Aquest és el reportatge que s’ha fet en motiu de fer un any de l’inici de la persecució contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco. El cas és va iniciar a partir d’una obertura de peatges. Un any després la persecució es manté.
Aquest és el reportatge que s’ha fet en motiu de fer un any de l’inici de la persecució contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco. El cas és va iniciar a partir d’una obertura de peatges. Un any després la persecució es manté.
Neus Català ens ha deixat als 103 anys.
Va explicar “El meu pare em va dir ‘no abaixis mai els ulls per ningú, i ho he acomplert, però m’ha costat molts cops. No vaig plorar mai davant d’un nazi. Plorava després, quan em quedava sola, al llit. Era la manera de resistir”

“Vaig guardar la roba del camp nazi. És l’única cosa que vaig poder salvar del camp. La vaig guardar fins que vaig poder-m’hi fer una foto. I el retratista no va voler cobrar la foto.”
La darrera supervivent catalana dels camps nazis, als 101 anys va exercir el dret a l’autodeterminació al Referèndum de l’1 d’Octubre.

Aquest és el vídeo “El sistema electoral a la Cambra de Comerç“.
Uns compren cadires, altres les guanyarem amb vots! Si et empresari o autònom, del 2 al 8 de maig, vota a les cambres de comerç i fem-les eines de país. Per a fer-ho telemàticament necessitaràs certificat digital!
Més informació clicant aquí.
El Partit Popular Europeu, el Socialistes i l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa no han admès a tràmit la petició que l’Assemblea Nacional Catalana va presentar el passat 16 d’octubre de 2018 on alertava i informava el Comitè de Peticions del Parlament Europeu sobre les vulneracions dels dret a la lliure expressió, a la lliure associació, a la informació lliure i a la protesta pacífica que s’està vivint a l’Estat espanyol.
La petició tenia com a objectiu denunciar la persecució dels representants polítics elegits pel poble de Catalunya, fet que representa una violació dels drets civils i polítics de tots els ciutadans catalans. Al mateix temps, denunciava l’abús per part de l’Estat espanyol de les ordres de detenció europees en la persecució dels exiliats polítics, exemple de l’ús polític de la justícia espanyola, on la manca d’independència i de separació de poders és cada vegada més evident.
Qualsevol organització o associació amb seu central a la Unió Europea pot exercir el dret de petició al Parlament Europeu en virtut de l’article 194 del Tractat CE sempre que sigui relativa a algun camp d’activitat de la UE i que l’afecti directament. Aquestes peticions donen al Parlament l’oportunitat de poder denunciar qualsevol infracció dels drets dels ciutadans dels estats membres, autoritats locals o qualsevol altra institució.
Més de 90 peticions ciutadanes no han estat admeses a tràmit per pressions espanyoles
La no-admissió de la petició presentada per l’Assemblea impossibilita que se’n pugui debatre al plenari d’aquest Comitè del Parlament europeu. A més a més, la petició de l’Assemblea s’afegeix a la llarga llista de peticions ciutadanes, més de 90, sobre les violacions dels drets fonamentals a Catalunya i a l’Estat espanyol que tampoc no han estat admeses a tràmit per pressions espanyoles.
Amb la negativa a admetre aquesta petició a tràmit, els partits espanyols i els seus aliats europeus han aconseguit silenciar la veu dels ciutadans sobre un dels assumptes més importants de la nostra Unió Europea: els drets fonamentals. Amb la prohibició del debat, els valors fundacionals de la Unió Europea han estat de nou censurats. Fet que l’Assemblea Nacional Catalana valora com a gravíssim i que considera que hauria de preocupar qualsevol ciutadà europeu ja que sempre hi ha d’haver espai per al diàleg, el debat i la denúncia.
Campanya internacional de sensibilització al dret a l’autodeterminació
Tot i aquesta censura, el clam a favor dels drets fonamentals és cada cop més fort arreu de la Unió Europea. Fa uns dies vam ser testimonis del posicionament de 41 senadors francesos de tots els grups polítics a favor dels drets fonamentals dels líders civils i polítics independentistes, actualment jutjats pel Tribunal Suprem. Celebrem que, amb el suport del Consell regional d’Occitània, amb la visita de Benoît Hamon als presos polítics, amb el manifest signat per centenars de personalitats polítiques i socials italianes, i amb la veu alçada de cada cop més diputats europeus, tan nacionals com regionals, la defensa de Catalunya, dels drets fonamentals dels seus ciutadans, i en conseqüència del dret a l‘autodeterminació del poble català, rebi un suport cada cop més ampli arreu d’Europa.
És per això que l’Assemblea porta a terme la campanya internacional “L’autodeterminació és un dret, no un delicte, #MakeAMove” a través del web makeamove.cat. La campanya precisament pretén sensibilitzar la ciutadania europea i seguir sumant suports i denunciant la vulneració de drets fonamentals que està perpetrant l’Estat espanyol, en especial el dret a l’autodeterminació.
La petició de l’Assemblea Nacional Catalana es pot consultar en aquest enllaç.

Aquest és el vídeo “Les Cambres, eines de país, com votar?”
Aquest és el vídeo de l’acte que es va fer al Born de Barcelona el dissabte 230 de març.
Aquest és el vídeo que resumeix el judici del Tribunal Suprem.
Aquest és el vídeo que resumeix la manifestació de Madrid “La autodeterminación no es delito”
Si no heu pogut assistir a la manifestació de Madrid però no us la voleu perdre, aquí la podeu veure.
Aquesta manifestació coincideix amb el 7è aniversari d’aquesta web de l’ANC al Vallès Occidental.
Començàvem el manifest de l’any 2018 dient Juntes som més! i enguany cal tornar-ho a dir si cal amb més força. Aquest 8 de març les dones omplirem els carrers i un cop més la nostra serà una vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil. Per aturar-ho tot i dir prou.
Des de la sectorial Dones ANC animem a totes a sumar-nos a la mobilització internacional de la vaga per reivindicar i fer visibles les diferències salarials i de pensions, la precarietat laboral amb salaris minsos, dobles jornades reduïdes o parcials, l’explotació laboral de moltes dones que treballem en els sectors treball domèstic, de cures i reproducció social, les violències masclistes que patim només pel fet de ser dones (31 dones assassinades l’any passat als Països Catalans)*, les mancances del finançament dels serveis públics d’educació, sanitat i dependència que acabem sostenint les dones majoritàriament, la poca representació de dones en tots els àmbits de decisió i representació: on són les dones en els mitjans de comunicació, en els governs de les institucions i consells d’àmbits econòmics i socials i culturals? Aquest 8 de març des de la sectorial Dones ANC animem a totes a sumar-nos a la vaga per denunciar la vulneració de drets i llibertats fonamentals que patim com a ciutadanes per part de l’estat espanyol i la seva justícia que no dubta en deixar violadors en llibertat i privar-ne a representants del Parlament de Catalunya i de la societat civil catalana mantenint-los com a ostatges.
Per aconseguir una vida lliure de violències cal actuar en tots els àmbits de la nostra vida. A Catalunya per exercir el dret d’autodeterminació l’1 d’octubre, estem patint la repressió política de l’estat espanyol que polititza la justícia i criminalitza les persones per les seves idees. Les feministes sempre hem estat compromeses amb les llibertats i en la defensa dels drets i les llibertats dels pobles. Rebutgem la criminalització de les accions noviolentes de protesta social i reivindicació política. Denunciem la justícia patriarcal, hereva del franquisme, que ha empresonat, imputat i encausat dones, independentistes, republicanes, anarquistes o sense adscripció política sense que hagin comès cap delicte. Exigim la llibertat de les preses polítiques, les exiliades i les encausades i la fi de tots els processos judicials oberts que vulneren drets polítics i socials de les represaliades, així com la llibertat de totes les dones injustament empresonades. I denunciem les condicions de les presons on les preses polítiques estan doblement afectades pel fet de ser dones: privades de llibertat en unes presons pensades per a reclusos homes, que no aborden la perspectiva de gènere ni s’adapten a les necessitats de les dones.
Un país no pot esdevenir lliure, si les dones no som lliures.
Dones lliures en territoris lliures!
Ens volem totes lliures, vives i amb vides dignes
Com ja vàrem fer el 21 de febrer, aquest 8 de març tornarem a fer vaga perquè: l’autodeterminació és un dret.
Votar no és delicte!
Ens jutgen a totes.
Prou repressió. Cap dona en l’oblit!

Resum de la intervenció de la portaveu, Sra. Natàlia Cugueró.
Les Cambres de Comerç són unes entitats de dret públic que contribueixen a la formació de l’interès general. Per això hi són presents totes les activitats econòmiques, i tant les grans empreses, com els autònoms, les mitjanes empreses, com les microempreses, utilitzin o no, els seus serveis.
En els darrers anys, amb la desaparició de la quota obligatòria, les Cambres de Comerç s’han hagut de centrar en oferir i cobrar serveis. La Presidència i el Comitè executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa, s’han hagut de dedicar a aconseguir l’equilibri pressupostari entre les despeses i els ingressos, i oferir serveis de mercat.
L’ajustament obligat, per la desaparició de la quota obligatòria, ha fet guanyar modernitat a les Cambres de Comerç, en la prestació dels seus serveis. La primera i més antiga de les 13 cambres que hi ha actualment en el conjunt de Catalunya, és la Cambra de Comerç de Terrassa, i ara està en condicions de projectar-se i enlairar-se. Curiosament, les organitzacions empresarials veuen les Cambres de Comerç com a competidores en la prestació de serveis a les empreses, i això fa que majoritàriament siguin de l’opinió que haurien de desaparèixer.
En canvi, les persones que ens presentem en les candidatures “Les Cambres: eines de país”, som persones que considerem que no s’han de descuidar les funcions de les Cambres de Comerç , ben al contrari, creiem que calen en favor del progrés econòmic del Vallès i de Catalunya.
Som persones que fem la nostra trajectòria professional fent empresa. En actiu. Autònoms, microempreses, petites i mitjanes empreses. Sense cap voluntat de protagonisme personal, sinó amb una voluntat de servei. Amb humilitat, creiem que convé que les Cambres de Comerç siguin eines de país que, apart de desenvolupar les seves funcions de defensa dels interessos econòmics generals, hi afegeixin la cooperació entre empreses (cooperar per a competir). Compartim la necessitat d’incloure un elevat capteniment ètic i de participació oberta, que els instruments de participació de la societat digital del segle XXI permeten, i fer-los nostres.
Ens presentem precisament quan les eleccions són obertes. I amb vot electrònic, i deixem enrere l’obscurantisme amb que s’havien confegit els plens en el passat.
Volem ser el parlament “empresarial” de la comarca i traslladar als Ajuntaments, al Consell Comarcal i a les institucions catalanes, les propostes que reuneixin el major consens entre les persones que realitzen activitat econòmica, per tal de contribuir al progrés econòmic i social.
Hem decidit presentar-nos a les eleccions de la Cambra de Comerç de Terrassa, convençuts que la participació electoral li farà un bé a la nostra Cambra de Comerç. La revitalitzarà. Li farà guanyar autoritat i reconeixement social. Li farà guanyar influència en la presa de decisions col·lectives de la qual tots, ens n’hem de sentir corresponsables.
Volem fomentar la participació electoral, i per això el vot electrònic n’és una oportunitat.
El Vallès, el gran motor de Catalunya
La demarcació de la Cambra de Comerç de Terrassa està majoritàriament inclosa en la comarca del Vallès Occidental. Juntament amb la Cambra de Comerç de Sabadell inclouen tots els municipis de la comarca.
La superfície comarcal és de 583,2 km2, la qual cosa representa un 1,8% de la superfície total de Catalunya. Això no obstant, en aquest territori relativament petit, es concentren, a data d’1 de gener de 2018, 917.905 persones, el 12,1% de la població catalana.
El Vallès Occidental és una comarca essencialment urbana, amb una elevada densitat de població (1.574,1 hab/km2 enfront dels 236,7 hab/km2 del conjunt de Catalunya).
Terrassa, amb 218.535 habitants, a 1 de gener de 2018, és la tercera ciutat catalana. Sant Cugat del Vallès, amb 90.664 habitants, la dotzena, i Rubí, amb 76.423, la quinzena.
Ens trobem al centre del corredor mediterrani i a 20 minuts de Barcelona, per això el Vallès Occidental és un territori divers i referent dins l’arc metropolità, pel seu teixit industrial i de serveis avançats a les empreses.
És la primera comarca catalana en quantitat de sòl per a activitats econòmiques, amb una bona dotació d’espais per a localitzar empreses, i representa el 12% del PIB de Catalunya.
Concentra 26.793 empreses, 321.960 treballadors i 60.854 autònoms, i disposa de 140 polígons d’activitat de 5.334 hectàrees.
El Vallès Occidental és la primera comarca tèxtil de Catalunya. Terrassa (llana, gèneres de punt, cotó, confecció) segueix a poca distància a Sabadell, que és el primer centre llaner i d’acabats de cotó de la península Ibèrica. Aquest sector, tot i que havia estat dominant, ara només representa el 4,4% del VAB industrial de la comarca, ja que l’economia de la comarca s’ha diversificat abastament.
Avui, l’activitat econòmica del Vallès Occidental és heterogènia i té un teixit local d’empreses petites que complementa i facilita el desenvolupament dels negocis. Els percentatges d’implantació dels diferents sectors econòmics segons els llocs de treball són:
La comarca compta amb centres formatius superiors de referència internacional i catalana i una àmplia oferta de centres de formació professional; 2 grans universitats, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), 2 escoles de negoci, 5 escoles especialitzades i 54 centres de formació professional.
Les infraestructures tecnològiques i d’investigació són punteres internacionalment i amb una llarga experiència; existeixen 14 centres de recerca, 4 parcs científics i tecnològics, entre altres.
El Vallès Occidental té un important entorn de serveis i institucions de suport a les empreses, amb centres de negoci, vivers d’empreses i agrupacions i institucions empresarials, que junt amb els clústers i projectes d’innovació, impulsen el treball en xarxa i la cooperació pública – privada per a la dinamització econòmica.
Les candidatures agrupades en el nom “La Cambra de Comerç de Terrassa: eina de país” representem una diversitat d’empreses petites i mitjanes, i autònoms, en els municipis de l’àrea la cambra.
Els nostres compromisos 2019-2023
Aportar en positiu. Ens comprometem a oferir alternatives viables, amb humilitat, i des de l’experiència que tenim com a emprenedors.
On els interessos de totes les empreses que conformen el teixit empresarial de la Cambra de Comerç hi siguin representades: microempreses, pimes, grans empreses, autònoms i cooperatives.
Prioritat del bé comú. Les nostres propostes són per a una Cambra de Comerç proactiva en l’obra del millorament i progrés econòmic del Vallès.
Un nou model de Cambres: més democràtiques, en base a la participació, la transparència, la innovació i la igualtat.
Una Cambra de Comerç en xarxa, digital, en què les opinions de gran transcendència es puguin consultar en referèndums digitals.
Una Cambra de Comerç que posi en contacte el talent i que connecti les empreses.
– Cooperant per a competir millor.
– Sent propositius en el millorament i el progrés econòmic del Vallès.
Fomentar el talent, el cooperativisme i les polítiques d’ocupació i d’emprenedoria, en el marc d’una economia sostenible i amb valors.
Prendre cura del cens de la Cambra de Comerç, de la seva revisió, per tal que cap activitat econòmica se’n senti exclosa.
Governança. Volem fomentar el bon govern, resultat de la relació entre els organismes que dirigeixen políticament un territori i la societat civil d’aquest territori. No és un sinònim de govern, o de gestió, sinó d’interrelació.
Articulant les complicitats, a nivell català, per a contribuir al millorament i el progrés econòmic.
Col·laborant activament al reconeixement de la independència de Catalunya.
Terrassa, 4 de març de 2019.

Aquest és el vídeo de la campanya “Cambra de comerç, eina de país” que vol afavorir les candidatures a les cambres de comerç que estiguin compromeses amb la independència.
El proper 26 de maig es celebren les eleccions al Parlament Europeu. S’escollirà un total de 705 diputats dels 27 Estats membres, dels quals 59 correspondran a l’Estat espanyol, cinc més que el 2014 gràcies a la nova distribució de la UE post Brexit.
Coincidint amb les eleccions municipals, els comicis europeus es donaran en un escenari marcat pels judici contra els presos i preses polítiques. Tenint en compte aquesta tessitura, és important aprofitar l’altaveu de la campanya per a fer una denúncia conjunta i transversal en relació a les violacions de drets civils i polítics que pateix el poble de Catalunya per voler exercir el dret a l’autodeterminació, i defensar el projecte polític de la República Catalana envers al públic europeu, esposant el caràcter antidemocràtic de l’Estat espanyol.
Els que estem compromesos amb la causa de la llibertat nacional, vinguts de totes les ideologies democràtiques, creiem que és imprescindible la unitat d’acció per avançar, per això exigim una llista unitària a Europa. Les eleccions europees del 2019 a l’Estat espanyol coincideixen amb les municipals i en algunes comunitats amb les autonòmiques, és per això que la participació serà més alta que mai.
La diversitat d’idees o estratègies en política interna no hauria de ser cap impediment per donar un missatge únic a les institucions comunitàries,especialment coincidint amb el judici. En un període històric en la que la internacionalització del conflicte és una prioritat estratègica del moviment independentista català, i de totes les entitats i partits en el seu conjunt, en unes eleccions com les europees una llista unitària és l’estímul per bastir un altaveu potent cap a l’exterior, que alhora faciliti una participació de l’independentisme molt per sobre de la mitjana de les opcions unionistes. Encara hi ha temps per a construir una candidatura unitària independentista a les eleccions europees. Avui més que mai, cal ser visibles a Europa com a societat nacional diferenciada en el marc europeu, i poder fer així fer sentir la nostra veu i realitzar una nova demostració de força del moviment independentista. Des de l’Assemblea Nacional Catalana, entitat formada fonamentalment per persones voluntàries compromeses amb la causa de la llibertat nacional, vingudes de totes les ideologies democràtiques, creiem que és imprescindible la unitat d’acció per avançar, per això exigim una llista unitària a Europa.
Tenint en compte que en aquests comicis l’Estat espanyol és una circumscripció única, que l’independentisme es presenti amb una llista unitària implica la possibilitat d’obtenir més diputats. Actualment hi ha tres eurodiputats independentistes, però gràcies a l’efecte multiplicador d’una llista unitària l’independentisme podria beneficiar-se de l’augment d’eurodiputats per l’Estat espanyol, i així treure’n més dels que ara tenim. Per tot això, exigim als partits polítics catalans que defensen el dret a l’autodeterminació de Catalunya que vagin amb llista unitària a Europa. Unitat electoral no vol dir uniformitat en l’acció, sinó avançar en la unitat estratègica per la via dels fets, tan necessària en el context actual. Per a poder jugar la batalla internacional, la llista unitària a les eleccions europees és un element fonamental en el camí a seguir. Per tot això, l’Assemblea Nacional Catalana, seguint la decisió adoptada pel plenari del Secretariat Nacional a finals de 2018, impulsa adhesions al manifest “A Europa, llista unitària. Volem un triomf de país” amb una recollida de signatures per a promoure un front comú independentista al Parlament Europeu. Suma-t’hi, ens hi juguem molt.

La seva causa general és la repressió. La nostra causa general és la democràcia. Llibertat, igualtat i justícia social!