Manifest dels 3 mesos

92 dies. O el que és el mateix: 3 mesos. És el temps que porten Jordi Cuixart i Jordi Sànchez privats de llibertat. El president d’Òmnium Cultural i el fins ara president de l’Assemblea Nacional Catalana fa més de 90 dies que viuen entre reixes per les seves idees polítiques: per defensar el dret a l’autoderminació del poble de Catalunya. El mateix per al vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Interior Joaquim Forn: 75 dies tancats a la presó d’Estremera per tirar endavant el mandat del poble de Catalunya.

El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia. L’Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament. No ens cansarem de dir-ho. Les entitats NO hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Empresonant els dos Jordis ens han empresonat a tots.

Han passat tres mesos des d’aquell 16 d’octubre quan, passades les 9 del vespre, l’Audiència Nacional decidia enviar a la presó de Soto del Real Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Les cassolades van ressonar arreu de Catalunya, el país es va omplir d’espelmes amb l’esperança que aquest malson acabaria, el carrer Marina es va desbordar de persones que exigien la fi dels empresonaments dels Jordis i del govern… i en tot aquest temps al govern espanyol ni tan sols li han pujat els colors.

Hem vist com juristes, advocats, organismes internacionals han posat el crit al cel per aquesta ordre de presó preventiva. Escandalosa, alarmant, cop a l’estat de dret… són només algunes de les moltes qualificacions que veus més que autoritzades han etzibat a la injusta situació de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, així com Oriol Junqueras i Joaquim Forn que no oblidem: porten 75 dies tancats a Estremera.

Ara mateix a l’Estat espanyol s’estan vulnerant drets bàsics i fonamentals, no estan garantits alguns drets i llibertats.

La injusta situació dels presos polítics ens demostra que s’estan vulnerant el dret d’expressió, d’opinió, de manifestació, d’associació i participació. Als presos se’ls restringeix el dret a participar de l’activitat política. Han estat empresonats per ordre d’un tribunal que no era competent per fer-ho: l’Audiència Nacional. No s’han respectat els principis d’imparcialitat ni d’independència judicial. S’ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència, no se’ls ha garantit el dret a preparar la seva defensa.

Jordis: Sou l’exemple viu la lluita pacífica d’un poble per a una societat més lliure. Ens volien aïllar i estem més units que mai. L’esperança és més forta que la tristor, la voluntat d’una Catalunya millor i unida és més forta que el rencor.

I no oblidem: són a la presó sense haver estat jutjats. No hi ha escletxa per al dubte: tots 4 estan retinguts per l’Estat per raons polítiques. No defallirem, seguirem alçant la veu per denunciar tants cops com calgui aquesta injustícia majúscula. Avui, una vegada més,  exigim la llibertat immediata de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Exigim justícia!

photo_2018-01-16_11-12-11.jpg

Fulls en francès i anglès per donar a conèixer la situació de repressió que viu Catalunya

Aquests documents serveixen per donar a conèixer la situació actual que viu el govern de Catalunya i els seus representats.
Són versions en francès i anglès per distribuir entre gent que ens visita o gent d’altres parts del món.

Captura de pantalla 2018-01-07 a les 14.37.34

Manifest “Per l’Oriol Junqueras”

Encara no sabem si mantindran Oriol Junqueras a la presó d’Estremera o el deixaran sortir lliure.

Les dures mesures cautelars són una notícia tristíssima per a la família, els amics i tota la gent de pau. Són indefensables, des del punt de vista de qualsevol demòcrata, independentista o no. Es pot perseguir en una democràcia un polític que ha obeït al mandat de les urnes, que ha procurat fins al final el diàleg amb els adversaris polítics i que ha defensat sempre la noviolència davant de les porres i les amenaces? Hi pots estar en contra, pots oposar-t’hi – en democràcia, es pot tancar els representatns del poble a la presó? És més, Junqueras ha reiterat, escrivint des de la presó mateix i davant del Tribunal Suprem, un missatge de pau i concòrdia, fins i tot quan havent-li impedit participar en les eleccions al Parlament.

Aquesta nit tenim quatre homes de pau a la presó:

• Segueixen a Estremera dos membres del Govern, el vicepresident Junqueras i el conseller Joaquim Forn, acusats de complir el mandat de les urnes.

• Segueixen a Soto del Real el fins ara president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acusats falsament de violència explosiva.

Recordem que els judicis continuen oberts contra tot el Govern i contra la Mesa del Parlament, en una pantomima judicial que Bèlgica ha deixat en ecidència. Ens en recordem també, que el Tribunal Suprem va retirar l’euroordre contra el president Carles Puigdemon i el Govern a l’exili, quan va veure que l’administració de justícia belga és independent, com ha de ser la justícia en tot estat de dret per protegir la gent de les arbitarietats del govern. Trist el país on els jutges de l’alta magistratura són professionals nomenats per les seves afinitats polítiques.

Avui toca recordar que Oriol Junqueras és el vicepresident del Govern de la Generalitat i responsable de la nostra economia. Avui toca reivindicar la seva feina. Avui toca dir que les exportacions han augmentat, que els ports i l’aeroport han multiplicat el seu trànsit, que el turisme ha continuat fort, que l’atur ha baixat, que la Generalitat ha fet superàvit durant la seva gestió al Departament d’Economia. Van intentar espantar la gent obligant empreses a canviar la seu social, i encara voldrien espantar-la ra. Per defensar els seus interessos, van intentar embrutar la bona feina del nostre Govern i l’empenta social del nostre Parlament. Però els seus intents d’espantar-nos han fracassat: en aquestes eleccions, concebudes perquè els independentistes les perdéssim, la majoria de la gent no ha tingut por ni els ha cregut.

Avui diem ben alt que, en unes eleccions en igualtat de condicions, amb igualtat de recursos, amb televisions i diaris que fessin periodisme i no solament propaganda, sense candidats a la presó ni a l’exili, els partidaris de la independència hauríem obtingut de 75 a 80 diputats i més del 50% del vot. El 21 de desembre vam guanyar malgrat totes les adversitats i tot el joc brut! Vam ratificar els resultats de l’1 d’octubre i la proclamació de la República. Ara no consentirem que quatre diputats del Partit Popular dictin el que ha de fer la majoria del Parlament.

Cada setmana que passem sense Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez. veiem més clar que la seva condició és pitjor que la dels presos polítics. Són ostatges d’un govern corrupte que tapa la seva indecència amb Catalunya. Que els nostres llaços grocs cada dia, cada moment, els facin caure la cara de vergonya! Quanta hipocresia hem vist aquests mesos! Al cap dels anys arribarà un moment que oblidarem els qui ja sabem que senten odi cap al que representa el compromís de l’Oriol i de tanta gent. Però sempre més ens sabrà greu el silenci dels qui esperàvem que defensarien la democràcia per damunt de l’interés del seu partit polític.

• Exigim que la Fiscalia retiri les seves acusacions contra els diputats, els alvaldes i els activistes polítics que persegueix.

• Exigim el lliure retorn del Govern legítim de la Generalitat, el que va sorgir de les eleccions del 27 de setembre de 2015 i ara les eleccions del 21 de desembre de 2017 han ratificat.

• Exigim la revocació de l’article 155 i la reparació immediata dels seus desastrosos efectes.

• Exigim tots els presos a casa, en ple exercici de la seva llibertat política. La seca llibertat és la nostra llibertat.

El rei Felip VI ens va contar per Nadal que Espanya és una democràcia madura. A Catalunya, ens sembla que un democràcia que té presos polítics i tribunals que poden alterar el resultat d’unes eleccions és una democràcia podrida. Fins que l’Oriol Junqueras no torni a Sant Vicenç dels Horts i tots els presos no siguin a casa seva, no descansarem. Sabem que una amplíssima majoria de catalans, partidaris de la República o no, de gairebé tots els partits i de moltíssimes organitzacions, unirem els nostres esforços contra la repressió i per la llibertat.

Visca la República Catalana!

Aquí teniu el llibre l’Albert Pont “Raons pel Sí”

Informació del Centre Català de Negocis

Ara més que mai es fa necessari divulgar les raons econòmiques per la independència, perquè només la convicció dels nostres arguments ens dóna la força necessària per afrontar amb èxit el previsible embat de l’Estat espanyol.

Seguint les passes dels estudis i publicacions del Cercle Català de Negocis, aquesta obra pretén ser un instrument a l’abast de tothom que vulgui conèixer i difondre les motivacions que ens porten a reclamar la independència de Catalunya, com per exemple la desastrosa situació econòmica d’Espanya, el rescat encobert de la gran banca a costa dels ciutadans, el col·lapse i fracàs del sistema de pensions espanyol, l’ofec econòmic de Catalunya o el gran “negoci” de les infraestructures, entre d’altres moltes temàtiques. Un llibre ràpid de llegir, amè i entenedor que no deixarà indiferent ningú.

Catalunya pot continuar tenint una relació tòxica amb l’estat espanyol i viure permanentment en l’excepcionalitat política mentre paga els excessos de les elits dominants de Madrid, o pot esdevenir un nou estat independent i proper integrat a la comunitat internacional. La decisió només depèn de nosaltres.

0001

Manifest “21-D: el jovent votem República”

El passat 1 de setembre vam constituir públicament la Taula Jove pel Sí, un espai de coordinació entre entitats i organitzacions juvenils independentistes, amb l’objectiu d’estar en contacte i fer extensiva a tot el jovent la crida a la mobilització. Aleshores, defensàvem el Sí a la independència de Catalunya en forma de república com a resposta al Referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

Ara, declarada la independència al Parlament de Catalunya el passat 27 d’octubre, defensem la República Catalana com a subjecte polític a revalidar en les eleccions del proper 21 de desembre. És per això que decidim constituir-nos de nou com a “Taula Jove per la República” i, d’aquesta manera, fer explícit el compromís i determinació del jovent independentista amb la consolidació de la República.

El jovent volem posar en valor la nostra presència als carrers, les mobilitzacions i els debats polítics dels últims mesos, on també ens hem fet portadors dels principis democràtics, republicans i de no-violència que constitueixen el moviment català d’emancipació col·lectiva. El jovent hem sabut estar a l’alçada de la situació en tot moment, conscients del repte històric que afrontem i la responsabilitat que tenim envers el nostre futur; de fet, hem estat els principals agents de mobilització i de defensa del Referèndum i ara ho serem també de la República.

Nosaltres, que no hem viscut els anys de dictadura, sinó que hem crescut educats en valors de pluralitat i llibertat, hem vist com el dèficit de memòria històrica a Espanya està motivat per quelcom més aviat present i no pas del passat. El jovent hem vist com el nostre anhel de llibertat ha fet destapat la cara més repressiva i cínica de l’Estat: l’acarnissament de l’electorat l’1 d’octubre, l’empresonament d’adversaris polítics, la persecució judicial de dirigents polítics i de ciutadans, el tancament de pàgines web i la censura a la xarxa (on en gran part avui està en joc la llibertat d’expressió), la presència de les forces d’ocupació als nostres carres i institucions, les acusacions d’adoctrinament als mitjans i les escoles…; i així tota la campanya de la por fins a l’aplicació de l’article 155, que mostren només alguns dels braços executors del poder d’un estat demofòbic i autoritari de soca-rel.

Així doncs, en conseqüència amb tot això esmentat, avui, 15 de desembre, el jovent independentista organitzat:

  • condemnem un cop més la violència de l’Estat i recordem els més de 1000 ferits
  • rebutgem l’aplicació de l’article 155, per injustificat, il·legítim i inconstitucional
  • considerem il·legítimes les eleccions i totes les mesures que se’n deriven
  • exigim l’alliberament dels presos i presses polítics, així com el retorn dels exiliats
  • reivindiquem la retirada dels cossos policials espanyols com agents intimidadors
  • entenem les eleccions del 21D com una ratificació dels resultats de l’1O
  • instem als partits sobiranistes a treballar per eixamplar la base social favorable a la República i així avançar amb peu ferm cap a la seva posada en marxa
  • reivindiquem el desplegament d’un Procés Constituent de participació ciutadana
  • apel·lem a la comunitat internacional perquè defensi els drets que abandera
  • ens solidaritzem amb la lluita d’altres nacions oprimides d’arreu el món
  • i ens reafirmem en la defensa dels principis esmentats en el nostre primer manifest, com la cura de la llengua, l’avenç del feminisme, la lluita ecologista, l’equitat laboral, la justícia social i la democràcia.

Atenent a aquestes reivindicacions, les 12 entitats membres de la Taula Jove fem una crida a tot el jovent a sumar vots a la República, ja que per assolir aquests objectius i enderrocar el règim del 78 cal que de les eleccions del 21D en resulti una victòria clara i contundent de les tres candidatures explícitament republicanes.

Els Joves votem República!

Visca la República Catalana!

Taula Jove per la República
15 de desembre de 2017, Catalunya

Dissabte 16, a les 20:00, concentracions davant dels ajuntaments pels 2 mesos sense els Jordis

Aquest dissabte 16 de desembre farà dos mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament empresonats. No podem normalitzar les repesàlies de l’Estat. Per això, us convoquem demà dissabte, a les 20:00, davant dels ajuntaments.

Manifest

DOS MESOS LLARGUÍSSIMS

N’hi ha que els agradaria que avui no fóssim aquí recordant que els Jordis són a la presó, ja fa dos mesos; recordant també que l’Oriol i el Joaquim són a la presó. N’hi ha que detesten les nostres manifestacions. N’hi ha que voldrien no veure’ns, no sentir-nos cridar ni xiular ni cantar, no deixar-nos sortir als carrers. N’hi ha que voldrien que no portéssim llaços grocs, n’hi ha que prohibirien el color groc. N’hi ha que voldrien que tothom pensés igual, que tothom sentís igual.

N’hi ha que voldrien que els deixéssim oblidar. Però hi ha quatre homes de pau a la presó. I avui fa dos mesos que els Jordis són a la presó. No els oblidem i no deixarem que se n’oblidin.

Als qui tenen responsabilitat en la presó dels Jordis, amb els seus testimonis falsos, amb la construcció d’una tergiversació gravíssima dels fets del 20 de setembre, als qui diuen que hi va haver una explosió de violència, als qui els donen la raó, als qui es posen al seu servei activament, als qui callen hipòcritament, als qui diuen que és molt injust però que ja es veia a venir, els recordarem que la justícia belga ha actuat amb independència, sense cedir a cap pressió espúria. Els recordarem que l’Estat espanyol és un estat de dret boterut, sense separació de poders ni lliure exercici dels drets i les llibertats fonamentals, ni protecció de la ciutadania davant de l’abús del poder.

N’hi ha que voldrien que els deixéssim oblidar. Però hi ha quatre homes de pau a la presó. Ja fa dos mesos que els Jordis són a la presó. No els oblidem i no deixarem que se n’oblidin.

Als qui el 4 de desembre van deixar quatre homes de pau tancats lluny de les seves famílies i els seus amics, als qui diuen que són perillosos i violents, als qui es neguen a dialogar i imposen la seva força, als qui interpreten les lleis al seu gust i la constitució com una excusa per imposar el seu dictat, als qui ho veuen i callen, no els podem desitjar un bon Nadal. Els desitgem que recordin les seves decisions aquests dies al costat de les seves famílies i que s’omplin la boca d’excuses i fel.

N’hi ha que voldrien que els deixéssim oblidar. Però hi ha quatre homes de pau a la presó. I avui fa dos mesos que els Jordis són a la presó. No els oblidem i no deixarem que se n’oblidin.

Als qui sou avui aquí, en solidaritat amb els Jordis, amb els presos polítics i amb els perseguits i amenaçats, amb el Govern a l’exili, gràcies per ser-hi, per l’escalf que doneu a una causa justa, per l’escalf que arriba a les presons de Madrid i nord enllà, al Govern que va sortir d’unes eleccions legítimes i que ara és a Bèlgica. Us donem les gràcies de part de l’Asssemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural i gràcies de part dels mateixos Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que saben que tenen molta gent de bona voluntat al darrere.

Mantinguem la constància, mantinguem l’ànim, continuem mobilitzats. Tenim la raó contra bords i lladres. Hi tenim el dret. Democràcia sempre ha volgut dir govern del poble. Empresonar polítics i dissoldre parlaments sempre ha estat propi de les tiranies, ara fa dos mil anys i ara fa dos mesos. No afluixem, votem aquest dijous perquè guanyar dijous ens dona força i la nostra victòria és l’únic camí per alliberar els Jordis, l’Oriol i el Joaquim, veritables ostatges polítics d’un estat indigne i que fa massa temps que no mereix governar-nos.

Visca Catalunya lliure i Visca la República catalana!

photo_2017-12-15_23-43-58

Aquests són els programes electorals de les tres candidatures independentistes

Aquí podreu consultar els programes electorals de les tres candidatures independentistes que es presenten a les eleccions del 21 de desembre de 2017.

img_1071

L’informe del Grup de Periodistes Ramon Barnils constata la limitació al dret a la informació i a la llibertat d’expressió l’1O

Aquests és l’informe que ha presentat el Grup de Periodistes Ramon Barnils on es constata que durant la jornada del referèndum de l’1 d’octubre, es van cometre un gran nombre de vulneracions del dret a la informació i a la llibertat d’expressió.

L’informe s’ha publicat en dos idiomes:

Captura de pantalla 2017-12-05 a les 21.47.02

Amb el govern legítim de Catalunya

Aquest text es publica conjuntament amb més d’una vintena de publicacions: Nació Digital, Vilaweb, Directe, El Temps, Racó Català, El Vallenc, Nova Conca, Esguard, L’Opció, Sàpiens, Descobrir, El Món, Tot Sant Cugat, Tot Cerdanyola, Tot Rubí, El Món Terrassa, El Punt Avui, El Nacional, l’ARA i Revista Mirall.

 – – – –

El govern de Catalunya va ingressar ahir a la presó en compliment d’un procés judicial en què se l’acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a altres moments dramàtics de la nostra història. A més d’aquest empresonament preventiu del vicepresident, set consellers i un exconseller, la resta del Govern i el president Carles Puigdemont són a Bèlgica, pendents d’una ordre de detenció internacional. Per completar aquest escenari, la setmana que ve hauran de prestar declaració la presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa, afectats també per les mateixes acusacions. Les principals autoritats del país i els dirigents de dues grans organitzacions civils han estat objecte d’unes mesures repressives que obren un fosc panorama.

Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que els membres del govern legítim de Catalunya siguin alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguin reprendre les seves funcions. Cal que es normalitzi el funcionament sobirà del Parlament de Catalunya. Cal que es tanquin els sumaris oberts contra centenars d’alcaldes, càrrecs públics i altres ciutadans. I que no es repeteixin episodis de violència contra la població civil com els del dia 1 d’octubre durant la celebració del referèndum.

Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l’estat espanyol han de ser ateses. La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els drets democràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància.

 

Captura de pantalla 2017-11-03 a les 0.26.14

Resposta multitudinària a l’empresonament del Govern

Aquest vespre, Catalunya ha acollit al llarg de tot el territori mobilitzacions en protesta i solidaritat amb els membres del Govern que han quedat detinguts aquesta tarda per ordre de l’Audiència Nacional. Girona, Tarragona, Lleida, però també Barcelona han viscut mobilitzacions multitudinàries.
A Barcelona, la cita ha estat davant del Parlament de Catalunya, on milers de persones s’hi han concentrat amb cartells i consignes de Llibertat i vaga general. Allà s’hi han pogut trobar membres de diverses formacions polítiques i també de la societat civil. Entre ells, Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC, i Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural.
Alcoberro ha demanat transformar la tristesa i la indignació en una eina que ens esperoni a lluitar. Pel vicepresident de l’ANC, els fets d’avui són un atac a l’autogovern i a l’autoestima que pretén afectar la nació política catalana. “No ho tolerarem”, ha dit. Alcoberro considera els fets d’avui com a “gravíssims” i com una humiliació i provocació que haurà de tenir una resposta “tenaç”; per això, ara és l’hora del “coratge” i la “determinació” per demostrar que som un poble unit, i ha parlat d’una possible aturada de país que, espera, compti amb el suport de sindicats i entitats de la Taula per la democràcia.
Finalment, ha posat en valor la transversalitat de la gent i moviments com a eina per defensar dos principis bàsics: la sobirania i la democràcia. I en aquest camí, ha conclòs, caldrà continuar de manera “cívica i pacífica”.

Al seu torn, Marcel Mauri ha demanat a la gent conjurar-se perquè la ràbia, tristesa i impotència sentida arrel de els detencions sigui “la moral de la nostra victòria”. Només així, ha dit, “aconseguirem anar endavant”, en un repte que va més enllà d’ideologies i que interpel·la Catalunya, però també Espanya i Europa. Finalment, ha dit que s’inicia una onada de mobilitzacions pacífiques, d’entre les quals una de multitudinària el proper 12 de novembre, per fer sentir al món que Espanya “no és una democràcia” i també per guanyar les urnes del 21 de desembre.

Lectura del manifest

Joel Joan i Carme Sansa han estat els encarregats de llegir el manifest, que, d’una banda, ha manifestat la legalitat i legitimitat del Govern emanat del 27-S, i de l’altra ha posat en valor l’1-O, com una jornada de cohesió social que va servir per donar un encàrrec precís al Parlament per proclamar la República Catalana.

MANIFEST LLEGIT DAVANT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA PER JOEL JOAN I CARME SAMSA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
El 27 de setembre de 2015, en unes eleccions totalment legals i legítimes el poble català va decidir lliurement culminar el procés d’independència de Catalunya. D’aquelles eleccions en van sorgir un Parlament, i un Govern totalment legítims.

L’1 d’octubre vam viure una de les jornades de més cohesió social de la nostra història: la ciutadania vam defensar amb totes les nostres forces el referèndum, davant la resposta policial més repressiva de l’Estat espanyol des del franquisme. Aquell dia va sorgir la il•lusió de veure néixer la República llargament somiada.

La defensa heroica dels col•legis electorals i les urnes va donar un encàrrec precís al Parlament de Catalunya per tal de proclamar la República Catalana.

El 27 d’octubre el Parlament va culminar aquest encàrrec i, per aquest fet, el nostre legítim President i el seu legítim Govern són perseguits i acusats falsament, i ara privats de llibertat sense tenir les més mínimes garanties per part d’una justícia espanyola totalment parcial i mancada de la necessària separació de poders.
Ja en teníem un exemple amb les detencions preventives del Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, però ara en tenim més exemples amb la detenció preventiva del Govern legítim, totalment il•legals, un abús de poder i una flagrant discriminació negativa de la justícia espanyola que denunciarem incansablement arreu del món.
L’actuació d’avui suposa una nova demostració de la manca de qualitat democràtica que viu l’Estat espanyol. L’Estat espanyol ha dinamitat 40 anys d’autogovern amb un cop d’Estat inèdit a l’Europa democràtica del segle XXI. Sota l’aparença de l’Estat de dret, el govern del PP amb la complicitat del Partit Socialista i de Ciudadanos, ha cessat tot un govern legítim, escollit pel poble de Catalunya, ha dissolt el Parlament i ha intervingut totes les nostres competències.
Mai abans, des de la fi del règim franquista, Catalunya havia patit una repressió i vexació d’aquestes característiques.
El President de Catalunya i tots els consellers del seu govern han estat citats a declarar com a investigats, acusats per la fiscalia d’un delicte que no han comès. Tots col•legiadament han decidit donar la cara i declarar. Uns, atès que són a Brussel•les per fer saber a Europa el greu dèficit democràtic que té l’estat espanyol i denunciar l’abús de poder i la conculcació dels drets humans i polítics que s’està produint en aquests moments a Catalunya, estaven disposats a declarar des d’allà, i els altres consellers ho han fet aquest matí. Doncs aquest abús de poder ja s’ha constatat: presó incondicional.

La Presidenta del Parlament i alguns membres de la Mesa del Parlament ho havien de fer també aquest matí a Madrid, finalment serà la setmana que ve.

Catalunya ha sofert un veritable cop d’estat amb l’aplicació de l’article 155. La convocatòria imposada pel Govern de Madrid és il•legal segons la Constitució Espanyola i també segons l’Estatut d’Autonomia, i a més és il•legitima.

No obstant això, si utilitzant una convocatòria il•legitima alguns partits (PP, C’s i PSC) pensen usurpar les institucions catalanes, nosaltres també les utilitzarem per recuperar-les, no ens les deixarem prendre.

Som poble. No podem permetre que allò que vàrem escollir i decidir a les urnes el 27 de setembre de 2015 i l’1 d’octubre de 2017, i que fou ratificat el proppassat 27 d’octubre, ens sigui arrabassat il.legítimament i il•legalment per la força, per tant estarem amatents per preservar els càrrecs electes i les institucions legítimes de Catalunya.

 

Exigim la llibertat i reinstauració immediata del govern legítim que ha estat il•legalment cessat de les seves funcions, així com la normalització del funcionament de totes les nostres institucions.

Avui, a Catalunya ens han segrestat la llibertat. Ens volen arrabassar la llibertat de tots perquè l’han tret injustament a homes i dones honorables.

A persones que hem triat majoritàriament per representar-nos, bé sigui a les institucions o, com en cas dels Jordis, a entitats civils i pacífiques, els hi volen treure la llibertat només perquè han acomplert els seus compromisos amb la gent, el seu mandat democràtic.

Sortim ara al carrer, ferms, tranquils, pacífics però absolutament tossuts i determinats a exigir la llibertat dels nostres electes, les llibertats que representen les nostres institucions robades i la llibertat inalienable dels catalans a decidir el seu futur.

Discurs del president Puigdemont fet a Brussel·les el 31 doctubre

Divendres al vespre, reunits al Palau de la Generalitat, després de la declaració d’independència del Parlament i davant d’una sèrie de dades, dades de fonts contrastades, que indicaven que el Govern espanyol plantejava una ofensiva altament agressiva i sense precedents contra el poble de Catalunya, contra funcionaris que es mantinguessin fidels al govern legítim i contra aquest govern que presideixo amb una querella del fiscal, confirmada ahir, amb penes que podrien sumar 500 anys de presó contra el Govern i membres del Parlament, acompanyada de detencions. Aquest divendres vam acordar unànimement que aquest govern prioritzaria la prudència, la seguretat i la moderació. Vam assumir que el diàleg i la negociació que sempre havíem imaginat per trobar una sortida al conflicte que plantegen els catalans era en aquestes condicions senzillament impossible.
Els vull recordar que des del referendum de l’1 d’octubre la nostra mà ha estat estesa al diàleg fins l’infinit, arribant al límit de proposar la suspensió de la declaració d’independència a canvi d’un diàleg franc, proposta que també va ser rebutjada per un Partit Popular i un PSOE que no volen assumir que tenen un problema gegant que no volen afrontar políticament sinó amb repressió.
L’agressivitat de l’Estat, de la qual tenim tants exemples (més de 700 alcaldes querellats; les pallisses a milers de persones -gent gran inclosa -, que van anar a exercir el seu dret a vot l’1 d’octubre; la impunitat de l’extrema dreta; les multes milionàries contra responsables institucionals per fer possible la consulta democràtica del 9 de novembre del 2014, i ahir la presentació de la querella del fiscal Maza, de la qual després parlarem), ens ha obligat, tal com els deia divendres a la nit, a adaptar el pla de treball a aquestes circumstàncies i prioritzar per sobre de tot evitar la violència que sempre -SEMPRE-, juntament amb la defensa de la pau i el diàleg, han estat una prioritat del moviment independentista i del Govern de Catalunya.
És des d’aquesta perspectiva que les mesures que ha adoptat el Govern des de divendres segueixen aquesta línia i són coherents amb els valors de la pau, el respecte a la pluralitat i la neutralitat de les administracions que sempre hem perseguit des del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest govern hagués pogut optar per forçar els funcionaris fidels al Govern a iniciar una disputa per l’hegemonia, però ha preferit garantir que no hi haurà enfrontaments, que no hi haurà violència. No es pot bastir la República de TOTS des de la violència. Si l’Estat espanyol vol bastir el seu projecte des de la violència, aquesta és la seva decisió, però no ens pot arrossegar a un escenari que el moviment sobiranista ha rebutjat de manera consistent, com hauria de fer tot demòcrata.
El Govern havia dit que no posaria els funcionaris en una situació de risc i això és el que ha fet: no obligar-los a prendre partit com a col·lectiu perquè son servidors del país i de l’administració per damunt de tot.
Si aquesta actitud té com a preu alentir el desplegament de la República, cal considerar que aquest és un preu raonable a l’Europa del segle XXI.

És indiferent que aquest exercici de responsabilitat sigui apreciat o no pels altres. És un acte de coherència que demostra que la República catalana serà un estat diferent. No hem arribat fins aquí per comportar-nos com tantes voltes hem criticat que s’ha comportat l’Estat espanyol.

D’altra banda, ahir finalment vam poder veure la querella del fiscal Maza, un fiscal, per cert, reprovat pel Parlament espanyol, que confirma fil per randa l’extrema agresivitat que planteja el govern espanyol contra el Govern i contra la mesa del Parlament.

Una querella que no se sustenta jurídicament, que en tot el redactat es refereix a fets polítics; una querella que se centra en perseguir una idea, unes persones, no un delicte; una querella que demana 30 anys de presó per a cadascú de nosaltres, que demana la citació immediata amb totes les evidències que les citacions poden implicar presó preventiva, com ja vam veure en el cas dels dos líders del moviment cívic actualment a presó, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Una querella que s’afegeix a l’opció pel camí de màxima bel·ligerància que ha triat el Govern espanyol i del qual nosaltres no farem seguidisme per responsabilitat i prudència.
És des d’aquest punt de vista que, com els deia, el Govern legítim de Catalunya ha adaptat el seu pla de treball prioritzant 4 àmbits que els explico a continuació:

  • Una part del Govern, encapçalat per mi com a president legítim, ens hem desplaçat a Brussel·les per fer evident el problema català al cor institucional d’Europa i denunciar també la politització de la justícia espanyola, la seva manca d’imparcialitat, la seva voluntat de perseguir les idees, no els delictes, i fer evident al món les greus mancances democràtiques que es viuen a l’Estat espanyol i la ferma aposta del poble català pel dret a l’autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada.
  • Una altra part del Govern, encapçalada pel vicepresident i pel cap de llista de Junts pel Sí, continua a Catalunya fent activitat política com a legítims membres del Govern de Catalunya. No abandonarem en cap cas el Govern català, continuarem treballant tot i les limitacions que imposa l’estratègia de no confrontació i assumirem la defensa de la querella de l’Estat. És una querella política i, per tant, ens enfrontarem des d’una posició política, no jurídica. Això vol dir que no defugirem les citacions; no volem negligir la nostra responsabilitat i ens enfrontarem políticament a la greu injustícia que planteja el Goven espanyol.
  • Donem suport a les diferents iniciatives que s’estan posant i es posaran en marxa per evitar que el 155 es dugui a la pràctica i acabi desmuntant el sistema institucional català. En aquesta línia, donem suport als sindicats, a les entitats, als càrrecs directius del Govern que s’han quedat en els seus llocs de feina i els demanem que facin tot el possible per evitar la demolició del sistema institucional català. La gent que va salvar les escoles l’1 d’octubre estic segur que salvarà les nostres institucions.
  • Finalment, entomem les eleccions que ha plantejat l’Estat espanyol com un repte democràtic. No ens fan por els reptes democràtics, al contrari. Si l’Estat espanyol ha volgut fer un plebiscit per legitimar el 155 i les seves polítiques, nosaltres l’entomarem i li donarem resposta a ell i a tota la comunitat internacional. Estem totalment d’acord que és votant com es resolen els problemes, no empresonant polítics o ciutadans compromesos o violentant funcionaris. Les eleccions del dia 21 de desembre són un repte, doncs, que entomem amb totes les nostres forces.

Avui, des d’aquí, llanço una pregunta a tothom: nosaltres respectarem el resultat de les eleccions, com hem fet sempre, siguin els que siguin. Farà el mateix el Govern espanyol i el bloc del 155? Aquesta és la pregunta a fer: respectaran el resultat de les urnes? Vull un compromís clar de part de l’Estat. L’Estat respectarà els resultats que puguin donar una majoria a les forces independentistes o no? Si això no és un clar compromís per part de l’Estat, vol dir que hi haurà votants, de primera i de segona classe a Catalunya. Esteu disposats a respectar els resultats, siguin els que siguin, de les eleccions: sí o no? El conjunt de la població catalana, sí, però cal saber, sense ambigüitats, quina és la posició de tots els partits que donen suport al 155 i, particularment, del PP i del Govern espanyol.
Vull acabar, abans d’anar a les preguntes, amb dos reflexions. Una a la comunitat internacional i una altra al poble de Catalunya.
A la comunitat internacional i molt especialment a Europa li demano que reaccioni. Que vegi que la causa dels catalans és la causa dels valors en els quals es fonamenta Europa: la democràcia, la llibertat, la lliure expressió, l’acollida, la no-violència… Permetre al Govern espanyol que no dialogui, que toleri i empari la violència de l’extrema dreta, que s’imposi militarment, que ens posi a la presó durant 30 anys, és acabar amb la idea d’Europa i és un error que pagarem molt car tots els europeus.
Al poble de Catalunya li demano que es prepari per un camí llarg. Tenim davant un estat que només entén la raó de la força i que ha decidit utilitzar la violència i la repressió per aconseguir que abandonem el nostre projecte polític. I no ho aconsseguiran. La unitat que hem demostrat fins avui, la intel·ligència col·lectiva que ens ha permès avançar amb el pacifisme com a única arma, la democràcia com a eina que ens fa invencibles, són i seran les bases de la nostra victòria.
Demano també reconeixement per a cadascú dels consellers i conselleres del meu govern. Tots tenen molt present davant els seus fills i família l’amenaça que afrontem. L’equip que avui està aquí i els que estan a Barcelona mereixen el nostre màxim reconeixement per l’esforç personal que estan fent i us vull demanar que els hi doneu el vostre màxim escalf.
Finalment, un últim prec: treballem perquè sigui impossible que el Partit Popular, el PSOE i Ciudadanos desmuntin les institucions catalanes. Lluitem amb la màxima creativitat per mantenir les institucions vives i impedir el 155. Impedir el 155 és mantenir fort i viu el Govern legítim de Catalunya. I les eleccions del proper 21 de desembre estan en aquesta lògica. És en el territori de la democràcia on som més forts.

És en el terreny de la democràcia on sempre hem guanyat. Ho repeteixo: quan ens hem pogut confrontar democràticament hem guanyat. En l’ús de la força no hem guanyat mai i ni volem guanyar. També és un consell per a l’Estat espanyol. I, per tant, allà on sempre hi hagi urnes, ens hi trobaran. Allà també ens trobaran.
Moltes gràcies.
Brussel·les, 31 d’otubre de 2017

 

Àudios del discurs.

Sabadell. Manifest de la Taula per la República

La Taula per la República, antiga Taula pel Sí, composta per Sabadell per la Independència – ANC, Òmnium Cultural, Súmate, Demòcrates, PDeCAT, La Crida i ERC us lliura el manifest que fem arribar a les institucions i a la ciutadania en el naixement de la República Catalana:

La Taula per la República de Sabadell insta el Govern de la República catalana que activi i apliqui les lleis catalanes suspeses pel Tribunal Constitucional de l’Estat espanyol.

Entenem que la República catalana està al servei del poble català i, per tant, ha d’activar urgentment aquelles lleis que protegeixen els drets bàsics: el Decret-llei 6/2013 contra la pobresa energètica, el Decret-llei 4/2016 contra pobresa energètica, la Llei 24/2015 d’emergència habitacional, o contra els desnonaments, i la Llei 4/2016 d’igualtat efectiva entre homes i dones.

Des de la Taula per la República de Sabadell donem tot el nostre suport a la legalitat de la República catalana i rebutgem l’aplicació de l’art. 155. Fem, doncs, una crida a la ciutadania perquè es mobilitzi per la defensa de la voluntat democràtica del poble català expressada l’1 d’octubre.

Igualment, donem el nostre suport als nostres legítims representants: el president Carles Puigdemont, tots els consellers del Govern, la presidenta i la Mesa del Parlament, els parlamentaris, i tots els alcaldes i regidors dels ajuntaments catalans.

Finalment, recordem que hi ha dues persones que l’Estat espanyol ha empresonat injustament per les seves idees, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i n’exigim l’alliberament immediat.

Taula per la República de Sabadell

Decàleg: Com enfortir les mobilitzacions noviolentes

Document original tret d’En peu de pau

Baixa’t els 5 decàlegs que han elaborat:

 

#LaNoViolenciaEsLaNostraForça

“Tenim tot el dret a manifestar-nos i exigir els nostres drets i llibertats. Però també demano que ho fem amb el compromís insubornable a la noviolència. Mai hem caigut en el parany de la violència. Ara tampoc ho farem”. (Jordi Sanchez. 17/10/17)

  1. #NiUnaExcusaALaCaverna

Una imatge val més que mil manifestants?

Allò que fas compromet tot el moviment tant si dones una flor com si insultes o dones una empenta. Hem de ser impecables en denunciar totes les provocacions i actes violents, vinguin d’on vinguin!

  1. #ConverteixIndignacioEnEntusiasme

Entre el seny i la rauxa

No et deixis embogir per les emocions, evita la violència verbal i física, tant a les persones com a les coses. Rebutja els discursos i els lemes incendiaris, les actituds d’arrogància i prepotència. Que la ràbia no et creï més adversaris. L’acció noviolenta requereix de la serenitat i la cal­ma, no l’escalfament. Si notes que no et pots controlar, aparta’t de l’acció. Segons el moment, podem manifestar-nos amb el crit del silenci massiu, o bé amb cançons o càntics positius que canalitzin els desitjos i no vagin contra ningú.

  1. #FiltraElsMissatgesEvitaRumors

No difonguis informacions incendiàries, dubtoses o falses.

Comparteix només informacions validades. Abans de compartir una informació, 1. Comprovem que sigui autèntica, 2. Que és actual – no de fa molts dies o mesos, 3. Valorem si escampar-la ajudarà al procés.

  1. #NoTenimPor

Aprèn a gestionar la por

No neguis els teus sentiments, però evita que la por et paralitzi: respira profundament, envolta’t de gent coneguda, cuideu-vos col·lectivament i no marxeu mai sols/es! No es tracta de no tenir por; es tracta de no deixar-se governar per ella. En la noviolència juntes empetitim les pors i enfortim el coratge. Si veus alguna persona provocar o actuar violentament, no responguis! Aïlla-la a distància amb la complicitat d’altra gent! I avisa els organitzadors/es.

  1. #NoEstasObligadaARes

Fes allò que et veus capaç de fer

No arrisquis més del que pots assumir. En cada situació aporta allò que pot ser més útil als altres. La diversitat és la nostra força. Abans de fer una acció, parla amb el teu entorn de les teves necessitats, de les reaccions en situació d’estrès i marca els teus límits i ritmes. La lluita pot ser llarga. Prepara’t mentalment per no re-accionar als possibles atacs sinó per orientar-te mentalment per neutralitzar-los, sense fer-nos mal i sense fem mal a qui agredeix. Pensa que qui agredeix ha d’aprendre alguna cosa i no ho podrà fer amb la reacció agressiva verbal, no-verbal o física. Quan la teva ment es posa a lluitar ja estàs perdut.

  1. 6. #TinguesCuraDelTeuCos

Crea les condicions per poder resistir

Cal descansar i dormir per estar en condicions. No et deshidratis! Beu aigua molt sovint! Si no et vols fondre ni tenir mal de cap, situa’t a l’ombra de tant en tant. Evita trepitjades i mals d’esquena amb un bon calçat i roba còmoda. Porta menjar per anar picant! I si ha de ploure, preveu com protegir-te de la pluja. Assegura’t que tens bateria al mòbil o recàrrega externa.

  1. #PreparatPerLaRepressio
  • Anota a la ma els contactes d’ajuda

Acorda amb el teu entorn mecanismes de suport en cas de lesió o detenció. Avisa al teu entorn d’on aniràs a manifestar-te o concentrar-te. Informa’t de qui coordina l’acció i quins són els objectius. Intenta anar-hi amb colla i marqueu un punt de trobada o reagrupament per si us perdeu. Informa de qualsevol agressió als col·lectius especialitzats: #SomDefensores o @DretsCat presenta la denúncia corresponent. En cas de detenció: Rereguarda 645 715 070 o Col·lectiu Ronda: 679 223 432. En cas de violència policial: Irídia: 693 287 323.

  1. #AccionsAmbRepressio

L’acció noviolenta pot comportar repressió

  • Les accions noviolentes, poden comportar la reacció violenta dels adversaris. Cal assegurar-nos que tot el grup n’està assabentat. També cal que analitzem si cada una de nosaltres estem capacitades i disposades a afrontar possibles agressions. En cas que no, no ho fem! Hi ha moltes altres ma­neres de mobilitzar-nos sense exposar-nos a ser agredides o detingudes, tot repartint-nos prèviament els rols: observar, fer i escampar fotos i vídeos…; avituallament; suport psíquic, qui tingui més capacitat de diàleg podrà intentar parlamentar amb els adversaris per mirar de calmar i aturar l’agressió. Totes són vàlides i importants!
  1. #ProteccioDePorresiPilotes
    • Porres: Es poden utilitzar com a element de contenció i/o immobilització o com a arma de defensa. La seva utilització ha de limitar-se a un o dos cops curts i secs, amb la defensa en paral·lel al terra i en parts muscularment protegides del tren inferior del cos. En cap cas s’ha de fer servir de dalt a baix ni en zones vitals del cos, com ara el cap. Sempre que puguem, protegim-nos les parts vitals.
    • Pilotes de goma: Des d’abril de 2014 està prohibit el seu ús a Catalunya per part dels Mossos d’Esquadra. No obstant, el seu ús segueix permès per part del cos d’antiavalots de la Policia Nacional. Quan se sent el tret, girar els cos i tapar-se la cara.
    • Projectils de precisió (llançadores de foam): Previstes per al control de masses o per actuacions amb un nivell de risc alt. Els projectils només es poden dirigir de la cintura en avall. Quan se sent el tret, girar el cos i tapar-se la cara.

Gasos lacrimògens o de pebre: mirar on cauen i cap a on va el vent, tapar-se la cara amb un mocador humit. Poden produir picor als ulls, nas, boca i pell; tos i dificultat respiratòria, desorientació. També pots sentir ràbia intensa. Tot això és transitori. No fregar-se els ulls. Netejar-se el nas. El malestar provocat pels gasos lacrimògens desapareix als 5-30 minuts, mentre que el malestar del ruixat amb gas pebre dura entre 20 minuts i 2 hores. Si els símptomes no disminueixen, visiteu un centre sanitari. Els que tinguin asma o altres malalties pulmonars, malalties que afectin el sistema immunitari, de la pell o dels ulls, la gent que utilitza lents de contacte, i dones embarassades o en període de lactància… el millor és allunyar-se de la zona contaminada i intentar evitar els gasos.

Moltes d’aquestes accions de repressió estan adreçades a la dispersió del grup, és important que abans de l’acció que fem, haguem determinat un lloc per retrobar-nos, recomptar-nos i reconfortar-nos.

  1. #LaForçaMesPoderosa

“Sota un govern que empresona injustament, el lloc adient per a una persona justa és la presó” (Henry D. Thoreau). “Quan la injustícia es converteix en llei la rebel·lió esdevé un deure” (T. Jefferson). “Cadascú té l’obligació moral de desobeir les lleis injustes” (M.L.King). “La base de l’acció noviolenta comença quan la gent desobeeix i quanta més gent i més temps ho faci, abans caurà l’autoritat” (Gene Sharp). “El més gran error és creure que no hi ha cap relació entre els fins i els mitjans” (Gandhi al Govern Britànic). “El coratge no és l’absència de por, sinó el triomf sobre ella” (N. Mandela). “La força no ve de la capacitat física; ve de la voluntat indomable” (M. Gandhi). “Durant el s.XX les revolucions violentes van triomfar en un 30% i les noviolentes un 60%” (Stephan&Chenoweth). “El cas català és el projecte més Ghandià des de Ghandi” (J. Assange).

 

Diferents Accions Noviolentes i protecció jurídica 

  1. #AccioBarrera

Ens plantem drets i no els deixem passar

  • És una acció de confrontació passiva. És una acció de grup, no individual. Conscients i amb compromís assumim un risc de repressió física o jurídica. Ens mantenim sense fer-nos enrere. Si cal, avancem en grup i amb mirada serena fins a plantar-nos molt a prop dels opositors. En cas d’agressió, mantén-te ferm/a i en silenci, quan calgui entoma els cops, girant-nos d’esquena i prote­gint-nos cara i cap amb els braços. Si no és possible resistir més, ens retirarem en grup, caminant enrere sense girar-nos, amb calma i ordre.
  1. #AccioAsseguda

Per defensar un espai o bloquejar un pas asseguts a terra

Seu a terra amb les cames obertes i abraça al del davant; agafa’t pels braços amb els del teu costat. En la primera fila, les persones més corpulentes però amb les cames creuades. Evita dur arracades, pírcings, collarets i braçalets, ulleres.. recollir els cabells llargs. Canteu cançons que reforcin la confiança. Establiu una contrasenya amb la gent de l’entorn per deixar-vos anar quan la intervenció dels agent us provoqui un dany que no podeu suportar i protegiu-vos amb el cap amb els colzes. Si us tiben i arrenquen del grup, podem fer-nos el mort, el pes augmenta i es dificulta i alenteix el desallotjament.

  1. #AccioInterposicio

Per defensar dempeus un espai o bloquejar un pas

Agafats amb els colzes entrellaçats, de cara als adversaris, en silenci, expressió serena i mirada inexpressiva però d’inequívoca determinació. També es pot alçar les mans com a signe d’acció pacífica. Si agredeixen amb cops corporals o objectes, entomar-los d’esquena protegint la cara i el cap amb els braços, punys tancats a la base del crani i colzes plegats protegint les temples i la cara.

  • DE LA PERSONA MANIFESTANT
  1. #ProporcionalitatPolicial

La violència física policial està prohibida i s’ha de denunciar

  • Les actuacions policials han d’estar regides pels principis de congruència, opor­tunitat i proporcionalitat en la utilització dels mitjans al seu abast. Només han d’utilitzar mitjans sense violència abans de recórrer a “l’ús de la força” violenta.
  1. #ContraViolenciaSexualPolicial

En escorcolls a la via pública

  • No poden obligar-te a treure cap dels elements de la indumentària ni fer un escorcoll en profunditat, (és a dir, una inspecció dels orifi­cis corporals), a excepció de l’existència d’una ordre judicial. En to cas d’han de realitzar en un lloc el més discret possible. S’han de dur a terme per personal del mateix sexe que la persona escorcollada. El criteri a seguir serà sempre el del màxim respecte de la identitat sexual de la persona escorcollada. S’han d’evitar postures o situacions degradants i humiliants per la persona detinguda.
  1. #ConeixerElsTeusDrets

Si t’identifiquen: Demana a l’agent policial que també s’identifiqui. Si et fan un escorcoll corporal, ha de ser curós i has de saber-ne el motiu.

Si veus una agressió: Fes fotografies i vídeos i envia-te’ls per correu per tenir proves ( penjar-ho a les xarxes pot ser contraproduent!). Truca a entitats especialitzades per informar del cas. Ofereix el màxim d’informació possible que puguis recollir.

Si reps una agressió policial: Intenta mantenir la calma. Recopila el lloc i hora de l’agressió. Busca vídeos i fotografies de gent propera o de càmeres de videovigilància. Busca testimonis que hagin presenciat l’agressió. Si pots, recull informació de l’agent que t’ha agredit (detalls facials/corpo­rals i número de placa). Si tens lesions, fes-ne fotografies on se’t reconegui, ves a l’hospital i demana un informe mèdic.

Si et detenen: No declaris mai a comissaria, fes-ho al Jutjat amb el teu advocat/da Recorda les dades del teu advocat/da. No toquis cap objecte que t’ofereixin els agents ni firmis el document d’efec­tes personals si hi indiquen objectes que no són teus. Evita que et facin fotografies amb roba que no és la teva o en postures específiques. Si tens lesions, demana una visita mèdica i la medicació que necessitis.

Captura de pantalla 2017-10-19 a les 23.25.02

Manifest “Llibertat Jordi Cuixart i Jordi Sànchez”

L’Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l’Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978. Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus.

El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia. L’Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament. No ens cansarem de dir-ho. Les entitats NO hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots. 

Empresonar representants de la societat civil forma part de l’estratègia de l’Estat per tensionar, crispar i radicalitzar un conflicte polític. L’objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil. 

En són capaços, ja ens ho van demostrar l’1-O. Volen dividir-nos com a poble i trencar la nostra cohesió social. No ho permetrem i no ho aconseguiran. 

Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat.

Encara no han entès que això no va de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l’1 d’octubre és inepel·lable i més vigent que mai. 

Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l’Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. 

Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia!