’espoli fiscal de 22.000 milions d’euros anuals. Aquest espoli gegantí és la causa comuna de la crisi de l’habitatge, del caos de Rodalies, de la degradació de l’ensenyament i de la sanitat pública, de les ajudes a la dependència… i més, i més, i més.
Amb aquests diners podríem tenir un sistema públic de salut exemplar, un parc d’habitatge social
com el dels països avançats, una xarxa ferroviària moderna i escoles amb condicions dignes. Però
no: tenim urgències col·lapsades, mestres desbordades i milers de famílies atrapades en lloguers
impagables.

Hem de fugir d’un estat de matriu franquista, colpista, que no respecta ni les seves pròpies lleis, sotmet les nostres grans empreses, ens espia, ens apallissa, anorrea la nostra cultura, impossibilita la integració dels nouvinguts, utilitza la difamació per alterar els nostres resultats electorals i potencia la catalanofòbia.
L’última mostra? El Tribunal Suprem espanyol, que prefereix destruir les pintures romàniques de Sixena abans que permetre que el museu romànic més important del món, el MNAC, les exposi amb dignitat.
Ens volen humiliats. Ens volen resignats. Però no ho estem.

L’independentisme és la força majoritària del país però els dirigents polítics han desobeït el mandat popular. Han renunciat, han abaixat el cap i han escollit la via de la submissió en lloc de la confrontació democràtica. Han canviat la voluntat del poble per cadires, per sous, per quotes de poder fins i tot acceptant pactes amb el 155. Així, des del 2018, tots els partits han alimentat una “ruta de la normalització” estèril i enganyosa, basada en taules buides, promeses falses i pactes sense compliment real.

Tanquen els ulls mentre continua la repressió, l’espoli i la catalanofòbia.
L’amnistia és un frau. El català a Europa és fum. El traspàs de rodalies, una broma.
I el finançament “singular” és una burla disfressada de concessió.

La independència és urgent!
Tenim més motius que mai per tornar al carrer i recuperar el fil de la lluita. La mobilització sostinguda,
l’acció directa noviolenta i la desobediència civil són les eines legítimes i imprescindibles d’un poble que no vol ser esclau.

Ja ho vam demostrar el Primer d’Octubre, amb les escoles obertes i els cossos defensant les urnes. Però no n’hi ha prou amb recordar-ho, cal recuperar aquella força i multiplicar-la. Cal aturar desnonaments, ocupar infraestructures, bloquejar institucions que no ens representen, desobeir lleis injustes, defensar la llengua a les aules i al carrer, i construir espais de sobirania des de baix.

Tenim més motius que mai per organitzar-nos de forma valenta i decidida, perquè no hi haurà independència sense confrontació. I perquè només un poble mobilitzat, alçat i desobedient pot forçar l’Estat a agenollar-se davant la voluntat col·lectiva.

Tenim més motius que mai per tornar a la lluita. Per sortir en massa a ocupar les institucions. Per impulsar la desobediència civil organitzada. Per aconseguir la ruptura política, institucional i social amb Espanya.

Tenim més motius que mai per preparar un nou embat, més fort, més valent i més definitiu que el de 2017. La independència no és una opció, és una necessitat. És urgent!

Tenim més motius que mai per teixir una estratègia independentista enfront de l’Estat espanyol.

Tenim més motius que mai per recuperar una majoria independentista al Parlament determinada a fer efectiva la independència.

Tenim més motius que mai per reprendre la marxa guanyadora de les mobilitzacions de masses i de la
desobediència civil.

Tenim més motius que mai per sortir al carrer a conquerir i defensar la independència

Visca Catalunya Lliure!

El Comitè de Drets Humans de l’ONU destaca les violacions contínues contra els catalans per part d’Espanya

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha publicat recentment les seves observacions i recomanacions finals al Regne d’Espanya després de revisar la seva implementació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) durant la 144a sessió del Comitè (23 de juny – 18 de juliol de 2025).

El Comitè ha expressat la seva preocupació per la manca d’implementació de recomanacions anteriors sobre Catalunya, així com per qüestions persistents com ara els discursos d’odi, la violència policial excessiva i l’efecte dissuasiu sobre l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió, associació i reunió que comporten les activitats de vigilància. L’ANC i l’UNPO havien presentat informació sobre la situació a Catalunya per ajudar a fonamentar l’avaluació del Comitè.

A continuació es presenta un resum de les principals conclusions i recomanacions fetes pel Comitè en relació amb Catalunya, destacant les principals preocupacions identificades durant la revisió:

No implementació de recomanacions anteriors

En primer lloc, el Comitè de Drets Humans expressa la seva preocupació per la manca d’implementació de les opinions anteriors que ha adoptat, inclosos els casos de Junqueras et al. contra Espanya, i Puigdemont contra Espanya. En ambdós, el Comitè havia conclòs que Espanya havia violat els drets dels acusats i havia demanat mesures preventives i informes de seguiment.

El Comitè reitera l’obligació de l’Estat espanyol de prendre totes les mesures necessàries per implementar les seves observacions finals, tal com exigeix el Protocol Facultatiu de l’ICCPR, del qual Espanya n’és part. A més, anima a establir un mecanisme eficaç per proporcionar una compensació financera adequada a les víctimes.

Discurs d’odi i delictes d’odi

D’altra banda, el Comitè crida l’atenció sobre l’augment dels discursos d’odi, en particular els de tipus neofeixista, i els delictes d’odi contra diversos grups socials, inclosos els catalans. Emfatitza la necessitat que l’Estat espanyol reforci els esforços per combatre aquests discursos i delictes, fins i tot garantint investigacions exhaustives de cada cas i proporcionant recursos efectius a les víctimes.

Violència policial excessiva

Addicionalment, el Comitè assenyala l’ús excessiu de la violència policial durant les protestes a Catalunya l’octubre de 2017 i lamenta el progrés limitat de les investigacions sobre aquest, així com la manca d’efectiva rendició de comptes dels responsables. El Comitè insta les autoritats espanyoles a respectar els principis de necessitat i proporcionalitat pel que fa a l’ús de la força i a investigar-ho a fons i imparcialment, garantint alhora la penalització dels responsables i l’assignació de reparacions a les víctimes.

Disposicions legals que posen en perill la llibertat d’expressió

A més, el Comitè expressa la seva preocupació per la manca de mesures adoptades per despenalitzar la difamació i l’insult. Es mostra especialment preocupat per l’article 578 del Codi Penal i el seu efecte criminalitzador per, entre altres coses, la “glorificació del terrorisme” i certes disposicions sobre la protecció de la seguretat ciutadana i la imposició de sancions administratives. El Comitè destaca com aquestes poden tenir un efecte dissuasiu sobre l’exercici legítim dels drets a la llibertat d’expressió, associació i reunió, i podrien utilitzar-se per processar individus per exercir aquests drets.

Per això, el Comitè demana a les autoritats espanyoles que considerin la despenalització de la difamació i que l’article 578 del Codi Penal no es faci servir per restringir els drets fonamentals establerts a l’ICCPR.

Vigilància desproporcionada i innecessària i la llei de secrets oficials

Finalment, el Comitè es mostra molt preocupat per les activitats de vigilància de la policia i els serveis d’intel·ligència espanyols dirigides a defensors dels drets humans i altres actors de la societat civil, que podrien tenir un efecte dissuasiu sobre l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. En particular, el Comitè es refereix a l’ús del programari espia Pegasus i Candiru contra almenys 65 polítics, activistes i figures públiques catalans, entre el 2017 i el 2020, destacant l’absència d’una investigació oficial sobre l’assumpte.

En segon lloc, el Comitè es refereix a la infiltració d’agents d’intel·ligència encoberts en grups socials que s’han dut a terme sense cap salvaguarda legal ni supervisió judicial, fora de processos penals, i protegits per la Llei de Secrets Oficials de 1968. El Comitè insta les autoritats espanyoles a revisar la llei i a garantir que qualsevol ús de mètodes de vigilància respecti estrictament els principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat. A més, emfatitza la importància d’investigacions exhaustives, imparcials i efectives sobre els casos de vigilància il·legal i l’assignació de reparacions a les seves víctimes.

Finalment, tot i que el Comitè va abordar una àmplia gamma de preocupacions sobre drets humans, no va fer referència a la violació per part d’Espanya de l’article 1 de l’ICCPR (el dret a l’autodeterminació) en les seves observacions finals. L’UNPO i l’ANC assenyalen que és significatiu, atès que moltes de les altres violacions de drets humans que pateixen els catalans provenen de la negació d’aquest dret fonamental.

L’ANC és membre de ple dret de l’UNPO des del 2019, representant Catalunya dins de l’organització internacional. Aquesta col·laboració és part de la tasca d’internacionalització de l’ANC, per defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i denunciant internacionalment la regressió democràtica i els abusos que el poble català pateix per part de l’Estat.

Aquest és l’InformeCAT 2025 de la Plataforma per la Llengua

L’InformeCAT 2025 revela que hi ha certa incoherència entre l’opinió generalitzada que el català és important en l’àmbit laboral i els fets: només un terç dels treballadors situen el català com la llengua més important a la seva feina i només el 8,6 % dels residents estrangers a Catalunya fa un ús habitual del català

Els castellanoparlants inicials són els que estan més d’acord en la importància del català per progressar professionalment: hi estan d’acord el 84,4 %, per damunt del 80,7 % dels catalanoparlants

Al País Valencià més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant es van decantar pel valencià en la consulta per triar la llengua d’escolarització dels fills, i a les Illes Balears tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament

Aquestes són algunes de les dades de l’InformeCAT 2025 recull altres dades:

  • Més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant del País Valencià s’han decantat pel valencià en la consulta per triar la llengua d’escolarització dels fills, amb què el president Carlos Mazón pretenia eliminar la llengua a l’escola.
  • A les Illes Balears, tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament.
  • De les més de 300 pel·lícules estrenades el 2024 a les Illes Balears, no van arribar a 15 les que es van poder veure en català.
  • L’ús del català amb els amics va caure 15 punts entre els joves de les Illes Balears entre el 2014 i el 2022.
  • A Catalunya, les persones que s’identifiquen com a bilingües català – castellà han crescut 7,7 punts entre el 2018 i el 2023: hi ha hagut una erosió gradual del català i, sobretot, una bilingüització creixent dels catalanoparlants.
  • També a Catalunya, un 50,5 % dels catalanoparlants han renunciat en alguna ocasió a utilitzar la seva llengua per “evitar problemes”.
  • El 65,0 % dels catalanoparlants de Catalunya considera que la catalanitat té més relació amb compartir una llengua o uns valors i uns costums que amb la condició legal i administrativa que deriva del fet de viure a Catalunya.

Aquí trobareu l’informe sencer.

Aquest és el vídeo ‘La independència és urgent’

Aquest és el nou vídeo de la campanya LA INDEPENDÈNCIA ÉS URGENT.

Cada dia que Catalunya no és independent, hi perds en drets i benestar.

L’Assemblea actua. I tu, et queixes o actues?

Recordeu que a la web de la campanya hi trobareu tota la informació i materials.

Aquest és el vídeo del debat de reforma dels Estatuts de l’Assemblea

Aquest és el vídeo del debat de la reforma dels Estatuts de l’Assemblea que es s va fer a l’Ateneu Barcelonès del dijous 19 de juny.

Aquest 1 de maig, Vida i treball dignes per una terra lliure!

Aquest dijous 1r de maig serem als carrers, amb veu pròpia i catalana de treballadors i treballadores. 

La sectorial de Treballadors/es per la independència convoca a les 10 del matí a Foment del Treball (Via Laietana, 32, Barcelona)

Farem una concentració i llegirem el manifest que ha impulsat la sectorial: Vida i treball dignes per una terra lliure!