Vídeo “Resum mobilitzacions: Contra la Sentència, Independència!”

Davant d’aquest atac a la democràcia ens cal una resposta política i institucional a l’alçada del moment històric que vivim. La mobilització popular de resposta a la sentència ha estat a l’alçada. Des del carrer, continuarem defensant tots els drets.

Comunicat sobre les afirmacions del ministre d’interior Fernando Grande-Marlaska

Afirmar que la situació viscuda a Catalunya en els aldarulls dels darrers dies són d’una violència d’impacte superior a la que hi ha hagut al País Basc és ofensiu, principalment per les víctimes del terrorisme, com algunes de les víctimes catalanes ja han dit.
Però és evident que el ministre i, per tant el Govern d’Espanya, estan preparant el relat que necessiten per aplicar la llei antiterrorista i/o per condemnar per terrorisme a desenes de joves catalans.

En aquest context, ens preocupa encara més quin ha estat el paper de la nostra Conselleria d’Interior dels darrers dies.
En primer lloc, per les declaracions del Conseller Buch que han contribuït a alimentar el relat de l’existència de grups organitzats violents.
En segon lloc, per l’aplicació d’un dispositiu conjunt d’ordre públic amb la Policia Nacional i la Guardia Civil, sabent com sabem ara com van actuar aquests cossos l’1 d’Octubre del 2017.

Un cop aplicat aquest dispositiu, els Mossos són qui tenen les competències d’ordre públic a Catalunya, i la Policia Nacional s’ha de limitar a donar suport. Per què s’ha permès que la Policia Nacional fes detencions irregulars totalment mancades de garanties?
S’ha pretès fer imprescindible un suport de la Policia Nacional Espanyola amb operatius que semblaven dirigits a provocar la reacció dels manifestants, per tal de poder alimentar el relat de la violència.

A més, ens dolen particularment les actuacions dels Mossos que han seguit una mala praxi policial, amb ús excessiu de la força, amb càrregues indiscriminades contra gent manifestant-se de forma pacífica.

No pot passar ni un dia mes sense que s’investiguin i depurin les responsabilitats. Ho vam demanar al govern des de l’endemà de la sentència. No es va atendre aquesta petició, i vam demanar la dimissió o cessament del Conseller Buch. Ens reiterem en aquesta demanda.

Per evitar l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional, s’ha acabat danyant seriosament la confiança de la ciutadania en el cos dels Mossos d’Esquadra, que en el seu conjunt actua com a policia democràtica, com així vam viure en l’organització de l’operatiu policial de seguretat de les Marxes per la Llibertat.

És imprescindible que es prenguin les mesures perquè el cos dels Mossos deixi d’estar al servei d’aquesta operació d’Estat, que té només l’objectiu d’escalar la repressió política del moviment independentista.

Declaració de la Llotja de Mar

Text de la Declaració de la Llotja de Mar

Davant la decisió de la justícia espanyola de condemnar els legítims representants del poble de Catalunya i els líders de les organitzacions socials que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, i davant la greu restricció que aquesta sentència imprimirà a l’acció política d’ara en endavant, les forces polítiques que subscrivim aquesta declaració desitgem compartir amb els nostres pobles i amb l’opinió pública de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i dels països del món, les reflexions següents:

  1. Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols. La innegable modernització de l’Estat en molts àmbits no ha arribat a sectors fonamentals per a un funcionament democràtic homologable. Determinats ambients polítics, judicials, econòmics, policials i mediàtics han impedit, per acció o per omissió, que Espanya es transformés en un Estat plenament democràtic i modern com els del seu entorn europeu.
  2. Durant els últims anys, coincidint amb l’aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu. Aquesta reacció antidemocràtica ha afectat tant els diversos pobles, avui integrats a l’Estat espanyol, com els moviments d’àmbit estatal que demanen una modernització de l’Estat i la superació definitiva del règim anterior. La restricció de drets i llibertats és, avui, evident als ulls de tota la ciutadania.
  3. La falta de respecte al dret a l’autodeterminació que Espanya va assumir i va reconèixer en signar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics és el corol·lari d’un compendi cada vegada més gran de retrocessos democràtics que pateixen les nostres nacions: cap reconeixement ni respecte a la plurinacionalitat, cap separació de poders, amenaces contínues de suspensió de l’autonomia, de l’autogovern i de drets històrics per qualsevol via, retallada permanent de l’autogovern mitjançant l’intervencionisme del Tribunal Constitucional i una acció legislativa recentralitzadora, detencions arbitràries de líders polítics i socials, persecució policial d’activistes i activitats polítiques de caràcter no-violent, polítiques penitenciàries i legislacions excepcionals, persecució d’artistes i publicacions…
  4. En conseqüència, i molt seriosament preocupats pels greus efectes que tindran les sentències contra els líders polítics i socials catalans per a l’exercici dels drets fonamentals de tota la ciutadania, constatem la necessitat d’arribar a un acord polític per unir-nos en la defensa dels punts següents:
  1. El dret a l’autodeterminació dels nostres pobles.
  2. El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política.
  3. La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades.
  4. Les llibertats civils i polítiques.
  5. Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles.
  6. Des de la defensa d’aquests continguts, assumim i manifestem el nostre compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític que els nostres pobles mantenen en el si de l’Estat espanyol.
  7. Finalment, apel·lem a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions.

Signat a Barcelona, el 25 d’octubre de 2019

Document en pdf

Video de la manifestació del 26 d’octubre a Barcelona

Aquí podeu veure el vídeo de la manifestació unitària contra la sentència del 26 d’octubre a Barcelona.

Vídeo “Acció protesta: Desemmascarem l’Estat!”

Ho hem aconseguit! Hem impedit que España Global expliqués les seves mentides, i han suspès l’acte! Mentre no es respecti el dret a l’autodeterminació, i mentre duri la repressió i les forces d’ocupació segueixin aquí, el govern espanyol no serà benvingut.

Vídeo “Exhumen Franco per encobrir la impunitat dels seus crims”

Només volen exhumar Franco per seguir encobrint la impunitat dels seus crims. Una operació de blanqueig més. Davant les seves mentides, no ens desviem de l’#ObjectiuIndependència

Catalunya mostra la solidaritat amb el poble de Hong Kong en una concentració davant del consolat xinès a Barcelona

La ciutadania catalana ha mostrat la solidaritat amb el poble de Hong Kong aquest matí. En una concentració que s’ha fet davant del consolat de la Xina, l’Assemblea i Pícnic per la República han volgut traslladar a la societat hongkonguesa l’escalf per una lluita compartida: la de la independència.

Un dels moments àlgids de l’acte s’ha produït quan s’ha connectat en directe amb la concentració que s’estava produint simultàniament a Hong Kong, en aquest cas en solidaritat amb el poble català on, a més de veure què estava passant allà, s’han emès vídeo de suport mutus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha compartit la solidaritat en un vídeo que s’ha emès també en directe, on ha reconegut admiració per la “perseverança” després de la revolució dels paraigües, ara fa cinc anys. “Ens vau ensenyar que no ens podem rendir, que hem de lluitar pels nostres drets sense importar-ne les dificultats”, ha admès en el vídeo, que es pot consultar íntegrament a continuació:

L’Assemblea posa en marxa un servei d’imatges per ajudar les defenses de víctimes de la repressió

L’Assemblea Nacional Catalana ha engegat avui dos nous serveis per fer front a la repressió. D’una banda, s’ha activat un servei de recull d’imatges per ajudar a les defenses de víctimes de la repressió. Amb aquests serveis, es pretén aportar informació addicional als serveis jurídics de les i els represaliats, especialment aquells que han patit violència policial i judicial aquests darrers dies.

Es demana que la gent que tingui imatges en què es vulnerin drets, com càrregues policials, cops antireglamentaris, vexacions, etc. facin arribar els vídeos, a ser possible a través d’un enllaç de descàrrega, a l’adreça testimonivisual@assemblea.cat, i que s’especifiqui el lloc, el dia, l’hora i la informació de contacte.

Vídeo “Les Marxes per la Llibertat”

Vídeo de “Les Marxes per la Llibertat”.

Hem respost a la sentència amb dignitat col·lectiva i mobilització popular, omplint massivament els carrers i les carreteres. I ho hem fet dempeus, i no agenollats. Nosaltres hem complert, i seguirem als carrers tant de temps com faci falta.

Ara exigim una resposta política.

Hi hem estat, hi som i hi serem.

Vídeo del discurs d’Elisenda Paluzie a l’acte pels drets i les llibertats

Aquest és el vídeo del discurs d’Elisenda Paluzie a l’acte pels drets i les llibertats.

Vídeos de les Marxes per la llibertat

Aquests són els vídeos de les Marxes per la llibertat.

Vídeos de l’inici de les Marxes per la llibertat

Aquestes són les imatges de l’inici de les Marxes per la llibertat.

Elisenda Paluzie: “La nostra millor resposta a la sentència és refermar-nos en la lluita per la independència”

Contra la sentència, independència. Amb aquest clam ha acabat la roda de premsa que l’Assemblea Nacional Catalana ha dut a terme aquest migdia a la plaça dels Àngels. En un acte en què hi han participat membres de l’actual secretariat nacional, però també dels anteriors, l’entitat ha volgut traslladar, d’una banda, l’escalf als presos polítics condemnats avui, i també la voluntat de refermar-se en l’objectiu final: la independència.

“La nostra millor resposta a la sentència és refermar-nos en la lluita per la independència”, ha assegurat Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, que ha reiterat que l’Estat ha hagut de recórrer a un relat fals per condemnar els presos. L’objectiu de la sentència és polític, segons Paluzie, com també el de la repressió, que pretén “criminalitzar” un moviment “pacífic i democràtic” perquè, així, s’abandoni la lluita. Lluny daixò, Paluzie s’ha refermat en la independència com a objectiu, i ha fer una crida a la ciutadania perquè es mobilitzi, surti al carrer, participi de les mobilitzacions i exercici els drets fonamentals que vol criminalitzar la sentència.

No és una situació democràtica
El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha recordat que l’Estat va despenalitzar la convocatòria del referèndum, i que aquesta sentència posa en evidència que no és una situació democràtica. La sentència, ha dit, penalitza el referèndum, les resolucions parlamentàries, les manifestacions, i les converteix en delictives, així com la resistència pacifica.

Aquests sentencia demostra, per Cruanyes, la persecució dels diversos poders de l’Estat: la fiscalia, la judicatura i el poder executiu, trencant qualsevols separació de poders. Per Cruanyes, s’ha arribat a un punt en què les grans manifestacions, quan persegueixen o defensen idees que estan considerades impròpies i incòmodes per l’Estat, esdevenen una justificació de la criminalització.

Agustí Alcoberro, que en el moment de l’empresonament de Jordi Sànchez era vicepresident de l’entitat, ha reivindicat el lloc on s’ha fet la roda de premsa, amb una forta càrrega simbòlica, perquè va ser al CCCB on l’Assemblea, Òmnium Cultural i l’AMI es van conjurar el maig del 2017 a fer possible el referèndum d’autodeterminació. A més, Alcoberro ha reivindicat dues idees: aquest procés és irreversible, sense marxa enrere; i la justícia espanyola es mou sota els principis de la unitat de la pàtria.

Irene Martín, que va ser secretària nacional durant el mandat de Carme Forcadell, ha descrit (consulteu el text aquí: Paraules Irene Martín) la sentència com un acte de “venjança i de càstig” per haver estat presidenta de l’Assemblea i haver permès el debat al Parlament. I Jordi VIlarassau, que va ser membre del secretariat durant el primer mandat de Jordi Sànchez, ha llegit una carta de l’expresident de l’entitat en què ha demanat recuperar l’esperit de l’1-O i persistir en la lluita noviolenta per guanyar el dret a l’autodeterminació. Es pot consultar el tex aquí: Paraules Jordi Vilarassau.

Vídeo “Ara, contra la sentència, independència”

Aquest és el vídeo “Ara, contra la sentència, independència”

Posicionament de l’Assemblea Nacional Catalana en relació a la invasió militar turca contra el Kurdistan sirià

Comunicat

El darrer 9 d’octubre les forces armades turques van iniciar una ofensiva militar contra el poble kurd de Síria, aprofitant la retirada de les tropes nord-americanes de la zona del nord-est del país. Els primers quatre dies d’operació militar s’han saldat ja amb desenes de civils morts, diversos executats com la líder del partit kurd Futur de Síria, Hevrin Khalaf, i prop de 20.000 desplaçats. Davant d’aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana fa públic el següent posicionament:

  • Condemnem de forma rotunda l’agressió militar turca contra el poble del Kurdistan, una violació flagrant del dret internacional que suposa un pas més en l’ofensiva imperialista i repressiva del govern d’Erdogan contra els i les kurdes.
  • Condemnem fermament el suport del govern espanyol a aquesta nova agressió militar turca contra el poble kurd, de nou fent costat a règims autoritaris que violen drets fonamentals de forma massiva. L’actitud del govern espanyol és especialment alarmant en tant que contrasta amb la de diversos països europeus, els quals ja han anunciat un embargament d’armes contra Turquia.
  • Condemnem la repressió i la persecució contra els alcaldes i altres càrrecs electes kurds per les autoritats turques, justificats en algunes ocasions pel mateix govern de Turquia que utilitza les suspensions de càrrecs electes catalans i bascos per l’Estat espanyol. En aquest sentit, celebrem que el Consell d’Europa estigui investigant els casos d’empresonaments de líders polítics kurds i catalans per les autoritats turques i espanyoles respectivament, empresonats en molts casos per haver exercit el seu dret a la llibertat d’expressió.
  • Refermem la nostra solidaritat fraterna amb el poble kurd i el nostre suport al seu dret a l’autodeterminació, una aspiració plenament compartida amb el poble de Catalunya.

Assemblea Nacional Catalana


Barcelona, 13 d’octubre de 2019.